La Cātedra UNESCO en cultura iberoamericana

La histōria i la literatura llatinoamericanes tindran a partir del curs vinent una plataforma especial de difusiķ dins de la Universitat. Un conveni signat entre la UNESCO, el Comissionat per a Universitats i Recerca i la UPF ha fet possible la creaciķ de la Cātedra UNESCO en Cultura Iberoamericana, un espai de recerca i de formaciķ tutelat per aquella organitzaciķ internacional i finanįat per la Generalitat de Catalunya. Per la seva temātica, aquesta cātedra estā especialment vinculada als estudis d'Humanitats, i els seus responsables principals sķn Dolors Folch, Josep M. Fradera i Josep M. Micķ.

Amb un presupost de sis milions de pessetes per al primer any de funcionament, des de la cātedra s'impulsaran diferents iniciatives docents, bibliogrāfiques i investigadores, i es convidarā especialistes de renom internacional. Si, com diuen els responsables, "la prova pilot funciona", es programaran noves activitats i en els cursos vinents se n'ampliaran els horitzons.

Aquest salt transanlāntic a bord de la cātedra permetrā enriquir l'oferta docent de la UPF. Dolors Folch, degana de la Facultat d'Humanitats, explica que "la cātedra garantirā la presčncia de l'Amčrica Llatina a la Facultat d'Humanitats i, alhora, s'omplirā un forat real en matčria iberoamericana que hi ha a la Universitat". Ara per ara, en els plans d'estudis hi ha dues assignatures sobre el mķn llatinoamericā, Histōria d'Amčrica i Art Precolombí.

Un cicle de conferčncies sobre els darrers cinc segles de la literatura llatinoamericana i el seminari internacional Després de 1998 seran les dues primeres activitats programades en el marc de la Cātedra UNESCO, que, d'altra banda, comptarā amb la investigadora Iris Zavala per impartir lliįons de literatura a la Facultat d'Humanitats. Una part de la dotaciķ de la cātedra es destinarā també a enriquir-ne el fons bibliogrāfic.

Cinc segles de literatura
Sota l'epígraf "Lletres d'Amčrica: Cinc Segles de Literatura", la Cātedra UNESCO preveu dur a terme un cicle de conferčncies que, al llarg del curs, recorrerā els darrers cinc-cents anys de la literatura iberoamericana de la mā de diferents especialistes. El cicle és obert a tota la comunitat universitāria i probablement valdrā com a crčdit de lliure elecciķ.

Organitzat pel professor d'Humanitats Josep M. Micķ, el cicle comptarā amb reconeguts teōrics i autors que esbossaran la seva prōpia obra o bé la d'altres escriptors. L'escriptor, traductor i crític Pere Gimferrer obrirā el programa amb una conferčncia sobre el poeta i assagista mexicā Octavio Paz. Andrés Sánchez Robayna, d'altra banda, clausararā el cicle amb una conferčncia sobre l'obra de la poetessa mexicana Sor Juana Inés de la Cruz (1651-1695), una de les autores més notables de la lírica colonial. Entre els convidats figura l'escriptor urugaiā Mario Benedetti, que exposarā les seves idees sobre la responsabilitat de l'escriptor.

Les identitats nacionals després de 1898
L'altre pilar de la Cātedra UNESCO en Cultura Iberoamericana és la histōria, āmbit que s'encetarā del 23 al 26 de novembre amb el seminari internacional Després de 1998. Identitat Nacional, Racial i Social a Cuba, Espanya, les Filipines i Puerto Rico.

Josep M. Fradera, responsable del seminari, en resumeix així els objectius: "Serā una trobada comparativa entre experts de diferents paīsos no tant per parlar del 98 en si com per iniciar una reflexiķ sobre aquesta data com a frontissa en el naixement de les identitats en aquells paīsos. I quan diem identitats no ens referim només a les nacionals, sinķ també a d'altres, com la racial. Cuba, posem per cas, n'és un exemple clar: el fet que la revoluciķ la fessin exesclaus, va ser un fet clau per a la formaciķ de les identitats posteriors de l'illa". El pes dels Estats Units en el destí de les antigues colōnies espanyoles o les identitats regionals a Espanya sķn altres temes que s'examinaran en el marc d'aquest seminari internacional. El programa s'adreįa a estudiants de doctorat de la UPF i d'altres universitats catalanes i espanyoles, i s'impartirā a la Facultat d'Humanitats i a l'Institut Universitari d'Histōria Jaume Vicens i Vives. Hi participaran experts de diferents universitats nord-americanes, de Puerto Rico, Cuba, les Filipines i Espanya. Com a part d'aquest projecte, se'n publicaran les diferents pončncies en una nova línia editorial de la Facultat d'Humanitats denominada Illes i Imperis.

Iris Zavala, investigadora convidada
La Cātedra UNESCO ofereix una tribuna de treball per a especialistes que convida la mateixa Universitat. Iris Zavala, catedrātica de la Universitat d'Utrecht (Paīsos Baixos) serā la primera investigadora convidada de la cātedra. Nascuda a Puerto Rico l'any 1936, Zavala és llicenciada en Filologia i doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat de Salamanca. Ha desenvolupat una notable tasca de recerca en diferents camps, com ara els denominats estudis culturals, la semiōtica, la teoria crítica del text, les formes marginals de la cultura iberoamericana o les idees del cercle de Bajtín i la seva aplicaciķ als problemes de les identitats culturals.

Durant el primer trimestre del curs vinent Iris Zavala impartirā una assignatura sobre literatura hispanoamericana en el segon cicle de la llicenciatura en Humanitats. El programa proposa un estudi selectiu dels principals autors i de les obres literāries més significatives d'Hispanoamčrica, des dels textos fundacionals de l'čpoca colonial fins als títols més influents de la poesia i la novelˇla contemporānies. D'altra banda, aquesta investigadora també impartirā classes en el doctorat en Humanitats de l'Institut Universitari de Cultura.

Aquestes activitats inauguren la Cātedra UNESCO en Cultura Iberoamericana, la primera que s'instaura a la UPF. Abans d'engegar nous projectes caldrā veure, com apunta Josep M. Fradera, com serā el "després del 98" d'aquesta suma d'esforįos que ha suposat la posada en marxa de la cātedra.

Una xarxa de cātedres
La UNESCO va impulsar les cātedres l'any 1991 amb l'objectiu d'enfortir la cooperaciķ entre les universitats i, especialment, com a suport a l'ensenyament superior en els paīsos en vies de desenvolupament. Les cātedres tenen la tutela de la UNESCO, que en termes mercantils es podria dir que actua com a "patrocinadora" i que cedeix, a més, el seu prestigi. El finanįament l'assumeixen altres entitats, que en el cas de les universitats catalanes és el Comissionat per a Universitats i Recerca.

Actualment hi ha 242 cātedres fixes distribuīdes arreu del mķn, des de l'Āfrica i els paīsos ārabs fins a l'Āsia, el Pacífic, l'Amčrica Llatina i Europa. Les cātedres ofereixen un arc temātic dispar que cada instituciķ materialitza en propostes concretes: educaciķ, cičncies del mar, desenvolupament sostingut, comunicaciķ, ecologia, drets humans i cičncia i tecnologia en sķn alguns exemples.

A Catalunya hi ha sis cātedres UNESCO, incloent-hi la de la UPF: Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global, i Mčtodes Numčrics en Enginyeria, a la Universitat Politčcnica de Catalunya; Comunicaciķ Social, i Pau i Drets Humans, a la Universitat Autōnoma de Barcelona; i Medi Ambient i Desenvolupament Durable, a la Universitat de Barcelona.