La Càtedra UNESCO en cultura iberoamericana

La història i la literatura llatinoamericanes tindran a partir del curs vinent una plataforma especial de difusió dins de la Universitat. Un conveni signat entre la UNESCO, el Comissionat per a Universitats i Recerca i la UPF ha fet possible la creació de la Càtedra UNESCO en Cultura Iberoamericana, un espai de recerca i de formació tutelat per aquella organització internacional i finançat per la Generalitat de Catalunya. Per la seva temàtica, aquesta càtedra està especialment vinculada als estudis d'Humanitats, i els seus responsables principals són Dolors Folch, Josep M. Fradera i Josep M. Micó.

Amb un presupost de sis milions de pessetes per al primer any de funcionament, des de la càtedra s'impulsaran diferents iniciatives docents, bibliogràfiques i investigadores, i es convidarà especialistes de renom internacional. Si, com diuen els responsables, "la prova pilot funciona", es programaran noves activitats i en els cursos vinents se n'ampliaran els horitzons.

Aquest salt transanlàntic a bord de la càtedra permetrà enriquir l'oferta docent de la UPF. Dolors Folch, degana de la Facultat d'Humanitats, explica que "la càtedra garantirà la presència de l'Amèrica Llatina a la Facultat d'Humanitats i, alhora, s'omplirà un forat real en matèria iberoamericana que hi ha a la Universitat". Ara per ara, en els plans d'estudis hi ha dues assignatures sobre el món llatinoamericà, Història d'Amèrica i Art Precolombí.

Un cicle de conferències sobre els darrers cinc segles de la literatura llatinoamericana i el seminari internacional Després de 1998 seran les dues primeres activitats programades en el marc de la Càtedra UNESCO, que, d'altra banda, comptarà amb la investigadora Iris Zavala per impartir lliçons de literatura a la Facultat d'Humanitats. Una part de la dotació de la càtedra es destinarà també a enriquir-ne el fons bibliogràfic.

Cinc segles de literatura
Sota l'epígraf "Lletres d'Amèrica: Cinc Segles de Literatura", la Càtedra UNESCO preveu dur a terme un cicle de conferències que, al llarg del curs, recorrerà els darrers cinc-cents anys de la literatura iberoamericana de la mà de diferents especialistes. El cicle és obert a tota la comunitat universitària i probablement valdrà com a crèdit de lliure elecció.

Organitzat pel professor d'Humanitats Josep M. Micó, el cicle comptarà amb reconeguts teòrics i autors que esbossaran la seva pròpia obra o bé la d'altres escriptors. L'escriptor, traductor i crític Pere Gimferrer obrirà el programa amb una conferència sobre el poeta i assagista mexicà Octavio Paz. Andrés Sánchez Robayna, d'altra banda, clausararà el cicle amb una conferència sobre l'obra de la poetessa mexicana Sor Juana Inés de la Cruz (1651-1695), una de les autores més notables de la lírica colonial. Entre els convidats figura l'escriptor urugaià Mario Benedetti, que exposarà les seves idees sobre la responsabilitat de l'escriptor.

Les identitats nacionals després de 1898
L'altre pilar de la Càtedra UNESCO en Cultura Iberoamericana és la història, àmbit que s'encetarà del 23 al 26 de novembre amb el seminari internacional Després de 1998. Identitat Nacional, Racial i Social a Cuba, Espanya, les Filipines i Puerto Rico.

Josep M. Fradera, responsable del seminari, en resumeix així els objectius: "Serà una trobada comparativa entre experts de diferents països no tant per parlar del 98 en si com per iniciar una reflexió sobre aquesta data com a frontissa en el naixement de les identitats en aquells països. I quan diem identitats no ens referim només a les nacionals, sinó també a d'altres, com la racial. Cuba, posem per cas, n'és un exemple clar: el fet que la revolució la fessin exesclaus, va ser un fet clau per a la formació de les identitats posteriors de l'illa". El pes dels Estats Units en el destí de les antigues colònies espanyoles o les identitats regionals a Espanya són altres temes que s'examinaran en el marc d'aquest seminari internacional. El programa s'adreça a estudiants de doctorat de la UPF i d'altres universitats catalanes i espanyoles, i s'impartirà a la Facultat d'Humanitats i a l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives. Hi participaran experts de diferents universitats nord-americanes, de Puerto Rico, Cuba, les Filipines i Espanya. Com a part d'aquest projecte, se'n publicaran les diferents ponències en una nova línia editorial de la Facultat d'Humanitats denominada Illes i Imperis.

Iris Zavala, investigadora convidada
La Càtedra UNESCO ofereix una tribuna de treball per a especialistes que convida la mateixa Universitat. Iris Zavala, catedràtica de la Universitat d'Utrecht (Països Baixos) serà la primera investigadora convidada de la càtedra. Nascuda a Puerto Rico l'any 1936, Zavala és llicenciada en Filologia i doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat de Salamanca. Ha desenvolupat una notable tasca de recerca en diferents camps, com ara els denominats estudis culturals, la semiòtica, la teoria crítica del text, les formes marginals de la cultura iberoamericana o les idees del cercle de Bajtín i la seva aplicació als problemes de les identitats culturals.

Durant el primer trimestre del curs vinent Iris Zavala impartirà una assignatura sobre literatura hispanoamericana en el segon cicle de la llicenciatura en Humanitats. El programa proposa un estudi selectiu dels principals autors i de les obres literàries més significatives d'Hispanoamèrica, des dels textos fundacionals de l'època colonial fins als títols més influents de la poesia i la novel·la contemporànies. D'altra banda, aquesta investigadora també impartirà classes en el doctorat en Humanitats de l'Institut Universitari de Cultura.

Aquestes activitats inauguren la Càtedra UNESCO en Cultura Iberoamericana, la primera que s'instaura a la UPF. Abans d'engegar nous projectes caldrà veure, com apunta Josep M. Fradera, com serà el "després del 98" d'aquesta suma d'esforços que ha suposat la posada en marxa de la càtedra.

Una xarxa de càtedres
La UNESCO va impulsar les càtedres l'any 1991 amb l'objectiu d'enfortir la cooperació entre les universitats i, especialment, com a suport a l'ensenyament superior en els països en vies de desenvolupament. Les càtedres tenen la tutela de la UNESCO, que en termes mercantils es podria dir que actua com a "patrocinadora" i que cedeix, a més, el seu prestigi. El finançament l'assumeixen altres entitats, que en el cas de les universitats catalanes és el Comissionat per a Universitats i Recerca.

Actualment hi ha 242 càtedres fixes distribuïdes arreu del món, des de l'Àfrica i els països àrabs fins a l'Àsia, el Pacífic, l'Amèrica Llatina i Europa. Les càtedres ofereixen un arc temàtic dispar que cada institució materialitza en propostes concretes: educació, ciències del mar, desenvolupament sostingut, comunicació, ecologia, drets humans i ciència i tecnologia en són alguns exemples.

A Catalunya hi ha sis càtedres UNESCO, incloent-hi la de la UPF: Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global, i Mètodes Numèrics en Enginyeria, a la Universitat Politècnica de Catalunya; Comunicació Social, i Pau i Drets Humans, a la Universitat Autònoma de Barcelona; i Medi Ambient i Desenvolupament Durable, a la Universitat de Barcelona.