Curs 2002-2003

Curs 2001-2002

Curs 2000-2001

 

Presentació del nou centre de Telefónica I+D, ubicat a l'edifici França

La presentació del primer centre de recerca i desenvolupament en l'àmbit multimèdia que Telefónica instal·la a Catalunya va tenir lloc el 15 de novembre passat. La rectora de la UPF, M. Rosa Virós; el president de Telefónica, César Alierta; el conseller en cap, Artur Mas, i el secretari d'Estat de Telecomunicacions, Carlos López Blanco, van fer un recorregut per les noves instal·lacions i van presenciar diverses demostracions dels projectes que s'estan desenvolupant en el nou centre.

La posada en marxa de les noves instal·lacions de Telefónica I+D en el campus de la UPF són fruit dels convenis de col·laboració que van signar-se el març del 2001 entre el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat, Telefónica I+D i la Universitat. Aleshores, Telefónica va decidir que el tercer centre d'I+D que obre a Espanya —els altres es troben a Madrid i a Boecillo (Valladolid)— s'ubiqués a l'edifici França, centre neuràlgic del projecte Estació de la Comunicació, el nou espai dedicat a la tecnologia i la creació de continguts que la UPF està configurant.

Les activitats del nou centre de Telefónica d'I+D, que ocupa 1.500 metres quadrats de l'ala sud de l'edifici França, amb accés pel carrer d'Ocata, s'orientaran cap el desenvolupament de nous serveis multimèdia i la seva aplicació en tots els àmbits quotidians: l'empresa, la llar, el món de l'oci, la telemedicina o la teleeducació. Actualment hi treballen unes 25 persones i la previsió de la companyia és que el centre arribi als 110 llocs de treball directes en el termini de quatre anys.

Telefónica i la UPF també van acordar el 7 de febrer del 2001 la creació de la Càtedra Telefònica de Producció Multimèdia de la UPF. Amb seu a l'edifici França i dirigida pel professor Vicente López, la càtedra impulsa la recerca de productes multimèdia amb objectius docents.

Actes de la Setmana de la Ciència a la UPF


Les activitats que organitza la Universitat Pompeu Fabra en el marc de la Setmana de la Ciència es presentaran en l'acte que tindrà lloc el proper dilluns 11 de novembre, a les 12.00 hores, a la Sala de Graus Albert Calsamiglia de l'Edifici Roger de Llúria (Ramon Trias Fargas, 25-27).

L'acte, que serà presidit per la rectora M. Rosa Virós, inclou la conferència "Sorbets de Ciència", a càrrec d'Adolf Tobeña, neurocientífic de la UAB i director del desaparegut programa de divulgació científica Sorbets de Ciència de Catalunya Ràdio.

Durant l'acte es projectarà el vídeo "Fent Recerca a la UPF: a tall d'exemple", que ha estat elaborat per estudiants de Periodisme i de Comunicació Audiovisual de la UPF i dirigit pel professor Manuel Jiménez. Es tracta d'una descripció de les diverses línies de recerca que es duen a terme a la UPF, que inclou entrevistes als directors de les noves iniciatives científiques de la Universitat: el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i l'Estació de la Comunicació.

El proper dimarts 12 de novembre, alumnes de secundària visitaran les instal·lacions del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, en un itinerari que passarà pel seqüenciador de DNA, que permet establir l'ordre de les bases nucleiques; el grup de proteòmica, que investiga sobre la representació tridimensional de les proteïnes; el microscopi confocal que permet veure el comportament i el moviment de cèl·lules in vivo marcades amb fluorescència, i el citòmetre de flux, que fa recomptes i separacions cel·lulars segons les seves dimensions.

El dijous 14 de novembre, estudiants d'ensenyament secundari visitaran les instal·lacions de l'Estació de la Comunicació, on veuran exemples de processament d'àudio i es podran fer proves per modificar la veu gravada i capturar el moviment, de manera que els estudiants podran traduir els seus propis moviments en moviments digitals i realitzar exemples de vídeojocs, en què podran modelar personatges.

Finalment, el dijous 14 de novembre, a les 19.00 hores, a l'auditori de l'edifici Rambla (la Rambla, 32), tindrà lloc la lectura dramatitzada de l'obra Copenhaguen, de Michael Frayn. Es tracta d'un recull sobre la polèmica i la política protagonitzada per dos científics de renom: Werner Heisenberg (definidor del principi de la incertesa) i Niels Böhr (descriptor de la moderna estructura de l'àtom). L'acte està organitzat pel Departament d'Humanitats, la Regidoria del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona i l'Observatori de la Comunicació Científica de la UPF.

El president Pujol inaugura les noves instal·lacions del Centre de Regulació Genòmica

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, inaugurarà demà les noves instal·lacions del Centre de Regulació Genòmica (CRG). En l'actualitat, i temporalment, les seves instal·lacions ocupen, gràcies a un acord amb el CSIC, uns 2.200 metres quadrats del Centro Mediterráneo de Investigaciones Marinas i Ambientales.

Després de visitar les instal·lacions, es procedirà a inaugurar les activitats d'aquest Centre amb la celebració del Simposi "Genes, Cells and Disease". Hi hauran parlaments del director del CRG, Miguel Beato; del vicerector de Recerca de la Universitat Pompeu Fabra, Josep M. Antó, i del president de la Generalitat, que clourà l'acte d'inauguració.

Creat l'any 2000, el Centre de Regulació Genòmica és fruit del consorci entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra per impulsar la recerca bàsica en l'àrea de biomedicina, especialment en la genòmica funcional i proteòmica. L'any 2001 també es va incorporar al Patronat de la Fundació que el regeix el Departament de Sanitat i Seguretat Social. La seva estructura científica s'organitza al voltant de quatre programes de recerca: la regulació gènica, la diferenciació cel·lular i el càncer, els gens i les malalties, i la bioinformàtica i genòmica.

El CRG estarà en un futur integrat en el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, un nou edifici, previst per a l'any 2004, que acollirà diverses institucions de recerca, com el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF i l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM).

Investigadors de l'IMIM-UPF col·laboren en la visualització del genoma del mosquit transmissor de la malària


Les revistes Science i Nature publiquen aquesta setmana diversos articles científics amb les darreres descobertes en la lluita contra la malària, una malaltia que afecta a més de cinc-cents milions de persones a tot el món i que causa prop de tres milions de morts cada any. Ambdues revistes publiquen, conjuntament però per separat, els genomes dels dos organismes involucrats directament en el cicle de transmissió i desenvolupament d'aquesta malaltia, que són, d'una banda, el mosquit Anopheles gambiae (a Science), i de l'altra, el paràsit Plasmodium falciparum (a Nature).

El Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB), IMIM-UPF-CRG, ha col·laborat amb el Projecte Internacional del Genoma d'Anopheles gambiae, conjuntament amb altres grups de recerca internacionals. Els investigadors del GRIB han participat en les etapes finals d'anàlisi i de visualització del mapa del genoma d'aquest mosquit -que es publica aquesta setmana a Science- mitjançant l'aplicació del programa informàtic "gff2ps", desenvolupat per ells l'any 2001 i que aleshores va permetre visualitzar la seqüència completa del genoma humà.

El genoma del mosquit Anopheles gambiae conté aproximadament 275 milions de bases. Codifica al voltant de 15.000 gens, entre els quals cal destacar tres conjunts força importants en la lluita contra la malària: els que determinen l'especificitat per l'hoste, en especial receptors olfactius (cal remarcar que aquesta espècie de mosquit tan sols xucla sang humana); els que li ofereixen resistència contra els insecticides, com, per exemple, enzimes involucrats en la detoxificació i transport d'aquestes molècules; i els que indirectament permeten que el paràsit causant de la malària, el Plasmodium falciparum, pugui desenvolupar part del seu cicle vital dintre del mosquit i ser transmès a nous hostes.

Un aspecte molt interessant de l'anàlisi del genoma d'aquest mosquit, ha estat que s'han dut a terme experiments per determinar quin conjunt de gens s'activen o desactiven una vegada el mosquit s'ha alimentat de sang. Els mosquits obtenen l'energia per volar i explorar el medi a partir de sucres, són les femelles les que en contacte amb l'hoste humà, s'alimenten de la seva sang. Això els hi permet rebre els nutrients necessaris per desenvolupar una nova posta, procés que dura dos o tres dies, després de la qual tornen a buscar un nou hoste humà per alimentar-se. El paràsit Plasmodium falciparum desenvolupa part del seu cicle vital en els intestins dels mosquits que s'han alimentat d'hostes infectats, per passar a les glàndules salivars des d'on infectarà noves víctimes. Identificar les rutes metabòliques claus proporcionarà dianes moleculars amb les que es puguin alterar aquests processos.

El fet de disposar dels genomes de l'Anopheles i del Plasmodium permetrà definir els fonaments per accelerar els avenços contra la malària, però, alhora, permetrà entendre alguns dels mecanismes involucrats en les malalties causades per vectors de transmissió.

Ferran Requejo, premi Fundació Ramon Trias Fargas

El catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la UPF Ferran Requejo ha guanyat la sisena edició del premi Fundació Ramon Trias Fargas amb un assaig sobre l'encaix de les societats multinacionals en les democràcies liberals titulat "When the blind lead the mad. Can federalism accommodate multinational democracies? The case of plural federalism" (Quan els cecs guien el boigs. ¿Pot el federalisme acomodar les democràcies multinacionals? El cas del federalisme plural).

En aquest assaig, l'autor també reflexiona sobre els models existents de federalisme plural i, en la seva part final, efectua una anàlisi crítico-descriptiva de l'actual estat de les autonomies espanyol, que considera que "és l'únic gran fracàs de la Constitució de 1978". En aquest sentit, Requejo creu que no es pot arreglar "canviant les funcions del Senat" per reconvertir-lo en una cambra de representació territorial "o donant tres o quatre competències més". L'autor és partidari d'un "federalisme plural, en el qual es reconegui de forma constitucional el pluralisme nacional de l'Estat" i, en el cas de Catalunya, està a favor "d'un nivell d'autogovern que es pugui anomenar autogovern nacional i que tingués vinculacions puntuals amb el poder central".

Ferran Requejo és llicenciat i doctor en Filosofia per la UB, llicenciat en Història Contemporània per la UB i enginyer industrial per la UPC. És especialista en teoria de la democràcia, federalisme i pensament polític de la postguerra. A la UPF dirigeix el doctorat en Ciències Polítiques i Social i el Grup de Recerca en Teoria Política. És membre del comitè executiu de l'European Consortium for Political Research (ECPR) i l'any 1996 va guanyar la primera edició del Premi Rudolf Wildemann que atorga aquesta organització.

La revista Quark analitza la política científica espanyola dels darrers 25 anys

El darrer número de la revista Quark. Ciencia, Medicina, Comunicación y Cultura, publicació semestral de l'Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra, és un monogràfic extraordinari dedicat a l'anàlisi de la política científica dels darrers vint-i-cinc anys a Espanya.

L'acte de presentació d'aquest número especial tindrà lloc el dilluns 10 de juny, a les 13.00 hores, a l'auditori de l'edifici Rambla de la UPF (la Rambla, 30-32. Barcelona). Intervindran en l'acte, que estarà presidit per M. Rosa Virós, rectora de la UPF, Andreu Mas-Colell, conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya; Jordi Camí, catedràtic de Farmacologia de la UPF i editor de la revista, i Vladimir de Semir, director de l'Observatori de la Comunicació Científica i de la revista.

En aquest número especial de Quark, que ha comptat amb la col·laboració del Ministeri de Ciència i Tecnologia, un total de 36 autors —secretaris d'Estat, presidents del CSIC, gestors de centres de recerca, periodistes i destacats científics— fan una reflexió global sobre l'evolució del sistema espanyol de recerca i tecnologia, ja que molts d'ells, des dels seus lloc de responsabilitat, han estat protagonistes i artífexs d'aquesta evolució.

En diferents apartats de la revista es revisa el fort impuls donat a la construcció del sistema de recerca i tecnologia en els anys vuitanta, les relacions entre la investigació pública i la iniciativa privada basades en la transferència de tecnologia, la recerca que duen a terme les universitats i les assignatures pendents del sistema.

La part final d'aquest número extraordinari de Quark inclou, entre altres, les opinions de tres dels actuals màxims responsables del sistema de recerca i tecnologia espanyol: Ramon Marimon, secretari d'Estat de Política Científica i Tecnològica; Rolf Tarrach, president del CSIC; i Andreu Mas-Colell, conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya

Xavier Freixas, nou president de l'Associació Europea de Finances

El professor de la Universitat Pompeu Fabra Xavier Freixas ha estat elegit nou president de l'Associació Europea de Finances (EFA), la principal associació d'investigadors europeus en l'àmbit de l'economia financera. Freixas és el segon espanyol que presideix l'EFA. Fa deu anys, l'associació va ser aleshores presidida per Ángel Bergés, professor de la Universitat Autònoma de Madrid i soci fundador de l'empresa Analistas Financieros Internacionales.

L'elecció del professor Freixas és un reconeixement al treball investigador de l'àrea de Finances del Departament d'Economia i Empresa de la UPF, que en pocs anys ha assolit un alt nivell en el seu camp, fruit de la seva col·laboració amb les principals universitats europees.

La UPF va acollir, l'agost del 2001, el congrés anual de l'EFA, que va reunir prop de cinc-cents participants i que va comptar, com a ponent convidat, amb la presència de Robert Merton, professor de l'Escola de Negocis de la Universitat de Harvard i premi Nobel d'economia l'any 1997.

Doctor en Economia per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, Xavier Freixas és catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat i director del Centre de Recerca en Economia Financera (CREF) de la Universitat Pompeu Fabra. És editor associat del Journal of Financial Intermediation i del Journal of Financial Services Research i ha estat consultor de diferents organismes internacionals: el Banc Central Europeu, la Reserva Federal, el Commissariat General au Plan (Paris), el Banc Mundial i el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID). Dirigeix els màsters en Banca i Finances i en Mercats Financers que s'imparteixen a l'IDEC-UPF.

La UPF participa en el desenvolupament d'eGòtic, la primera aplicació mòbil d'informació multimèdia

Internet 2CAT (i2CAT) és el nom del primer projecte empresarial creat a l'estat espanyol per construir una plataforma d'Internet de gran velocitat que ha de permetre el desenvolupament de serveis i aplicacions de banda ampla per part d'empreses i institucions, tant públiques com privades. Aquest projecte, que va començar a finals de 1999, està impulsat per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat i està participat per les principals operadores de telecomunicacions i pels agents tecnològics presents a Catalunya. També compta amb la col·laboració dels grups de recerca en Internet de les universitats catalanes, entre elles la Universitat Pompeu Fabra.

En el marc d'i2CAT, s'ha desenvolupat eGòtic, la primera aplicació mòbil que proporciona a l'usuari informació on line sobre continguts turístics en format multimèdia. Aquesta aplicació permet a l'usuari accedir a la xarxa per obtenir informació relacionada amb l'entorn on es troba físicament, com ara els principals llocs d'interès turístic, una guia de restaurants de la zona, un mapa del barri, una agenda amb les activitats culturals (concerts, exposicions, teatre, etc.) que s'estan duent a terme en aquell àmbit de la ciutat i altres serveis (transports, telèfons útils, etc.). La informació textual és multilingüe (català, castellà i anglès) i es complementa amb fotografies i vídeos explicatius.

A través d'un terminal mòbil multimèdia tipus PDA interactiu, l'usuari accedeix a Internet utilitzant una connexió sense fils i pot gaudir de les prestacions previstes en la primera fase del desenvolupament de la tecnologia UMTS (telefonia de tercera generació), que facilita que els terminals mòbils accedeixin als servidors de continguts multimèdia que es troben repartits a diferents llocs de la xarxa i2CAT.

La presentació d'eGòtic tindrà lloc avui, dimarts 5 de febrer, al Palau de la Generalitat i, durant dos dies, es realitzarà una prova pilot de funcionament d'aquesta aplicació amb usuaris reals a la Plaça de Sant Jaume i al Palau de la Música. Es recolliran els comentaris i suggeriments dels usuaris per avaluar el funcionament de l'aplicació.

En l'àmbit d'i2CAT, aquest projecte ha estat possible gràcies al desenvolupament tecnològic realitzat per Nortel Networks, Vodafone i la UPC, amb la participació de la UPF, l'Institut Municipal d'Informàtica i Compaq. Els continguts d'interès turístic han estat aportats per GeoPlaneta, PlanetaActimedia i l'Ajuntament de Barcelona. Per part de la UPF, el professor del Departament de Tecnologia Miquel Oliver s'ha encarregat de la direcció tècnica del projecte de desenvolupament de l'aplicació eGòtic, coordinant les entitats participants i desplegant la infrastructura de xarxa mòbil necessària per poder dur a terme les proves tant a la Plaça de Sant Jaume com al Palau de la Música.

La UPF és la desena universitat europea en recerca econòmica

El Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra ocupa el desè lloc entre les cent vint millors universitats europees pel que fa a la recerca en economia, segons les conclusions d'un recent estudi que ha avaluat els articles publicats a les trenta revistes d'economia més importants del món i que, properament, es publicarà a l'European Economic Journal. En aquesta classificació dels cent vint millors departaments europeus en investigació econòmica, la UPF és la segona universitat espanyola millor situada i tan sols és superada per la Universitat Carlos III, que ocupa la vuitena posició. El catorzè lloc és per a la Universitat Autònoma de Barcelona, que en aquesta avaluació apareix acompanyada per l'Institut d'Anàlisi Econòmic (IAE), centre dependent del CSIC.

En l'àmbit del continent europeu, el rànquing l'encapçala la universitat holandesa de Tilburg, seguida de la London School of Economics. En una classificació per països, Anglaterra té fins a sis universitats entre les vint millors d'Europa, seguida d'Holanda i Espanya, amb tres.

Aquest estudi, que porta per títol Rankings of Academic Journals and Institutions in Economics, ha estat realitzat pels professors Pantelis Kalaitzidakis (Universitat de Creta i Universitat de Xipre), Theofanis P. Mamuneas (Universitat de Leicester i Universitat de Xipre) i Thanasis Stengos (Universitat de Guelph, Ontario, Canadà). L'estudi, que ha estat finançat per l'European Economic Association, ha permès elaborar una classificació dels dos-cents millors departaments d'economia del món basada en el nombre d'articles publicats pels seus professors entre els anys 1995 i 1999 en les trenta més prestigioses revistes en investigació econòmica. Seguidament, s'ha ponderat la seva importància segons els índex d'impacte d'aquestes trenta revistes en aquest mateix període. Prèviament, els autors de l'estudi van classificar aquestes mateixes publicacions en base al seu impacte i prestigi, llista que és encapçalada per l'American Economic Review.

La classificació mundial dels dos-cents millors departaments d'economia de les universitats està dominada pels centres nord-americans, que constitueixen el 44% del total. Harvard, Chicago i el MIT ocupen les tres primeres places i, d'entre les vint primeres posicions, tan sols la Universitat de Tilburg (Holanda), en el lloc número 18, i la London School of Economics (Regne Unit), en el 20, són les úniques universitats no nord-americanes presents. En aquesta mateixa classificació mundial, les úniques universitats espanyoles que hi apareixen són Carlos III, UPF, UAB-IAE i Alacant que ocupen els llocs 51, 54, 58 i 96, respectivament.

Investigadors de la UPF elaboren un atlas dels municipis espanyols que tenen el risc de mortalitat més alt

Un equip d'investigadors de la Unitat de Salut Laboral del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra ha confeccionat una col·lecció de mapes que, per primera vegada, permeten examinar, per a les principals causes de mort a Espanya, els patrons geogràfics en àrees molt específiques (municipis o agregats).

Aquest treball, Atlas de mortalidad en áreas pequeñas en España (1987-1995), el primer d'aquestes característiques que es publica a l'Estat, ha estat dirigit pel professor de la UPF Joan Benach i ha permès detectar, a una escala regional i local, quines zones d'Espanya tenen les taxes de mortalitat més elevades. La feina de recerca s'ha realitzat a partir de l'anàlisi dels tres milions de morts registrades a Espanya (dades recollides per l'Institut Nacional d'Estadística) entre els anys 1987 i 1995 i distribuïdes en 2.218 municipis o agregats de municipis. L'estudi proporcionarà noves claus per conèixer les causes de les principals malalties que afecten a la població espanyola i serà de gran ajut per als estudis epidemiològics i de salut pública que es realitzin en el futur.

De la informació recollida en l'atlas s'obtenen tres conclusions principals. Primera, l'aparició d'un patró de mortalitat geogràfic nord-sud on els municipis de les comunitats autònomes del sud d'Espanya presenten el risc de mortalitat mes elevat. Segona, l'observació de patrons específics de mortalitat en causes de mort molt determinades com, per exemple, les lesions per accidents de tràfic, que es concentren en el nord d'Espanya i en la franja mediterrània, o el càncer d'estómac, a Castella i Lleó; i, tercera, l'aparició d'una clara agregació d'àrees amb un risc de mortalitat més elevat del normal a la zona sud-oest d'Espanya, i en concret, als municipis de les províncies de Huelva, Sevilla i Càdis, on s'observa un 20 i un 25% d'excés de mortalitat respecte de la mitjana nacional. Els autors de l'atlas apunten que les condicions sociolaborals i mediambientals són les responsables d'aquestes importants diferències geogràfiques existents.

La presentació de l'Atlas de mortalidad en áreas pequeñas en España (1987-1995) tindrà lloc demà, dimarts 13 de novembre, a les 12.00 hores, a l'aula 111 de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida (Doctor Aiguader, 80). En l'acte, que serà presidit per la rectora de la UPF, M. Rosa Virós, hi intervindran Joan Benach, professor del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF i director de la publicació; Antoni Gelonch, representant de Merck&Co; i Fernando García Benavides, professor del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut i membre de la Unitat de Recerca en Salut Laboral de la UPF.

El primer Atlas de mortalidad en áreas pequeñas en España (1987-1995) ha estat realitzat en col·laboració amb l'Institut Municipal de Salut Pública i l'Escola Andalusa de Salut Pública, i ha comptat amb un ajut del programa de beques de recerca de Merck, Sharp & Dohme.

La UPF i la SDAE desenvolupen una nova tecnologia per a la protecció dels drets d'autor

La Societat Digital d’Autors i Editors (SDAE) i la Universitat Pompeu Fabra van signar el 26 de setembre passat dos contractes per, d’una banda, desenvolupar un sistema que permetrà la identificació de peces musicals i de publicitat que són emeses per ràdio i per televisió i, de l’altra, per regular la llicència d’explotació d’una patent que inclou part de la tecnologia que utilitzarà el nou sistema. La nova tecnologia serà desenvolupada pel Grup de Tecnologia Musical de l’Institut Universitari de l’Audiovisual (IUA) de la UPF i comercialitzada per la SDAE, una empresa del Grup SGAE.

El doctor Eloi Batlle, membre del Grup de Tecnologia Musical de l’IUA, dirigirà el projecte de R+D conegut com a "Anàlisi i identificació d’àudio" (AIDA), del qual la UPF ja n’ha registrat la patent d’invenció. El projecte també ha estat finançat amb un ajut a la recerca inclòs en el cinquè Programa Marc de la Unió Europea.

El sistema que es desenvoluparà en el marc d'aquests acords entre la UPF i la SDAE fa servir una tecnologia totalment nova, ja que per aconseguir un alt grau de fiabilitat utilitza com a element representatiu de les seqüències d'àudio un sistema de descriptors abstractes. A través d’aquests descriptors, el sistema permet la identificació d’una seqüència d’àudio —emesa per una ràdio comercial o bé continguda en un arxiu musical en format WAV o MP3, o també en un arxiu MIDI de representació musical—, per, seguidament, comparar-la amb les seqüències d’àudio contingudes en una base de dades creada prèviament per facilitar-ne la detecció.

Aquests descriptors modelen el procés de generació de l'àudio i, per tant, permeten no només identificar inequívocament una cançó, sinó que mitjançant un sistema de mesures també permeten trobar semblances entre dues cançons (els descriptors propers corresponen a dues cançons també properes). Les dades obtingudes seran molt valuoses per als creadors i distribuïdors, ja que contindran informació sobre els gustos musicals dels consumidors.

L'equip coordinat pel doctor Eloi Batlle treballa actualment per aplicar noves tècniques de reconeixement de patrons per millorar i ampliar les aplicacions d'aquesta tecnologia d'identificació de seqüències d'àudio.

La utilització d'aquesta nova tecnologia permetrà a les societats que vetllen per la protecció dels drets d'autor d'obres musicals, cas de la SGAE, la identificació de l'emissió de les obres, tant per ràdio com per televisió i, alhora, les agències publicitàries podran controlar amb seguretat el nombre d'emissions dels seus espais publicitaris.

Telefónica instal·la al campus de la UPF un centre d'I+D

El Palau de la Generalitat va acollir el 21 de març passat l’acte de signatura dels respectius convenis entre el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat, Telefónica I+D i la Universitat Pompeu Fabra per mitjà dels quals Telefónica I+D obrirà properament el primer centre d’investigació i desenvolupament en l’àmbit multimèdia que aquesta companyia instal·la a Catalunya.

Els convenis han estat signats per Andreu Mas-Colell, conseller del DURSI; Carlos Díaz Guerra, president de Telefónica I+D; i Enric Argullol, rector de la UPF.

Telefónica ha decidit que el seu nou centre d’I+D s’ubiqui en un dels edificis del campus de la UPF, i més concretament, a l’edifici França, centre neuràlgic del projecte Estació de la Comunicació, el nou espai dedicat a la tecnologia i la creació de continguts que la UPF està configurant.

Les activitats del nou centre de Telefónica d’I+D s’orientaran cap a la recerca en l’àmbit de la producció i distribució de continguts digitals que es desenvoluparan en els camps de la infografia, l’e-cinema i el webcasting, utilitzables tant per a Internet com per a la televisió interactiva. La companyia preveu que el centre generi prop de cent llocs de treball directes en el termini de dos anys.

Aquest és el segon acord que se signa, en poc temps, entre Telefónica i la UPF, ja que el 7 de febrer passat es va acordar la creació de la Càtedra Telefònica de Producció Multimèdia de la UPF, que també tindrà la seva seu a l’edifici França, i que impulsarà inicialment la recerca de productes multimèdia amb objectius docents.

Creació d'una Càtedra Telefónica de Producció Multimèdia a la UPF

Telefónica i la Universitat Pompeu Fabra van signar el 7 de febrer passat un conveni de col·laboració per mitjà del qual es crea la Càtedra Telefónica de Producció Multimèdia de la UPF. La signatura de l’acord ha tingut lloc al Rectorat de la Universitat i ha anat a càrrec d’Arturo Moreno, sotsdirector de Relacions Institucionals de Telefónica, SA, i d’Enric Argullol, rector de la UPF.

Gràcies al suport i el recolzament de Telefónica, la Càtedra es dedicarà essencialment a la recerca de productes multimèdia amb objectius docents, tot i que s’estudiarà la seva possible explotació comercial. Aquesta nova unitat docent i de recerca estarà situada a l‘àrea França de la UPF, que és la seu del projecte Estació de la Comunicació, l’espai en el qual convergeixen la comunicació i les noves tecnologies.

Inicialment, la Càtedra s‘estructurarà en cinc projectes amb entitat pròpia que disposaran d‘un equip de treball i un funcionament específic: Sala Multimèdia Interactiva, dedicada a l‘aplicació de les tecnologies digitals en l‘ensenyament i en l‘oci; Tecnologies de Generació de Veu, que potenciarà la recerca en generació i morphing de veu que ja es desenvolupa a la UPF; Escola Virtual de Música, on es dissenyaran materials per a la formació en línia de professors de música dels ensenyaments primari, mitjà i superior i l’autoformació musical; Creació de Software i Continguts Educatius, compatibles amb les línies d’activitat de les dues institucions, i, finalment, el projecte Eines i Infraestructures per a l‘Educació, orientat a desenvolupar noves eines i aplicacions tecnològiques per a la formació i l‘educació.

Investigadors de la UPF ajuden a descobrir que la dona va viure 84.000 abans que l'home

El proper número de la revista Nature Genetics, que es publica demà, dimarts 31 d’octubre, inclou la publicació de l'estudi "Y Chromosome sequence variation and the history of human populations", que ha sigut realitzat per un grup d'investigadors de la Universitat de Stanford (EUA), en col·laboració amb laboratoris de genètica d'universitats de diversos països (Israel, Itàlia, Sudan, Pakistan, Anglaterra).

En l'aportació de dades per a l'elaboració de l'estudi també hi han col·laborat Jaume Bertranpetit, catedràtic del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut i director del grup de Genètica de Poblacions de la UPF, que és un dels autors de l'article, i la investigadora Elena Bosch, que el 18 de febrer del 2000 va llegir la seva tesi doctoral sobre la variabilitat genètica de les poblacions del nord d'Àfrica, la primera que es va presentar al Departament. Actualment, Bosch està realitzant una estada postdoctoral a la Universitat de Leicester.

Segons els autors de l’estudi, l'avantpassat patern més proper a l'home —el cromosoma Y— podria ser uns 84.000 anys més jove que la mitocondria —una petitíssima part de la cèl·lula materna. La importància del descobriment és que permet establir que els dos elements del nostre material genètic més bàsic, els que determinen el sexe de les persones, es van desenvolupar pel seu compte i en diferents moments de la història. L'estudi conclou que el primer avantpassat de l'espècie humana va ser una dona que hauria viscut a l’Àfrica fa 143.000 anys.

Per a més informació, podeu contactar amb Jaume Bertranpetit als telèfons 93 542 28 40 i 93 542 28 85 i a l’adreça electrònica jaume.bertranpetit@cexs.ufp.es; o bé amb Elena Bosch al telèfon 44/16 25 233 77 i a l’adreça eb48@leicester.ac.uk