|
|
Criteris de traducció de noms i títolsTOPÒNIMS En el passat tots els pobles han tendit a traduir o a adaptar a la seva
llengua els noms geogràfics dels llocs que ocupaven, visitaven
sovint o consideraven importants. D'acord amb això, actualment
només s'han de traduir o adaptar els topònims que tenen
una forma tradicional en català, mentre que la resta de topònims
s'han de reproduir en la seva forma original, transcrivint-los si cal.
En el cas de topònims sense nom tradicional en català
que tinguin una doble denominació cooficial, és més
respectuós i per tant preferible optar per la denominació
autòctona.
Igualment, en el cas de topònims sense nom tradicional en català
que tinguin una doble denominació a causa de disputes polítiques
o territorials, com a norma general també és més
respectuós i per tant preferible utilitzar la denominació
autòctona, en detriment de la denominació oficial de l'estat
que té jurisdicció sobre aquell territori.
Pel que fa als topònims menors (noms de vies públiques
i d'accidents geogràfics), la tendència general és
traduir-ne el nom comú (carrer, plaça, avinguda, parc,
riu...) sempre que sigui possible, i respectar el nom propi en la
seva denominació original. Un cas particular és el de les
vies públiques que tenen per nom un número ordinal, les
quals es tradueixen sistemàticament (la Cinquena Avinguda).
Sigui com sigui, cal tenir en compte que hi ha excepcions i vacil·lacions
importants, per la qual cosa s'han de respectar sempre les formes fixades
per l'ús.
Cal tenir present, finalment, que en les adreces tots els topònims
ciutats, regions, carrers, places... s'han d'escriure en la
llengua i en la forma originals.
Darrera actualització:
24-01-2005
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona
|