Criteris per a l'escriptura de números
i de quantitats dins d'un text
NÚMEROS DE TELÈFON I DE FAX
Els números de telèfon i de fax, així com els prefixos
i les extensions telefòniques, s'escriuen sempre amb xifres.
Com a norma general, els números de telèfon compostos per
un nombre parell de xifres s'escriuen agrupant-les de dues en dues, amb
un espai en blanc (i no pas un punt ni un guionet) entre cada grup de
dues xifres. Si la xifra és senar, el primer grup ha de ser de
tres xifres.
Un cas especial són, però, els anomenats telèfons
900, en els quals el 900 es considera una mena de prefix i s'escriu
tot seguit, però sense parèntesis. Pel que fa a la resta
de xifres, la norma general és escriure-les agrupades de dues en
dues, però també es poden escriure agrupades de tres en
tres si això en facilita la lectura o la memorització.
Els prefixos, per la seva banda, s'escriuen davant del número de
telèfon, amb totes les xifres seguides i entre parèntesis.
Si hi ha més d'un prefix, cal separar-los amb un espai en blanc.
Les extensions telefòniques s'escriuen darrere el número
de telèfon, amb totes les xifres que les componguin seguides, preferiblement
entre parèntesis i precedides de la paraula extensió
o de l'abreviatura corresponent (ext.).
| (977) 64 56 89 (ext. 1029); (34 3) 542 21 31; (07
33) 64 56 78 29; 900 30 30 30; 908 74 48 92 Però: 900 300 400; 906 105 105 |
