Abreviatures

Acrònims

Sigles Definició i ús Formació del plural Ús de cursiva Ús de majúscules i minúscules Casos especials

Símbols

Les abreviacions:
classificació i criteris generals d'utilització

SIGLES

CASOS ESPECIALS
Elements de suport en la formació de sigles
Supressió d'inicials en la formació de sigles
Sigles lexicalitzades
Siglació parcial

Elements de suport en la formació de sigles
Si bé la norma general és que les sigles es formin únicament amb la inicial de cadascuna de les paraules principals de la designació que representen, hi ha casos especials en què s'hi afegeix algun dels elements següents:

a) Lletres. Per tal de fer llegible una sigla o de diferenciar-la d'una altra, en ocasions s'hi afegeix alguna altra lletra (generalment la segona) d'alguna de les paraules de la designació corresponent; es representa una paraula composta mitjançant les inicials de les dues paraules que la formen, o bé s'hi incorpora la inicial d'un element d'enllaç —un article, una preposició o una conjunció. En aquest darrer cas, la inicial s'acostuma a escriure amb minúscula, però també és possible escriure-la amb majúscula.

Menció a part mereixen les sigles a les quals s'han afegit lletres alienes a les paraules de la designació que representen (ADHOC, [programa d'] automatització de l'ortografia catalana); aquelles altres que, pel fet d'estar formades tant amb inicials com amb síl·labes o parts de les paraules que representen, es troben a mig camí entre el que és una sigla pròpiament dita i un acrònim (AECON, Associació d'Empreses de la Construcció; UNIDROIT, Institut International pour l'Unification du Droit Privé), i aquelles altres que barregen inicials, segones lletres de suport i síl·labes (UNICEF, United Nations Children's Fund).

b) Signes. Les sigles també poden incloure signes diversos, com ara guionets, signes de suma, barres inclinades o d'altres, per tal de facilitar-ne la lectura o de distingir-les d'una altra sigla.

c) Xifres. En ocasions una sigla pot incorporar elements numèrics que formen part de la designació completa que representa.

Supressió d'inicials en la formació de sigles
En ocasions una sigla es forma amb les inicials de només algunes de les paraules de la designació completa que representa.

Sigles lexicalitzades
A vegades la freqüència d'ús d'una sigla determinada acaba convertint-la en una paraula més de la llengua. Aquestes sigles lexicalitzades funcionen plenament com un nom: s'escriuen amb minúscules, s'accentuen si cal, tenen flexió de plural i sovint poden formar derivats.

Siglació parcial
Si una sigla substitueix només parcialment una denominació completa, cal posar un punt i un espai darrere cadascuna de les inicials.