| Àmbits acadèmic, científic, cultural, esportiu i polític |
| Designacions personals |
| Designacions diverses |
| Expressió de l'espai |
| Expressió del temps |
| Realitats diverses |
| Textos i publicacions de tota mena |
Criteris d'escriptura de majúscules,
minúscules i versaletes
Les majúscules, les minúscules i les versaletes
són recursos tipogràfics de tipus convencional que serveixen
per caracteritzar un mot o un grup de mots per motiu de la seva naturalesa,
de la seva funció o de la posició que ocupen en una frase
o en un text. Convé remarcar que en català les majúscules
i les versaletes han de conservar obligatòriament els accents,
les dièresis o qualsevol altre signe gràfic que pugui dur
una lletra o una paraula quan s'escriu amb minúscules.
En termes generals, podem dir que les majúscules s'utilitzen per
marcar els mots que apareixen en posició inicial o després
de determinats signes de puntuació (funció demarcativa)
i per distingir els noms propis dels noms comuns (funció distintiva),
en oposició a les minúscules, que són el tipus de
lletra ordinari. Pel que fa a les versaletes —que són majúscules
de la mateixa mida que les minúscules—, s'utilitzen bàsicament
en els casos següents: per escriure els números romans amb
què es designen els segles, d'una banda, i els volums, capítols,
seccions, etc., d'una publicació, de l'altra; en una referència
o una citació bibliogràfiques, per escriure el cognom o
cognoms de l'autor o autors; i, finalment, per escriure els títols
de publicacions que se citen a elles mateixes.
En aquest capítol presentem unes pautes per a l'ús de majúscules,
minúscules i versaletes en la seva funció distintiva, amb
l'objectiu de contribuir a unificar criteris en aquest punt tan concret
i alhora tan important d'un text.
