La cursiva
|
|
| Les cometes | |
| La negreta |
Criteris d'utilització de la cursiva,
les cometes i la negreta
LA CURSIVA
USOS DE LA CURSIVA
Abreviacions
Col·loquialismes i dialectalismes
Estrangerismes i llatinismes
Lletres amb funcions especials
Mots clau que es volen destacar
Noms científics d'animals i de plantes
Noms propis de determinats vehicles de transport
Notes, advertiments i remissions
Peus d'il·lustracions
Produccions artístiques en general
Programes de ràdio i de televisió
Publicacions de tota mena
Sobrenoms, pseudònims i àlies
Ús metalingüístic
Altres usos
Abreviacions
Com a norma general, les abreviacions (abreviatures, acrònims,
sigles i símbols) s'escriuen en rodona, encara que el mot o mots
que representen s'escriguin en cursiva. L'única excepció
a aquesta norma general són les abreviatures corresponents a les
expressions llatines ibidem ("en la mateixa obra citada"),
loco citato ("en el mateix lloc citat") i opere citato
("en l'obra citada") (ibid., loc. cit. i op. cit.,
respectivament), que s'escriuen en cursiva pel fet que s'utilitzen en
les referències i citacions bibliogràfiques per substituir
el títol d'una publicació ja citada, el qual també
s'escriu en cursiva.
| a. C. (ante Christum, "abans de Crist");
a. m. (ante meridiem, "abans del migdia"); c. (circa,
"a l'entorn de"); DOGC (Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya) Però: ibid. (ibidem); loc. cit. (loco citato); op. cit. (opere citato) |
Col·loquialismes i dialectalismes
Els mots o expressions pertanyents a un registre marcadament col·loquial
i els dialectalismes d'àmbit molt reduït sense tradició
escrita no són propis del registre estàndard, i per tant
en registres formals cal prescindir-ne en benefici de les formes generals
corresponents. Amb tot, convé saber que, si per algun motiu s'haguessin
d'escriure, aquestes formes haurien d'anar en cursiva.
| en Jaume ha anat a parlar amb el seu profe d'anglès; les festes de la vila van començar amb una sorollosa mascletà; ens havien dit que era un tio molt simpàtic |
Estrangerismes i llatinismes
Com a norma general, els estrangerismes i els llatinismes no adaptats
al català o que no figuren en els principals diccionaris s'escriuen
en cursiva.
| un thriller apassionant; un best seller;
els mass media; roba prêt-à-porter; un
workshop d'economia aplicada; de facto; de iure;
ex aequo; ex cathedra; ad hoc; modus vivendi;
curriculum vitae; sine die; sic Però: a posteriori; a priori; club; croissant; cúter; míting; òfset; per càpita; rock; tòner; whisky |
Lletres amb funcions especials
Les lletres que en determinats textos exerceixen funcions especials s'escriuen
en cursiva. En són exemples les lletres minúscules amb què
es numeren apartats o subapartats d'un text (però no els parèntesis
que les segueixen, que s'escriuen en rodona); les lletres de l'alfabet
amb valor metalingüístic; les lletres llatines de les fórmules
matemàtiques (però no de les fórmules químiques),
i les lletres minúscules amb què es designen objectes o
opcions.
| a) Introducció b) Desenvolupament c) Conclusions les lletres a, b i c; les paraules que comencen per r, s o x...; els apartats b i c de la llei en qüestió...; si x + y = z, determineu el valor que ha de tenir...; l'opció a i l'opció b són oposades i excloents |
Mots clau que es volen destacar
Els mots clau que es volen destacar o en els quals es vol posar l'èmfasi
s'escriuen en cursiva.
| entenem per biotecnologia la ciència que estudia...; jo sóc del parer que per obtenir uns resultats com cal és convenient que...; ja t'he dit, i t'ho repeteixo, que quan vaig arribar ell no hi era! |
Noms científics d'animals i de plantes
Els noms científics internacionals d'animals i plantes s'escriuen
en cursiva.
| el cetaci Platanista gangetica; l'Homo sapiens neanderthalensis; Abies alba és el nom científic de l'avet |
Noms propis de determinats vehicles de transport
Els noms propis (però no pas les marques ni els models) de determinats
vehicles de transport, com ara avions, vaixells, trens, satèl·lits
i astronaus, s'escriuen en cursiva.
| el transatlàntic Titanic; el vaixell
d'estudi oceanogràfic Calypso; l'avió Non
Plus Ultra; la nau espacial Apollo X; el satèl·lit
Meteosat Però: un Airbus A320; un Boeing 747; un Renault Mégane; una llanxa pneumàtica Zodiac |
Notes, advertiments i remissions
Les notes, els advertiments i les remissions que generalment es posen
al final d'articles i d'informacions d'algunes publicacions s'escriuen
en cursiva, i generalment entre parèntesis.
| (Continuarà); (Continua a la pàgina següent); (Ve de la pàgina anterior); (Pàgines 2, 3 i 4) |
Peus d'il·lustracions
Com a norma general, els peus de tota mena d'il·lustracions (quadres,
gràfics, fotografies, etc.) s'escriuen en cursiva.
| Imatge de les proves de selectivitat a la UPF; Representació de "Les Troianes"; Índex global d'aprovats de Dret. Promoció 1990 |
Produccions artístiques en general
Els noms o títols de les obres i produccions artístiques
en general s'escriuen en cursiva. En són exemples les escultures,
les pintures, les pel×lícules cinematogràfiques, les
produccions audiovisuals i multimèdia, les fotografies, les produccions
musicals (discos, discos compactes, cassets) i, també, les creacions
musicals majors que funcionen autònomament (himnes, òperes,
operetes). En canvi, els noms o títols de les parts o contribucions
de qualsevol producció d'aquest tipus s'escriuen en rodona i entre
cometes.
| l'escultura La dona del paraigua; el quadre
La càrrega; l'obra de teatre Al vostre gust;
la pel·lícula Manhattan; el CD-ROM Conèixer
bé per triar millor; la fotografia Matí d'hivern;
el disc compacte Live in Berlin; l'himne de Catalunya és
Els segadors; el Cor de la Universitat va interpretar el Gaudeamus
igitur Però: "Let it be" és un dels temes clàssics dels Beatles; la cançó "L'estaca", de Lluís Llach, simbolitza tota una època |
Programes de ràdio i de televisió
Els noms o títols dels programes de ràdio i de televisió
s'escriuen en cursiva. En canvi, els noms o títols de les parts
o episodis de qualsevol programa de ràdio o de televisió
s'escriuen en rodona i entre cometes.
| el programa de ràdio Catalunya matí;
el programa de televisió Universitat oberta Però: el programa 60 minuts ofereix aquest vespre el reportatge "Guillem: la forja d'un futur rei" |
Publicacions de tota mena
Com a norma general, els títols de les publicacions de tota mena,
com ara diaris i revistes, llibres, catàlegs, fullets, desplegables
i cartells, s'escriuen en cursiva (a diferència dels títols
de les parts o capítols de qualsevol publicació, que s'escriuen
en rodona i entre cometes). En cas que el títol d'una publicació
inclogui el títol d'una altra publicació, cal escriure aquest
darrer títol entre cometes o bé sense cap marca, segons
com aparegui en la portada de l'edició original.
| el Diari de Balears; la revista Àgora UPF; el calendari d'activitats UPFlaix; el setmanari El Triangle; la novel·la El nom de la rosa; el tríptic Fes esport!; el cartell A tota vela!; els assajos Una interpretació de les "Elegies de Bierville" de Carles Riba i El viatge al món dels morts en l'Odissea |
Amb tot, cal tenir en compte les excepcions següents, que s'escriuen
en rodona:
a) els títols de determinades obres normatives constituïts
per un nom genèric, com ara els
títols de lleis, ordres, decrets, proposicions o dictàmens:
| el Reial Decret 15/1996, de 23 d'abril; el Pla General
de Normalització Lingüística; els Estatuts de la Universitat; l'Estatut d'Autonomia de Catalunya; la Guia de l'Estudiant; les Pàgines Grogues; la Memòria del curs 1995-96 |
b) els títols de llibres sagrats o d'una de les seves
parts:
| la Bíblia; l'Alcorà; el Nou Testament; l'Evangeli |
c) i, finalment, els títols de publicacions que se citen
a elles mateixes, per exemple en el
pròleg o en la introducció, que cal escriure íntegrament
en rodona i amb versaletes (o,
en cas que això no sigui possible, amb majúscules):
| aquest MANUAL DE GEOGRAFIA FÍSICA ha estat elaborat conjuntament per... |
Sobrenoms, pseudònims i àlies
Els sobrenoms, els pseudònims i els àlies s'escriuen en
cursiva quan van precedits del nom autèntic d'una persona, i en
rodona quan apareixen sols. Són, però, una excepció
a aquesta norma general els sobrenoms de reis, papes i sants, que tot
i aparèixer al costat del nom propi, s'escriuen sempre en rodona.
| Avel·lí Artís Gener, Tísner,
és l'autor de...; Joaquim Rubió i Ors, lo Gaiter
del Llobregat; Caterina Albert, Víctor Català,
va escriure... Però: Guifré el Pelós; Jaume I el Conqueridor; Ricard I d'Anglaterra, Cor de Lleó; Víctor Català va néixer a l'Escala (Alt Empordà) l'any 1873 |
Ús metalingüístic
Les paraules o frases que s'utilitzen en sentit metalingüístic,
és a dir, que s'utilitzen com a denominació d'elles mateixes,
s'escriuen en cursiva.
| el verb dormir és intransitiu; l'expressió remoure cel i terra s'utilitza en el sentit de...; la paraula finestra es compon de tres síl·labes; bòtil és un mot d'ús freqüent a Menorca |
Altres usos
Altres situacions en què s'utilitza la lletra cursiva són
les següents:
a) En les entrevistes, per diferenciar tipogràficament les
preguntes de les respostes:
| —Quin és, al seu entendre, el procediment
que caldria seguir? —Atenent a la conjuntura actual, per a mi el que cal és... |
b) En comèdies, diàlegs i obres dramàtiques,
les acotacions o anotacions que ajuden a comprendre el text però
que en rigor no en formen part:
| Pere (abaixant la veu). Jo ja he dit el que
havia de dir. (Surt de l'habitació) Joan. Però, on vas? |
c) En quadres, els encapçalaments, per tal de diferenciar
el concepte del contingut pròpiament dit:
| Exercici | Altes | Baixes | Increment | ||
|
|
|||||
|
1993 |
321 295 401 |
125 160 132 |
+196 +135 +269 |
||
|
|
|||||
