Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra; Edicióo electrònica

Introducció
Aspectes de presentació d'un text
Model de llengua
Qüestions gramaticals
Els signes de puntuació
La coma
El punt
El punt i coma
Els dos punts
Els punts suspensius
El guió
El guionet
Usos del guionet
Els parèntesis
Els claudàtors
El signe d'admiració
El signe d'interrogació
La barra inclinada

Criteris d'utilització de la cursiva, les cometes i la negreta
Criteris d'escriptura de majúscules, minúscules i versaletes
Les abreviacions: classificació i criteris generals d'utilització
Criteris per a l'escriptura de números i de quantitats dins d'un text
Criteris per a l'elaboració i la presentació de referències i de citacions bibliogràfiques
Criteris de traducció de noms i títols
Apèndix 1: Llista d'abreviacions
Apèndix 2: Llista d'Universitats

 






Els signes de puntuació

EL GUIONET (-)

USOS DEL GUIONET
En determinats mots compostos o prefixats
En els numerals compostos
En els pronoms febles en posició postverbal
Per expressar dates i períodes de forma abreujada
Per expressar sintèticament intervals numèrics
Per indicar relació entre dos o més elements
Per partir mots a final de ratlla



En determinats mots compostos o prefixats
S'escriuen amb guionet determinats mots compostos o prefixats, d'acord amb els usos fixats per la normativa.

  para-xocs; gira-sol; nord-americà; penya-segat; verd-i-negre; compta-revolucions; sud-est; la no-intervenció; la no-violència; Mont-roig del Camp; Bell-lloc d'Urgell


En els numerals compostos
En l'escriptura de números compostos, tant cardinals com ordinals, el guionet s'utilitza per separar les desenes de les unitats i les unitats de les centenes.

  vint-i-vuit; trenta-dues; quaranta-cinquè; noranta-quatre; vint-i-quatrè; tres-cents; dos mil cinc-cents; un vuit-centè

Però: vuitcentista; noucentisme


En els pronoms febles en posició postverbal
En l'escriptura de pronoms febles en posició postverbal, el guionet s'utilitza per separar, en combinació amb l'apòstrof i d'acord amb la normativa, un pronom feble tant del verb com d'altres pronoms.

  vés-hi; carregar-se-les; dur-los-hi; haver-n'hi; comprar-la-hi; porta'ls-ho; doneu-l'hi


Per expressar dates i períodes de forma abreujada
El guionet s'utilitza per separar els elements (dies, mesos i anys) de les datacions completes escrites de manera abreujada, i també per separar els elements (dies, mesos, anys) corresponents a períodes de temps i a datacions compostes.

  en data 10-2-96; DOGC de 15-2-96; el curs 1995-96; el bienni 1995-97; Barcelona, 25-30 de juny de 1995; durant el període gener-juny de 1996; Reus, octubre-novembre de 1995


Per expressar sintèticament intervals numèrics
El guionet s'utilitza per unir els dos valors corresponents a intervals numèrics expressats de manera sintètica. Si bé en alguns casos és possible escurçar per l'esquerra el segon valor, com a norma general és preferible escriure'ls tots dos íntegrament.

  les pàgines 234-245; plaça de la Mercè, 10-12; els articles 124-143; cost aproximat del producte: 10.000-12.000 ptes.


Per indicar relació entre dos o més elements
El guionet també s'utilitza per indicar de manera sintètica la relació entre dos o més elements.

  el trajecte Barcelona-Perpinyà; l'autopista Sant Cugat-Terrassa-Manresa; la coalició IC-Els Verds; un diccionari hongarès-català; la relació universitat-empresa; el diàleg Nord-Sud; la cruïlla Diagonal-passeig de Gràcia; l'estació d'esquí de Boí-Taüll


Per partir mots a final de ratlla
La majoria de programes de tractament de textos justifiquen les línies d'un text sense partir-ne les paraules, de manera que generalment esdevé innecessari partir mots a final de ratlla per manca d'espai. Sigui com sigui, si per algun motiu s'ha de fer, cal dividir els mots per síl·labes i tenint en compte que alguns dígrafs es poden separar i d'altres no.

Dels dígrafs següents, es poden separar únicament els de la columna de l'esquerra (convé remarcar, pel que fa a la ela geminada, que a final de ratlla el guionet substitueix el punt volat), mentre que els de la columna de la dreta no es poden partir.

  ix (en-cai-xa-ment)
l·l (col-le-gi)
rr (car-re-ra)
ss (as-ses-so-ra-ment)
tx (des-pat-xar)
  gu (se-gui-ment)
ll (da-va-lla-da)
ny (cam-pa-nya)
qu (es-quer-da)
 

 

Darrera actualització: 20-01-2005
cercar