Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra; Edicióo electrònica

Introducció
Aspectes de presentació d'un text
Model de llengua
Qüestions gramaticals
Els signes de puntuació
La coma
El punt
El punt i coma
Usos del punt i coma
Els dos punts
Els punts suspensius
El guió
El guionet
Els parèntesis
Els claudàtors
El signe d'admiració
El signe d'interrogació
La barra inclinada

Criteris d'utilització de la cursiva, les cometes i la negreta
Criteris d'escriptura de majúscules, minúscules i versaletes
Les abreviacions: classificació i criteris generals d'utilització
Criteris per a l'escriptura de números i de quantitats dins d'un text
Criteris per a l'elaboració i la presentació de referències i de citacions bibliogràfiques
Criteris de traducció de noms i títols
Apèndix 1: Llista d'abreviacions
Apèndix 2: Llista d'Universitats

 






Els signes de puntuació

EL PUNT I COMA (;)

USOS DEL PUNT I COMA
Per delimitar els elements d'una enumeració
Per separar frases estretament relacionades


Per delimitar els elements d'una enumeració
Els diversos elements d'una enumeració disposada verticalment poden dur un punt i coma al final quan almenys algun d'ells és llarg o constitueix una frase, i no acostumen a dur cap signe de puntuació en els altres casos. Convé saber, però, que també es pot utilitzar el punt amb aquesta mateixa funció, segons la relació de proximitat que s'estableixi entre els diversos elements.

  Hi intervindran:

—el president, que parlarà de les activitats dutes a terme durant el darrer exercici;
—un representant del món empresarial;
—un representant de les forces polítiques, que clourà l'acte.


Per separar frases estretament relacionades
El punt i coma també s'utilitza en els casos següents: en primer lloc, per separar oracions independents estretament relacionades; en segon lloc, per separar frases o parts de frases que internament ja tenen elements separats per comes; i, finalment, per separar entre elles oracions el·líptiques (llevat de la darrera, que normalment només ha d'anar precedida d'una coma).

  això que dius només és vàlid en determinades circumstàncies; no té, per tant, una validesa universal

el nombre de crèdits de les assignatures citades és, respectivament, el següent: la primera, nou; la segona, set, i la tercera, sis

Barcelona té prop de dos milions d'habitants; València, prop de vuit-cents mil, i Palma, uns tres-cents mil

 

Darrera actualització: 20-01-2005
cercar