| La coma | |
| El punt | |
El punt i coma
|
|
| Els dos punts | |
| Els punts suspensius | |
| El guió | |
| El guionet | |
| Els parèntesis | |
| Els claudàtors | |
| El signe d'admiració | |
| El signe d'interrogació | |
| La barra inclinada |
Els signes de puntuació
EL PUNT I COMA (;)
USOS DEL PUNT I COMA
Per delimitar els elements d'una enumeració
Per separar frases estretament relacionades
Per delimitar els elements d'una enumeració
Els diversos elements d'una enumeració disposada verticalment poden
dur un punt i coma al final quan almenys algun d'ells és llarg
o constitueix una frase, i no acostumen a dur cap signe de puntuació
en els altres casos. Convé saber, però, que també
es pot utilitzar el punt amb aquesta mateixa funció, segons la
relació de proximitat que s'estableixi entre els diversos elements.
| Hi intervindran: —el president, que parlarà de les activitats dutes a terme durant el darrer exercici; —un representant del món empresarial; —un representant de les forces polítiques, que clourà l'acte. |
Per separar frases estretament relacionades
El punt i coma també s'utilitza en els casos següents: en
primer lloc, per separar oracions independents estretament relacionades;
en segon lloc, per separar frases o parts de frases que internament ja
tenen elements separats per comes; i, finalment, per separar entre elles
oracions el·líptiques (llevat de la darrera, que normalment
només ha d'anar precedida d'una coma).
| això que dius només és vàlid
en determinades circumstàncies; no té, per tant, una
validesa universal el nombre de crèdits de les assignatures citades és, respectivament, el següent: la primera, nou; la segona, set, i la tercera, sis Barcelona té prop de dos milions d'habitants; València, prop de vuit-cents mil, i Palma, uns tres-cents mil |
