| Adverbis | |||||||
| Articles i preposicions | |||||||
| Noms i adjectius | |||||||
| Pronoms | |||||||
Verbs
|
Qüestions gramaticals
VERBS
L'EXPRESSIÓ DE L'OBLIGACIÓ I DE LA
NECESSITAT
En registres formals, l'obligació i la necessitat només
poden expressar-se amb el mode imperatiu de tots els verbs, amb les perífrasis
verbals haver de + infinitiu, haver-se de + infinitiu,
ser necessari i fer falta, i amb el verb caldre,
que tant pot anar seguit d'un infinitiu com de que + subjuntiu.
Convé aclarir que en el cas de la perífrasi haver de
+ infinitiu la primera persona del singular tant pot ser he
com haig.
| digueu-nos la veritat; no encengueu foc al bosc; haig de tornar-ho a intentar; he d'acabar la feina abans de plegar; s'ha de fer tot el que es pugui per evitar-ho; per tenir-hi accés cal ser estudiant de segon cicle; si voleu visitar-ho tot, ja cal que sortiu ben d'hora; és necessari establir dues categories ben diferenciades; fa falta que plogui |
Per tant, considerarem incorrecta, o si més no inadequada en registres formals i en llenguatge estàndard, qualsevol altra forma d'expressar obligació o necessitat, com ara tenir que + infinitiu, tenir de + infinitiu, haver-hi que + infinitiu i deure + infinitiu. Menció a part mereix aquesta darrera perífrasi, que utilitzarem únicament per expressar probabilitat, ja que, com hem vist en el punt anterior, aquest és l'únic ús que se'n fa actualment a Catalunya (a diferència del que passa bàsicament al País Valencià, on s'utilitza per expressar obligació). Així, una frase com ara deus treballar molt vol dir, en registre estàndard, que probablement treballes molt, i no pas que has de treballar molt.
