Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra; Edicióo electrònica

Introducció
Aspectes de presentació d'un text
Model de llengua
Qüestions gramaticals
Adverbis
Articles i preposicions
Noms i adjectius
Pronoms
Verbs
El perfet perifràstic i el perfet simple
El verb haver-hi
El verb ser o ésser
L'expressió de la probabilitat
L'expressió de l'obligació
i de la necessitat
Ús del gerundi
Usos incorrectes de l'infinitiu

Els signes de puntuació
Criteris d'utilització de la cursiva, les cometes i la negreta
Criteris d'escriptura de majúscules, minúscules i versaletes
Les abreviacions: classificació i criteris generals d'utilització
Criteris per a l'escriptura de números i de quantitats dins d'un text
Criteris per a l'elaboració i la presentació de referències i de citacions bibliogràfiques
Criteris de traducció de noms i títols
Apèndix 1: Llista d'abreviacions
Apèndix 2: Llista d'Universitats

 






Qüestions gramaticals

VERBS

EL VERB SER O ÉSSER
Aquest verb té tant per a l'infinitiu com per al gerundi dues formes principals: ésser (o esser) i essent, pròpies de registres dialectals o marcadament cultes, i ser i sent, més pròpies del registre estàndard i que per aquest motiu preferirem. Pel que fa al participi, com a norma general preferirem estat, d'àmbit més general, a sigut. Les formes set, esset o segut, per la seva banda, són considerades dialectals, i com a tals només són adequades en registres informals o col·loquials. Com a substantiu, en canvi, és preferible utilitzar sistemàticament la forma ésser.

  aquest va ser un dels episodis més celebrats de la història local; no va ser fins aleshores que se'n va adonar; malgrat tot, la vila ha continuat sent un referent per a la indústria tradicional de muntanya; no ens ha estat possible arribar abans; ho sento, ha estat una badada

Però: els éssers vius; un ésser intel·ligent

 

Darrera actualització: 20-01-2005
cercar