Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra; Edicióo electrònica

Introducció
Aspectes de presentació d'un text
Model de llengua
Qüestions gramaticals
Adverbis
Articles i preposicions
Noms i adjectius
Distribució d'altre, un altre i d'altre (i flexions)
El plural dels noms i dels adjectius acabats en -sc, -st, -xt i -ig
Ús i abús dels possessius
Ús i abús de mateix (i flexions)
Pronoms
Verbs

Els signes de puntuació
Criteris d'utilització de la cursiva, les cometes i la negreta
Criteris d'escriptura de majúscules, minúscules i versaletes
Les abreviacions: classificació i criteris generals d'utilització
Criteris per a l'escriptura de números i de quantitats dins d'un text
Criteris per a l'elaboració i la presentació de referències i de citacions bibliogràfiques
Criteris de traducció de noms i títols
Apèndix 1: Llista d'abreviacions
Apèndix 2: Llista d'Universitats

 






Qüestions gramaticals

NOMS I ADJECTIUS

ÚS I ABÚS DELS POSSESSIUS
Els possessius tenen en català un ús força més restringit que en altres llengües. Per tant, cal tenir molta cura a utilitzar-los únicament en aquells casos en què són estrictament necessaris, i també a evitar construccions de possessiu que en català es resolen amb el pronom en.

La forma estàndard dels possessius és seu, seva, seus, seves. D'acord amb això, prescindirem tant de les formes femenines seua i seues, d'àmbit regional, com de les formes llur i llurs, pròpies de registres literaris o marcadament cultes.

  haig de passar pel despatx abans de marxar [i no pas "pel meu despatx", llevat que es vulgui emfasitzar aquest fet]; el propietari s'ha venut el pis [i no pas "el propietari ha venut el seu pis"]; el tècnic va estudiar els dos projectes i en va analitzar les diferències [i no pas "...i va analitzar les seves diferències"]; el treball evita la terminologia especialitzada pròpia de les gramàtiques, però n'aprofita l'estructura [i no pas "...però aprofita la seva estructura"]

 

Darrera actualització: 29-10-2004
cercar