| Adverbis | ||||
| Articles i preposicions | ||||
Noms i adjectius
|
||||
| Pronoms | ||||
| Verbs |
Qüestions gramaticals
NOMS I ADJECTIUS
DISTRIBUCIÓ D'ALTRE, UN ALTRE
I D'ALTRE (I FLEXIONS)
Els adjectius altre, altra i altres tenen un sentit
determinat, i s'utilitzen generalment seguits d'un nom.
| no admet altre consell que el del seu pare; no tenim altra opció; hi ha altres qüestions que convé estudiar a fons |
Un altre, una altra, uns altres i unes altres tenen generalment
un sentit de distinció o de repetició.
| vull un altre cafè; vaig visitar una altra ciutat; he perdut els guants, però per sort en tinc uns altres; ens vam adonar que no eren les mateixes, sinó unes altres |
D'altre, d'altra i d'altres s'han d'utilitzar únicament
amb valor de pronom, és a dir, per indicar la substitució
d'algun nom, enunciat o implícit, i també en correlació
amb el pronom en. Fora d'aquests casos és sempre redundant
i innecessari, i cal, per tant, prescindir-ne.
| vam haver de seguir aquell camí, perquè no n'hi havia d'altre; alguns professors van votar que sí, però d'altres [altres professors] van votar que no; en alguns casos és possible, però en d'altres [altres casos] segur que no ho és; alguns vam arribar-hi d'hora, però d'altres [altres amics, membres, persones...], força tard |
Per tant, són incorrectes frases com "ja havia vingut d'altres vegades" o "he treballat en d'altres empreses", però no pas, naturalment, frases com això depèn d'altres factors o vam parlar d'altres qüestions, en què la preposició de (d') és obligatòria després del verb intransitiu.
