| Adverbis |
| Articles i preposicions |
| Noms i adjectius |
| Pronoms |
| Verbs |
Qüestions gramaticals
ARTICLES I PREPOSICIONS
ÚS DE LES PREPOSICIONS PER I PER
A
Per motius de claredat i de simplicitat, seguim la normativa d'ús
de per i per a en tots els casos excepte davant d'infinitiu,
per considerar que en aquest punt és excessivament complexa i que
no resol de manera clara i inequívoca tots els casos.
Utilitzarem, per tant, la preposició per:
—davant d'infinitiu (queden moltes coses per fer; han editat
un llibre per vendre'l entre els estudiants);
—per introduir complements nominals que indiquen causa, motiu, instrument,
mitjà o manera (ho ha fet per respecte; t'ho enviaré
per fax; em va reconèixer per l'abric; treballa per
una causa justa);
—en les oracions passives, per introduir el complement agent (el
conductor ha estat escridassat per la gentada; el president anava
acompanyat per dos alts funcionaris);
—per introduir determinacions d'espai (vam passar per la
plaça del poble; vam accedir a l'edifici per la porta del
darrere; estava de cap per amunt);
—per indicar la durada d'una acció i per introduir els mesos
de l'any i les festivitats (hem vingut per una setmana; serem
amics per sempre; el van contractar per dues temporades;
per Nadal, cada ovella al seu corral; els amics van arribar per
l'octubre; per Sant Jordi sovint plou);
—per expressar valor, preu, distribució (dos dies de festa
per mes treballat; un tant per cent molt elevat; un escorcoll
casa per casa);
—per expressar bescanvi, substitució, amb el valor de a canvi
de, en comptes de (com que no hi podia anar, hi vaig anar jo per
(compte d') ell; avui dia per mil pessetes no et donen ni quaranta
francs);
—per introduir complements predicatius, amb el valor de com a, en
qualitat de (no vam obtenir per resposta sinó el seu
silenci; els han donat per desapareguts; ho pots donar per
fet);
—per expressar favor, consideració o dependència, amb
el valor de a favor de, en consideració de, si depèn de
(finalment ens vam decantar per la teva proposta; es conserva
força bé, per l'edat que té; només
ho faig per tu; per mi, ja us ho podeu ben quedar);
—en verbs que regeixen la preposició per i en expressions
i locucions ja fixades per l'ús, llevat que introdueixin una noció
de finalitat o destinació (en Joan va per feina; m'han pres
per un ximple; no està gens per tu, aquest noi; tothom
la té per molt bona professional; sospira per una
casa nova; el jutge va tenir per bé que s'inclogués
aquella prova en el sumari; no ho tens gaire per la mà,
això; cada dos per tres hi ensopegues; no n'hi ha per
tant; tant per tant, que no vinguin).
Utilitzarem la preposició per a:
—davant de complements nominals que indiquen finalitat, destinació
o objecte, d'una banda, o adequació, opinió o punt de vista,
de l'altra (és una recepció privada per als socis
de l'entitat; han portat això per a tu; és un vehicle
per a climes freds; s'ha posat en marxa una campanya per al reciclatge
de les deixalles domèstiques; per a mi no hi ha dubte que
cal continuar; un tren per a París);
—per introduir una noció de temps, especialment referida al
futur (ho necessito per a avui, i no per a demà;
vam quedar per a dijous al vespre; digues per a quan ho
vols; ens van citar per a l'endemà a les tres en punt; deixa'n
una mica per a després; tot és a punt per a
quan nevi).
