Adverbis

Articles i preposicions L'apòstrof La preposició a davant d'infinitiu La preposició de davant d'infinitiu La preposició en davant d'infinitiu L'article personal Repetició de l'article i de la preposició en les enumeracions Sobre, sota, davant, darrere, dins i vora + de Ús de les preposicions per i per a

Noms i adjectius

Pronoms

Verbs

Qüestions gramaticals

ARTICLES I PREPOSICIONS

LA PREPOSICIÓ DE DAVANT D'INFINITIU
De obl¡gatori
De opcional
De incorrecte

Davant d'infinitiu, la preposició de pot ser obligatòria, opcional o incorrecta, segons el cas.


De obligatori
La preposició de davant d'infinitiu és obligatòria quan el verb principal s'usa intransitivament o quan regeix aquesta preposició (parlar de, recordar-se de, oblidar-se de, deixar de, abstenir-se de, estar-se de, privar-se de...) i, també, en el cas dels verbs dir (en el sentit de "proposar"), i mirar i veure (en el sentit de "procurar").

Un altre cas en què la preposició de és obligatòria és davant de l'infinitiu emfàtic, que s'anteposa al verb principal.

De opcional
Es poden introduir amb la preposició de aquells infinitius que fan de complement directe o d'atribut de verbs que expressen projecte, desig o voluntat. Actualment aquest ús de la preposició de és vacil·lant, ja que en alguns casos sembla que és més usual o fins i tot més necessària (verbs com ara aconsellar, demanar, exigir, pregar, proposar, provar, recomanar, suggerir...) que en d'altres (verbs com ara acordar, decidir, desitjar, esperar, oferir, permetre, prohibir, prometre, refusar...).

Com a recomanació general, però, en els documents i escrits de registre més marcadament formal és preferible utilitzar la preposició de, mentre que en els escrits de caràcter més general es pot ometre. Sigui com sigui, convé saber que aquestes construccions poden alternar amb la construcció que + subjuntiu, de significat equivalent i més pròpia del llenguatge general (ens van aconsellar [de] sortir d'hora, o bé ens van aconsellar que sortíssim d'hora).

Un altre cas en què la preposició de és opcional és davant d'aquells infinitius que fan de subjecte de l'oració i van posposats al verb. Com a recomanació general, però, en aquest cas és preferible ometre sistemàticament la preposició.

De incorrecte
La construcció de + infinitiu amb valor condicional és totalment incorrecta (com també ho és, en aquest mateix sentit, la construcció a + infinitiu); les frases correctes equivalents es construeixen amb el si condicional o amb les expressions en cas de o en cas que.