| Adverbis |
| Articles i preposicions |
| Noms i adjectius |
| Pronoms |
| Verbs |
Qüestions gramaticals
ARTICLES I PREPOSICIONS
LA PREPOSICIÓ A DAVANT D'INFINITIU
La preposició a s'utilitza per introduir: a)
infinitius dependents sense valor temporal (l'acusat insisteix a proclamar
la seva innocència); b) infinitius amb valor d'obligació
o de necessitat (no hi ha res a fer; a emplenar per la persona interessada);
i c) opcionalment, infinitius dependents dels verbs sentir
i veure (ho he sentit [a] dir).
| si en voleu més informació, no dubteu a telefonar-nos; va accedir a rebre'ns; només pensa a fer vacances; no tinc res a dir sobre aquest afer [i no pas "no tinc res que dir..."]; l'he vist (a) venir; n'he sentit (a) parlar |
En canvi, és incorrecta la construcció a + infinitiu
amb valor condicional, que cal evitar recorrent a expressions com ara
si no, llevat que, si és possible o d'altres
de similars.
| vindré, llevat que plogui [i no pas "...a no ser que plogui"]; si pot ser, ho acabarem avui mateix [i no pas "a poder ser..."]; si hem de jutjar-lo pel que diu... [i no pas "a jutjar pel que diu..."] |
