Qüestions gramaticals
ARTICLES I PREPOSICIONS
L'APÒSTROF
Norma general
Davant de cometes, de cursiva i de negreta
Davant de noms propis
Davant de sigles i d'acrònims
Davant d'essa líquida
Davant de topònims
Davant de xifres
Davant d'hac aspirada
L'apòstrof és un signe gràfic consistent en una
coma volada (') —i no pas en un accent— que serveix per assenyalar
l'omissió d'alguna lletra. Un apòstrof no pot quedar mai
tot sol a final de ratlla.
Norma general
—Article el. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac no
aspirada, excepte davant de i o de u inicials consonantitzades.
| l'antropòleg; l'hàmster; l'estranger;
l'heroi; l'informador; l'hidroavió; l'oferiment; l'home; l'ull;
l'húmer Però: el iode; el hiat; el iogurt; el uadi; el ioga; el io-io; el hobby |
—Article la. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac
no aspirada, excepte davant de i o de u àtones o
consonantitzades. Com a excepció a aquesta norma general cal assenyalar
els pocs casos en què per raons de pronunciació i de claredat
comunicativa s'evita de fer l'apòstrof. Són els següents:
a) davant de lletres i de noms de lletres: la a, la
o, la ena...; b) davant de les paraules que comencen pel
prefix a-, com per exemple la anormalitat; i c) en
alguns altres casos, com per exemple la una (quan es tracta de
la indicació horària), la ira o la host.
| l'ànima; l'habitació; l'elecció;
l'hèlix; l'Índia; l'hidra; l'organització; l'homilia;
l'ungla; l'hulla Però: la intimitat; la història; la iaia; la hiena; la universitat; la humanitat; la hippy; la a i la ema; la amoralitat; la asimetria; la una; la ira; la host |
—Preposició de. S'apostrofa sempre davant de vocal
o d'hac no aspirada, excepte en els casos següents: a) davant
de vocals consonantitzades: de iode, de Huelva...; b) davant
de lletres: de m, de a. Sí que s'apostrofa, però,
davant dels noms de lletra: d'ema, d'ela; i c)
en aquells casos, poc nombrosos, en què puguin produir-se confusions:
de asimetries, de anormalitat.
| d'amistat; d'handbol; davant d'ela i d'ema; d'herència;
d'instrucció; d'història; d'ortografia; d'Holanda; d'universalisme;
d'humitat Però: de hardware; de Hollywood; de iogurt; de Huelva; davant de a i de e; de asimetries |
Davant de cometes, de cursiva i de negreta
—Article el. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general.
| la publicació de l'"Informe tècnic 1994" coincideix amb...; els tripulants de l'Apollo XI van ser els primers homes que van trepitjar la Lluna |
—Article la. S'apostrofa sempre, d'acord amb
la norma general.
| l'"actuació" del president va ser deplorable; va insistir que aquella era l'última vegada que ho repetia |
—Preposició de. S'apostrofa sempre,
d'acord amb la norma general.
| la mesa va qualificar d'"innecessària" la repetició de les votacions; el significat d'ostentar; la primera estrofa d'Els segadors; segons informacions d'última hora... |
Davant de noms propis
—Article el. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general.
| l'Aquàrium; l'Institut Lluís Vives; l'Avui de la primera època; l'UPFlaix; l'International Herald Tribune |
—Article la. S'apostrofa sempre, d'acord amb
la norma general.
| l'Escola Superior de Comerç Internacional;
l'Illa Diagonal; l'Organització Mundial de la Salut Però: la Universitat Catalana d'Estiu |
—Preposició de. S'apostrofa sempre, d'acord
amb la norma general.
| els membres d'El Tricicle; els espectacles d'Els Joglars; les tertúlies d'Els Quatre Gats; el director d'El Triangle; el guionista d'Un hivern a Mallorca; els lectors d'El 9 Nou; la seu social d'Edicions 62; l'editor d'El Temps |
Davant de sigles i d'acrònims
—Article el. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general,
davant de sigles i acrònims que comencen amb vocal o amb consonant
el nom de la qual comença amb vocal, tant si es llegeixen lletrejant
com si es llegeixen com un mot.
| l'ADN; l'FBI; l'FMI; l'HCPB; l'IEC; l'Incavi; l'INEFC; l'Intelsat; l'IPC; l'IVA; l'LSD; l'MDT; l'MSI; l'SCT; l'SPGA |
—Article la. S'apostrofa sempre, d'acord amb
la norma general, davant de sigles i acrònims que comencen amb
vocal (excepte i i u àtones) o amb consonant el nom
de la qual comença amb vocal, tant si es llegeixen lletrejant com
si es llegeixen com un mot.
| l'AIT; l'EGB; l'Europol; l'FM; l'HEF; l'MTV; l'NBA;
l'OMS; l'ONU; l'RDA; l'SNCF; l'UCE; l'UMI; l'URSS Però: la BMW; la IBM; la IFIP; la Interpol; la ITV; la UAB; la UE; la UGT; la UNESCO; la UPC; la UPF |
—Preposició de. S'apostrofa únicament
davant de sigles i acrònims que comencen amb vocal, tant si es
llegeixen lletrejant com si es llegeixen com un mot.
| d'ADIGSA; d'Enpetrol; d'ESADE; d'IBM; d'OSHSA; d'UNICEF
Però: de FM; de HB; de MTV; de STEP |
Davant d'essa líquida
—Article el. S'apostrofa sempre.
| l'Sporting de Lisboa; l'snack-bar de la cantonada; l'stop de la cruïlla; l'Sputnik; l'Stratford-on-Avon que Shakespeare va conèixer; l'star-system |
—Article la. No s'apostrofa mai.
| la Scala de Milà; la Schola Cantorum de París; la Stasi |
—Preposició de. No s'apostrofa mai.
| el conjunt megalític de Stonehenge; una composició de Stravinsky; l'obra de Steinbeck; el teorema de Stokes |
Davant de topònims
—Article el/es. S'apostrofa sempre, d'acord amb la
norma general, en el cas de topònims catalans o de topònims
estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí
dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula
inicial i en la seva forma original.
| l'Alguer; l'Alt Camp; l'Eixample; l'Hospitalet de
l'Infant; l'Urgell; s'Arenal (Palma); s'Estany d'en Mas (Manacor)
Però: El Álamo (Texas); El Escorial; Le Havre |
—Article la/sa. S'apostrofa sempre,
d'acord amb la norma general, en el cas de topònims catalans o
de topònims estrangers adaptats al català (menció
a part mereix, però, el topònim la Haia, que tot
i haver estat adaptat al català és preferible no apostrofar
per motius de pronunciació). En canvi, l'article femení
dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula
inicial i en la seva forma original.
| l'Alta Cerdanya; l'Ametlla de Mar; l'Espluga de Francolí;
l'Havana; s'Horta (Felanitx); s'Alqueria des Comte (Sóller)
Però: La Aurora (Veneçuela); La Spezia; La Valletta (Malta); L'Île-d'Yeu (França) |
—Preposició de. S'apostrofa sempre,
d'acord amb la norma general, davant dels noms de lloc, tant catalans
o adaptats al català com estrangers no adaptats, que no duen article.
| d'Alcanar; d'Esterri de Cardós; d'Hongria;
d'Oxford; d'Urtx Però: de Harlem; de Houston; la ciutat de Stevenage |
Pel que fa, però, als topònims que comencen
per l'article el/els (o per la variant baleàrica es),
cal fer la distinció següent: en el cas de topònims
catalans i de topònims estrangers adaptats al català es
fa sempre la contracció amb l'article (del, dels, des),
mentre que en el cas de topònims no catalans i no catalanitzats
s'apostrofa sempre davant de l'article, que manté la majúscula
inicial.
| del Caire; del Masnou; del Port de la Selva; dels
Alamús; dels Alfacs; des Castell; des Canutells Però: d'El Puerto de Santa María; d'El Salvador; d'El Escorial; d'El Paso |
Davant de xifres
—Article el. S'apostrofa sempre davant d'aquelles xifres,
tant aràbigues com romanes, que es llegeixen amb vocal inicial.
| l'1 de març; l'XI Festival de Cinema Alternatiu; l'11,2% de respostes |
—Article la. S'apostrofa sempre davant d'aquelles
xifres, tant aràbigues com romanes, que es llegeixen amb vocal
inicial.
| l'11a. edició del manual; l'XI Cursa Popular
Però: la 1.00 de la tarda/de la matinada |
—Preposició de. S'apostrofa sempre davant
d'aquelles xifres, tant aràbigues com romanes, que es llegeixen
amb vocal inicial.
| d'1 de maig a 15 de novembre; d'11.00 a 13.00 hores; un total d'1.300.000 visitants |
Davant d'hac aspirada
—Article el. No s'apostrofa mai.
| el holding; el hardware; el hinterland; el hobby; el Hollywood de mitjans de segle |
—Article la. No s'apostrofa mai.
| la hawaiana; la hippy |
—Preposició de. No s'apostrofa mai.
| de Hawaii; de Hamilton; de hardware; de Hegel |
