Adverbis
|
||||
| Articles i preposicions | ||||
| Noms i adjectius | ||||
| Pronoms | ||||
| Verbs |
Qüestions gramaticals
ADVERBIS
ÚS DE PROU, MASSA, FORÇA,
GAIRE I BASTANT
Els quantificadors prou, massa i força són
invariables en gènere i en nombre, és a dir, no tenen flexió
ni de femení ni de plural. El quantificador gaire, per la
seva banda, és invariable en gènere (no té forma
femenina) però no pas en nombre (té forma de plural).
| no tenim prou dades; ja t'ho he dit massa vegades; hi van assistir força estudiants; no hi havia gaire gent; no en queden gaires |
Pel que fa al quantificador bastant, que tradicionalment ha estat
variable en nombre (forma plural) però no pas en gènere
(no forma femení), sembla que actualment s'usen de manera habitual
i generalitzada les flexions de femení, és a dir, bastanta
i bastantes. Per aquest motiu, utilitzarem indistintament els dos
sistemes, tenint cura, però, de no barrejar-los en un mateix text.
Pel que fa a l'ús de la preposició de entre aquest quantificador
i el substantiu corresponent, és opcional, però com a norma
general és preferible no utilitzar-la, excepte en registres marcadament
cultes.
| bastant (d') interès; bastant (d') animació;
bastants (de) problemes; bastants (de) recomanacions bastant interès; bastanta animació; bastants problemes; bastantes recomanacions |
Cal tenir en compte, finalment, que massa ("més que no cal", "en grau excessiu") implica sempre un judici de valor, i que no és, per tant, sinònim de gaire. Així, no és el mateix dir no hi havia gaire gent (n'hi havia poca) que dir no hi havia massa gent (no n'hi havia més de la que calia, de la que hi cabia...). D'altra banda, en frases negatives, interrogatives i condicionals és preferible utilitzar gaire en comptes de molt (no guanya gaires diners; que falta gaire?; si hagués trigat gaire més no l'hauria esperat), en la mesura en què es tracta de construccions més genuïnes.
