| Criteri general: varietat estàndard de la llengua |
||
| Expressió clara i entenedora | ||
Ús igualitari del llenguatge
|
Model de llengua
ÚS IGUALITARI DEL LLENGUATGE
LÍMITS A LA NEUTRALITZACIÓ DE LES FORMES
MASCULINA I FEMENINA
A l'hora d'aplicar el principi de no-discriminació sexista
en el llenguatge cal tenir present que hi ha, com hem vist, una sèrie
de limitacions inherents a l'estructura mateixa de la llengua que impedeixen
dur aquest principi fins a les últimes conseqüències.
Aquestes limitacions són bàsicament les següents:
a) en català, com en moltes altres llengües, el gènere
masculí té valor genèric, i cobreix per tant tots
dos gèneres. Si bé, com hem vist en el punt anterior, hi
ha una sèrie de recursos que permeten evitar fins a un cert punt
eventuals discriminacions o "suavitzar" determinats usos, no
es pot qüestionar frontalment el valor genèric del gènere
masculí. Així, quan diem els professors contractats o
els investigadors de la Universitat ens referim tant a les dones com
als homes, tot i que en ocasions es pot intentar, fins on sigui possible
i sense forçar la llengua, utilitzar els recursos disponibles per
evitar eventuals discriminacions, en aquest cas les designacions genèriques
corresponents (el professorat contractat, el personal investigador
de la Universitat);
b) una altra limitació estructural és el fet que
la concordança d'adjectius i participis que afecten alhora noms
masculins i femenins s'ha de fer necessàriament en masculí.
En serien exemples frases com ara actualment, els nois i les noies
són educats de la mateixa manera o bé avui dia hi
ha més nois i noies rossos que anys enrere.
Per tant, cal ser molt prudents a l'hora d'utilitzar els recursos que
ens permeten evitar eventuals usos discriminatoris del llenguatge, ja
que altrament pot ser pitjor la solució aplicada que el problema
que es vol evitar, en el sentit que es pot caure en incoherències,
en solucions asimètriques o incompletes o en textos antinaturals
o de difícil lectura.
