Criteri general: varietat estàndard de la llengua

Expressió clara i entenedora

Ús igualitari del llenguatge Recursos per evitar la discriminació sexista en el llenguatge Límits a la neutralització de les formes masculina i femenina

Model de llengua

ÚS IGUALITARI DEL LLENGUATGE

RECURSOS PER EVITAR LA DISCRIMINACIÓ SEXISTA EN EL LLENGUATGE
El tractament de vós
Les designacions genèriques o col·lectives
Les formes femenines de càrrecs, títols i professions
L'ús simultani de les formes masculina i femenina

La no-discriminació de tipus sexista és un principi general del llenguatge administratiu que convé aplicar, però, amb mesura i amb sentit comú, sense violentar la llengua ni caure en una expressió forçada o artificiosa.

A causa, doncs, de les limitacions inherents a la llengua mateixa, allà on és més fàcil i més factible evitar eventuals discriminacions és en els documents de tipus obert —és a dir, de destinatari múltiple o indeterminat—, com ara cartes, circulars, formularis i impresos de tota mena, instruccions, etc. Tot seguit presentem quatre recursos que poden ser útils per evitar, en un grau o altre, les marques de discriminació sexista.

El tractament de vós
El tractament de vós és el tractament tradicional i usual en llenguatge administratiu, i té l'avantatge respecte al tractament de vostè que presenta la mateixa forma tant per al masculí i per al femení com per al singular i per al plural. Així, en una frase com per exemple em plau convidar-vos a la recepció que tindrà lloc... el tractament de vós serveix per a un o per a diversos destinataris, siguin dones o homes. En canvi, amb el tractament de vostè tindríem quatre formes possibles, en funció del gènere i del nombre dels destinataris: convidar-lo, convidar-la, convidar-los i convidar-les.

Per tant, el tractament de vós ha de ser el tractament utilitzat preferentment no només en la documentació administrativa, sinó també en la documentació escrita de tota mena adreçada als estudiants (exàmens, formularis...), en enquestes i qüestionaris en general i en instruccions, rètols i indicadors de tota mena (responeu les preguntes següents; no fumeu, si us plau).

Les designacions genèriques o col·lectives
En certes ocasions, les designacions genèriques o col·lectives poden ajudar a resoldre satisfactòriament eventuals marques sexistes. És evident, però, que la naturalitat i la coherència expressives imposen certs límits a aquest recurs.

Les formes femenines de càrrecs, títols i professions
Una altra forma d'adequar el llenguatge a la realitat és utilitzar les formes femenines o masculines, segons correspongui, de tota mena de càrrecs, títols i professions. Amb tot, com que el masculí és la forma no marcada, vàlida tant per al masculí com per al femení, sempre que es designi globalment un col·lectiu sense recórrer a la designació genèrica o col·lectiva corresponent cal utilitzar la forma masculina plural. Així, posem per cas, podem referir-nos al col·lectiu docent de la Universitat, compost tant per dones com per homes, amb la designació genèrica el professorat o bé la forma masculina plural els professors, però no pas amb la forma femenina plural les professores, que exclouria els docents de gènere masculí.

L'ús simultani de les formes masculina i femenina
L'ús simultani de les formes masculina i femenina és un altre recurs que permet evitar marques sexistes en el llenguatge. Amb tot, aquesta solució, que resulta especialment útil en la salutació de circulars i de cartes de destinatari múltiple o indeterminat, i també en formularis i impresos, s'ha d'utilitzar amb molta mesura per tal de no forçar l'expressió i caure en textos artificiosos.

Si s'escriuen senceres, les formes corresponents als gèneres masculí i femení es poden escriure en l'ordre que es vulgui i separades, en la salutació de cartes i circulars, per una barra inclinada o bé per una coma (Distingits consocis/ Distingides consòcies; Amigues, amics); en canvi, si només s'escriu sencera la primera forma, aquesta ha de ser obligatòriament la masculina, que ha d'anar separada de la terminació femenina per una barra inclinada (Benvolgut/uda company/a).

Pel que fa a les terminacions de la forma femenina, convé remarcar el següent: quan presenten variacions gràfiques (lletres, accents o dièresis) respecte a la forma masculina corresponent, es formen amb totes les lletres que hi ha a partir de la vocal tònica de la paraula inclosa aquesta (advocat/ada; psicòleg/òloga; degà/ana; orfe/òrfena; companys/anyes), excepte en el cas de masculins monosíl·labs, en què la forma femenina s'ha de reproduir sencera (rei/reina; nois/noies). En canvi, quan la forma femenina no presenta variacions gràfiques respecte a la masculina, aquella es forma únicament amb la darrera vocal en tots els casos (senyor/a; alumne/a; president/a; company/a).

A l'interior d'un text, per contra, la duplicitat de formes només és acceptable, amb caràcter excepcional i valor marcadament emfàtic, quan s'utilitza aïlladament, i en qualsevol cas coordinant ambdues formes amb la conjunció i, i no pas amb una barra inclinada (la direcció vol agrair als nois i noies que han col·laborat en la campanya el seu esforç i la seva dedicació). Fora d'aquests casos la duplicitat, en qualsevol de les seves