Criteri general: varietat   estàndard de la llengua Ús d'arcaismes Ús de dialectalismes i de col·loquialismes Ús d'estrangerismes

Expressió clara i entenedora

Ús igualitari del llenguatge

Model de llengua

CRITERI GENERAL: VARIETAT ESTÀNDARD DE LA LLENGUA

ÚS D'ESTRANGERISMES
Anglicismes
Castellanismes
Llatinismes

El manlleu de mots a altres llengües és un fenomen normal i necessari que, en la seva justa mesura, enriqueix qualsevol llengua. En un context, però, de contacte constant amb altres llengües, convé rebutjar, sempre que sigui possible, aquells manlleus que no siguin estrictament necessaris —és a dir, que tinguin un equivalent viu en català o que siguin fàcilment traduïbles— i aquells altres que siguin difícils d'adaptar des del punt de vista de la fonètica, de la grafia o de la derivació.

Sigui com sigui, i independentment de la procedència d'un manlleu, la tendència de la llengua és assimilar-lo als trets propis d'aquesta, excepte en els casos en què es considera impossible o inviable. Com a norma general, els manlleus no adaptats s'han d'escriure en cursiva.


Anglicismes
Dels nombrosos mots manllevats a l'anglès, o anglicismes, cal distingir entre: a) aquells que tenen caràcter normatiu i que han substituït en un alt grau les paraules catalanes corresponents o que són de difícil substitució; b) aquells que, sense ser normatius ni haver estat adaptats, són de difícil substitució; i c) aquells altres que tenen un equivalent viu en català o que són de fàcil substitució.

Són exemples d'anglicismes de difícil substitució que han passat a formar part del corpus de la llengua, en la major part de casos adaptats al català, els següents, que s'han d'escriure en rodona:

Són exemples d'anglicismes no adaptats, que com a norma general cal escriure en cursiva, els següents:

Finalment, són exemples d'anglicismes que cal tendir a evitar, en benefici de les formes catalanes corresponents, els següents:

Castellanismes
Entre els mots manllevats al castellà, o castellanismes, n'hi ha que tenen caràcter normatiu, és a dir, que figuren en les principals obres normatives o de referència normativa, i d'altres que, tot i utilitzar-se més o menys sovint, són totalment incorrectes.

En el cas dels castellanismes que han adquirit caràcter normatiu, és a dir, d'aquells que figuren, bàsicament, en el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, cal distingir entre aquells que han substituït en un alt grau les paraules catalanes corresponents o que són de difícil substitució, com seria el cas de, per exemple, afició (afecció), clero (clergat, clerecia), convalidació (validació, homologació), curandero (remeier), monyo (trossa) o tensar (tesar), i aquells altres que, tot i haver passat a formar part del corpus de la llengua i ser normatius a tots els efectes, coexisteixen amb els seus equivalents genuïns, que no solament no s'han de bandejar sinó que en molts casos fins i tot s'han de preferir en registres formals. En són exemples bell, bonic (guapo); natura morta (bodegó); brou (caldo); continuar (seguir); tenir cura (cuidar); destinació (destí); impedir, torbar (entorpir); lliurar i lliurament (entregar i entrega); quadre (quadro); rodet (carret fotogràfic) i vidu, vídua (viudo, viuda), entre d'altres.

Els castellanismes no normatius s'han de rebutjar sistemàticament, en benefici de les formes normatives corresponents. En són exemples les paraules següents (a la columna de l'esquerra hi ha les formes incorrectes, i a la columna de la dreta les formes normatives corresponents).

Llatinismes
Entre els mots o expressions manllevats al llatí, o llatinismes, n'hi ha de dos tipus: aquells que han esdevingut d'ús més o menys general i que han estat adaptats al català —i que per aquest motiu s'escriuen generalment en rodona—, i aquells altres que, pel fet de ser d'ús més restringit o especialitzat, conserven la grafia llatina —per la qual cosa s'escriuen, com a norma general, en cursiva.

Si bé la frontera entre tots dos supòsits no sempre és fàcil de traçar, tot seguit presentem, a tall d'exemple, alguns casos il·lustratius de llatinismes adaptats al català, que podríem considerar d'ús general i que per tant escriurem en rodona:

Són exemples de llatinismes propis de llenguatges especialitzats o de registres marcadament cultes, que no han estat adaptats al català i que com a norma general cal escriure en cursiva, els següents: