| Criteri general: varietat estàndard de la llengua
|
|||
| Expressió clara i entenedora | |||
| Ús igualitari del llenguatge |
Model de llengua
CRITERI GENERAL: VARIETAT ESTÀNDARD DE LA LLENGUA
ÚS DE DIALECTALISMES I DE COL·LOQUIALISMES
Tot i que la varietat estàndard de la llengua també
pot donar cabuda a certs matisos dialectals o regionals, en benefici de
la unitat, de la neutralitat i de la formalitat cal prescindir sistemàticament
tant de formes poc esteses i de dialectalismes sense prestigi o que no
formin part de la tradició escrita com de mots o expressions considerats
col·loquials o vulgars. En serien exemples clapar per dormir;
"corretgir" per corregir; dos (o "dugues")
per dues; "fagi" per faci; "llògic"
per lògic; mitat per meitat; pencar
per treballar; "poguer" per poder; "radere"
per darrere; "sapiguer" per saber; sigut
o set per estat; tindre per tenir; vindre
per venir o "volguer" per voler, entre
d'altres.
