Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra; Edicióo electrònica

Introducció
Aspectes de presentació d'un text
Model de llengua
Criteri general: varietat  
estàndard de la llengua
Ús d'arcaismes
Ús de dialectalismes i de col·loquialismes
Ús d'estrangerismes
Expressió clara i entenedora
Ús igualitari del llenguatge

Qüestions gramaticals
Els signes de puntuació
Criteris d'utilització de la cursiva, les cometes i la negreta
Criteris d'escriptura de majúscules, minúscules i versaletes
Les abreviacions: classificació i criteris generals d'utilització
Criteris per a l'escriptura de números i de quantitats dins d'un text
Criteris per a l'elaboració i la presentació de referències i de citacions bibliogràfiques
Criteris de traducció de noms i títols
Apèndix 1: Llista d'abreviacions
Apèndix 2: Llista d'Universitats

 






Model de llengua

CRITERI GENERAL: VARIETAT ESTÀNDARD DE LA LLENGUA

ÚS DE DIALECTALISMES I DE COL·LOQUIALISMES
Tot i que la varietat estàndard de la llengua també pot donar cabuda a certs matisos dialectals o regionals, en benefici de la unitat, de la neutralitat i de la formalitat cal prescindir sistemàticament tant de formes poc esteses i de dialectalismes sense prestigi o que no formin part de la tradició escrita com de mots o expressions considerats col·loquials o vulgars. En serien exemples clapar per dormir; "corretgir" per corregir; dos (o "dugues") per dues; "fagi" per faci; "llògic" per lògic; mitat per meitat; pencar per treballar; "poguer" per poder; "radere" per darrere; "sapiguer" per saber; sigut o set per estat; tindre per tenir; vindre per venir o "volguer" per voler, entre d'altres.

Darrera actualització: 15-02-2005
cercar