Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra; Edicióo electrònica

Introducció
Aspectes de presentació d'un text
Model de llengua
Criteri general: varietat  
estàndard de la llengua
Ús d'arcaismes
Ús de dialectalismes i de col·loquialismes
Ús d'estrangerismes
Expressió clara i entenedora
Ús igualitari del llenguatge

Qüestions gramaticals
Els signes de puntuació
Criteris d'utilització de la cursiva, les cometes i la negreta
Criteris d'escriptura de majúscules, minúscules i versaletes
Les abreviacions: classificació i criteris generals d'utilització
Criteris per a l'escriptura de números i de quantitats dins d'un text
Criteris per a l'elaboració i la presentació de referències i de citacions bibliogràfiques
Criteris de traducció de noms i títols
Apèndix 1: Llista d'abreviacions
Apèndix 2: Llista d'Universitats

 






Model de llengua

CRITERI GENERAL: VARIETAT ESTÀNDARD DE LA LLENGUA

ÚS D'ARCAISMES
En la seva evolució constant, la llengua crea i adapta nous mots i, alhora, especialitza o restringeix a àmbits específics l'ús de determinades paraules. Així, actualment hi ha algunes paraules que podríem considerar arcaiques o arcaïtzants, i que per aquest motiu s'han d'utilitzar únicament en registres literaris o marcadament cultes. En són exemples les paraules següents:

àdhuc (fins i tot)
aital (tal)
ans (abans, sinó que)
car (ja que, perquè)
ço (això)
ensems (alhora, juntament amb)
hom (es)
llur/s (el seu, la seva, els seus, les seves)
puix que (atès que, donat que)
quelcom (alguna cosa, res)
tostemps (sempre)
tothora (sempre)

Darrera actualització: 15-02-2005
cercar