|
Més notícies
2001
2002
2003 [gener
[febrer [març
[abril [maig
[juny [juliol/agost
[setembre [octubre
[novembre [desembre
Maig del 2003
[30/05/03] Seminari sobre Intel·ligència
Artificial
[30/05/03] Aproximació a la cooperació
universitària
[30/05/03] Voluntaris de la UPF a Galícia
[30/05/03] Simposi sobre e-Administració
[29/05/03] Jornada dels Estudiants de Biologia sobre
bioterrorisme
[27/05/03] Darrera sessió del cicle Mestres
del Plat
[26/05/05] VI Col.loqui sobre Història del Periodisme
[25/05/05] Jornada electoral de simulació professional
a Periodisme
[23/05/05] Jornades de cooperació i desenvolupament
[22/05/05] Primera seqüenciació de DNA
de cromanyó l
[21/05/05] El lèxic dels riscos laborals
[17/05/05] Drets de l'Home
[16/05/05] "Crossroads Catalonia"
[15/05/05] Diada de la Solidaritat a la UPF
[12/05/05] Inauguració de la Biblioteca Haas
d'Història de les Religions
[10/05/03] L'investigador Arcadi Navarro descobreix
un nou pas en l'evolució humana
[09/05/03] Jornada sobre la Llei d'Universitats de
Catalunya
[06/05/03] Premis de l'Institut d'Estudis Catalans
[05/05/03] Mostra de llibres de text i manuals universitaris
en llengua catalana
[02/05/03] El CRG participa en la seqüenciació
del cromosoma 7
Voluntaris de la UPF participen en les tasques
de neteja de les platges gallegues
Prop de noranta estudiants i membres del personal d'administració
i serveis de la UPF participen durant el mes de maig en el programa
Voluntariat per Galícia, destinat a col.laborar en les tasques
de neteja de les platges gallegues i contribuir a pal·liar
els efectes de la catàstrofe ecològica provocada pel
fuel del Prestige.
Els voluntaris s'han distribuït en dos equips que actuen en
dos torns, del 4 al 10 de maig i del 18 al 24 de maig. Treballen
a les platges de Carnota, en una zona de 34 quilòmetres de
costa, durant cinc hores diàries i amb equip que facilita
el mateix ajuntament de la localitat. La seva tasca consisteix,
bàsicament, en recollir petroli de les platges utilitzant
sobretot les mans -les pales només es fan servir com a rasclet
o escombra per ajuntar petits conglomerats. Per a les tasques de
neteja es creen també petits equips de "mans netes",
persones que dins de cada grup col.laboren en d'altres tasques com,
per exemple, ajudar els voluntaris a posar-se i treure l'equipament.
El programa Voluntariat per Galícia va prendre forma a finals
de gener per iniciativa d'un grup del Personal d'Administració
i Serveis, que va iniciar la recollida d'inscripcions de membres
de la comunitat universitària disposats a anar a Galícia
a col·laborar en les tasques de neteja de platges. Aquesta
actuació es porta a terme en col.laboració amb la
Universidad de Santiago, que actua com a coordinadora de les tres
universitats gallegues i gestiona les estades del voluntariat universitari
d'arreu de l'estat espanyol.
Encara queden places per als membres de la UPF que es vulguin inscriure
al grup que es traslladarà a Galícia del 18 al 24
de maig. Adreceu-vos a l'adreça: sacu2@upf.eduLa Universidad
de Santiago contra la marea
L'Observatori de l'Evolució de les
Institucions organitza un Simposi sobre e-Administració
L'Observatori de l'Evolució de les Institucions
(OBSEI) de la UPF va presentar els dies 29 i 30 de maig el Simposi
e - Administració: Administració Pública i
Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Hi
van participar experts provinents de l'àmbit acadèmic,
professional i institucional que, des de diferents perspectives,
van analitzar la transformació que comporta la implantació
de les noves tecnologies en el si de l'administració.
Les intervencions es distribueixen en tres grans eixos de treball:
Administració Pública, Dret i Societat de la Informació;
L'Administració Pública Electrònica: un Nou
Paradigma d'Administració?; i, en tercer lloc, L'Impacte
de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació
en les Administracions Públiques: Realitats i Perspectives.
La inauguració serà a càrrec de M. Rosa Virós
i Galtier, rectora de la UPF; Enric Argullol i Murgadas, catedràtic
de Dret Administratiu de la UPF i director de l'OBSEI, i Antoni
Vives, secretari de Govern del Departament de la Presidència
de la Generalitat de Catalunya. El Simposi ha estat organitzat en
el marc del Projecte I+D finançat pel Ministeri de Ciència
i Tecnologia "Territorio y poder: análisis prospectivo
de una relación cambiante".
L'Observatori de l'Evolució de les Institucions és
un organisme de recerca constituït per la UPF i integrat per
professors de Dret Administratiu o Dret Públic, interessats
a detectar, estudiar i difondre els canvis que afecten les institucions
públiques i, singularment, les que actuen o exerceixen competències
sobre el territori de Catalunya. Està dirigit pel professor
Enric Argullol i coordinat per Xavier Bernadí Gil.
Programa
Inscripció
.
Mestres del Plat, un cicle de gastronomia
i cultura a la UPF
La gastronomia és un plaer i un gaudi
que forma part de la nostra cultura. La restauració i la
gastronomia de qualitat són a l'alça. I els cuiners
i els restaurants catalans són professionals de reconegut
prestigi arreu del món. El cicle Mestres del Plat ha apropat
aquesta realitat a l'entorn universitari, especialment al públic
jove, per donar a conèixer qui són i què fan
els mestres de la cuina catalana.
En cada sessió del cicle s'ha presentat un restaurant i un
xef que ha explicat i preparat en públic una recepta de fàcil
elaboració, pensada especialment per al públic universitari.
La lliçó de cultura gastronòmica es va portar
a terme en el marc del restaurant universitari de l'edfici Roger
de Llúria.
El cicle es va iniciar amb Joan Roca, xef del restaurant El Celler
de Can Roca, de Girona, el dia 8 d'abril, al qual van seguir Xavier
Pellicer, del restaurant Àbac de Barcelona (29 d'abril) i
Santi Santamaria, del restaurant El Racó de Can Fabes, de
Sant Celoni (27 de maig).
Paral·lelament al cicle, es van organitzar dues mostres que
es van poder visitar fins al 30 d'abril a la Biblioteca General
de la UPF: l'exposició bibliogràfica "De la lletra
a la teca", amb les millors obres sobre cuina i gastronomia
existents al fons bibliogràfic de la UPF; i l'exposició
fotogràfica "Dos anys de fotografia gastronòmica
de la revista Descobrir Cuina".
Els estudiants parlen sobre bioterrorisme
i bioremediació
Els estudiants de tercer curs de la llicenciatura
en Biologia de la UPF van oferir el 29 de maig una Jornada científica
sota el títol Bioterrorisme i Biorremediació: les
Dues Cares dels Microorganismes.
Els estudiants van tractar sobre diferents temes relacionats amb
la microbiologia que han saltat a l'actualitat arrossegats pels
darrers conflictes internacionals: des del desastre ecològic
de Galícia fins a l'amenaça de l'antrax posterior
als atemptats de l'onze de setembre, l'escampament de la verola,
la contaminació per olis minerals i, a l'extrem oposat, la
bioremediació, entre altres aspectes.
La Jornada s'inscriu dins del cicle Bioconferències 2003
que organitza la Facultat de Ciències de la Salut i de la
Vida, en col.laboració amb la Societat Catalana de Biologia.
El cicle ofereix al llarg del curs un calendari d'activitats científiques
de divulgació que abracen àmbits diversos, des de
temes metodològics fins a aspectes concrets de l'evolució
humana, la clonació, les malalties mentals o, com és
el cas, la microbiologia.
VI Col·loqui sobre Història
del Periodisme
Els Estudis de Periodisme i l'Arxiu Històric
de la Ciutat de Barcelona van organitzar el 26 de maig del 2003
a l'edifici Rambla el VI Col·loqui Història del periodisme:
estat de la recerca i ús dels fons documentals", en
el marc de l'Aula d'Història del Periodisme "Diari de
Barcelona".
El Col·loqui es va obrir amb una conferència de l'historiador
Henry Ettinghausen, a la qual van seguir dues ponències:
una sobre l'estat actual de la recerca en història del periodisme
a Catalunya, a càrrec del professor Jaume Guillamet, i una
altra sobre l'estat actual dels fons documentals, a càrrec
de l'arxivera Glòria Porrini. També hi van intervenir
investigadors de diverses universitats, que van exposar els seus
treballs actuals i les seves necessitats documentals, així
com responsables de diversos arxius i biblioteques que van explicar
les particularitats dels fons que gestionen. Més informació:
93-5422273.
Jornada electoral de Simulació Professional
a Periodisme
Els comicis municipals del 25 de maig han estat
el tema de treball de la nova Jornada de Simulació Professional
dels Estudis de Periodisme de la UPF, en què els estudiants
es van desplegar per la ciutat i van seguir pas a pas les eleccions
per tal d'elaborar productes informatius per a ràdio, premsa,
televisió i internet. Els resultats d'aquesta àmplia
pràctica informativa es es van presentar el dilluns 26 de
maig, a l'edifici Rambla, seu dels estudis.
L'objectiu de les Jornades de Simulació professional és
facilitar als estudiants una pràctica real i en directe de
la professió per mitjà de situacions i personatges
d'actualitat. Tot aprofitant l'esdeveniment electoral, els estudiants,
actuant com a veritables periodistes i amb l'acreditació
pertinent, es van distribuir per les diferents seus dels partits
polítics, pel Palau Robert i la Delegació del Govern.
Al llarg del dia van informar de l'avenç de l'escrutini i
van efectuar entrevistes. Amb la informació recollida es
va alimentar un programa de ràdio en directe que va disposar,
via telèfons mòbils, amb connexions a totes les seus
dels partits; es va emetre un informatiu especial per a televisió
amb reportatges gravats durant la jornada; al taller de premsa es
va redactar i editar un diari de dotze pàgines, El Barcelonés,
i, finalment, es va publicar una pàgina web amb informació
on-line.
Jornades de Cooperació i Desenvolupament
a la UPF
Des del 15 de maig passat es porta a terme
a la UPF una àmplia programació d'activitats relacionades
amb la cooperació, el voluntariat i el desenvolupament. Aquesta
iniciativa ha estat promoguda per l'organització GAUI (estudiants
de la UPF dels Estudis de Ciències Polítiques i de
l'Administració, Dret, Economia i Humanitats), amb la col·laboració
del Deganat dels Estudis de Ciències Polítiques i
Gestió Pública de la UPF i de les associacions d'estudiants
Alternativa Estel i CEPC.
Sota l'epígraf Jornades de Cooperació i Desenvolupament
a la UPF, la programació es va encetar el 15 de maig amb
la conferència El paper del Tercer Sector en el nou ordre
mundial, a càrrec d'Arcadi Oliveres, professor d'Economia
Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. En la inauguració
hi va intervenir Rosa Ma. Virós i Galtier, rectora de la
UPF, i l'acte va ser presentat per Albert Stern, estudiant de la
llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració.
Programació------------------------------------------------------------------------
Professors de la UPF participen en la primera
seqüenciació de DNA de cromanyó
Un equip integrat pel professor Carles Lalueza-Fox
del Departament de Biologia Animal de la UB i Jaume Bertranpetit
del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (UPF)
i científics de les Universitats de Ferrara i Florència
han seqüenciat per primer cop DNA de cromanyó (Homo
sapiens sapiens), en un estudi publicat ara en la revista Proceedings
of the National Academy of Sciencies (PNAS) dels Estats Units.
L’estudi es basa en l’anàlisi de DNA mitocondrial
(mtDNA) de dos esquelets cromanyons trobats a la cova de Paglicci
al sud d’Itàlia. En concret, un individu femení
adult i un mascle jove (datats fa 23.000 i 25.000 anys, respectivament).
Tot i la seva antigüitat, les restes de Paglicci estan ben
conservades, fet que ha facilitat la tasca investigadora de l’equip
científic.
Segons els resultats, els cromanyons de Paglicci eren genèticament
com l’espècie humana. Els autors apunten que el mtDNA
de les restes de Paglicci és diferent del dels neandertals,
tot i que cronològicament hi són més pròxims
-estan separats dels últims neandertals per només
5.000 anys- en relació a la cronologia que els separa dels
humans actuals.
El llinatge genètic de la dona és un dels més
abundants entre els europeus actuals; en el cas del jove cromanyó,
el seu llinatge està absent entre els europeus actuals (però
apareix encara en l’àrea del Pròxim Orient).
Discontinuïtat genètica
Aquest llinatge estaria a prop de la connexió africana dels
primers europeus, i indica que molt probablement alguns dels primers
llinatges que van entrar a Europa amb els cromanyons es va extingir
en l’últim màxim glaciar, fa uns 18.000 anys.
En aquell moment, no hi havia neandertals, però l’avanç
dels gels va empènyer moltes poblacions cromanyons a refugiar-se
en regions més càlides del sud d’Europa.
A l’estudi, es constata una clara discontinuïtat genètica
entre neandertals, cromanyons i els europeus moderns, els quals
serien descendents dels primers cromanyons, tant des del punt de
vista genètic com morfològic. Els resultats s’allunyen
de la hipòtesi del model multiregional de l’evolució
humana, i refermen el model Out-of-Africa, el qual postula una substitució
demogràfica entre neandertals i cromanyons i per tant, una
discontinuïtat genètica entre els dos grups. Futurs
estudis de noves restes de cromagnons a Europa contribuiran a clarificar
el panorama genètic dels primers europeus i permetran reconstruir
migracions genètique posteriors, com és ara l’associada
amb el neolític i l’inici de la pràctica de l’agricultura,
fa uns 8.000 anys.
De neanderthals a cromanyons
Els neanderthals (Homo neanderthalensis) eran humans primitius de
físic característic que van habitar Europa en el període
200.000-30.000 anys, fins que van ser reemplaçats pels cromanyons,
considerats els primers humans moderns (Homo sapiens), procedents
del contitnent africà. Els cromanyons van arribar al continent
europeu fa prop de 40.000 anys, i hi van coexistir amb els neandertals
durant uns 10.000 anys.
La llarga coexistència va dur alguns investigadors a proposar
l’existència d’hibridació entre ambdós
grups, però la recuperació de DNA de restes de quatre
neandertals --del 1997 al 2002-- per mitjà de la tècnica
del DNA antic, va revelar que el DNA dels neandertals era molt diferent
dels humans moderns, i per tant, els neandertals no havien contribuït
genèticament a les poblaciones europees actuals. No obstant
això, fins ara es desconeixia com era el DNA dels primers
cromanyons, i alguns investigadors suggerien que potser no era tan
diferent del DNA dels neandertals.------------------------------------------------------------------------
Presentació del Lèxic de Prevenció
de Riscos Laborals
La Direcció General de Relacions Laborals
de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Universitari de
Lingüística Aplicada de la UPF van presenta el dia 21
del 2003 a l'edifici Rambla el Lèxic de prevenció
de riscos laborals . Hi van intervenir el director general de Relacions
Laborals, Jaume Abat; la directora de l’IULA, M. Teresa Cabré,
i el vicegerent d’Economia i Recursos de la UPF, Manuel Romaní.
El Lèxic de prevenció de riscos laborals, editat per
la Generalitat, és una eina de suport per als professionals
de la seguretat i salut laboral, fruit de la col·laboració
entre el Departament de Treball, Indústria, Comerç
i Turisme i l’IULA. El seu objectiu és ser un instrument
útil en l’activitat quotidiana i en la redacció,
lectura i revisió de literatura científica, tècnica
o legal, i pretén contribuir de forma eficient a la promoció
de la prevenció de riscos laborals.
La participació de tècnics de les diferents institucions
en l'elaboració del text garanteix la fiabilitat conceptual
i l’adequació de les unitats seleccionades a la realitat
lingüística catalana. Estructuralment, la publicació
té forma de producte bilingüe, en la combinació
català-castellà, i es defineix dintre de la categoria
de productes lèxics especialitzats per la matèria.
S’organitza a l’entorn d’una nomenclatura principal
d’un miler d’entrades complexes, sis annexos temàtics
(un per a cada especialitat preventiva) i un índex català-castellà
que facilitarà la consulta als usuaris que s’hi acosten
des de la llengua castellana.
------------------------------------------------------------------------
La UPF es classifica entre el vint primers
equips en el Concurs Europeu de Dret de l'Home Réné
Cassin
La Universitat Pompeu Fabra de Barcelona ha
participat, un any més, en el Concurs Europeu de Drets de
l’Home René Cassin, el qual, patrocinat pel Consell
d’Europa, se celebra a Estrasburg des de 1985.
L’equip representant de la UPF, l’únic provinent
de l’estat espanyol, l’han integrat tres estudiants de
quart curs de Dret: Clara Marsans, Júlia Samsó i Oriol
Escalas, sota la coordinació de l’Àrea de Processal.
Aquest any la UPF s'ha situat per davant d’equips reconeguts
com els de la Universitat de Ginebra, l’Institut Universitaire
d’Hautes Etudes Internationales, la Universitat de Maastrich
o el College d’Europe de Bruges.
El Concurs René Cassin és un homenatge anual a un
dels principals autors de la Declaració Universal dels Drets
de l’Home i Premi Nobel de la Pau el 1968. Està organitzat
per l’Associació Juris Ludi de la Universitat d’Estrasburg
i el patrocinen el Consell d’Europa i nombroses institucions
públiques i privades. La seva convocatòria reuneix
cada any més de seixanta equips universitaris d’arreu
del mòn amb l’objectiu de difondre entre els estudiants
el coneixement i la protecció dels Drets Humans, i particularment,
la Convenció Europea de Drets de l’Home de 1950 i els
seus Protocols Addicionals ( CEDH ).
Durant 3 mesos i mig, els equips han d’aprofundir en els seus
coneixements i preparar un cas fictici, tot entregant una memòria
per escrit. Posteriorment, i al llarg de tota una setmana, els diferents
equips participants s’enfronten en simulacions de judicis sobre
el mateix cas fictici de violació dels drets humans, a la
seu del Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg.
Aquest any, l’equip de la UPF ha actuat com a part defensora
i en el procés ha hagut de defensar-se de les acusacions
de violació per part de l’Estat de tractes degradants
(art. 3 CEDH), del dret a la vida privada i familiar (art. 8 CEDH),
i del dret a la llibertat d’expressió (art.10 CEDH),
entre d’altres.
La majoria dels equips adversaris provenen d’universitats amb
una gran tradició en l’estudi dels drets humans, i de
diferents nivells universitaris. Es tracta d’una experiència
molt enriquidora, ja que ofereix als estudiants la possibilitat
de conèixer de prop el funcionament del Tribunal Europeu
de Drets Humans; d’actuar com a veritables advocats en haver
de redactar una contestació fonamentada en la doctrina i
la jurisprudència del Tribunal, i de participar en un judici
com a representats d’una de les parts enfrontades.
"There will be no peace on this planet as long as human rights
are violated somewhere in the world”. René Cassin. ------------------------------------------------------------------------
La revista Scientific American publica un
especial sobre la recerca a Catalunya
Amb el títol "Crossroads Catalonia",
la revista nordamericana Scientific American ha publicat un suplement
publicitari especial de 32 pàgines sobre ciència i
tecnologia a Catalunya, que inclou un espai dedicat a la Universitat
Pompeu Fabra.
Aquest número especial, en llengua anglesa, es distribuirà
conjuntament amb l'edició de la revista del mes de maig i
arribarà als quioscos la setmana del 12 al 18 de maig. Scientific
American té una tirada de 700.000 exemplars i arriba a uns
3 milions de lectors de 140 països. La seva audiència
està formada majoritàriament per membres de la comunitat
científica, empresaris i responsables polítics.
"Crossroads Catalonia" repassa l'estat actual i les xifres
del sistema de recerca a Catalunya, i en descriu els principals
actors, l'organització, les línies d'actuació
i els principals projectes. Participen en el suplement el DURSI,
totes les universitats públiques i la majoria d'universitats
privades de Catalunya, els grans centres de recerca, com ara el
Parc Científic i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona,
l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, el Centre de Supercomputació
de Catalunya, l'IDIBAPS i l'IRTA. També hi són presents
institucions públiques de recerca, com ara l'ICREA, la Fundació
Catalana per a la Recerca, el CIDEMi l'Institut d'Estudis Catalans,
així com algunes de les empreses catalanes que més
recursos destinen a la recerca i a la innovació.
Crossroads Catalonia------------------------------------------------------------------------
Diada de la Solidaridat a la Universitat
Pompeu Fabra
La UPF va celebra el dijous 15 de maig a l'edifici
Jaume I la seva Diada anual de la Solidaritat, que va desplegar
al llarg de tota la jornada un ampli ventall d'activitats en diferents
espais de l'edifici Jaume I: des de vídeofòrums, tallers,
concerts, i àpats fins a exposicions i conferències
relacionades amb diferents aspectes de la cooperació i el
desenvolupament.
Al llarg de tot el dia es va recollir material per a les sessions
de formació en llengua catalana i castellana per a immigrants
que promou l'Associació Universitària de Suport als
Immigrants (AUSI), la qual també va presentar una exposició
informativa sobre la situació de les persones immigrades.
D'altra banda, es va poder veure una exposició fotogràfica
sobre la guerra de l'Iraq muntada per la Plataforma Ciutadella contra
la guerra, i una altra dels voluntaris de la UPF per Galícia.
També es va construir una Biblioteca Solidària a la
Casa de l'Estudiant.
------------------------------------------------------------------------
Inauguració de la Biblioteca Alois
M. Haas d'Història de les Religions
El 12 de maig es va inaugurar la Biblioteca Alois M. Haas d'Història
de les Religions de la UPF . Es tracta de la col·lecció
particular del professor Haas que ha estat recentment donada a la
UPF, la qual està constituïda per un riquíssim
fons de 40.000 volums en llengües europees i orientals que
són una referència única en la recerca i l’estudi
de les tradicions espirituals de la humanitat.
Amb motiu de la inauguració de la Biblioteca Haas, es va
organitzar fins al 30 de maig al Dipòsit de les Aigües
l'exposició Alois M. Haas: Exposició Bibliogràfica,
que va reunir els prop de trenta llibres escrits o editats pel professor
Haas, i també els que s'han publicat en homenatge seu.
La Biblioteca Alois M. Haas està ubicada en les noves instal·lacions
de l’històric edifici del Dipòsit de les Aigües,
seu de la biblioteca general de la UPF. El fons aplega documents
de gran vàlua que abracen del segle XVI al XX. Està
especialitzat en temes d’història de les religions,
filosofia, art i literatura. Una part important del contingut gira
a l'entorn de la mística religiosa, amb una especial sensibilitat
per la mística femenina (moviment beguinal, mística
femenina medieval, etc.).
Del conjunt de la donació efectuada hi destaquen, pel seu
valor bibliogràfic, un conjunt d'obres impreses entre els
segles XV i XVll, entre les quals hi ha un exemplar de l’obra
de Paracels, metge i alquimista suís del segle XVI. També
és rellevant el centenar de volums editats durant els segles
XVII i XVIII, una part significativa dels quals tenen a veure amb
el procés religiós de Reforma i Contrareforma
Per promoure el processament tècnic i donar a conèixer
aquest fons bibliogràfic, s'ha creat recentment l'Associació
d'Amics de la Biblioteca Haas d'Història de les Religions.
L'acte inaugural va tenir lloc a l'auditori de l'àgora Jordi
Rubió i Balaguer. El professor Haas va pronunciar la conferència
"Por qué y para qué estudiamos la mística",
que va ser presentada pel professor Raimon Panikkar.
Medalla de la UPFedalla de la UPF
Per acord unànime del Consell de Govern de la Universitat
i a proposta de l’Institut Universitari de Cultura, el professor
Haas ha estat distingit amb la Medalla de la Universitat Pompeu
Fabra pels seus mèrits rellevants i per la seva important
col·laboració amb la Universitat mitjançant
la donació de la seva biblioteca privada.
Alois M. Haas
Nascut a Zuric l'any 1934, és professor emèrit de
la Universitat de Zürich i doctor honoris causa per la Universitat
de Fribourg. Eminent germanista, és reconegut mundialment
com a estudiós de l’espiritualitat i la mística
a occident. És autor de 30 llibres i 200 assaigs científics,
entre els quals destaquen els seus estudis comparatius entre mística
cristiana i budisme zen (a la fotografia superior, el professor
Haas supervisant el fons).
L'investigador Arcadi Navarro descobreix
els processos d'especiació que van separar humans i ximpanzés
a partir d'un avantpassat comú
La revista Science publica en el seu darrer
número un estudi d'Arcadi Navarro, investigador de la UPF,
en què proposa un nou i revelador enfocament dels processos
biològics que van causar la separació entre humans
i ximpanzés, el qual pot ajudar a comprendre els mecanismes
de l’evolució humana. Es tracta d'un estudi dels mecanismes
genòmics que van causar la separació entre les dues
espècies, i, en concret, els efectes d'un mecanisme de creació
d'una espècie proposat prèviament, segons el qual
els canvis en l'estructura dels cromosomes tenen un gran potencial
per acabar generant espècies diferents.
Els humans i els nostres parents vius més propers, els ximpanzés,
diferim en aproximadament l’1.24% de les nostres seqüències
de DNA. Donada l'enormitat del genoma (3.000 milions de nucleòtids),
això implica que hi ha gairebé 40 milions de canvis
entre les seqüències de les dues espècies. La
gran majoria d'aquests canvis no tenen cap importància, però
és en aquest immens oceà de diferències on
cal cercar els “gens d’humanitat”, que són
els gens on resideix la base de les característiques morfològiques,
etològiques i cognitives que separen els humans de la resta
dels primats.
En l'article que publica Science , els científics Arcadi
Navarro, del Departament de Ciències Experimentals i de la
Salut de la UPF, i Nick. H. Barton, de l’Institut de Biologia
Cel·lular, Animal i de Poblacions de la Universitat d’Edimburg,
proposen i apliquen un nou enfocament en l'anàlisi comparativa
dels genomes humà i del ximpanzé basat en l'estudi
dels processos d’especiació, aquells processos biològics
que porten a la divisió d'una espècie en dues o en
més espècies diferents. Concretament, els autors estudien
els efectes d’un mecanisme de creació d’una espècie
proposat prèviament per ells mateixos, segons el qual els
canvis en l'estructura dels cromosomes tenen un gran potencial per
acabar generant espècies diferents.
D'acord amb les prediccions del model, es demostra que els gens
que estan inclosos en cromosomes reestructurats evolucionen un 227%
més ràpid que els gens en altres regions del genoma.
Això vol dir que és en aquestes regions reestructurades
on es van produir els canvis evolutius crucials que desembocarien
en característiques genètiques diferencials entre
les dues espècies.
Aquests resultats contradiuen la visió segons la qual hi
ha un divorci total entre l’estructura dels cromosomes i les
diferències moleculars entre espècies. Aquesta visió,
que no dóna cap importància a la posició dels
gens en el genoma (més enllà de les particularitats
dels cromosomes sexuals), s'ha demostrat equivocada, segons la conclusió
a la que han arribat els autors de l’article.
Altrament, els resultats indiquen que els processos d’especiació
que separen els dos llinatges van ser graduals i que les poblacions
que donarien lloc a espècies diferents no estaven aïllades
sinó que durant molt temps van poder creuar-se entre elles.
Ja no es pot parlar del “moment” en que els nostres avantpassats
i els dels ximpanzés es van separar, sinó del “procés”
de separació, que no va ser en absolut instantani ni breu.
Aquests descobriments no tan sols estableixen una sorprenent relació
entre l’estructura i la funció del genoma, sinó
que ens mostren que és possible abordar mitjançant
genòmica comparada qüestions fascinants que, fins ara,
només eren accessibles a través de l’estudi dels
registres fòssils. Qüestions com, per exemple, quines
adaptacions concretes —fisiològiques, morfològiques
o de comportament— van estar associades a l’origen de
determinades espècies. Tot plegat, ens proporciona un camí
molt directe per anar a buscar els gens que fan humans als humans.
Arcadi Navarro (Sabadell, 1969), doctor en Biologia per la UAB (1998),
és professor de Biologia Evolutiva del Departament de Ciències
Experimentals i de la Salut de la UPF i investigador de la Unitat
de Biologia Evolutiva. En obtenir el doctorat va treballar durant
quatre anys a l’Institut de Biologia Cel·lular, Animal
i de Poblacions de la Universitat d’Edimburg. L’any 2002
va incorporar-se a la UPF gràcies al Programa Ramon y Cajal
d’incorporació de científics espanyols que promou
el Ministeri de Ciència i Tecnologia. La seva principal línia
de recerca és l’estudi teòric de la variabilitat
del DNA i els factors que l'afecten; d’una banda, les variables
genòmiques com ara la recombinació i les mutacions
cromosòmiques; de l’altra, les variables selectives,
com la selecció equilibradora o la purificadora. També
es dedica a l’estudi teòric dels efectes evolutius dels
canvis cromosòmics.
Jornada sobre la Llei d'Universitats de
Catalunya
Amb l‘aprovació de la Llei 1/2003,
d‘universitats de Catalunya, el Parlament català ha
completat la nova ordenació legislativa de les universitats
iniciada per la Llei orgànica 6/2001 (LOU). La Jornada Una
Nova Ordenació de Les Universitats, celebrada el 9 de maig
del 2003 a la Sala de Graus Albert Calsamiglia de l'edifici Roger
de Llúria, la UPF pretén donar a conèixer aquest
nou marc legal i continuar el debat sobre dues qüestions especialment
rellevants: els marges de decisió que resten oberts a la
Generalitat i a la Universitat per fixar una estratègia de
política universitària a Catalunya, i les línies
de futur del professorat universitari, una peça clau del
sistema que s‘haurà de moure a partir d‘ara entre
una dualitat de règims de vinculació, el funcionarial,
regulat per l‘Estat, i el laboral, obert a la iniciativa de
la Generalitat.La Llei d'Universitats de Catalunya (LUC), aprovada
el 12 de febrer del 2003, constitueix el nou marc regulador del
sistema universitari català, d'acord amb les competències
que té atorgades la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit
i amb el marc estatal definit per la LOU. La LUC pretén ser
una eina per facilitar el procés de modernització
de les universitats catalanes i la seva incorporació al nou
espai europeu d'ensenyament superior.La Jornada, que serà
inaugurada pel conseller d‘Universitats, Recerca i Societat
de la Informació de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell,
està organitzada per l‘Observatori de l‘Evolució
de les Institucions, un organisme de recerca integrat per professors
de Dret Administratiu i Dret Públic de la UPF interessats
a detectar, estudiar i difondre els canvis que afecten les institucions
públiques i, particularment, les que actuen o exerceixen
competències sobre el territori de Catalunya. El dirigeix
el catedràtic de Dret Administratiu Enric Argullol i Murgadas.
Premis de l'Institut d'Estudis Catalans
Miguel Pérez Latre, investigador de
l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens
i Vives ha estat guardonat amb el premi Joan Reglà d’Història
Moderna, en la seva primera convocatòria, per la seva tesi
doctoral “Diputació i Monarquia. El poder públic
a Catalunya, 1563-1599”, dirigida per Eva Serra Puig (UB) i
Josep Fontana i Lázaro (UPF).
L’Institut d’Estudis Catalans atorga aquest premi, instaurat
el 2002 i dotat amb 4.200 euros, al millor estudi sobre història
política, social, econòmica i cultural -o d'historiografia-
de les terres de parla catalana entre els dos darrers decennis del
segle XV i els primers anys del segle XIX.El professor Vicent Caselles
Costa, professor de Matemàtica Aplicada del Departament de
Tecnologia de la UPF, ha estat guardonat amb el Premi Ferran Sunyer
i Balaguer de Matemàtiques 2003 pel treball "A Parabolic
Quasilinear Problem for Linear Growth Functionals", elaborat
juntament amb Fuensanta Andreu-Vaillo i José Manuel Mazón
Ruiz.
L'Institut d'Estudis Catalans convoca i atorga aquest premi per
aquelles monografies que exposin els resultats més destacats
d’una àrea de les matemàtiques en la qual s’hagin
produït avenços recentment.
Mostra de llibres de text i manuals universitaris
en llengua catalana
La UPF va acollir del 5 al 8 de maig, a la
sala d'exposicions de l'Àgora Jordi Rubió i Balaguer,
una mostra de manuals i llibres de text universitaris en llengua
catalana, cedida pel Cedida pel Departament d'Universitats, Recerca
i Societat de la Informació (DURSI). La col.lecció
consta d'un miler d'exemplars, entre els quals hi ha els llibres
i manuals universitaris que s'han publicat amb les ajudes econòmiques
que, des de fa tretze anys, atorga el DURSI.
La UPF és la sisena universitat on s'exposa la Mostra, la
qual s'ha pogut veure anteriorment a les universitats de Girona,
Lleida, Barcelona, de les Illes Balears i Autònoma de Barcelona.
La Mostra va ser inaugurada el 5 de maig pel vicerector de Relacions
Institucionals i secretari general de la UPF, Tomàs de Montagut,
i la sotsdirectora general d'Universitats, Carme López.
Actualment, totes les biblioteques universitàries disposen
de més de 4.500 llibres de text i manuals en català,
xifra que, fa més d'una dècada, no arribava als 830
títols. Consulta del catàleg
.
El CRG participa en la seqüenciació
del cromosoma 7
El 2 de maig va sortir publicada a la
revista Science la seqüència del cromosoma 7, en la
qual hi han participat 43 centres i grups de recerca del món,
entre ells els professors Xavier Estivill, Lluís Armengol
i Miguel Àngel Pujana, del Centre de Regulació Genòmica
. La importància d’aquesta descripció rau en
les dimensions del cromosoma, la comprensió de la història
evolutiva del material genètic i de malalties genètiques,
i la participació coordinada del Consorci Públic del
Genoma Humà i el projecte privat de l’empresa Celera
Genomics.
Els cromosomes es classifiquen per ordre decreixent de mesura, per
tant, el cromosoma 7 és un dels més grans. És
portador d’aproximadament el 5% de la informació del
genoma, en uns 154 milions de nucleòtids. Molts dels nucleòtids
són duplicacions i no codifiquen per a gens, però
tenen molta importància en la comprensió de l’evolució
del genoma i de determinades malalties genètiques.
En comparar el material genètic del cromosoma 7 humà
amb material corresponent distribuït pel genoma del ratolí
es detecta que aquestes duplicacions segmentàries corresponen
justament als llocs on la informació es fragmenta diferencialment
entre les dues espècies. És a dir, que aquestes duplicacions,
duplicons (LCR: low copy repeats), estan relacionades amb la història
del cromosoma 7 humà: com ha divergit del material genètic
del ratolí a partir del mamífer ancestral comú
a tots dos.
Una d’aquestes regions en què hi ha fragmentació
entre fragments equivalents entre el genoma humà i el del
ratolí correspon a una malaltia genètica: la síndrome
de Williams, com va preveure ja fa uns anys l’equip de Luis
Pérez-Jurado, ara al Departament de Ciències Experimentals
i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. Entre els ratolins
i els humans hi ha una seqüència equivalent, només
que invertida i canviada de posició. Quan aquesta seqüència
manca, hi ha una deleció, té lloc la síndrome
de Williams, una malaltia que produeix retard mental i malformacions
cardíaques. Els reordenaments genètics, els canvis
de posició i les delecions s’associen a altres malalties
genètiques humanes, com ara algunes leucèmies o limfomes.
L’estudi comparatiu del cromosoma 7 amb fragments genòmics
equivalents en espècies properes, pot permetre’n els
mecanismes genètics. El cromosoma 7 duu entorn 1445 gens,
dels quals uns 360 codifiquen per a malalties. Entre les més
estudiades i conegudes hi ha la mencionada síndrome de Williams,
la fibrosi quística, al tumor infantil de Wilms, alguns tumors
ovàrics i la pancreatitis familiar. Altres regions cromosòmiques
també semblen associades amb l’autisme, la dislèxia,
i una dificultat de la parla descrita especialment a una família
britànica. Entre els gens que no codifiquen patologies hi
ha el gen associat a la síntesi d’epimorfina, d’enzims
relacionats amb l’ubiquinona i amb proteïnes intestinals
riques de cisteïna.
En la seqüenciació d’aquest cromosoma hi ha intervingut
el Consorci Públic del projecte del Genoma Humà, especialment
centres de Canadà, i l’empresa privada Celera Genomics.
Com en aquest cromosoma hi ha moltes seqüències repetides
(duplicons d’entre 300 i 500 kilobases) el mètode de
‘shot gun’ emprat per Celera Genomics (fragmentar molt
i recompondre el trencaclosques amb potents ordinadors) donava informació
errònia i restaven molts gaps (fragments en blanc) per omplir.
Així, coordinant els dos mètodes, s’ha aconseguit
la integració dels gaps. L’avenç d’aquesta
descripció ja en un estat molt integrat no donarà
fruits definitius aviat, però és un pas molt important
en la comprensió de la malaltia genètica. D’aquesta
informació es podran obtenir mecanismes de diagnòstic
i, més endavant, de teràpia focalitzada. Les iniciatives
de recerca en aquest sentit es troben recolzades per determinades
accions que les reforcen, però resten molt lluny les necessitats
que la investigació demanaria.
Més informació: www.genet.sickkids.on.ca/chromosome7/
|
