Universitat Pompeu Fabra""""e-notícies
""imprimir | subscripció | contacte
portada
arxiu
Vídeos
actualitat en imatges
agenda
directori d'experts
""  Cercar
publicacions
línia 14
noticies de recerca
 
""""
 

Més notícies

2001
2002 [gener [febrer [març [abril [maig [juny [juliol [setembre [octubre [novembre [desembre
2003

Novembre del 2002

[01/11/02] Reportatge sobre la UPF a The Cronicle
[28/11/02] Homenatge de l'AFOPA al seu consell interuniversitari
[26/11/02] Visita de Josep Piqué
[21/11/02] V Premi de Traducció Ángel Crespo
[15/11/02] Primera Escola de Tardor
[15/11/02] Inaugurat el nou centre de Telefónica I+D
[15/11/02] Testimoni del conflicte txetxè
[12/11/02] Quatre òperes del Liceu, en directe a la UPF
[11/11/02] Setmana de la Ciència a la UPF
[11/11/02] Miniput 2002
[11/11/02] I Cicle Cinema i Immigració
[11/11/02] Medalla d'or de l'Ajuntament per a Josep Fotana
[08/11/02] Francesc Pedró, nou responsable de les PAU a Catalunya
[09/11/02] Comunicat de la UPF sobre la sentència de les Normes d'Ús del català
[07/11/02] Presentació de Diarios
[07/11/02] Tres iniciatives de la UPF, dins de les Millors Idees de la Dècada
[05/11/02] Presentació de l'Associació d'Amics Eloi J. Haas
[04/11/02] Eugenio Trias inaugura el nou curs de Comunicació Audiovisual

The Chronicle dedica un reportatge a la UPF

El setmanari nord-americŕ The Chronicle of Higher Education publica en el seu darrer número un extens reportatge sobre la Universitat Pompeu Fabra.
The Chronicle, que compta amb un gran prestigi en el món universitari, és una publicació que cobreix tots els aspectes relacionats amb l'educació superior i la vida intel.lectual dels EUA i està considerada com una de les primeres fonts d'informació i comunicaciódel món acadèmic, amb més de 500.000 lectors arreu del món.
L'article, titulat A Young University in the Old World, recorda el procés de creació de la UPF per part de la Generalitat i el context en què va produir-se, així com el procés d'expansió del seu campus urbà pel centre històric de Barcelona.
També es recullen les opinions, entre d'altres, de la rectora M. Rosa Virós, dels professors Antoni Bosch i Miguel A. Valverde i d'estudiants del programa de doctorat en Economia i dels Estudis de Biologia per explicar les característiques principals del model pedagògic de la UPF.


Acte d'homenatge de l'AFOPA

L’Agrupació d’Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya (AFOPA) va celebrar el 28 de novembre, un acte d’homenatge als membres fundadors del seu Consell Interuniversitari, que presideix la rectora de la UPF,
M. Rosa Virós. L’acte, que va tenir lloc al paranimf de la Universitat de Barcelona, va ser el marc d’una conferència amb motiu de l’Any Mundial del Patrimoni Cultural, que va ser pronunciada per Salvador Claramunt, vicerector de la Universitat de Barcelona.
El centre AFOPA es va fundar el 1981 i des del 1993 col.labora amb la UPF. Agrupa 40 aules en diferents universitats de Catalunya, on assisteixen 10.000 persones d’entre 60 i 80 anys. Cada any es programen unes 1.300 hores lectives sobre temes diversos, impartides amb la col.laboració de prop de 400 professors universitaris. El consell interuniversitari d’aquesta entitat està format per representants de les universitats catalanes i de l’Associació Internacional d’Universitats per a la Tercera Edat.
L’acte va comptar amb la participació de diferents càrrecs acadèmics d’universitats catalanes, autoritats civils i membres de l’Agrupació. S’iniciarà amb una introducció de Salvador Claramunt, que passarà la paraula a Tomàs de Montagut. A continuació va tenir lloc la conferència i es va iniciar l’homenatge, en què el director general d’Universitats, Claudi Alsina,va lliurar els corresponents diplomes. La cloenda va ser a càrrec de la consellera de Benestar i Família, Irene Rigau. El conjunt instrumental de la UPF i el cor de la Universitat van tancar l’acte.

Agrupació d'Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya
Casanova, 36, entl. 1a.
E-08011 Barcelona
Tel: 93-451 60 16
Fax: 93-451 54 88


Visita de Josep Piqué a les noves instal·lacions científiques de la UPF

El Ministre de Ciència i Tecnologia, Josep Piqué, va visitar el 26 de novembre les noves instal.lacions científiques de la UPF: l’Estació de la Comunicació (EC), amb seu a l’edifici França, i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), a tocar de l’Hospital del Mar.
La rectora de la UPF, M. Rosa Virós, va explicar al Ministre les principals característiques de la Universitat en l’àmbit docent i de recerca. Pel que fa a la recerca, la rectora va posar èmfasi en el fort creixement experimentat en els darrers anys en tots els àmbits científics de la UPF.
El director de l’Estació de la Comunicació, Dr. Vicente López, va presentar al Ministre aquest centre pluridisciplinari on conflueixen el món acadèmic i l’empresarial amb l’objectiu de donar suport a la innovació en el sector de la comunicació, i desenvolupar projectes que engloben la creació i la tecnologia. Aquest novembre s’hi han inaugurat les primeres instal.lacions que Telefónica I+D promou a Catalunya.
El Dr. Jordi Camí, director general de la Fundació del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), va acompanyar el Ministre al llarg de les noves instal.lacions. El PRBB és una iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la UPF, amb la participació de diferents entitats. El seu objectiu és reforçar el paper de Barcelona i de Catalunya en l'àmbit de la biomedicina i les ciències de la salut, i aspira a ser un pol científic d'excel·lència en el marc de l'Espai Europeu de Recerca. Finalment, el Ministre va visitar el Centre de Regulació Genòmica (CRG), que dirigeix el Dr Miguel Beato. El CRG està format pel DURSI, el Departament de Sanitat i la UPF, i està integrat dins el PRBB.


Lliurament del V Premio de Traducción Ángel Crespo

El 21 de novembre es va lliurar el V Premi de Traducció Ángel Crespo, que en aquesta edició s’ha atorgat a Javier Albiñana per la seva traducció de Pasión fija (Seix Barral), de Philippe Soller.
Aquest guardó, un dels més prestigiosos en el seu génere, el concedeix l’Associació Col.legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) i el Gremi d’Editors de Catalunya, i està dotat amb 6.000 euros. En el anys parells s’atorga a la traducció d’una novel.la i en els senars a un assaig de pensament o de caire científic.
Javier Albiñana (València, 1944) és especialista en traducció literària del francès a l’espanyol. El 1977 va guanyar el Premi Stendhal per la traducció de El Testamento francés (Tusquets), d’André Makine. Ha traduït més de setanta obres, entre les quals destaquen Albertine desaparecida, de Marcel Proust; La educación sentimental, de Gustave Flaubert; Bella del Señor, d’Albert Cohen; Buenos días, tristeza, de François Sagan, i la saga de l’inspector Maigret, de George Simenon, entre altres.
El premi de traducció és un homenatge a la memòria del poeta, traductor i humanista Ángel Crespo (1926-1995), una de les grans figures de les lletres espanyoles per les seves traduccions de literatures romàniques, especialment les de la Divina Comedia de Dante, el Cancionero de Petrarca i nombroses obres de l'escriptor portugués Fernando Pessoa. Crespo va ser guardonat amb el Premio Nacional de Traducción (1993) i premi internacional Eugenio Montale (1994). Des de 1992 fins a la seva mort va ser professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra i va impartir docència a la Facultat de Traducció i Interpretació.


Professors de la UPF intercanvien experiències d'innovació docent en la primera edició de l'Escola de Tardor

Prop de cent professors de la UPF han participat en la primera Escola de Tardor, un espai d’intercanvi dedicat a compartir les experiències d’innovació docent, les bones pràctiques i les orientacions didàctiques entre grups reduïts de professors.
En aquesta primera edició, que es va dur a terme de l’11 al 15 de novembre, es van organitzar cinc seminaris pràctics sobre com millorar els exàmens (Jordi Pérez Sánchez), com utilitzar casos a l’aula (Lucía Gil Royuela), com treure partit del programa power point en la docència (José Antonio Pascual Esteban), com fer que els estudiants escriguin millor (Daniel Cassany Comas) i sobre la reorganització de la docència: classes magistrals, pràctiques i seminaris (Dolors Folch Fornesa). L’interès suscitat per aquests temes va dur els organitzadors a oferir-ne diferents edicions.
El plantejament de l’Escola com a plataforma d’intercanvi d’experiències ha utilitzat una fórmula de treball innovadora que facilita el diàleg i la reflexió entre col.legues. En cada sessió, un docent exposa la seva pròpia experiència i posa a la consideració dels assistents algunes recomanacions, consells i orientacions, així com una reflexió crítica sobre els problemes que han sorgit i els resultats finals. Al llarg de l’any, per continuar treballant en aquesta línia, se celebraran les escoles d’Hivern, de Primavera i de Tardor, totes elles encaminades a facilitar el diàleg i les eines per a la millora docent.
Aquesta iniciativa s’emmarca dins el Programa per a la Qualitat Educativa de la UPF (PQE), que té la missió d'impulsar la renovació pedagògica i la millora dels processos educatius que es porten a terme actualment a la Universitat, així com tenir cura de l'impuls i la coordinació de la introducció de les noves tecnologies aplicades a l'ensenyament universitari. El PQE és una eina indispensable en el context actual, en què les noves eines tecnològiques, els canvis demogràfics i l'avenç del coneixement científic, entre d'altres factors, fan necessària la transformació de les fórmules tradicionals de la docència.
D’altra banda, diferents professors de la Universitat han rebut els ajuts al finançament dels projectes per a la millora de la qualitat docent a les universitats catalanes.


Presentació del nou centre de Telefònica I+D, ubicat a l'edifici França

La presentació del primer centre de recerca i desenvolupament en l'àmbit multimèdia que Telefónica instal·la a Catalunya va tenir lloc el 15 de novembre passat. La rectora de la UPF, M. Rosa Virós; el president de Telefónica, César Alierta; el conseller en cap, Artur Mas, i el secretari d'Estat de Telecomunicacions, Carlos López Blanco, van fer un recorregut per les noves instal·lacions i van presenciar diverses demostracions dels projectes que s'estan desenvolupant en el nou centre.
La posada en marxa de les noves instal·lacions de Telefónica I+D en el campus de la UPF són fruit dels convenis de col·laboració que van signar-se el març del 2001 entre el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat, Telefónica I+D i la Universitat. Aleshores, Telefónica va decidir que el tercer centre d'I+D que obre a Espanya —els altres es troben a Madrid i a Boecillo (Valladolid)— s'ubiqués a l'edifici França, centre neuràlgic del projecte Estació de la Comunicació, el nou espai dedicat a la tecnologia i la creació de continguts que la UPF està configurant.
Les activitats del nou centre de Telefónica d'I+D, que ocupa 1.500 metres quadrats de l'ala sud de l'edifici França, amb accés pel carrer d'Ocata, s'orientaran cap el desenvolupament de nous serveis multimèdia i la seva aplicació en tots els àmbits quotidians: l'empresa, la llar, el món de l'oci, la telemedicina o la teleeducació. Actualment hi treballen unes 25 persones i la previsió de la companyia és que el centre arribi als 110 llocs de treball directes en el termini de quatre anys.
Telefónica i la UPF també van acordar el 7 de febrer del 2001 la creació de la Càtedra Telefònica de Producció Multimèdia de la UPF. Amb seu a l'edifici França i dirigida pel professor Vicente López, la càtedra impulsa la recerca de productes multimèdia amb objectius docents.


La periodista russa Anna Politkovskaia parla sobre Txetxènia a la UPF

Anna Politkovskaia, periodista del diari rus Novaya Gazeta, va pronunciar el 15 de novembre a la UPF la conferència "Txetxènia". Politkovskaia, escriptora apadrinada pel Pen Català, és especialista en el conflicte txetxè i darrerament ha estat d'actualitat per haver actuat com a mitjancera entre el govern rus i el comando txetxè que va assaltar el Teatre de Moscou. Viu exilada des del 1999, després que el seu diari, i ella personalment, rebessin tot tipus d'amenaces per la publicació d'un llarg reportatge sobre el genocidi de Txetxènia, tema que ha convertit en la seva bandera. Politkovskaia és autora del llibre Dirty War (Harvill Press, 2001), que aplega els seus articles com a corresponsal a Txetxènia.
La conferència d'Anna Politkovskaia va tenir lloc en el marc de la celebració del dia internacional de l'escriptor empresonat, i ha estat organitzada pel Centre Català del Pen Club i l'Institut Universitari de Cultura de l'UPF.


La Setmana de la Ciència arriba a la UPF

La UPF participa un any més en la nova edició de la Setmana de la Ciència, que aquest any inclou un programa 400 activitats que es portaran a terme al llarg del mes de novembre en diferents localitats de Catalunya.
La UPF va encetar el seu calendari d'activitats l'11 de novembre passat amb una conferència d'Adolf Tobeña, neurocientífic de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del programa de divulgació científica Sorbets de Ciència que s’emetia els dissabtes de 13.00 a 14.00 per Catalunya Ràdio.

Les activitats de la UPF dins la Setmana de la Ciència han estat les següents:

Vídeo dels estudiants de Periodisme i de Comunicació Audiovisual
Un grup d’estudiants de Periodisme i de Comunicació Audiovisual ,dirigits pel professor Manuel Jiménez, ha elaborat el vídeo “Fent Recerca a la UPF: a tall d’exemple”. Es tracta d'una descripció de les diverses línies de recerca i una entrevista als directors de les noves iniciatives científiques de la UPF: el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i l’Estació de la Comunicació. El vídeo es projectarà en l’acte de presentació i durant les visites guiades dels estudiants de secundària.

Visita guiada a Biologia
Alumnes de diversos centres de secundària van visitar el 12 de novembre les instal·lacions del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, en un itinerari que va passar pel seqüenciador de DNA, que permet establir l’ordre de les bases nucleiques; el grup de proteòmica, que investiga sobre la representació tridimensional de les proteïnes; el microscopi confocal que permet veure el comportament i el moviment de cèl·lules in vivo marcades amb fluorescència, i el citòmetre de flux, que fa recomptes i separacions cel·lulars segons les seves dimensions.

Itinerari per l’Estació de la Comunicació
El 14 de novembre passat, un grup d'alumnes de centres d’ensenyament secundari van visitar les instal·lacions de l’Estació de la Comunicació. Concretament, es van veuran exemples de processament d’àudio i es van efectuar proves per modificar la veu gravada i capturar el moviment, de manera que els estudiants van poder traduir els seus propis moviments en moviments digitals i realitzar exemples de videojocs, en què van modelar personatges.

Lectura dramatitzada de l’obra Copenhaguen, de Michael Frayn.
A l'auditori de l'edifici Rambla es va poder veure el 14 de novembre aquesta obra protagonitzada per dos científics de renom: Werner Heisenberg (definidor del principi de la incertesa) i Niels Böhr (descriptor de la moderna estructura de l’àtom). L’acte va ser organitzat pel Departament d’Humanitats, la Regidoria del Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona i l’Observatori de la Comunicació Científica.

Edició d'un número especial de Notícies de Recerca
Prop de 12.000 exemplars de la revista Notícies de Recerca, publicació trimestral que informa dels treballs i activitats de recerca que duu a terme la comunitat científica de la UPF, han estatdistribuïts entre tots els membres de la comunitat universitària de la UPF i els directors dels centres d'ensenyament secundari de Catalunya.


Quatre òperes del Liceu es transmitiran en directe a la UPF en una nova assignatura de lliure elecció

Un conveni signat entre la Fundació Gran Teatre del Liceu i la UPF ha permès endegar el programa “Digital Opera. Òpera oberta”, un curs universitari sobre iniciació a l’òpera que inclou la transmissió en directe de quatre títols de la temporada 2002-2003 del Liceu. El conveni entre totes dues institucions va ser signat el 8 de novembre per Josep Caminal i Badia, director general del Liceu, i M. Rosa Virós i Galtier, rectora de la UPF, en un acte celebrat a l'edifici Mercè, seu del rectorat.
Les transmissions de les òperes s'efectuaran a l'auditori de l'edifici França a les 20.30 hores. Cada sessió, però, s'iniciarà a les 20.00 hores amb una presentació prèvia de continguts elaborats pel Liceu. La web del teatre ofereix també una pàgina titulada "Prepareu-vos l'òpera" per tal què els estudiants pugui informar-se amb antelació sobre l'audició.
L’assistència a les representacions i l’estudi del material configuren l’assignatura de lliure elecció La Construcció d’una Òpera, que té com a objectiu facilitar la comprensió dels elements que estructuren i donen unitat a una òpera, així com del procés seguit per una producció fins que s’estrena. L’assignatura, de dos crèdits, està coordinada pel professor Ramon Pla.
La transmissió simultània i en directe de les òperes tindrà lloc, a la manera d’una platea universal, en diferents universitats de l’estat espanyol, Itàlia, França, Mèxic i Xile.
Les característiques de velocitat i amplada de banda de la xarxa Internet de segona generació permeten una qualitat extraordinària en la recepció de la imatge i del so. L’equip de càmeres del Liceu ofereix el senyal, que es comprimeix a MPEG-2, viatja a un màxim de 155 Mbps sobre la xarxa IP i és transportat per les xarxes acadèmiques Cesca, Rediris, Geants i Abilene. El Liceu ja en va efectuar amb èxit una prova pilot el desembre del 2001, amb la transmissió de La Traviata.

El programa és el següent:
-12 de novembre. Ariadne auf Naxos, de Strauss
-17 de desembre. Don Giovanni, de Mozart
-8 de gener,. Norma, de Bellini.
-12 de febrer. Pikovaia Dama, de Txaikovskie


La Càtedra Unesco d'Estudis Interculturals promou el I cicle Cinema i Immigració

La Càtedra Unesco d'Estudis Interculturals de la UPF presenta aquest trimestre el I Cicle Cinema i Immigració, una iniciativa que té com a objectiu reproduir un procés d'immigració imaginari de la mà de vuit cineastas contemporanis i en vuit etapes diferents. Cada projecció ha estat pensada per suscitar un debat entre els participants sobre aspectes fonamentals de la immigració com a fenomen heterogeni. El somni de la terra promesa, la immigració infantil, l'explotació sexual, la situació d'il·legalitat i la lluita per la integració són alguns dels temes que s'hi tracten. Des d'Albània fins als Estats Units, passant pels Balcans, l'Europa central, l'Espanya rural, l'Anglaterra multiètnica i el Mar del Carib, s'aborden geografies i temàtiques disperses que tenen en comú l'haver estat tractades pel cinema.
La primera sessió va tenir lloc el 23 d'octubre amb la projecció de Lamerica (1994, Itàlia) de Gianni Amelio, ambientada en una Albània devastada.
El cicle és a càrrec de Breixo Harguindey, llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador de les taules rodones del Saló del Còmic de Barcelona, i de David Carabén, crític de cinema i realitzador de televisió, col·laborador del diari La Vanguardia i director de diversos programes de cinema a BTV.


L'Ajuntament de Barcelona concedeix a Josep Fontana la Medalla d'Or al Mèrit Cultural

L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, va lliurar l'11 de novembre, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, la Medalla d'Or al Mèrit Cultural als historiadors barcelonins Josep Fontana i Batllori i Joaquim Molas i Lázaro.  
El Consell Plenari municipal va acordar concedir el guardó al professor Fontana "per la seva excepcional contribució a la teoria i a la metodologia de la ciència històrica; per les seves investigacions històriques sobre l'antic règim i la forma que va adoptar la transició vers la societat liberal a Espanya; per la seva tasca incomparable d'edició i difusió de la historiografia estrangera més avançada a casa nostra; i per la seva activitat docent i d'acostament de la història a la comunitat universitària". En farà la glossa l'historiador Jordi Nadal.  
Josep Fontana (Barcelona, 1931) ha estat vinculat a la UPF des dels seus inicis, el curs 1990-91, on ha format part del claustre de professors i ha promogut i dirigit l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives. Aquest any ha finalitzat la seva tasca activa com a docent. La seva intensa trajectòria universitària ha estat reconeguda amb el seu nomenament com a professor emèrit.
Fontana és un dels historiadors més destacats i amb major projecció nacional i internacional de l'estat espanyol. Es va llicenciar en l’especialitat d’Història a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona el 1956, amb una memòria dirigida per Jaume Vicens Vives, de qui va ser ajudant de la càtedra d’Història Econòmica d’Espanya. El 1970 va obtenir el grau de doctor amb una tesi dirigida per Fabián Estapé.
El 1966, Josep Fontana va ser separat de la universitat juntament amb altres professors que, com ell, van denunciar la repressió sobre els docents que defensaven la llibertat des de la universitat. Als anys 70 es va reincorporar a l’activitat docent, i el 1974 va guanyar per oposició la càtedra d’Història Econòmica i Mundial de la tot just creada Universitat de València. Dos anys més tard es va traslladar a la Universitat Autònoma de Barcelona, en una càtedra de la mateixa denominació.
La recerca de Josep Fontana abasta un amplíssim ventall de publicacions relacionades amb les àrees de coneixement d’història econòmica, història espanyola del segle XIX i història de la hisenda. Ha dirigit les diferents edicions del doctorat en Història de la UPF i ha inspirat i dirigit nombroses tesis doctorals d’arreu de l’estat espanyol. La seva recerca doctoral està en la base del seu llibre La quiebra de la monarquía absoluta 1814-1820 (Ariel, 1971), títol que va obtenir un extraordinari impacte en replantejar el trànsit de l’antic règim a la societat capitalista. El juny passat es va presentar el primer volum de la seva obra completa.


Francesc Pedró, nou responsable de les PAU a Catalunya

El conseller del DURSI, Andreu Mas-Colell, va nomenar el 7 de novembre passat Francesc Pedró, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la UPF, nou responsable de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) de Catalunya en substitució de Claudi Alsina, nomenat recentment director general d'Universitats del DURSI.
Pedró, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials, és el director acadèmic del Programa de Qualitat Educativa. Anteriorment, havia estat vicepresident de la comissió gestora i vicerector de recerca i innovació educativa de la UOC. El 1998 va incorporar-se a la UPF, on ha contribuït a dissenyar el Campus Global, la intranet de la Universitat, i a impulsar els processos de renovació pedagògica.
La seva àrea de recerca principal és la política educativa comparada, en particular sobre ensenyament secundari i universitari, tot i que també s'ha dedicat a l'anàlisi de les possibilitats educatives de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.


Comunicat de la UPF sobre la sentència de les Normes d'Ús del català

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha tingut coneixement avui de la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu nº 13 de Barcelona dictada en relació amb els recursos formulats per les entitats Convivencia Cívica Catalana i Profesores para la Democracia contra l'acord de la Junta de Govern d'aquesta Universitat, de 8 de març del 2000, d'aprovació de les Mesures per a la Regulació i Foment de l'Ús del Català a la UPF.
La sentència desestima els recursos pràcticament en la seva totalitat i confirma l'adequació a la legalitat de l'esmentada regulació, que comprèn un total de 29 articles, llevat de l'apartat 4, de l'article 21, que ha considerat nul. Aquest apartat es refereix als documents relacionats amb la docència, com ara plans d'estudis, programes i actes.
La UPF es felicita pel contingut d'aquesta sentència que confirma globalment la plena adequació de les Mesures a l'ordenament jurídic, i particularment, a les previsions de la Constitució i de l'Estatut que avalen una acció positiva de foment del català, tot respectant el dret de tots els ciutadans a utilitzar la llengua oficial que prefereixin, com així es preveu a les Normes de la UPF i així constitueix la realitat de cada dia a la nostra universitat.
En relació amb l'apartat anul·lat, la UPF, tot respectant les resolucions judicials, estudiarà detingudament la sentència i prendrà la decisió que en dret consideri més adequada.


Presentació dels "Diarios" d'Arcadi Espada als Estudis de Periodisme

El 7 de novembre es va presentar als Estudis de Periodisme el llibre Diarios, del periodista i professor de la UPF Arcadi Espada, guardonat aquest any amb el Premio Espasa de Ensayo. La presentació va ser a càrrec de l'estudiant de segon curs Jordi Bernal i del degà dels Estudis, Jaume Guillamet.
Diarios és, segons l'autor, una "autocrítica de la raó periodística" construïda en forma d'un diari personal que repassa els esdeveniments més rellevants succeïts entre 1999 i 2000.
Arcadi Espada (Barcelona, 1957) és actualment col·laborador del diari El País i professor de Llengua Espanyola dels Estudis de Periodisme de la UPF. Exerceix el periodisme des de l'any 1997 i, entre altres mitjans, ha treballat a La Vanguardia i al Diari de Barcelona. És autor, juntament amb Jaume Boix, de la biografia Samaranch. El deporte del poder i dels llibres Contra Cataluña (1997), premi Ciutat de Barcelona de Literatura, i de Raval. Del amor a los niños (2000), premi de Periodisme Francisco Cerecedo.


Tres iniciatives de la UPF, dins de les "Millors Idees de la Dècada"

El software per a la cartografia genètica, la recerca de Xavier Estivill dins del Centro de Regulació Genòmica i l'Informe Quiral són tres de les cent iniciatives seleccionades per Diario Médico com a les Millors Idees de la Dècada en medicina i salut. Aquesta llista ha estat elaborada amb motiu dels 10 anys de vida d'aquesta publicació.
Roderic Guigó i Josep Abril són els investigadors de la UPF que han participat en el desenvolupament d'un software específic que permet visualitzar la seqüència completa del genoma humà, una de les grans fites científiques del segle. El doctor Xavier Estivill promou una programa recerca sobre gens i malalties des del Centre de Regulació Genòmica de la UPF. L'Informe Quiral és un projecte patrocinat per la Fundació Privada Vila Casas i codirigit per Vladimir de Semir i Gemma Revuelta, que des de fa cinc anys recull i analitza les diverses imatges que presenta la medicina i la salut a la premsa diaria espanyola de més difusió.
Altres idees destacadesper Diario Médico han estat la Declaració dels Drets Humans aplicats a la Medicina (1997), la Estrategia Nacional sobre Drogas 2000-2008 i els avenços farmacològics en el tractament de la sida.


Presentació de l'Associació d'Amics de la Biblioteca Haas

El professor i especialista en tradicions místiques Alois M. Haas va fer donació l'abril del 2001 a la Universitat Pompeu Fabra de la seva biblioteca particular, formada per un fons de 40.000 volums.
La Biblioteca Haas està integrada essencialment per obres sobre filosofia de les religions i sobre mística, però també inclou volums sobre filosofia, història, literatura, teologia, pensament i art; a més de bíblies i diccionaris, entre d'altres. En conjunt són obres clàssiques i de referència en la seva matèria, de gran qualitat i interès científic i molt representatives dels períodes culturals medieval i renaixentista del continent europeu. La major part dels documents estan escrits en alemany, encara que també s'hi troben obres en llengües clàssiques i també modernes: anglès, francès, italià, holandès i castellà.
Alois M. Haas (Zurich, 1934) és professor de filologia alemanya de la Universitat de Zurich i doctor honoris causa per la Universitat de Friburg. És reconegut mundialment pels seus estudis sobre mística alemanya i hispànica, i sobre mística femenina. És autor de nombroses publicacions sobre literatura alemanya i religió, de les quals destaquen els seus estudis comparatius entre mística cristiana i budisme zen.
Amb la finalitat de trobar recursos per accelerar el procés de catalogació per tal que els llibres estiguin a disposició del públic i dels investigadors, el 25 de juliol del 2002 es va fundar l'Associació d'Amics de la Biblioteca Haas d'Història de les Religions, per iniciativa dels professors del Departament d'Humanitats de la UPF Amador Vega i Victoria Cirlot, que són el president i la vicepresidenta, respectivament.
Els membres d'honor de l'Associació i els socis fundadors van celebrar el 5 de novembre passat una reunió informativa a la qual van convidar a una trentena de persones interessades a conèixer les seves futures activitats i susceptibles de fomar part de l'Associació. La trobada, que va tenir lloc a la Sala de Reflexió del campus Ciutadella de la UPF, va completar-se amb una visita al fons Haas i a la biblioteca del Dipòsit de les Aigües.


Eugenio Trías obre el nou curs dels estudis de Comunicació Audiovisual

"Les imatges i les Idees" és el títol de la conferència amb què el filòsof i professor de la UPF Eugenio Trías va inaugurar el 4 de novembre el curs 2002-2003 dels Estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF. L'acte va ser presentat pel vicedegà dels Estudis, Domènec Font.
Eugenio Trías (Barcelona, 1942) és Catedràtic d'Història de les Idees, filòsof i escriptor. La
seva recerca té com a centre de gravetat un concepte que ha anat construint: el concepte de límit. Ha cultivat preferentment l'assaig i alguns dels seus textos publicats, més de vint-i-cinc, s'han convertit en veritables clàssics del pensament: La filosofia y su sombra, Drama e identidad, El artista y la ciudad, Tratado de la Pasión, Lo bello y lo siniestro, El lenguaje del perdón, Filosofía del futuro, Lógica del límite, La edad del espíritu i Pensar la religión.
Eugenio Trías és membre del consell assessor del diari El Mundo. A la UPF, forma part de l'equip docent i de recerca de l'Institut Universitari de Cultura i imparteix assignatures sobre Idealisme Alemany, Filosofia i Religió, Pensament Contemporani i Ètica i Filosofia Política.