Més notícies

2001
2002 [gener [febrer [març [abril [maig [juny [juliol [setembre [octubre [novembre [desembre
2003 Juliol del 2002

Vuit de cada deu graduats de la UPF troben feina abans dels sis mesos

El 81,4% dels graduats de les vuit primeres promocions sortides de la Universitat Pompeu Fabra tenen actualment una ocupació laboral i la majoria —el 89,7%— han trobat feina abans dels sis mesos. Aquesta és una de les dades més rellevants del quart estudi "La inserció professional dels graduats universitaris de la Universitat Pompeu Fabra", que cada dos anys promou el Consell Social de la UPF i que, en aquesta ocasió, ha estat dirigit pels professors de la UPF Pere Jódar i Jordi Guiu.
Aquesta dada significa un augment de més del 4% en comparació amb els resultats obtinguts en el mateix estudi realitzat l'any 2000, que assenyalaven que el 77% dels graduats ja treballaven. A més, el nombre de contractes estables ha crescut més del 20%, doncs han passat del 47,31% de l'any 2000 al 69,1% d'enguany. Dels assalariats amb contracte estable, el 66,5% ja tenen un contracte indefinit.
Pel que fa al col·lectiu de graduats que no treballen —que, en aquest estudi, suposen el 18,6% dels enquestats— tan sols el 5,3% es declaren demandant actiu de feina, mentre que el 29,3% busquen feina amb condicions i el 65,4% no ho fa, perquè majoritàriament han optat per seguir estudiant i ampliar així els seus coneixements o la seva preparació professional.
L'estudi també revela que el 43% dels ocupats cobren entre 500 i 1.000 euros nets mensuals. El 37,2% tenen una retribució d'entre 1.000 i 1.500 euros, mentre que el 12'6% superen els 1.500 euros i un 7,2% no superen els 500 euros nets al mes.
Un total de 9.155 graduats (llicenciats i diplomats) configuren les vuit primeres promocions sortides de la UPF que han finalitzat els seus estudis entre els anys 1994 i 2001 en alguna de les següents carreres: Ciències Econòmiques, Dret, Periodisme, Comunicació Audiovisual, Humanitats, Traducció i Interpretació, Administració i Direcció d'Empreses, Economia, Ciències Polítiques i de l'Administració, Ciències Empresarials, Gestió i Administració Pública, i Relacions Laborals. La mostra utilitzada en l'elaboració d'aquest estudi ha estat de 2500 graduats —el 27,3% del total—, que han estat entrevistats per telèfon.
En el mateix informe, la puntuació mitjana que obté la UPF sobre el grau de satisfacció dels graduats pel que fa a la formació rebuda és de 7'2 punts sobre un màxim de 9. A la pregunta de si estudiarien la mateixa carrera si comencessin de nou, el 76,1% dels graduats va respondre afirmativament i el 89,5% va indicar que ho tornaria a fer a la UPF.

Síntesi de l'estudi "La inserció professional dels graduats universitaris de la UPF"

La Generalitat reconeix la recerca de tres investigadors de la UPF

Els professors de la UPF Xavier Freixas, Antonio Cabrales i Vicent Caselles són tres dels trenta investigadors catalans que han rebut enguany les Distincions de la Generalitat per a la Promoció de la Recerca Universitària. Creades l'any 1999 amb la finalitat d'estimular les activitats de recerca dels professors investigadors del sistema universitari de Catalunya i dels grups de recerca associats, les Distincions es divideixen en dues categories segon l'edat del candidat. Els investigadors de 42 anys opten a la categoria d'investigador reconegut, mentre que la de joves investigadors correspon als que tenen 41 anys o menys.
Gràcies a les Distincions rebudes, els trenta premiats podran, a partir del curs vinent, dedicar-se de manera prioritària a activitats de recerca a la seva universitat, durant un període de quatre anys si pertanyen a la categoria de joves investigadors i de sis en el cas del investigadors sèniors. Per fer això possible, les universitats rebran anualment la xifra de 34.558,2 euros per cada investigador distingit, que es destinaran a contractar professorat per a necessitats docents, convidar investigadors d'alt nivell d'altres centres de recerca, o per altres despeses del guardonat relacionades amb la seva activitat de recerca.
Xavier Freixas Dargalló (Barcelona, 1949) es un dels deu investigadors sèniors reconeguts. Catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat, el professor Freixas és un dels més destacats economistes europeus en el camp de l'economia financera i bancària. Entre les seves publicacions destaquen els seus treballs sobre l'estructura de capital de les empreses, el risc en els sistemes de pagament i la regulació bancària. El seu llibre Microeconomics of Banking, publicat l'any 1997, s'ha convertit en la referència bàsica dels cursos de postgrau sobre economia bancària. Actualment és president de la European Finance Association (EFA).
Com a jove investigador s'ha reconegut a Antonio Cabrales Goitia (Madrid, 1964), que és professor Titular de Fonaments d'Anàlisi Econòmica. Cabrales és un dels més prometedors joves economistes en el camp de la microeconomia aplicada, amb una sòlida formació en teoria de jocs. Els seus treballs tracten sobre la teoria d'incentius, el treball i els salaris, les assegurances i el comerç internacional.
Vicent Caselles Costa (Gata de Gorgos, 1960) també ha estat reconegut dins la categoria de jove investigador. Aquest professor titular de Matemàtica Aplicada destaca pel seu treball fonamental sobre la teoria de processament d'imatges, en particular proposant noves maneres de determinar contorns i, en general, aplicant tècniques matemàtiques sofisticades d'interpolació, mètodes variacionals, deconvolució, etc., en la suavització d'imatges digitals i en la reconstrucció d'imatges.

Jordi Pericot, professor emèrit de la UPF

En la darrera sessió del Consell de Govern es va acordar declarar el catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat Jordi Pericot i Canaleta com a professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, en reconeixement a la seva llarga i intensa trajectòria universitària caracteritzada per un treball d'innovació constant en les àrees pròpies de la comunicació social i, particularment, del disseny.

Investigador del disseny
Des de 1967, Jordi Pericot i Canaleta (El Masnou, 1931) ha dut a terme un important treball de definició de plans d'estudi, de gestió, docència, recerca i reflexió teòrica en el camp del disseny i, d'aquesta manera, ha contribuït a que el disseny hagi adquirit, en el nostre país i en els darrers temps, un status cultural reconegut.
Entre els anys 1967 i 1980, Pericot va dirigir l'Escola de Disseny Elisava, actualment adscrita a la UPF. Seguidament, va contribuir a la transformació de l'antiga Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona en la nova Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona mitjançant la introducció d'una visió àmplia i contemporània de les arts, i la progressiva incorporació d'àrees noves com el disseny o la comunicació visual.
L'any 1992 es va incorporar al projecte fundacional dels Estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF i va participar en la comissió encarregada de definir el pla d'estudis d'aquesta llicenciatura, contribuint així a la definició d'un perfil diferenciat respecte d'altres estudis existents a Espanya. L'any 2000 va definir el projecte Estació de la Comunicació, del qual n'és l'actual president, com un espai de docència, recerca i experimentació, en el qual conflueixen, de forma dinàmica i operativa, disciplines lligades als continguts i a les noves tecnologies de la comunicació social. En aquest nou complex universitari, ubicat a l'antiga Estació de França, s'articularen especialitats com: comunicació audiovisual, periodisme, disseny, enginyeria informàtica de la comunicació, enginyeria de telecomunicació i lingüística computacional.

Extensa recerca
El treball de recerca i de reflexió teòrica del professor Pericot s'ha concentrat en els camps següents: la Teoria del Disseny; entenent el disseny com un fenomen comunicatiu propi de les societats avançades; la Teoria de la Imatge, mitjançant l'aplicació de les categories analítiques pròpies de la Pragmàtica a l'anàlisi i l'estudi de la comunicació social que es desenvolupa a través de les imatges; la Teoria de la Persuasió, a partir de la Retòrica Clàssica i de la Teoria de l'Argumentació per definir nous models teòrics i metodològics que facilitin la comprensió dels nous gèneres audiovisuals de caràcter persuasiu, especialment d'aquells lligats a la propaganda política.
L'any 1987, Pericot va fundar la revista Temes de Disseny, publicació que continua dirigint en l'actualitat. Aquesta revista és un espai de reflexió teòric entorn a la cultura del disseny de prestigi internacional.

Jordi Camí, nou director de la Fundació Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

La zona d'obres on s'està construint el nou El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona va acollir el 16 de juliol passat l'acte de presentació de la nova Fundació Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (FPRBB), l'entitat que coordinarà les activitats i els serveis dels centres que configuren el nucli científic principal del futur Parc. Andreu Mas-Colell, conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació; M. Rosa Virós, rectora de la Universitat Pompeu Fabra; i José Cuervo, segon tinent d'Alcalde i president de l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària (IMAS), van representar les tres institucions que formen part de la Fundació.
La Fundació PRBB es constitueix amb l'objectiu de disposar d'una organització conjunta i cooperativa per a la promoció, coordinació i gestió de les activitats de recerca i docència de postgrau que efectuïn els centres de recerca científica que s'integrin al Parc. Jordi Camí, catedràtic de Farmacologia de la UPF i director de l'IMIM, dirigirà aquesta entitat conjunta creada per les fundacions Universitat Pompeu Fabra, Centre de Regulació Genòmica i Institut Municipal d'Investigació Mèdica.
La Fundació PRBB neix amb l'ambició de reforçar el paper de Barcelona i de Catalunya en l'àmbit de la biomedicina i les ciències de la salut, i aspira a ser un pol científic d'excel·lència en el marc de l'Espai Europeu de Recerca. Els programes de recerca principals, on conflueixen les entitats fundadores del PRBB, són els següents: Diferenciació Cel·lular i Càncer, Genètica i Genòmica, Epidemiologia i Salut Pública, Fisiopatologia i Nous Desenvolupaments Terapèutics i Bioinformàtica i Informàtica Biomèdica.
L'edifici serà el nucli d'aquest parc científic urbà, que ocuparà una superfície total edificada de 52.263 m2, disposarà d'instal·lacions especialment dissenyades per a la recerca científica i donarà cabuda a més de 1.000 professionals. L'edifici suposa una inversió d'uns 60 milions d'euros.

Comunicació Audiovisual continua sent la carrera amb la nota de tall més alta de Catalunya

Tres carreres que s'imparteixen a la Universitat Pompeu Fabra estan entre les deu que tenen la nota de tall de la primera assignació més alta, segons les dades de la preinscripció universitària del curs 2002-2003 fetes públiques pel Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació.
Es tracta de les llicenciatures en Comunicació Audiovisual, que amb un 8,31 té, un any més, la nota d'accés més alta de les universitats públiques catalanes, en Biologia, que amb un 7,74 té la quarta nota de tall més alta, i en Administració i Direcció d'Empreses, on es necessita un 7,51 per accedir-hi i que ocupa la setena posició.
La UPF ofereix per al curs 2002-2002 un total de 2.657 places de primer curs, 2.155 de les quals corresponen als centres integrats i 502 als centres adscrits, per cursar alguna de les seves 21 titulacions, de les quals 15 són estudis oficials que s'imparteixen als centres propis i 6 es fan als centres adscrits -Escola Superior de Comerç Internacional, Escola Superior de Disseny Elisava i Escola Universitària d'Estudis Empresarials del Maresme.
Els estudis de la UPF que han rebut un major nombre de sol·licituds són: Administració i Direcció d'Empreses (503), Ciències Empresarials (360), Comunicació Audiovisual (348), Dret (345) i Economia (185). En conjunt, la demanda dels estudis de la UPF s'ha mantingut estable en relació amb anys anteriors.
En relació amb el curs passat, tan sols hi ha hagut 705 preinscripcions menys en el conjunt de les universitats públiques catalanes, ja que s'ha passat de 39.936 a 39.231 sol·licituds -que suposa una reducció de l'1,77%. Aquest lleu descens, molt inferior a l'11,7% del curs passat, s'ha degut en part a l'augment dels alumnes que accedeixen a la universitat des dels cicles formatius de grau superior i també a l'increment de sol·licituds d'estudiants d'altres comunitats autònomes a través del Districte Obert que, enguany, ha estat 4.011.

Constitució del Consell de Govern de la UPF

El 18 de juliol passat va tenir lloc la constitució i la primera sessió del Consell de Govern de la Universitat Pompeu Fabra, que està format per 56 membres.
D'acord amb el que preveu la LOU, el Consell de Govern és l'òrgan de govern de les universitats encarregat d'establir les línies estratègiques i programàtiques de la Universitat, així com les directrius i procediments per a la seva aplicació, en els àmbits d'organització dels ensenyaments, la investigació, els recursos humans i econòmics i l'elaboració dels pressupostos, a més de la resta de funcions que li atribueixen la Llei o els futurs Estatuts.
La Junta de Govern va acordar el 14 de maig del 2002 atribuir al nou òrgan les funcions fins ara exercides per la Junta de Govern i en va aprovar la seva composició. Així, el Consell de Govern de la UPF, que tindrà caràcter provisional fins que sigui constituït conformement al que estableixin els Estatuts, està format per 56 membres: tres membres nats —la rectora, que el presideix; el secretari general, que n'exerceix la secretaria, i el gerent de la UP—-; tres membres del Consell Social designats entre els representants que no pertanyen a la comunitat universitària, i, finalment, un màxim de cinquanta membres de la comunitat universitària.
Pel que fa als membres de la comunitat universitària, la rectora ha designat les persones següents: els professors Jordi Pericot Canaleta, vicerector de Comunitat Universitària i Relacions Institucionals; M. Eugènia Aubet Semmler, vicerectora de Relacions Internacionals; Josep Joan Moreso Mateos, vicerector d'Ordenació Acadèmica i Professorat; Josep M. Antó Boqué, vicerector de Política Científica; Jacint Jordana Casajuana, vicerector de Programació, Docència i Avaluació; Jaume Casals Pons, vicerector de Tercer Cicle i Formació Contínua; Daniel Serra de la Figuera, vicerector d'Economia i Serveis; Francesc Pallarés Porta, director del Departament de Ciències Polítiques i Socials; Montserrat Quesada Pérez, directora en funcions del Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual; Josep Blat Gimeno, director del Departament de Tecnologia; Jaume García i Villar, catedràtic d'universitat de l'àrea Economia Aplicada; Jaume Torras Elias, catedràtic d'universitat d'Història i Institucions Econòmiques, i Carles Viver i Pi-Sunyer, catedràtic d'universitat de l'àrea Dret Constitucional. Aquest grup es completa amb el/la president/a del Consell d'Estudiants de la UPF (CEUPF) i el/la president/a de l'Associació d'Antics Alumnes de la UPF.
Dels trenta-cinc membres restants de la comunitat universitària, quinze han estat elegits per i entre els degans i directors de centre o estudi, departament i institut universitari; i vint membres ho han estat pel Claustre, dels quals onze per i entre els professors dels cossos docents doctors que no tenen la condició de membre nat; dos per i entre els professors dels cossos docents no doctors, professors i investigadors, ajudants i becaris que no tenen la condició de membre nat; cinc per i entre els estudiants tenint en compte que un d'ells ha estat elegit per i entre els estudiants de tercer cicle; i dos per i entre els representants del personal d'administració i serveis.

El Tribunal Suprem reconeix l'accés al segon cicle de Periodisme des d'altres carreres universitàries

La Universitat Pompeu Fabra ha tingut coneixement de la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem que, amb data 14 de juny del 2002, reconeix que és possible l'accés al segon cicle dels estudis de periodisme, comunicació audiovisual i publicitat i relacions públiques d'aquells estudiants que hagin cursat un primer cicle de qualsevol titulació universitària.
La sentència del Tribunal Suprem anul·la la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Nacional, amb data 18 de maig de 1994, per la qual invalidava les tres Ordres del Ministeri d'Educació i Ciència, de 5 de juny de 1992, que regulaven els requisits d'accés al segon cicle de periodisme, comunicació audiovisual i publicitat i relacions públiques des d'altres carreres universitàries.
Contra aquesta sentència de l'Audiència Nacional, la UPF i el Ministeri d'Educació i Ciència van presentar un recurs de cassació en el qual sostenien que les directrius generals dels plans d'estudis permeten l'accés a qualsevol segon cicle "d'ensenyaments que no constitueixin continuació directa del primer cicle superat per l'alumne", com el segon cicle de Periodisme de la UPF. Aquesta interpretació ha estat acceptada pel Tribunal Suprem i així es reflexa en la sentència coneguda recentment.
La Universitat Pompeu Fabra imparteix, des de l'any 1992, els estudis de segon cicle de Periodisme i el curs vinent es graduarà la desena promoció.

Catalunya i Madrid concentren més de la meitat de la producció científica espanyola en Biomedicina i Ciències de la Salut

El 9 de juliol passat es va presentar a la sala d'actes de l'IMIM el "Mapa de la Producción Científica Española en Biomedicina y Ciencias de la Salud (1994-2000)" —que ha estat dirigit per Jordi Camí, catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra i director de l'IMIM, amb la col·laboració dels investigadors de l'IMIM Eduard Suñen i Josep M. Carbó, i de Lluís Coma, per part de la UPF— ha estat realitzat per encàrrec de l'Institut de Salut Carlos III-Fons d'Investigació Sanitària. Es tracta del primer mapa bibliomètric que s'elabora a l'estat espanyol i permet analitzar l'evolució i la situació actual de la producció científica i la qualitat de les publicacions biomèdiques a Espanya mitjançant l'anàlisi i la comparació del nombre d'articles científics o "papers" publicats en les més prestigioses revistes internacionals del camp biomèdic, així com el nombre de vegades que aquests han estat citat per altres autors.
Els autors de l'informe han revisat més de 130.000 documents publicats entre els anys 1981 i 2000. D'aquest grup han seleccionat els articles amb un major impacte científic, que són els publicats en les revistes més representatives i amb més reconeixement internacional, publicats entre 1994 i el 2000, que suposen el 75% del total dels textos publicats.
Com a principals conclusions destaca que, des d'un punt de vista geogràfic, Catalunya i Madrid concentren més del 50% dels articles publicats en el període 1994-2000 i més del 60% de les cites en biomedicina. Andalusia i València, amb un 12,4% i un 9,2%, respectivament, venen a continuació.
A l'Estat espanyol, més del 50% de la producció científica en biomedicina i ciències de la vida l'aporten els hospitals. L'Hospital Clínic de Barcelona encapçala el llistat dels deu centres que més publiquen, amb més de 2.900 publicacions, seguit de l'Hospital de la Vall d'Hebron, amb 1.453, i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb 1.304. A continuació, els segueixen tres centres hospitalaris de Madrid —Ramón y Cajal, La Paz i Doce de Octubre— i, seguidament, l'Hospital de Bellvitge, el CNS de la Concepció de Madrid i l'IMIM-Hospital del Mar, amb 881 publicacions.

"Mapa de la Producción Científica Española en Biomedicina y Ciencias de la Salud (1994-2000)"

Federico Mayor Zaragoza clou el màster en Comunicació Científica de l'IDEC-UPF

L'exdirector general de la UNESCO i president de la Fundación para una Cultura de Paz, Federico Mayor Zaragoza, va pronunciar el 10 de juliol passat la conferència "Ciencia, Sociedad y Medios de Comunicación" en l'acte de cloenda de la 7ª edició del Màster en Comunicació Científica de l'IDEC-UPF
.
Com a resposta al creixent interès social pel coneixement dels avenços científics, el màster en Comunicació Científica explica les claus de la transmissió d'aquests coneixements i el diferent paper dels actors que hi intervenen: els mateixos científics, metges, periodistes, gabinets de comunicació, insitutucions i entitats, entre d'altres.
A partir del diploma de postgrau en Comunicació Científica —modul comú que es pot cursar independentment—, l'estudiants s'especialitza mitjançant el seguiment d'un curs de postgrau específic en Medicina, Medi Ambient i Biotecnologia, en Museologia Científica, en Gestió de Crisis o en Estratègia i Gestió del Coneixement. La titulació de Máster s'obté després de cursar el Diploma en Comunicació Científica, una de las especialitats indicades, i realitzar unes pràctiques obligatòries.

Investigadors de l'IMIM-UPF col·laboren en la identificació dels gens de l'ameba Dictyostelium discoideum

Un equip internacional format per investigadors de diferents centres científics, entre els quals hi ha Genís Parra, Josep F. Abril i Roderic Guigó, membres del El Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica de l'IMIM-UPF (Institut Municipal d'Investigació Mèdica-Universitat Pompeu Fabra), ha aconseguit seqüenciar i, posteriorment, analitzar el cromosoma 2 de l'ameba Dictyostelium discoideum. L'article que descriu aquest procés, "Sequence and analysis of chromosome 2 of Dictyostelium discoideum", es va publicar el 4 de juliol passat a la revista Nature.
El Dictyosteliumcol· discoideum, un organisme que forma part del grup dels protozous, és una ameba de vida lliure que té el seu habitat natural en el sòl dels boscos amb arbres de fulla caduca. Aquesta ameba s'alimenta habitualment a base de fagocitar bactèries però, quan aquestes són escasses, pot arribar a formar una estructura pluricel·lular mitjançant l'agregació d'altres organismes idèntics a ella que té al seu voltant.
Aquest mecanisme d'agregació cel·lular funciona com un sistema de comunicació intercel·lular a nivell dels components químics de les cel·lules i s'inicia com a resposta a l'ordre d'agregració donada per una cel·lula que és reconeguda per les altres.
El genoma d'aquesta ameba comprèn sis cromosomes, que estan formats per, aproximadament, onze mil gens. L'article publicat a la revista Nature descriu l'obtenció de la seqüència i el posterior anàlisi del cromosoma 2 d'aquest organisme, que amb 2.799 gens és el més llarg dels sis.
Les seves característiques genètiques, com ara posseir una flexibilitat igual a la del llevat, lligades a la facilitat amb què es poden estudiar els seus gens experimentalment, farà que, com a conseqüència d'aquest descobriment, es puguin conèixer millor molts gens implicats en vies de comunicació intercel·lular. Molts d'aquest mecanismes de senyalització entre cel·lules es donen en l'ésser humà i estan relacionats amb malalties autoimmunes, com la SIDA, i neurodegeneratives, cas de l'alzheimer.
Els investigadors de l'IMIM-UPF han participat directament en l'anàlisi d'aquesta seqüència, ajustant els paràmetres necessaris per tal que el programa de predicció de gens desenvolupat per ells, el "geneid", obtingués el conjunt de gens que es presenta en aquest article.

El Terrat i l'Estació de la Comunicació organitzen un taller de guió per a estudiants

Aquest setmana ha tingut lloc la primera sessió del taller de guió que organitzen conjuntament la productora de ràdio i televisió El Terrat de Produccions i l'Estació de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. L'organització del taller, que compta, entre d'altres, amb Andreu Buenafuente, Manel Lucas, Sergi Pompermayer i Francesc Orteu com a professors, és un dels primers fruits del desenvolupament de les activitats previstes en el conveni marc de col·laboració que van signar l'abril passat El Terrat i la Fundació Universitat Pompeu Fabra.
En aquesta sessió de presentació han intervingut els dos directors del taller, Carles Ortet, per part de El Terrat, i Lluís M. Güell, professor dels Estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF, que han explicat als inscrits el programa i els objectius del curs. La inscripció estava limitada a dotze participants i s'adreçava als estudiants de tercer i quart curs de Comunicació Audiovisual de la UPF.
El taller de guió es desenvoluparà al llarg de vint-i-cinc sessions durant els mesos de juliol, setembre i octubre. Pretén mostrar als participants, tant des d'un punt de vista teòric com pràctic, el procés creatiu que hi ha darrere de l'elaboració del guió d'un programa de ràdio, d'un esquetx en un programa de televisió, o d'un capítol en una sit-com. També s'explicarà la importància del guió en els nous formats interactius, com ara les webs d'humor, la televisió interactiva o els missatges a través del telèfon mòbil.
El programa del taller preveu la preparació i l'elaboració d'uns treballs pràctics per part dels estudiants, que seran presentats i analitzats en la darrera sessió del taller.
L'Estació de la Comunicació de la UPF, que té la seva seu a l'edifici França de la Universitat, és un nucli docent, de recerca i de producció on convergeixen la tecnologia i la creació de continguts orientats a la comunicació, i funciona com a punt de trobada entre equips humans, institucions i empreses que treballen en aquests àmbits.