Més notícies

2001
2002 [gener [febrer [març [abril [maig [juny [juliol [setembre [octubre [novembre [desembre
2003

La UPF acull la cloenda del curs de les aules per a la gent gran

La Universitat Pompeu Fabra va acollir el 28 de juny passat la cloenda oficial del curs 2001-2002 de les Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya, agrupades a l'associació AFOPA. En el mateix acte es va produir el traspàs a la UPF, per part de la UAB, de la presidència del Consell Interuniversitari de l'AFOPA. Durant els propers dos cursos la presidència d'aquest Consell serà exercida per la rectora de la UPF, M. Rosa Virós.
En el decurs de l'acte, el professor de Filologia Catalana de la UPF Narcís Garolera va pronunciar la lliçó de cloenda del curs amb el títol títol "Jacint Verdaguer: Un home difícil, un escriptor genial".
Després de l'actuació del Conjunt Instrumental i del Cor de la UPF van tenir lloc els parlaments de M. Rosa Virós, rectora de la UPF; d'Àngela Miquel, directora general de Formació d'Adults del Departament de Benestar Social; i de Miquel Matas, president de l'AFOPA.
Els actes de cloenda van finalitzar amb un dinar conjunt i una visita a les instal·lacions de l'àrea de Jaume I.

Eva Pujadas guanya el premi sobre Comunicació de Masses del CAC

La professora del Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual Eva Pujadas ha estat guardonada amb el XIV Premi a la Investigació sobre Comunicació de Masses, que atorga el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), pel treball "Els discursos sobre la televisió de qualitat. Àmbits temàtics de referències i perspectives d'anàlisi". L'acte de lliurament del premi va tenir lloc el 27 de juny passat, a la seu de l'Institut d'Estudis Autonòmics (Palau Centelles. Baixada de Sant Miquel, 8. Barcelona).
Eva Pujadas és llicenciada en Ciències de la Informació (1991) i en Ciències Polítiques i Sociologia (1993) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctora en Comunicació Audiovisual per la UPF (2001), és, des de fa sis anys, professora titular dels Estudis de Comunicació Audiovisual on imparteix les assignatures Anàlisi de la Significació de la Imatge, Deontologia Professional i Seminari d'Anàlisi i Investigació dels Gèneres de Ficció Televisiva.
El seu principal camp de recerca és l'anàlisi del discurs televisiu i és la delegada a Catalunya del Gabinet d'Estudis de la Comunicació Audiovisual (GECA) de Madrid.

L'auditori de l'IDEC va acollir el 26 de juny passat l'acte de graduació de la tercera promoció del màster en Administració i Direcció d'Empreses (MBA Part Time) de l'IDEC-UPF.
La lliçó de comiat va anar a càrrec d'Antoni Negre, president d'Abelló-Linde, S. A., i fins fa pocs dies president de la Cambra de Comerç de Barcelona. Negre, que ha estat, des de la seva creació l'any 1993, vicepresident del patronat de l'IDEC, parlarà sobre "La formació: factor clau de la competitivitat empresarial".
Un total de trenta-tres estudiants van rebre el seu diploma de graduació, sumant-se d'aquesta manera als seixanta-vuit graduats de les dues promocions anteriors.
El MBA Part Time de l'IDEC-UPF té una durada de divuit mesos i una càrrega lectiva de 800 hores. Gràcies a la seva fórmula Part Time permet compaginar feina i estudi i està dirigit a professionals en actiu que vulguin rebre una formació rigorosa i pràctica, adequada al ritme professional i enfocada a l'acció i al desenvolupament de l'acció de dirigir. Per aquest motiu, prop del 50% dels integrants de la tercera promoció tenen entre divuit i trenta anys i un 40% acredita tenir una experiència professional de més de cinc anys.

L'Institut d'Història Jaume Vicens i Vives celebra el desè aniversari amb unes jornades de debat i la presentació del primer volum de l'obra completa de Josep Fontana

L'aprovació oficial de la creació de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV) va tenir lloc el 2 de setembre de 1991. Per commemorar el desè aniversari de la creació d'aquest centre que realitza i promou investigacions històriques referides en especial a Catalunya i a la seva relació amb l'àmbit europeu i que també es dedica a la formació d'investigadors, els dies 25 i 26 de juny es van organitzar unes jornades de debat.
Les jornades es van organitzar a l'entorn de sis ponències que van tractar sobre la crisi de l'Antic Règim, la historiografia espanyola i sobre l'ensenyament de la història. Els ponents van ser els professors Francisco Comín (U. d'Alcala de Henarés), Antonio M. Bernal (U. de Sevilla), Ramón Villares (U. de Santiago de Compostela), Julián Casanova (U. de Saragossa), Pedro Ruiz Torres (U. de València) i Ramón López Facal (IES Pontepedriña, Santiago de Compostela).
En el marc d'aquestes jornades de debat es va presentar el llibre La quiebra de la monarquía absoluta (1814-1820) (Editorial Crítica, 2002) de Josep Fontana. Es tracta de la reedició revisada i ampliada de la mateixa obra que va publicar-se per primer cop a l'editorial Ariel l'any 1971. La publicació d'aquest llibre, que està basat en la tesi doctoral de Fontana, va produir aleshores un extraordinari impacte en replantejar l'estudi del trànsit de l'antic règim a la societat capitalista. Amb la publicació d'aquest primer volum, l'Editorial Crítica inicia l'edició de l'obra completa de Josep Fontana, catedràtic d'Història Econòmica de la UPF, fundador i primer director de l'Institut d'Història Jaume Vicens Vives, centre on ha aportat la seva excepcional biblioteca, integrada per 28.000 volums especialitzats en història i en història econòmica i social de Catalunya i d'Europa.
Considerat com un dels historiadors espanyols més destacats, Josep Fontana (Barcelona, 1931) és autor d'una extensa bibliografia en els camps de la història econòmica, la història espanyola del segle XIX i la història de la hisenda. Un cop llicenciat en l'especialitat d'Història a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona el 1956, va ser ajudant de l'aleshores catedràtic d'Història Econòmica d'Espanya Jaume Vicens Vives. El 1970 va obtenir el grau de doctor amb una tesi dirigida per Fabián Estapé. Fontana va ser separat, juntament amb altres professors, de la universitat l'any 1966 per motius polítics. Posteriorment, ha estat professor a les universitats de València (1974-1976) i Autònoma de Barcelona (1976-1990). Des dels inicis de la UPF, el curs 1990-91, Josep Fontana ha format part del claustre de professors i ha exercit docència fins a l'actualitat, en què finalitza el seu servei actiu. Com a catedràtic emèrit continuarà vinculat a la UPF i a l'Institut d'Història Jaume Vicens i Vives.

Jornada de treball sobre la integració en l'espai comú europeu d'educació superior

El Vicerectorat de Programaciò, Docència i Avaluació, conjuntament amb el Consell Social de la UPF, va organitzar el 19 de juny una jornada interna de treball sobre la integració en l'espai comú europeu d'educació superior que es va desenvolpar a l'auditori de l'Àgora Jordi Rubió i Balaguer.
El procés per a la construcció d'aquest espai, tal i com en aquests moments es planteja, s'inicia a la Universitat de La Sorbona l'any 1998, i es consolida, un any més tard, amb la Declaració de Bolonya. Amb posterioritat, a Praga, Lisboa i Salamanca s'ha continuat avançant en aquest camí, alhora que es posaven en marxa iniciatives com el projecte Tuning amb l'objectiu d'aplanar el camí i treballar sobre aspectes concrets d'aquest procés de construcció (estructura cíclica, ECTS...).

La revista Quark analitza la política científica espanyola dels darrers 25 anys

El darrer número de la revista Quark. Ciencia, Medicina, Comunicación y Cultura, publicació semestral de l'Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra, és un monogràfic extraordinari dedicat a l'anàlisi de la política científica dels darrers vint-i-cinc anys a Espanya.
La presentació d'aquest número especial va tenir lloc el 10 de juny passat i va comptar amb les intervencions de M. Rosa Virós, rectora de la UPF, Andreu Mas-Colell, conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya; Jordi Camí, catedràtic de Farmacologia de la UPF i editor de la revista, i Vladimir de Semir, director de l'Observatori de la Comunicació Científica i de la revista.
En aquest número especial de Quark, que ha comptat amb la col·laboració del Ministeri de Ciència i Tecnologia, un total de 36 autors -secretaris d'Estat, presidents del CSIC, gestors de centres de recerca, periodistes i destacats científics- fan una reflexió global sobre l'evolució del sistema espanyol de recerca i tecnologia, ja que molts d'ells, des dels seus lloc de responsabilitat, han estat protagonistes i artífexs d'aquesta evolució.
En diferents apartats de la revista es revisa el fort impuls donat a la construcció del sistema de recerca i tecnologia en els anys vuitanta, les relacions entre la investigació pública i la iniciativa privada basades en la transferència de tecnologia, la recerca que duen a terme les universitats i les assignatures pendents del sistema.
La part final d'aquest número extraordinari de Quark inclou, entre altres, les opinions de tres dels actuals màxims responsables del sistema de recerca i tecnologia espanyol: Ramon Marimon, secretari d'Estat de Política Científica i Tecnològica; Rolf Tarrach, president del CSIC; i Andreu Mas-Colell, conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.

Edició digital de Quark

Sessió del Claustre de la UPF

El Claustre universitari es va reunir el 6 de juny en sessió ordinària a l'Àgora Jordi Rubió i Balaguer.
En primer lloc, es va aprovar l'acta de la reunió del 22 de maig del 2002. A continuació, el Claustre va aprovar el seu Reglament de funcionament. Aquest text, que va ser presentat per la Mesa del Claustre, va rebre 144 vots a favor, 6 en contra i 30 abstencions.
Seguidament, la rectora M. Rosa Virós va presentar l'informe del primer any de gestió de l'equip de govern que va ser aprovat amb 153 vots a favor, cap en contra i 10 abstencions (el text íntegre de l'informe pot llegir-se a Campus Global).
Finalment, el síndic de Greuges, Llorenç Gomis, va exposar l'activitat desplegada durant el cinquè i sisè any de funcionament de la Sindicatura, òrgan encarregat de la defensa dels drets de tots els membres de la comunitat universitària. Des del 12 d'abril del 2000 fins al 6 de juny del 2002 hi va haver trenta-sis resolucions: catorze recomanacions, onze mediacions, set suggeriments i un advertiment. Per col·lectius, el 75% de les queixes han estat formulades pels estudiants —de primer, segon i tercer cicle de la UPF, i també de l'IDEC—, el 6% pels llicenciats de la UPF, el 6% pel PAS i el 13% a càrrec de membres del professorat.
D'altra banda, es van elegir els vint representants del Claustre en el Consell de Govern provisional, que seran proclamats en la propera reunió de la Junta Electoral, i els vuit membres de la ponència redactora de l'avantprojecte d'Estatuts de la UPF, que són: Albert Carreras, Jordi Camí, Francisco Fernández Buey i Carles Viver, en representació dels professors dels cossos docents doctors; Núria Pomar, en representació dels professors dels cossos docents no doctors, professorat i investigadors contractats, ajudants i becaris; els estudiants Joan Planas i David Gimeno, en representació d'aquest col·lectiu, el segon d'ells dels de tercer cicle; i Pau Solà, en representació del personal d'administració i serveis. El secretari general exercirà la Secretaria de la ponència redactora del Estatuts, amb veu però sense vot. La secretària general adjunta realitzarà la funció de Secretaria Tècnica.
Per acabar, el Claustre de la UPF va aprovar una moció en suport a la convocatòria de vaga general del proper 20 de juny per 82 vots a favor, un en contra i 21 abstencions.

Guillem López Casasnovas ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

El professor de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas és, del del passat 9 de juny, nou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
Catedràtic d'Economia Aplicada i actual degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UPF, Guillem López (Ciutadella, 1955) és el segon economista —el primer va ser el desaparegut Ramon Trias Fargas— que ingressa en aquesta històrica institució, que va ser fundada l'any 1770 amb el nom d'Acadèmia Medicopràctica de Barcelona i va obtenir el títol de reial el 1786.
L'ingrés del professor López Casasnovas es va produir durant la celebració d'una sessió pública extraordinària que aquesta institució va celebrar a l'amfiteatre de la seva seu del carrer del Carme, 47, on antigament hi havia el Col·legi de Cirurgia de Barcelona. El nou acadèmic electe va llegir el discurs d'acceptació, que portava per títol "El valor de la salut i l'exigència social d'una major efectivitat del recursos econòmics per assolir-la", que va ser respost per l'acadèmic numerari Dr. Ciril Rozman.
Guillem López Casasnovas és doctor en Economia per la Universitat de York (Regne Unit) i ha estat professor a les universitats de Barcelona, Sussex i Stanford. Des del 1992, és catedràtic d'Economia Aplicada de la UPF i ha estat vicerector de Relacions Institucionals i Internacionals i d'Economia i Administració entre els anys 1994 i 1997. Dirigeix, des de la seva creació l'any 1996, el Centre de Recerca en Economia de la Salut de la UPF.
És autor de nombrosos articles i publicacions en els àmbits de l'economia pública (hisenda), política social, política fiscal, gestió pública i economia de la salut. Les seves àrees actuals d'investigació preferent són: la medició de l'eficència en el sector públic, la revisió del paper del sector públic en general —i en l'àmbit sanitari en particular—, i el finançament de les Hisendes Territorials.
Va ser un dels cinc integrants del Consell Assessor per a la Modernització de l'Administració Pública de la Generalitat i, actualment, és conseller de l'Agència Espanyola del Medicament i del Consell Científic de l'Agència d'Avaluació de Tecnologia Sanitària, del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya. És membre, així mateix, del consell assessor del Ministeri de Sanitat i Consum.
L'any 2000 va rebre el premi de la Societat Catalana d'Economia per un treball sobre el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat.

Rafael Argullol guanya el primer premi Casa de América d'assaig

El professor de la UPF Rafael Argullol ha estat guardonat amb el primer premi Casa de América-Fondo de Cultura Económica d'assaig per l'obra Una educación sensorial. Historia personal del desnudo femenino en la pintura. El text guanyador, que és una barreja d'assaig i narració, relata les emocions d'un adolescent davant el descobriment del cos femení.
Un jurat presidit pel filòsof Fernando Savater va seleccionar l'obra guanyadora entre un total de 89 originals rebuts d'Espanya i l'Amèrica Llatina, principalment de l'Argentina, Mèxic i l'Uruguai.
Rafael Argullol (Barcelona, 1949) és catedràtic d'Estètica i Teoria de les Arts del Departament d'Humanitats i és l'actual director de l'Institut Universitari de Cultura (IUC). Se'l considera el creador del concepte d'escriptura transversal, amb el qual pretén denunciar la separació idees-sensacions que produeix l'estancament dels gèneres literaris.En la seva vessant de filòsof i escriptor és autor d'assaigs (El Quatroccento, La atracción del abismo, El héroe y el único, Leopardi, El cansancio de Occidente, Desciende, río invisible), de teatre (Territorio del nómada), de narrativa (Lampedusa. Una historia mediterránea, El asalto del cielo), de narrativa aforística (El caçador d'instants) i de poesia (Disturbios del conocimiento, Duelo en el valle de la muerte...).

Toni Soler reflexiona sobre si és possible l'humor sense censura

Els Estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF van convidar Toni Soler, director i presentador del programa Set de Nit, perquè comentés amb els estudiants les claus de l'èxit d'aquest popular programa televisiu i fes balanç de la seva primera temporada a la graella de Televisió de Catalunya.
"És possible l'humor sense censura?" era el títol de la conferència que va pronunciar Toni Soler, que va anar seguida d'un col·loqui amb els assistents. L'acte va ser introduït per Sergi Schaaff i Casals, degà dels Estudis.
Set de Nit , que s'emetia per TV3 fins fa pocs dies, era un late-show diari on Toni Soler i el seu equip analitzaven l'actualitat del dia en el miniespai "Set de Notícies", a més de donar vida a un seguit de personatges com la Margarida Batet, el Manu Bisvamante o el Marcelo Gumer. Les entrevistes a personatges d'actualitat es combinaven amb la sàtira política de la mà de Toni Albà i les seves polèmiques imitacions de personatges com Artur Mas, Pasqual Maragall o el rei Joan Carles I.