|
Més notícies
2001
2002 [gener
[febrer [març
[abril [maig
[juny [juliol
[setembre
[octubre
[novembre
[desembre
2003
Juny del 2002
[27/06/02] La UPF acull la
cloenda del curs de les aules per a la gent gran
[27/06/02] Eva Pujadas guanya el premi sobre Comunicació
de Masses del CAC
[26/06/02] Graduació de la tercera promoció
del MBA de l'IDEC-UPF
[21/06/02] L'IUHJVV celebra el desè aniversari
[18/06/02] Jornada sobre l'espai europeu d'educació
superior
[10/06/02] Quark analitza la política científica
espanyola dels darrers 25 anys
[06/06/02] Sessió del Claustre de la UPF
[05/05/02] Guillem López, nou membre de la Reial
Acadèmia de Medicina de Catalunya
[04/06/02] Rafael Argullol guanya el primer premi Casa
de Amèrica d'assaig
[05/06/02] Toni Soler reflexiona sobre si és
possible l'humor sense censura
La UPF acull la cloenda del curs
de les aules per a la gent gran
La Universitat Pompeu Fabra va
acollir el 28 de juny passat la cloenda oficial del curs 2001-2002
de les Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de
Catalunya, agrupades a l'associació AFOPA. En el mateix acte
es va produir el traspàs a la UPF, per part de la UAB, de
la presidència del Consell Interuniversitari de l'AFOPA.
Durant els propers dos cursos la presidència d'aquest Consell
serà exercida per la rectora de la UPF, M. Rosa Virós.
En el decurs de l'acte, el professor de Filologia Catalana de la
UPF Narcís Garolera va pronunciar la lliçó
de cloenda del curs amb el títol títol "Jacint
Verdaguer: Un home difícil, un escriptor genial".
Després de l'actuació del Conjunt Instrumental i del
Cor de la UPF van tenir lloc els parlaments de M. Rosa Virós,
rectora de la UPF; d'Àngela Miquel, directora general de
Formació d'Adults del Departament de Benestar Social; i de
Miquel Matas, president de l'AFOPA.
Els actes de cloenda van finalitzar amb un dinar conjunt i una visita
a les instal·lacions de l'àrea de Jaume I.
Eva Pujadas guanya el premi sobre
Comunicació de Masses del CAC
La professora del Departament
de Periodisme i de Comunicació Audiovisual Eva Pujadas ha
estat guardonada amb el XIV Premi a la Investigació sobre
Comunicació de Masses, que atorga el Consell de l'Audiovisual
de Catalunya (CAC), pel treball "Els discursos sobre la televisió
de qualitat. Àmbits temàtics de referències
i perspectives d'anàlisi". L'acte de lliurament del
premi va tenir lloc el 27 de juny passat, a la seu de l'Institut
d'Estudis Autonòmics (Palau Centelles. Baixada de Sant Miquel,
8. Barcelona).
Eva Pujadas és llicenciada en Ciències de la Informació
(1991) i en Ciències Polítiques i Sociologia (1993)
per la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctora en Comunicació
Audiovisual per la UPF (2001), és, des de fa sis anys, professora
titular dels Estudis de Comunicació Audiovisual on imparteix
les assignatures Anàlisi de la Significació de la
Imatge, Deontologia Professional i Seminari d'Anàlisi i Investigació
dels Gèneres de Ficció Televisiva.
El seu principal camp de recerca és l'anàlisi del
discurs televisiu i és la delegada a Catalunya del Gabinet
d'Estudis de la Comunicació Audiovisual (GECA) de Madrid.
Graduació de la tercera
promoció del MBA Part Time de l'IDEC-UPF
L'auditori de l'IDEC va acollir
el 26 de juny passat l'acte de graduació de la tercera promoció
del màster en Administració i Direcció d'Empreses
(MBA Part Time) de l'IDEC-UPF.
La lliçó de comiat va anar a càrrec d'Antoni
Negre, president d'Abelló-Linde, S. A., i fins fa pocs dies
president de la Cambra de Comerç de Barcelona. Negre, que
ha estat, des de la seva creació l'any 1993, vicepresident
del patronat de l'IDEC, parlarà sobre "La formació:
factor clau de la competitivitat empresarial".
Un total de trenta-tres estudiants van rebre el seu diploma de graduació,
sumant-se d'aquesta manera als seixanta-vuit graduats de les dues
promocions anteriors.
El MBA Part Time de l'IDEC-UPF té una durada de divuit mesos
i una càrrega lectiva de 800 hores. Gràcies a la seva
fórmula Part Time permet compaginar feina i estudi i està
dirigit a professionals en actiu que vulguin rebre una formació
rigorosa i pràctica, adequada al ritme professional i enfocada
a l'acció i al desenvolupament de l'acció de dirigir.
Per aquest motiu, prop del 50% dels integrants de la tercera promoció
tenen entre divuit i trenta anys i un 40% acredita tenir una experiència
professional de més de cinc anys.
L'Institut d'Història
Jaume Vicens i Vives celebra el desè aniversari amb unes
jornades de debat i la presentació del primer volum de l'obra
completa de Josep Fontana
L'aprovació oficial de
la creació de l'Institut Universitari d'Història Jaume
Vicens i Vives (IUHJVV) va tenir lloc el 2 de setembre de 1991.
Per commemorar el desè aniversari de la creació d'aquest
centre que realitza i promou investigacions històriques referides
en especial a Catalunya i a la seva relació amb l'àmbit
europeu i que també es dedica a la formació d'investigadors,
els dies 25 i 26 de juny es van organitzar unes jornades de debat.
Les jornades es van organitzar a l'entorn de sis ponències
que van tractar sobre la crisi de l'Antic Règim, la historiografia
espanyola i sobre l'ensenyament de la història. Els ponents
van ser els professors Francisco Comín (U. d'Alcala de Henarés),
Antonio M. Bernal (U. de Sevilla), Ramón Villares (U. de
Santiago de Compostela), Julián Casanova (U. de Saragossa),
Pedro Ruiz Torres (U. de València) i Ramón López
Facal (IES Pontepedriña, Santiago de Compostela).
En el marc d'aquestes jornades de debat es va presentar el llibre
La quiebra de la monarquía absoluta (1814-1820) (Editorial
Crítica, 2002) de Josep Fontana. Es tracta de la reedició
revisada i ampliada de la mateixa obra que va publicar-se per primer
cop a l'editorial Ariel l'any 1971. La publicació d'aquest
llibre, que està basat en la tesi doctoral de Fontana, va
produir aleshores un extraordinari impacte en replantejar l'estudi
del trànsit de l'antic règim a la societat capitalista.
Amb la publicació d'aquest primer volum, l'Editorial Crítica
inicia l'edició de l'obra completa de Josep Fontana, catedràtic
d'Història Econòmica de la UPF, fundador i primer
director de l'Institut d'Història Jaume Vicens Vives, centre
on ha aportat la seva excepcional biblioteca, integrada per 28.000
volums especialitzats en història i en història econòmica
i social de Catalunya i d'Europa.
Considerat com un dels historiadors espanyols més destacats,
Josep Fontana (Barcelona, 1931) és autor d'una extensa bibliografia
en els camps de la història econòmica, la història
espanyola del segle XIX i la història de la hisenda. Un cop
llicenciat en l'especialitat d'Història a la Facultat de
Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona el 1956, va ser
ajudant de l'aleshores catedràtic d'Història Econòmica
d'Espanya Jaume Vicens Vives. El 1970 va obtenir el grau de doctor
amb una tesi dirigida per Fabián Estapé. Fontana va
ser separat, juntament amb altres professors, de la universitat
l'any 1966 per motius polítics. Posteriorment, ha estat professor
a les universitats de València (1974-1976) i Autònoma
de Barcelona (1976-1990). Des dels inicis de la UPF, el curs 1990-91,
Josep Fontana ha format part del claustre de professors i ha exercit
docència fins a l'actualitat, en què finalitza el
seu servei actiu. Com a catedràtic emèrit continuarà
vinculat a la UPF i a l'Institut d'Història Jaume Vicens
i Vives.
Jornada de treball sobre la integració
en l'espai comú europeu d'educació superior
El Vicerectorat de Programaciò,
Docència i Avaluació, conjuntament amb el Consell
Social de la UPF, va organitzar el 19 de juny una jornada interna
de treball sobre la integració en l'espai comú europeu
d'educació superior que es va desenvolpar a l'auditori de
l'Àgora Jordi Rubió i Balaguer.
El procés per a la construcció d'aquest espai, tal
i com en aquests moments es planteja, s'inicia a la Universitat
de La Sorbona l'any 1998, i es consolida, un any més tard,
amb la Declaració de Bolonya. Amb posterioritat, a Praga,
Lisboa i Salamanca s'ha continuat avançant en aquest camí,
alhora que es posaven en marxa iniciatives com el projecte Tuning
amb l'objectiu d'aplanar el camí i treballar sobre aspectes
concrets d'aquest procés de construcció (estructura
cíclica, ECTS...).
La revista Quark analitza la
política científica espanyola dels darrers 25 anys
El darrer número de la
revista Quark. Ciencia, Medicina, Comunicación y Cultura,
publicació semestral de l'Observatori
de la Comunicació Científica de la Universitat
Pompeu Fabra, és un monogràfic extraordinari dedicat
a l'anàlisi de la política científica dels
darrers vint-i-cinc anys a Espanya.
La presentació d'aquest número especial va tenir lloc
el 10 de juny passat i va comptar amb les intervencions de M. Rosa
Virós, rectora de la UPF, Andreu Mas-Colell, conseller d'Universitats,
Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de
Catalunya; Jordi Camí, catedràtic de Farmacologia
de la UPF i editor de la revista, i Vladimir de Semir, director
de l'Observatori de la Comunicació Científica i de
la revista.
En aquest número especial de Quark, que ha comptat amb la
col·laboració del Ministeri de Ciència i Tecnologia,
un total de 36 autors -secretaris d'Estat, presidents del CSIC,
gestors de centres de recerca, periodistes i destacats científics-
fan una reflexió global sobre l'evolució del sistema
espanyol de recerca i tecnologia, ja que molts d'ells, des dels
seus lloc de responsabilitat, han estat protagonistes i artífexs
d'aquesta evolució.
En diferents apartats de la revista es revisa el fort impuls donat
a la construcció del sistema de recerca i tecnologia en els
anys vuitanta, les relacions entre la investigació pública
i la iniciativa privada basades en la transferència de tecnologia,
la recerca que duen a terme les universitats i les assignatures
pendents del sistema.
La part final d'aquest número extraordinari de Quark inclou,
entre altres, les opinions de tres dels actuals màxims responsables
del sistema de recerca i tecnologia espanyol: Ramon Marimon, secretari
d'Estat de Política Científica i Tecnològica;
Rolf Tarrach, president del CSIC; i Andreu Mas-Colell, conseller
d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la
Generalitat de Catalunya.
Edició
digital de Quark
Sessió del Claustre de
la UPF
El Claustre universitari es va
reunir el 6 de juny en sessió ordinària a l'Àgora
Jordi Rubió i Balaguer.
En primer lloc, es va aprovar l'acta de la reunió del 22
de maig del 2002. A continuació, el Claustre va aprovar el
seu Reglament de funcionament. Aquest text, que va ser presentat
per la Mesa del Claustre, va rebre 144 vots a favor, 6 en contra
i 30 abstencions.
Seguidament, la rectora M. Rosa Virós va presentar l'informe del
primer any de gestió de l'equip de govern que va ser aprovat amb
153 vots a favor, cap en contra i 10 abstencions (el text íntegre
de l'informe pot llegir-se a Campus Global).
Finalment, el síndic de Greuges, Llorenç Gomis, va exposar
l'activitat desplegada durant el cinquè i sisè any
de funcionament de la Sindicatura, òrgan encarregat de la
defensa dels drets de tots els membres de la comunitat universitària.
Des del 12 d'abril del 2000 fins al 6 de juny del 2002 hi va haver
trenta-sis resolucions: catorze recomanacions, onze mediacions,
set suggeriments i un advertiment. Per col·lectius, el 75%
de les queixes han estat formulades pels estudiants de primer,
segon i tercer cicle de la UPF, i també de l'IDEC,
el 6% pels llicenciats de la UPF, el 6% pel PAS i el 13% a càrrec
de membres del professorat.
D'altra banda, es van elegir els vint representants del Claustre
en el Consell de Govern provisional, que seran proclamats en la
propera reunió de la Junta Electoral, i els vuit membres
de la ponència redactora de l'avantprojecte d'Estatuts de la UPF,
que són: Albert Carreras, Jordi Camí, Francisco Fernández
Buey i Carles Viver, en representació dels professors dels
cossos docents doctors; Núria Pomar, en representació
dels professors dels cossos docents no doctors, professorat i investigadors
contractats, ajudants i becaris; els estudiants Joan Planas i David
Gimeno, en representació d'aquest col·lectiu, el segon
d'ells dels de tercer cicle; i Pau Solà, en representació
del personal d'administració i serveis. El secretari general exercirà
la Secretaria de la ponència redactora del Estatuts, amb
veu però sense vot. La secretària general adjunta
realitzarà la funció de Secretaria Tècnica.
Per acabar, el Claustre de la UPF va aprovar una moció en
suport a la convocatòria de vaga general del proper 20 de
juny per 82 vots a favor, un en contra i 21 abstencions.
Guillem López Casasnovas
ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
El professor de la Universitat
Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas és, del del
passat 9 de juny, nou membre de la Reial Acadèmia de Medicina
de Catalunya.
Catedràtic d'Economia Aplicada i actual degà de la
Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de
la UPF, Guillem López (Ciutadella, 1955) és el segon
economista el primer va ser el desaparegut Ramon Trias Fargas
que ingressa en aquesta històrica institució, que
va ser fundada l'any 1770 amb el nom d'Acadèmia Medicopràctica
de Barcelona i va obtenir el títol de reial el 1786.
L'ingrés del professor López Casasnovas es va produir
durant la celebració d'una sessió pública extraordinària
que aquesta institució va celebrar a l'amfiteatre de la seva
seu del carrer del Carme, 47, on antigament hi havia el Col·legi
de Cirurgia de Barcelona. El nou acadèmic electe va llegir
el discurs d'acceptació, que portava per títol "El
valor de la salut i l'exigència social d'una major efectivitat
del recursos econòmics per assolir-la", que va ser respost
per l'acadèmic numerari Dr. Ciril Rozman.
Guillem López Casasnovas és doctor en Economia per
la Universitat de York (Regne Unit) i ha estat professor a les universitats
de Barcelona, Sussex i Stanford. Des del 1992, és catedràtic
d'Economia Aplicada de la UPF i ha estat vicerector de Relacions
Institucionals i Internacionals i d'Economia i Administració
entre els anys 1994 i 1997. Dirigeix, des de la seva creació
l'any 1996, el Centre de Recerca
en Economia de la Salut de la UPF.
És autor de nombrosos articles i publicacions en els àmbits
de l'economia pública (hisenda), política social,
política fiscal, gestió pública i economia
de la salut. Les seves àrees actuals d'investigació
preferent són: la medició de l'eficència en
el sector públic, la revisió del paper del sector
públic en general i en l'àmbit sanitari en particular,
i el finançament de les Hisendes Territorials.
Va ser un dels cinc integrants del Consell Assessor per a la Modernització
de l'Administració Pública de la Generalitat i, actualment,
és conseller de l'Agència Espanyola del Medicament
i del Consell Científic de l'Agència d'Avaluació
de Tecnologia Sanitària, del Departament de Sanitat de la
Generalitat de Catalunya. És membre, així mateix,
del consell assessor del Ministeri de Sanitat i Consum.
L'any 2000 va rebre el premi de la Societat Catalana d'Economia
per un treball sobre el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat.
Rafael Argullol guanya el primer
premi Casa de América d'assaig
El professor de la UPF Rafael
Argullol ha estat guardonat amb el primer premi Casa de América-Fondo
de Cultura Económica d'assaig per l'obra Una educación
sensorial. Historia personal del desnudo femenino en la pintura.
El text guanyador, que és una barreja d'assaig i narració,
relata les emocions d'un adolescent davant el descobriment del cos
femení.
Un jurat presidit pel filòsof Fernando Savater va seleccionar
l'obra guanyadora entre un total de 89 originals rebuts d'Espanya
i l'Amèrica Llatina, principalment de l'Argentina, Mèxic
i l'Uruguai.
Rafael Argullol (Barcelona, 1949) és catedràtic d'Estètica
i Teoria de les Arts del Departament d'Humanitats i és l'actual
director de l'Institut Universitari de
Cultura (IUC). Se'l considera el creador del concepte d'escriptura
transversal, amb el qual pretén denunciar la separació idees-sensacions
que produeix l'estancament dels gèneres literaris.En la seva vessant
de filòsof i escriptor és autor d'assaigs (El Quatroccento,
La atracción del abismo, El héroe y el único, Leopardi, El cansancio
de Occidente, Desciende, río invisible), de teatre (Territorio del
nómada), de narrativa (Lampedusa. Una historia mediterránea, El
asalto del cielo), de narrativa aforística (El caçador d'instants)
i de poesia (Disturbios del conocimiento, Duelo en el valle de la
muerte...).
Toni Soler reflexiona sobre si
és possible l'humor sense censura
Els Estudis
de Comunicació Audiovisual de la UPF van convidar Toni
Soler, director i presentador del programa Set de Nit, perquè
comentés amb els estudiants les claus de l'èxit d'aquest
popular programa televisiu i fes balanç de la seva primera
temporada a la graella de Televisió de Catalunya.
"És possible l'humor sense censura?" era el títol de
la conferència que va pronunciar Toni Soler, que va anar
seguida d'un col·loqui amb els assistents. L'acte va ser
introduït per Sergi Schaaff i Casals, degà dels Estudis.
Set de Nit , que s'emetia
per TV3 fins fa pocs dies, era un late-show diari on Toni Soler
i el seu equip analitzaven l'actualitat del dia en el miniespai
"Set de Notícies", a més de donar vida a un seguit de personatges
com la Margarida Batet, el Manu Bisvamante o el Marcelo Gumer. Les
entrevistes a personatges d'actualitat es combinaven amb la sàtira
política de la mà de Toni Albà i les seves
polèmiques imitacions de personatges com Artur Mas, Pasqual
Maragall o el rei Joan Carles I.
|