Més notícies

2001 [setembre [octubre [novembre [desembre
2002
2003

Octubre del 2001

[07/10/01] Professors iPAS fan vaga contra l'aprovació del projecte de la LOU
[31/10/01] Aprovació del projecte de Llei Orgànica d'Universitats
[31/10/01] Jornada Immigració i Política
[30/10/01] Primera edició del Màster en Dret Immobiliari, Urbanístic i de l'Edificació
[30/10/01] Inauguració dels nous estudis d'enginyeria tècnica en Telecomunicació
[29/10/01] Lliçó d'Economia 2001 amb Peter A. Diamond
[26/10/01] Conveni amb la Unió Intersectorial del Vallès
[25/10/01] Comunicat de la UPF en relació a la discoteca ubicada a l'Estació de França
[25/10/01] Presentació del nou UPF MBA Programme
[25/10/01] Exposició de l'Institut Universitari de l'Audiovisual a Art Futura
[24/10/01] Jornada sobre La Construcció de l’Agenda Política dels Media
[24/10/01] Guerín inaugura el nou curs dels Estudis de Comunicació Audiovisual
[23/10/01] "Deu artistes pel 700 Aniversari", exposició oberta fins al 30 de novembre
[22/10/01] Comunicat de la UPF en relació a una informació publicada a El Mundo
[11/10/01] Menció d'honor del Club Gestió de Qualitat per a la UPF
[10/10/01] IV Jornada Noves Fronteres de la Política Econòmica
[10/10/01] Comissió europa d'experts en cultura científica
[05/10/01] Els Estudis de Periodisme obren el nou curs amb una lliçó de Marcello Sorgi
[04/10/01] Inauguració del curs 2001-2002

Professors i membres del PAS fan vaga contra l'aprovació del projecte de la LOU

Segons les dades facilitades per la Gerència, la jornada de vaga convocada el 7 de novembre del 2001 en protesta per l'aprovació del projecte de la Llei Orgànica d'Universitats (LOU) va ser seguida en els centres de la Universitat Pompeu Fabra pel 71% d'estudiants, el 70% del personal d'administració i serveis i el 65% del professorat. [7/10/01]

Comunicat de la UPF sobre l'aprovació del projecte de Llei Orgànica d'Universitats

L'equip de govern de la Universitat Pompeu Fabra vol afegir a les declaracions i comunicats anteriors sobre el projecte de Llei Orgànica d'Universitats (PLOU) algunes consideracions relatives als aspectes d'aquesta llei, aprovada avui pel Congrés dels Diputats, que afecten més directament als membres de la comunitat universitària, deixant de banda, per consegüent, les raons de rang legal superior (com la discutible constitucionalitat d'alguns articles, o la vulneració de l'autonomia universitària i de l'autonomia política de Catalunya), que ja han estat suficientment explicades i recollides en els mitjans de comunicació.

Primer. En altres circumstàncies, la lectura del PLOU hauria pogut suscitar un debat sobre el caràcter més o menys superficial d'algunes millores evidents respecte a la LRU. Les maneres autoritàries utilitzades al llarg del procés i el mal tracte dispensat pel govern espanyol a les universitats i als seus representants fan inviable qualsevol apreciació selectiva de les virtuts de la llei i encara més impossible la seva difusió. Els mètodes del govern han portat els defectes parcials i la inadequació global d'aquesta llei a un veritable extrem.

Segon. És una llei particularment indulgent amb les universitats privades. Petites exigències de normalitat (que són de sentit comú) a canvi d'un reconeixement d'igualtat amb les universitats públiques i una llista important d'avantatges, que arriben a fer pensar si el model d'Universitat pública del govern és una Universitat privada.

Tercer. El text actual deixa els estudiants del futur en un mar de dubtes sobre l'accés a la Universitat. Només una cosa clara: l'amenaça de l'elitisme allà on aquesta paraula perd el sentit universitari (l'elitisme científic) per passar a significar domini dels sectors socials més acomodats entre els estudiants universitaris espanyols.

Quart. La implantació de la nova llei complicarà enormement la carrera universitària del professorat, augmentant fins a la confusió les categories i les condicions de tipus formal per a accedir-hi, i jugant a un equilibri fictici entre contractats i funcionaris que mai no s'acaba de fonamentar.

Cinquè. Sens dubte que la LOU disminueix la capacitat d'intervenció dels representants electes dels òrgans de govern universitaris en el propi govern de la Universitat i, per tant, allunya de cada membre de la comunitat el dret a intervenir en el destí de la institució i desincentiva la participació de tots els estaments en la marxa de la Universitat. Això es disfressa amb una elecció per sufragi universal del rector, que es proposa en un dels passatges, tècnicament parlant, menys reeixits del redactat inicial i final.

Sisè. La llei no aclareix res d'un dels aspectes més importants i més urgents de la reforma que ja fa uns anys està reclamant la Universitat espanyola: el sistema de finançament. Una conseqüència immediata d'aquest buit és la ignorància en què queden els treballadors universitaris pel que fa a l'evolució de les seves retribucions, circumstància que no per massa coneguda s'ha d'entendre com a justificable. Igualment greu són les conseqüències que això suposa per a la política científica i la innovació docent. Els responsables de la docència i de la recerca hauran de considerar imprudent qualsevol actitud que vagi més enllà de l'estat d'indecisió derivada d'una llei de finançament inexistent.

Setè. En definitiva, és la llei de desconfiança dels representants públics en la Universitat pública. Una llei per al desconcert general, que només el rigor professional i la capacitat de servei de les persones integrades en el sistema universitari podran vèncer lentament, i no sense un desgast que amb un mínim de sensibilitat política s'hauria pogut evitar. [31/10/01]

Jornada Immigració i Política

El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va inaugurar el 31 d’octubre del 2001 la Jornada Immigració i Política, organitzada pels Estudis de Ciències Polítiques i Gestió Pública de la UPF. L’objectiu del programa va ser contribuir, des d’un enfocament politològic, al debat entorn del pluralisme cultural, la gestió administrativa i la formulació de polítiques públiques relacionades amb la immigració, un fenomen que aquesta dècada s’ha incorporat a l'agenda política i social.
D'una banda, es va tracta el tema en termes de relació entre els immigrants i les nostres institucions públiques; de l’altra, es va analitzar la identificació del fenomen immigratori com a problema estructural que afecta tots els nivells dels poders públics, i es va posar l’accent sobre els efectes de la presència dels immigrants en el sistema institucional, el comportament i la cultura polítiques.
Amb la intenció de fer un balanç històric, una anàlisi de les pràctiques actuals i discutir els reptes futurs, es van tractar aquestes qüestions amb els màxims representants administratius, acadèmics i polítics. La jornada es va articular en tres dimensions: la relació entre els diferents governs de l'Estat, el debat entorn a les polítiques estatals d'immigració i la relació entre immigració i poders municipals. Hi van participar, entre altres, Joaquim Nadal i Farreras, alcalde de Girona;
Joan Miquel Nadal i Malé, alcalde de Tarragona, i Antoni Siurana i Zaragoza, alcalde de Lleida. El president del Parlament de Catalunya, Joan Rigol i Roig, va cloure la jornada.
Els Estudis de Ciències Polítiques i Gestió Pública de la Universitat Pompeu Fabra volen constituir uns espais de trobada per fomentar els debats al voltant dels temes que preocupen actualment la societat i la política, així com oferir-los instruments per a la reflexió.
La jornada Immigració i Política ha format part del Projecte SEC 2000-534 del Ministeri de Ciència i Tecnologia, titulat “Democracia avanzada y políticas de integración de la inmigración: relaciones intergubernamentales y límites del Estado de Bienestar”, dirigit per Ricard Zapata-Barrero. [31/10/01]

Primera edició del Màster en Dret Immobiliari, Urbanístic i de l'Edificació

El dimarts 30 d'octubre del 2001 va tenir lloc la lliçó inaugural del nou Màster en Dret Immobiliari, Urbanístic i de l’Edificació que la UPF començarà a impartir el 6 de novembre vinent. La conferència va ser a càrrec de Miquel Modrego i Francesch, director general d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, que va parlar sobre "La política d'habitatge i els nous reptes".
El Màster en Dret Immobiliari, Urbanístic i de l’Edificació (LL.M.) ofereix una oportunitat extraordinària per a l’especialització professional en el sector del desenvolupament urbanístic i el món de la construcció immobiliària. Aquest Màster és el primer programa de Dret a l’Estat espanyol que fa un tractament interdisciplinari de totes les matèries que estan relacionades amb el procés urbanitzador, des de la transformació del sòl fins a les vicissituds que deriven de l’edificació. El curs combina l’estudi dels fonaments teòrics amb una formació pràctica completa que és impartida per molts dels millors especialistes que tenim al país. En el programa hi intervenen, en qualitat de professors, representants de diverses professions que treballen quotidianament les matèries que són impartides durant el curs acadèmic: a banda de catedràtics i de professors titulars de diferents Facultats de Dret catalanes, també hi ha un gran nombre de professors d’altres universitats espanyoles, magistrats, advocats, notaris, registradors de la propietat, tècnics de l’Administració, arquitectes, promotors immobiliaris i economistes que apleguen una experiència docent molt àmplia.
El Màster en Dret Immobiliari, Urbanístic i de l’Edificació ofereix la millor garantia per assolir una formació jurídica del màxim nivell: un programa acadèmic complet i detallat, diverses conferències complementàries sobre l’actualitat legislativa, uns materials que il·lustren les novetats jurisprudencials més significatives i, finalment, però per això no menys important, una atenció molt especial a la solució de les qüestions que habitualment sorgeixen en la pràctica de l’exercici professional.
Les onze edicions del Diploma de postgrau en Dret Immobiliari i Urbanístic realitzades fins ara avalen la qualitat i el prestigi d’aquest programa, que compta amb la garantia d’alt nivell i d’exigència de la Universitat Pompeu Fabra. El programa ha estat organitzat per les Àrees de Dret Administratiu i de Dret Civil de la Facultat de Dret i actualment hi col.laboren institucions públiques i professionals com el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi de Notaris de Catalunya, el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat i Mercantils de Catalunya i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. [30-10-01]

Inaguració dels nous estudis d'enginyeria tècnica en Telecomunicació

L'enginyer Jordi López Benasat pronunciarà va pronunciar el 30 d'octubre del 2001 la conferència inaugural dels nous estudis d'enginyeria tècnica en Telecomunicació, titulada "Els punts crítics en la gestió de les Telecomunicacions".
Jordi López és enginyer en telecomunicacions. És director de Noves Tecnologies, Barcelona Regional i ha estat director de Telecomunicacions i Electrònica del COOB 92. També es el director del Màster en Telecomunicacions de l'Empresa que imparteix l'Institut d'Educació Contínua de la UPF.

L'enginyeria tècnica en Telecomunicació ha iniciat aquest setembre el seu primer curs amb prop de 80 estudiants. S'imparteix a l'Escola Superior Politècnica de la UPF, amb seu l'edifici França . Es tracta d'un ensenyament de primer cicle, amb una càrrega lectiva de 225 crèdits. El seu objectiu és la formació en els fonaments i la introducció a les telecomunicacions, que en el tercer curs se centra en la Telemàtica. Des d'aquest primer cicle es pot accedir a l'enginyeria en Telecomunicació, que ofereix una formació avançada en Gestió d'Empreses de Telecomunicacions i en Sistemes i Serveis de la Societat de la Informació. [30/10/01]

Lliçó d'Economia amb el professor Peter A. Diamond

El professor Peter A. Diamond va pronunciar el 29 d’octubre del 2001 la Lliçó d'Economia del curs 2001-2002 de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UPF, titulada "The Reform of Publicly Provided Pensions". Aquest acte va comptar amb el patrocini d'Accenture
Peter A. Diamond és un dels més prestigiosos economistes del món. Actualment és professor de Teoria, Finances Públiques i Macroeconomia a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (EUA). La seva recerca s’ha centrat en l’assegurança social, especialment pel que fa a la seguretat social als EUA, i la interrelació entre psicologia i economia.
Les contribucions de Diamond a l'economia comprenen camps tan diversos com l’economia financera i bancària i el creixement econòmic, però la constant en la seva agenda d’investigació ha estat l’estudi dels problemes econòmics associats a la jubilació dels treballadors i dels seus diferents sistemes de provisió de fons.
En la Lliçó d’Economia d’aquest curs, el professor Diamond va tractar aquesta problemàtica general, va presentar les principals conclusions de la seva investigació al llarg dels anys i es va centrar de manera específica la problemàtica i la proposta de reformes per al cas espanyol.
La Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UPF convida cada curs una destacada personalitat del món econòmic, financer i empresarial. En els darrers anys hi han participat els professors Alan Williams (2000), del Center for Health Economics de la Universitt de York; James March (1999), de l’Escola Superior d’Empresarials de la Universitat de Stanford; Reinhard Selten (1998), premi Nobel d’Economia 1994 i professor de la Universitat de Bonn i S. G. Grossman, de la Wharton School de la Universitat de Pennsilvània (1997). [29/10/01]

Text de la Lliçó d’Economia 2001 (pdf)

Conveni amb la Unió Empresarial Intersectorial del Vallès Oriental

La Unió Empresarial Intersectorial del Vallès Oriental (UEI) i la Universitat Pompeu Fabra han subscrit un conveni per col.laborar conjuntament en activitats de formació contínua, recerca científica, desenvolupament tecnològic, transferència de tecnologia desenvolupada per la UPF i d’inserció professional dels titulats universitaris.
L’acte de signatura va tenir lloc el 26 d’octubre del 2001 a càrrec de la rectora de la UPF, Rosa Virós i Galtier, i del president de l’UEI, Josep Icart i Lamarca.
La UEI va ser creada l'any 1978 i avui integra un ampli col.lectiu multisectorial d’associacions, gremis i empreses. Representa institucionalment l'empresariat de la comarca del Vallès Oriental i té com a objectiu genèric salvaguardar els interessos professionals, laborals, econòmics, socials i culturals de tots els seus associats
Les dues institucions signaran oportunament convenis específics per concretar els termes de la seva col.laboració, que, a grans trets, se centrarà en programes d’intercanvi i de formació per al personal investigador i tècnic de les empreses; estades pràctiques per als estudiants; projectes de cooperació educativa entre les empreses i la Universitat; projectes de recerca, desenvolupament i innovació i, també, la difusió entre les empreses de la disponibilitat de les instal.lacions, laboratoris i serveis de la UPF, així com dels seus grups de recerca i desenvolupament. [26/10/01]

Comunicat de la Universitat Pompeu Fabra en relació a la discoteca ubicada a l'estació de França

La Universitat Pompeu Fabra, amb relació a les declaracions fetes el 25 d'octubre del 2001 en una roda de premsa pel conseller delegat de Midnight Express sobre el contenciós entre aquesta darrera empresa i la pròpia Universitat, vol puntualitzar:

Primer. Que la polèmica s'ha de situar en el context del recurs que la UPF va presentar, en el qual es denunciava la vulneració de les ordenances municipals en l'atorgament de la llicència a la discoteca que l'empresa Midnight Express regenta a l'estació de França, atès que les esmentades ordenances estableixen que la distància mínima que hi ha d'haver entre una discoteca i un centre docent ha de ser de 150 metres.

Segon. Que el contenciós relatiu a la suspensió cautelar de les activitats de la discoteca està pendent de resolució davant del Tribunal Suprem.

Tercer. Que, pel que fa al tema de fons, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb data de 28 de març del 2001, ha dictat sentència favorable a la Universitat.

Quart. Que la rectora de la UPF havia acceptat rebre els representants de l'empresa Midnight Express, com té norma de fer-ho amb aquelles persones o representants d'organitzacions que sol·liciten una entrevista, sense que en cap cas puguin fer-se'n més lectures o deduir-ne conseqüències apriorístiques. Donades les circumstàncies actuals, de cap manera concedirà aquesta entrevista.

Cinquè. Que la UPF és la mateixa institució, independentment de la composició del seu equip de govern, i no tolerarà que una expressió impròpia -d'altra banda ja rectificada- utilitzada per un professional extern a la Universitat s'utilitzi contra el seu bon nom per defensar interessos comercials particulars.
Sisè. Que l'equip de govern de la UPF assumeix les actuacions dels anteriors equips sobre aquest tema.
[25/10/01]

Presentació del nou UPF MBA Programme

El 25 d’octubre del 2001 va tenir lloc la presentació del nou UPF MBA Programme, que es començarà a impartir a partir del setembre del 2002. En el marc d’aquest acte es va obrir el debat "After September 11. The Political and Economic Consequences of Struggles with Global Terrorism", que va comptar amb la intervenció de Dick Brealey, professor de Finances de la London Business School (Regne Unit); Vicenç Navarro, catedràtic del programa de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra-The Johns Hopkins University (Maryland, EUA) i Claude Michaud, professor d'Economia d'INSEAD i director general de CEDEP (Fontainebleau, França). Va moderar el debat Robin Hogarth, director del MBA programme (UPF).

MBA Programme

El plantejament de l’MBA Programme de la UPF, de dos anys de durada a temps complet, presenta clares diferències respecte de l’actual oferta de programes MBA que s’imparteixen a moltes escoles de negocis i universitats.
En primer lloc, té una vocació internacional, ja que tot el curs s’impartirà en anglès i la matrícula és oberta a qualsevol estudiant que acrediti una titulació universitària; d'altra banda, el professorat prové del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, que està integrat per professors de les més prestigioses universitats nord-americanes i europees, i està reconegut com a centre investigador d’excel·lència per la Unió Europea en el marc del programa Human Capital & Mobility, una menció reservada a poques institucions europees.
En segon lloc, per ser admès en aquest MBA no s’exigeix als futurs estudiants cap experiència professional prèvia, requisit que sovint obliga a estudiants potencialment brillants a esperar molt temps abans de poder cursar un MBA.
El nou programa preveu que els estudiants aprofitin el període d’estiu entre els dos cursos per fer pràctiques a empreses i institucions i així posar a prova els coneixements adquirits durant el curs.
El programa MBA de la Universitat Pompeu Fabra està dirigit per Robin Hogarth, catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la UPF. El professor Hogarth va ser l'impulsor de l’Escola d’Empresarials de la Universitat de Chicago, de la qual va ser degà. [25/10/01]

Pàgina web de l'MBA

Exposició de l'Institut Universitari de l'Audiovisual a Art Futura

L’Institut Universitari de l’Audiovisual de la UPF va presentar del 25 al 28 d'octubre del 2001 al festival Art Futura un seguit d’instal.lacions, interactius i peces de net.art realitzats per artistes de tot el món que han passat per aquest centre, ubicat a l’Estació de la Comunicació de la UPF(Edifici França). Águeda Simó, mitj.a, Jordi Moragues, Sergi Jorda y Cristina Casanova són alguns dels autors que van participar en aquesta en aquesta mostra anual dels millors treballs de realitat virtual y vida artificial realitzats al 2001. [25/10/01]

Pàgina web d’Art Futura-IUA

Jornada sobre La Construcció de l’Agenda Política dels Mitjans de Comunicació

Periodistes i professors de Dret i de Ciència Política van participar el 24 d’octubre del 2001 en la jornada La Construcció de l’Agenda Política dels Mitjans de Comunicació, organitzada pels Estudis de Ciències Polítiques i Gestió Pública de la UPF. La sessió es va inaugurar amb una intervenció de Carles Ramió Matas, degà dels Estudis.
La jornada es va plantejar com un fòrum de debat entre el món acadèmic i els mitjans de comunicació, especialment pel que fa a la premsa escrita i, també, la televisió.
A partir de la premissa que la difusió de la informació política és un punt de referència ineludible en la vida política d’un país, la jornada va donar respostes a les qüestions següents: Com es decidexien els continguts polítics a la premsa diària o en els informatius de televisió? Com es distribueix la informació de les notícies polítiques? Quines són les prioritats de cada tema? Quin és el cicle temporal dels temes més rellevants? Per què es posen de moda alguns temes?
La jornada es va organitzar en tres taules rodones que van tractar sobre la configuració de les agendes de política internacional, estatal i catalana, respectivament. En el cas català, el debat va girar al voltant de l’agenda política dels mitjans durant la campanya de les eleccions autonòmiques de 1999, tema que ha estat objecte d’un llibre que va ser presentat en el transcurs de la jornada pels seus autors: els professors Josep Gifreu Pinsach, catedràtic de Periodisme de la UPF, i Francesc Pallarés Porta, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la UPF. [24/10/01]

José Luís Guerín inaugura el nou curs dels Estudis de Comunicació Audiovisual

El realitzador José Luís Guerín va inaugurar el 24 d’octubre del 2001 el nou curs dels Estudis de Comunicació Audiovisual amb la conferència “El documental de creació”.
Guerín ha estat professor dels Estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF i actualment forma part de l’equip docent del Màster en Documental de Creació que s’imparteix a l’Institut d’Educació Contínua de la Universitat. En el marc d’aquests estudis de postgrau, i amb la participació dels estudiants, Guerín ha dirigit el documental En construcción, que ha estat guardonat aquest any amb el premi especial del jurat de la 49 edició del Festival de Cine Internacional de Sant Sebastià. Altres obres de Guerín, autor d'un cinema molt personal, són Innisfree (1990), que va rebre el premi Ciutat de Barcelona i el Fotogramas de plata al millor film espanyol de l’any; Los motivos de Berta (1983); City Life (1990) i Tren de sombras (1997). [24/10/01]

La UPF acull l'obra de deu artistes amb motiu del 700 aniversari de la Universitat de Lleida

El 23 d’octubre del 2001 es va inaugurar a a la Sala d'Exposicions de l'Àgora Jordi Rubió i Balaguer l’exposició "Deu artistes pel 700 Aniversari", que va ser oberta fins el 30 de novembre. Es tracta d'una mostra itinerant promoguda per la Universitat de Lleida (UdL) que recorrerà diferents campus per tal de commemorar els 700 anys de la creació de l’Estudi General de Lleida, precedent de l’actual UdL.
L’exposició consta de sis quadres i quatre instal.lacions realizades de manera expressa per al 700 aniversari de la UdL. Els deu artistes que participen en aquesta exposició commemorativa són Rafa Forteza, Ramon Guillen, Manel Margalef, Joanpere Massana; Mariona Millà, Carles Pujol, Benet Rosell, Pere Saralegui, Rosa Siré i Josep Uclés.
Deu Artistes pel 700 Aniversari està organitzada en el marc de l’Institut Joan Lluís Vives.

Comunicat de la Universitat Pompeu Fabra en relació a la informació publicada a El Mundo

La Universitat Pompeu Fabra vol manifestar els següents punts amb relació a la notícia publicada el 22 d'octubre del 2001 pel diari El Mundo sobre un escrit de maig de 1997 dirigit a la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que conté un paràgraf ofensiu per a les persones de condició homosexual i transvestits:

Primer. Que lamenta i desaprova totalment l'esmentada frase.

Segon. Que, de la mateixa manera, demana disculpes als col·lectius i a les persones que hagin pogut sentir-se ofeses.

Tercer. Que la Universitat Pompeu Fabra es compromet a establir i millorar els processos interns necessaris per a que no es torni a produir cap circumstància similar.

Menció d'honor del Club Gestió de Qualitat per a la UPF

La Universitat Pompeu Fabra ha obtingut una Menció d’Honor en la IV Edició del Premi Millors Pràctiques del Club Gestió de Qualitat per la iniciativa "Innovacions en la gestió Arxivística i Documental de la UPF”. Aquesta pràctica descriu el Sistema Integrat d'Arxius de la UPF, una aportació innovadora que permet, d’una banda, l'accés ràpid i eficaç a tots els documents de la Universitat, i, de l’altra, una racionalització dels processos de creació, d'utilització, de conservació o d'eliminació de la documentació. La disponibilitat de la tecnologia més adient –concretament l'aplicació Documentik– i la descentralització efectiva de totes les operacions de la xarxa d'arxius de la UPF són dos dels trets més destacats del projecte.
El Premi Millors Pràctiques del Club Gestió de Qualitat té com a objectiu afavorir l’aprenentatge d’experiències basades en les millors pràctiques de gestió dutes a terme per empreses i institucions de l’estat espanyol, així com promoure’n l’intercanvi d’informació i de coneixements. Els criteris d’avaluació emprats per a la selecció dels premis són cinc: els resultats obtinguts per la pràctica; la seva aplicabilitat a d’altres empreses o institucions; la innovació i les dificultats del seu enfocament; l’àmbit d’implantació i l’adequació als criteris d’avaluació del Model EFQM d’excel.lència.
La UPF es va adherir al Club de Gestió de Qualitat al febrer del 2000. Aquesta organització, amb seu a Madrid, té com a objectiu la millora del nivell de competitivitat de les organitzacions privades i públiques, tot oferint un ampli ventall de serveis als seus membres. Actualment en formen part més de vint institucions d’educació superior, majoritàriament públiques, així com les principals empreses espanyoles i les diferents administracions públiques de l’estat espanyol. [11/10/01]
Més informació

IV Jornada Noves Fronteres de la Política Econòmica

El Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) de la UPF va organitzar el 10 d'octubredel 2001 la nova edició de la jornada Noves Fronteres de la Política Econòmica, que aquest cop es van focalitzar en l'anàlisi de les infraestructures i la política regional, d'una banda, i els reptes i les polítiques dels nous fenòmens migratoris, de l'altra. La jornada, coordinada per la professora Teresa Garcia-Milà, va ser organitzada amb el suport de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UPF, el diari La Vanguardia i l'Institut d'Estudis Territorials, adscrit a la Universitat. La jornada anual Noves Fronteres de la Política Econòmica té com a objectiu promoure un espai de reflexió i debat al voltant de temes d'actualitat imprescindibles en la construcció de les bases d'una economia sòlida. És un espai de confluència i d'iintercanvi d'experiències entre l'anàlisi generada en el món acadèmic i els punts de vista de comentaristes i professionals de la política econòmica. La primera jornada es va celebrar el 1998 i va tractar sobre la unió monetària europea i el dret concursal espanyol. La crisi del sud-est asiàtic, el preu del sòll, l'harmonització fiscal a Europa, la globalització econòmica i la reforma del sistema de pensions a l'estat espanyol han estat altres claus de debat que s'han tractat al llarg de les diferents edicions de les trobades. El CREI es un centre de recerca adscrit a la UPF que es va constituir el novembre del 1993 com un consorci entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat. La seva creació va ser el resultat de dos impulsos: d'una banda, el de l'evolució actual de l'economia internacional i europea, que ha plantejat nous reptes i ha creat un entorn inèdit per a regions econòmicament dinàmiques com Catalunya; i, en segon lloc, l'impuls dels darrers desenvolupaments en teoria econòmica, que han revitalitzat camps fins ara molt segmentats com l'economia internacional, l'economia regional, la teoria de l'equilibri general, la teoria dels jocs d'estratègia, la teoria del creixement, l'economia del desenvolupament, la macroeconomia de les economies obertes o les finances internacionals. [10/10/01]

Programa i ponències de la IV Jornada

Constituïda una comissió europea d'experts en cultura científica

El professor Vladimir de Semir ha estat convidat per la Comissió Europea a integrar-se en una nova comissió d'experts en Cultura i Percepció Pública de les Ciències que s'ha creat aquesta setmana a Brussel·les. De Semir és professor dels Estudis de Periodisme, director de l'Observatori de la Comunicació Científica (UPF) i regidor de Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta comissió té el seu precedent en el Consell Europeu celebrat a Lisboa el març de 2001, en què els caps de Govern dels estats membre van acordar d'impulsar un programa per a l'anàlisi i la promoció de l'activitat científica i tecnològica realitzada a Europa. Dins d'aquesta iniciativa es va considerar decisiu incloure l'estudi de la situació de la cultura científica i tecnològica, així com de la percepció del públic sobre els avenços en aquest camp del coneixement. La comissió d'experts té com a missió, d'una banda, establir un programa de recomanacions per a la difusió de la cultura científica, i, de l'altra, augmentar el nivell de coneixement en l'àmbit europeu. Una primera fase s'elevarà al Consell Europeu a l'abril del 2002. Els altres membres de la comissió d'experts són: Steve Miller, professor de la Universitat de Londres i director de l'European Science Communication Teachers; Paul Caro, membre de l'Acadèmia de Ciències de França i fundador, entre altres, de la Ciutat de les Ciències de La Villette de París; Vasilis Kouladis, director del Laboratori d'Educació de la Universitat de Patras (Grècia); Walter Staveloz, director executiu de l'European Collaborative for Science, Industry and Technology Exhibitions (ECSITE), i Rosalia Vargas, directora de l'Agència Nacional per a la Cultura Científica i Tecnològica (Portugal).[10/10/01]

Els Estudis de Periodisme obren el nou curs amb una lliçó de Marcello Sorgi

El director del rotatiu italià La Stampa, el periodista Marcello Sorgi, va inaugurar el 5 d'octubre el nou curs 2001-2002 dels Estudis de Periodisme amb la conferència "La crisi internacional i la Itàlia de Berlusconi".
Sorgi (Palerm, 1955) va iniciar la seva trajectòria professional el 1973 al vespertí sicilià Ora. El 1978 es va traslladar com a corresponsal a Roma fins que, un any més tard, va passar al diari Il Messaggero per cobrir les informacions relacionades amb el terrorisme al Nord i la màfia al Sud. Aviat es va dedicar a la crònica parlamentària fins que, el 1986, es va incorporar a la redacció romana del veterà periòdic La Stampa (es va fundar el 1867), del qual en va ser vicedirector fins el 1994.
El setembre del 1996, la RAI li va oferir la direcció dels informatius. Dos mesos després va ser normenat responsable del canal Tg1 amb l'encàrrec de renovar els informatius sota una nova rúbrica i d'iniciar les emissions per al públic infantil de Tg dei Ragazzi, les primeres d'aquestes característiques a Itàlia. El juny del 1998 va donar per enllestides aquestes iniciatives i, poc després, el 22 de setembre del 1998, va assumir la direcció de La Stampa, càrrec que ocupa actualment.
[5/09/01]

Inaugurat el curs 2001-2002 de la Universitat Pompeu Fabra

El 4 d'octubre es va celebrar l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2001-2002 de la Universitat Pompeu Fabra.
La catedràtica de Filologia Catalana de la UPF M. Teresa Cabré va pronunciar la lliçó inaugural, titulada “Sobre la unitat i diversitat de les llengües”.
En l'acte van intervenir Joan Guitart, president del Consell Social de la UPF; Joan Clos, alcalde de Barcelona; Andreu Mas-Colell, conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, i M. Rosa Virós, rectora de la Universitat. El cartell d'aquest any acadèmic és obra del pintor Albert Ràfols Casamada (Barcelona, 1923).

Discurs de la rectora M. Rosa Virós

 

.