07/11/07

// Dos professors de la UPF analitzen el reconeixement del dret a la pensió de viduïtat per a les parelles de fet

L'estudi "Parelles de fet i pensió de viduïtat", fet pels professors de l'àrea de Dret Civll de la UPF Albert Lamarca i Laura Alascio, analitza el Projecte de Llei de Mesures en Matèria de Seguretat Social que avui 7 de novembre previsiblement aprovarà el Senat en sessió plenària.

El treball, publicat a InDret, la revista per a l'anàlisi del Dret editada en format electrònic per l'àrea de Dret Civil de la Universitat, demostra que aquest text normatiu, que contempla el reconeixement del dret a la pensió de viduïtat per a les parelles de fet, està dissenyat de forma que la seva efectivitat a la pràctica serà insignificant. Els autors de l'estudi posen de manifest que els requisits formals que imposa el projecte per a la concessió d'aquest nou dret a les parelles de fet (llargament sol·licitat per aquest col·lectiu) provocarà que siguin molt poques les persones que els compleixin, i que per tant, puguin reclamar la pensió de viduïtat.

Albert Lamarca

Requisits restrictius per obtenir la pensió

El treball conclou que els requisits de dependència econòmica que el projecte estableix per al convivent vidu en relació al causant (membre de la parella de fet mort) són d'una magnitud tal que fa que a la pràctica es donin en poques ocasions. En aquest sentit, la llei exigeix que el desaparegut aportés el 75% dels ingressos de la parella, mentre que el supervivent hauria d'haver aportat com a màxim el 25% del total d'ingressos per tenir dret a la pensió, que altrament li serà denegada.

Si es té en compte que potencialment la majoria de beneficiaris seran persones majors de 70 anys i pensionistes, i ateses les quanties màximes de les pensions fixades per llei (que no superen els 2.300 euros), la percepció de la pensió de viduïtat per un convivent és pràcticament impossible que es produeixi per causa d'aquesta asimetria. Així, només en el cas que el supervivent cobri menys de 855 euros mensuals, tindrà la possibilitat de tenir el dret a la pensió.

El projecte de llei reconeix també el dret a la pensió de viduïtat per a les parelles de fet dissoltes per mort abans de la seva previsible entrada en vigor (1 de gener del 2008), però ho fa de manera poc raonable, ja que exigeix uns requisits encara més restrictius: en primer lloc, que la parella hagi conviscut durant sis anys; en segon lloc, que el supervivent no tingui dret a una pensió contributiva (és a dir, que no hagi cotitzat per donar lloc a una pròpia pensió de jubilació o invalidesa) i finalment, demana que els convivents hagin tingut fills comuns. Aquesta darrera condició exclou radicalment les parelles homosexuals, per a les quals la previsió seria especialment necessària atès que fins a mitjan 2005 no es podien casar i, per tant, accedir a una pensió de viduïtat a través del matrimoni.

Cost mínim per a la Seguretat Social

Segons els professors de la UPF, aquesta regulació presenta diferències de tracte respecte al matrimoni i entre les pròpies parelles de fet difícils de justificar. Està elaborada en funció dels ingressos i no de la contribució, i no s'ajusta a la legislació de la Seguretat Social ni al principi constitucional de no discriminació.

En opinió de Lamarca i Alascio, la llei pretén un reconeixement formal del dret, està pensada com una mesura simbòlica, però sense suposar ni un increment pressupostari notable ni un augment del benestar dels ciutadans de forma equivalent a la seva contribució a la Seguretat Social en forma de cotitzacions.

El propi Ministeri de Treball i Afers Socials ha reconegut que preveu només un increment del 2,7% de les pensions de viduïtat per aquest motiu, quan el nombre de convivències en parella de fet suposen un percentatge molt més elevat en relació a les matrimonials. Per tant, sembla que aquesta mesura, publicitada com a gran avenç social, estigui perfectament dissenyada perquè tingui un cost mínim per a la Tresoreria de la Seguretat Social.