30/11/07

// El projecte IntUne mostra els factors que determinen la identitat nacional i europea

IntUne (Integrated and United? A Quest for Citizenship in an Ever Closer Europe) és un ambiciós projecte d'investigació portat a terme simultàniament en dinou països membres de la Unió Europea i a Sèrbia, finançat principalment mitjançant el VI Programa Marc Europeu. El projecte, que es va iniciar el dia 1 de setembre de 2005 i té una durada de quatre anys, és una indagació sistemàtica al voltant de tres dimensions: els factors que determinen la identitat nacional o europea, les principals institucions i actors polítics, i les actituds relacionades amb les competències polítiques dels diferents nivells de govern nacionals i europeus.

Aquestes tres dimensions del projecte IntUne estructuren el procés d'obtenció i anàlisis de la informació per a diferents nivells d'estudi: ciutadans, experts, elits i, en sis dels 16 països, mitjans de comunicació. Així, les opinions de les elits polítiques es confronten amb les dels ciutadans i les dels experts, i s'exploren les dinàmiques de relació i possible influència entre totes elles.

Per portar a terme aquesta investigació, la Universitat de Siena coordina a un equip format per més de 100 persones provinents de diferents àrees (ciència política, sociologia, comunicació, lingüística i psicològica-social) i es combinen diferents tècniques de producció i anàlisis de dades (enquestes, entrevistes, anàlisis de contingut dels mitjans de comunicació, enquestes deliberatives, etc.).

IntUne España

El projecte IntUne España inclou dos estudis basats en sengles enquestes: un primer estudi realitzat a partir d'una enquesta a ciutadans -concretament a una mostra de 1002 individus- i un segon elaborat a partir d'una enquesta a 120 persones membres de les elits polítiques i econòmiques espanyoles, entre parlamentaris i dirigents empresarials. Aquests estudis estan coordinats, respectivament, pels catedràtics de Ciència Política i de l'Administració Mariano Torcal (UPF) (a la imatge) i i Miguel Jerez (Universitat de Granada).

Per simplificar l'organització dels resultats, els coordinadors de IntUne España han agrupat els països en cinc categories: Espanya, Sud d'Europa, països postcomunistes, Europa Occidental, i una categoria que engloba la totalitat de països participants en el projecte, i han comparat els resultats obtinguts a l'estat espanyol amb els de la resta de blocs de països.


Conclusions de l'enquesta a ciutadans

Entre les principals conclusions que es desprenen de l'enquesta realitzada a ciutadans, hi ha dos temes en els quals Espanya destaca per sobre de la resta de països: el benefici d'haver entrat a la UE i l'opinió enfront la integració de Turquia. Així, un 85% dels espanyols perceben que el seu país s'ha beneficiat del fet de ser membre de la Unió Europea, mentre que més d'un 56% veu amb bons ulls la integració turca.

Quant al significat del concepte d'identitat nacional, en comparació amb els altres països, els espanyols creuen que els elements més inclusius (com ara parlar correctament la llengua del país, o respectar-ne les lleis i les institucions) són més importants que els elements més excloents (haver nascut al país, ser catòlic o cristià...)

Altres aspectes que destaquen de l'enquesta a ciutadans és que els espanyols i els ciutadans de l'Europa Occidental són els que més satisfets estan amb el funcionament de la democràcia en el seu país, tot i que el nivell de satisfacció no supera el 50%. Així mateix, la satisfacció amb la democràcia de la UE o amb el nivell de competència dels seus dirigents és superior a Espanya que a la resta d'Europa. Els ciutadans espanyols també es decanten per tenir un exèrcit europeu o per voler anar més enllà en la integració europea.

Conclusions de l'enquesta a elits

Dins de l'enquesta a les elits, gairebé el total de l'elit econòmica i política percep com a beneficiosa la incorporació a la Unió Europea, amb el percentatge més elevat entre els diferents països de l'estudi: un 100% dels dirigents empresarials i 98,8% dels diputats, fet que concorda amb l'europeisme de la major part de l'opinió pública espanyola.

Pel que fa a la integració de Turquia a la UE, només un 28% de les elits perceben com una amenaça l'eventual entrada de Turquia a la Unió -un percentatge per sota de la mitjana europea, que se situa en el 43%-, amb una proporció més gran entre els dirigents empresarials (35%) que entre els parlamentaris (25%). Si ens fixem en el grau d'integració i vinculació de les elits amb el seu país i amb Europa, aquest supera en ambdós casos el 90% (tant pel que fa a els dirigents polítics com als empresarials) el percentatge més elevat dins dels països participants en l'estudi.

Quant als factors que determinen el reconeixement de la identitat, la importància de "·ser cristià" és valorada entre el 14% de l'elit política espanyola, per un 28% dels dirigents empresarials, unes xifres en general per sota de la resta de països. Aspectes com ara parlar correctament la llengua del país o respectar les seves lleis i institucions, són considerats fonamentals per totes les elits, amb més d'un 80%. A Espanya és també on les elits consideren més important el factor d'haver nascut en el propi país com a determinant de la identitat, amb un percentatge per sobre del 70%.

Altres aspectes sobre els quals van ser preguntades les elits espanyoles van ser la confiança en les institucions tant nacionals com europees -situant-se sempre a la part alta entre els diferents països de l'enquesta-; l' opinió sobre el fet de tenir "només" un exèrcit nacional enfront d'un d'europeu (un 15% hi estaria d'acord, un dels percentatges més baixos de l'estudi); si estan a favor d'un enfortiment de la Unió Europea (una idea que és acceptada en gran mesura per l'elit espanyola) o la possibilitat de futures reformes en polítiques públiques europees, un àmbit dins del qual les elits espanyoles també estan al capdavant en termes favorables.