25/10/07

Un estudi revela que els neandertals eren pèl-rojos i tenien la pell clara

Un equip d'investigadors, del qual en forma part Jaume Bertranpetit, de la Unitat de Biologia Evolutiva del CEXS-UPF i Carles Lalueza-Fox, paleogenetista de la Universitat de Barcelona i investigador principal, ha descobert en les restes fòssils de dos neandertals una variant del gen MC1R que és clau en la determinació del color del cabell i de la pell. Aquesta varietat del gen no es troba en els humans moderns i la proteïna que en resulta de la seva expressió és semblant a la que presenten alguns europeus actuals de pel roig. Aquest estudi ha estat seleccionat per Science per l'edició online Science Espress, que avança continguts de l'edició impresa.

Per tant, es pot inferir que els neandertals tenien el cabell entre ros i pèl roig (la tonalitat exacta no es pot saber) i la pell clara. És el primer canvi genètic funcional que es troba entre humans moderns i neandertals, i és també la primera vegada que es pot conèixer un tret físic extern d'aquesta espècie humana extingida.

El receptor 1 de la melanocortina o MC1R és una proteïna que es troba a la membrana dels melanòcits, les cèl·lules que fabriquen el pigment anomenat melanina, que l'espècie humana té a la pell, a l'iris i als folicles pilosos. Hi ha dos tipus de melanina, la eumelanina (que és de color marró fosc) i la feomelanina (que és de color vermellós). L'MC1R regula la síntesis d'un o altre pigment, mitjançant la interacció amb una altre proteïna, la hormona estimuladora dels melanòcits o MSH.

Hi ha vàries mutacions descrites en poblacions europees que fan que la MC 1R no interaccioni correctament amb la MSH i això determina la síntesis exclusiva de feomelanina: aquests individus són pèl rojos i tenen la pell molt clara i pigada. En poblacions africanes, sotmeses per qüestions geogràfiques a una forta radiació solar, la selecció natural elimina l'aparició de variants que provoquin aquestes caigudes de funció, però en canvi permet que s'acumulin en les poblacions europees, que van sorgir d'Africa fa uns 50.000 anys.

Els investigadors van partir de la hipòtesis que els neandertals, provinents originalment d'Àfrica fa almenys mig milió d'anys, haurien d'haver experimentat un procés similar al dels europeus en aquest gen, però naturalment, les mutacions que s'haguessin pogut produir haurien de ser diferents. Per això van recuperar un petit fragment del gen en dues mostres neandertals, una provinent del jaciment italià de Monti Lessini, i l'altre del jaciment asturià de El Sidrón, i van trobar en ambdues una variant no descrita en humans moderns que provoca un canvi d'aminoàcid. En paraules de Carles Lalueza-Fox, "és probablement el cas de bona sort més espectacular de la recent biologia evolutiva, trobar a la primera un canvi funcional entre neandertals i humans moderns, quan s'ha calculat que potser n'hi haurà només un milió en tot el genoma. És com trobar una agulla en un paller genòmic".

Però el fet que hi hagi un canvi a la proteïna no implica necessàriament que alteri la seva funció. Per investigar-ho, els científics de l'Institut Max Planck de Leipzig que col·laboren en l'estudi, van introduir el gen MC1R amb la variant neandertal en cèl·lules pigmentàries en plaques de cultiu i les van fer interaccionar in vitro amb l'altre proteïna, la MSH , i van constatar una caiguda en el seu grau d'interacció semblant a la que s'observa amb les variants pèl-roges actuals. És a dir, que el canvi trobat afectava el paper de la proteïna en la regulació pigmentària i feia que se sintetitzés bàsicament feomelanina (el pigment vermellós).

Amb aquest tipus d'estudis, s'estan començant a conèixer trets físics externs dels neandertals mai concebuts a partir només del registre fòssil. Per tant, aquests tipus d'estudis representen una revolució conceptual en l'estudi de l'evolució humana.