08/05/08

José María Micó, Premi Nacional a la Traducció atorgat pel govern italià

José María Micó, catedràtic de literatura espanyola del Departament d'Humanitats, ha estat guardonat amb un dels Premi Nazionali per la Traduzione que atorga anualment el Ministeri de Bens i Activitats Culturals del govern italià. Aquest premi es concedeix a la trajectòria d'un escriptor, editor o traductor que s'hagi distingit en la difusió d'obres italianes a qualsevol llengua estrangera.

A part de la seva obra poètica i filològica, el professor Micó ha traduït al castellà clàssics catalans (Ausiàs March i Jordi de Sant Jordi) i, sobretot, italians: el De remediis utriusque fortunae de Petrarca, les Sàtires de Ludovico Ariosto, i l'Orlando furioso del mateix Ariosto, pel qual ja va obtenir el Premi Nacional a la Millor Traducció 2006 i el Premi Internacional Diego Valeri. Amb la traducció d' Orlando furioso , publicada per la col·lecció Biblioteca de Literatura Universal d'Espasa Calpe, Micó va recuperar una obra que feia més de 120 anys que no es traduïa, i va aconseguit un text legible, musical i àgil en la ironia.

José M. Micó Juan (Barcelona, 1961), doctor en Filologia Hispànica per la UAB l'any 1989, actualment és professor de literatura espanyola i europea a la Facultat d'Humanitats de la UPF. El professor Micó és promotor del Màster en Creació Literària, un dels nous màsters oficials de la UPF previstos pel proper curs. A més, dirigeix el grup de recerca Seminari d'Edició de Textos, coordina la càtedra UNESCO de Cultura Iberoamericana i és membre de l'Institut Universitari de Cultura (IUC). Les seves principals línies d'investigació són l'edició crítica de textos, la literatura dels segles XVI i XVII i els problemes formals de la poesia.

Micó és editor del llibre Don Quijote en Barcelona, publicat el 2004 per l'editorial Península. És autor, entre d'altres, d'una edició del Guzmán de Alfarache (1987), de diferents poesies de Góngora i del volum De Góngora (2001). També ha editat i traduït obres clàssiques italianes, com les Sátiras de Ludovico Ariosto i De remediis, de Francesco Petrarca (1999). En dates recents, ha aparegut també la seva versió de les Páginas del Cancionero, d'Ausiàs March. La seva obra poètica consta també de cinc llibres: La espera (Premi Hiperión, 1992), Recinto amurallado (1995), Camino de ronda, (1998), Verdades y milongas (2001) i La sangre de los fósiles (2005)

Altres e-notícies relacionades:

José M. Micó guanya el premi internacional Diego Valeri
José María Micó guanya el premi Nacional a la Millor Traducció 2006