28/04/08

Una tesi doctoral de la UPF estudia els conflictes matrimonials i el divorci a la Catalunya de la Il ·lustració

L'11 d'abril, a l'edifici Jaume I del campus de la Ciutadella de la UPF, Marie Costa doctoranda del Programa de Doctorat en Història de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV) va defensar la seva tesi doctoral titulada “Conflictos matrimoniales y divorcio en Cataluña: 1775- 1833” , recerca que ha estat dirigida per Joaquim Albareda, catedràtic en Història Moderna de la UPF i director de l'IUHJVV que va merèixer la màxima qualificació d'Excel·lent cum laude per unanimitat. La tesi s'ha realitzar amb menció europea per la qual cosa ha comptat també amb la direcció del professor emèrit Jacques Soubeyroux de la Universitat Jean Monnet, (Saint-Etienne, França).

(A la imatge, d'esquerra a dreta Montserrat Carbonell Esteller (UB); Jaume Torras i Elias (IUHJVV); Maria Victoria López Cordón (UCM); Jacques Soubeyroux (Universitat Jean Monnet); Marie Costa; Joaquim Albareda (IUHJVV); Antonio Risco (Universitat de Tolosa); Jean Marc Buigués (Universitat de Burdeus-III)).

El treball destaca un fragment de la història dels conflictes sorgits entre homes i dones a Catalunya en un marc temporal decisiu que correspon al final de l'Antic Règim i als inicis de l'època liberal. Es tracta d'un moment en què el matrimoni a la vida quotidiana s'allunya considerablement de la seva visió teòrica plasmada en els textos morals i jurídics.

Eixos argumentals en què s'estructura la tesi

La memòria s'estructura al voltant de tres principals eixos argumentals que tenen com a fil conductor les desavinences matrimonials. A partir d'aquesta principal temàtica, s'articulen d'altres com ara la història de la família, dels sentiments i de la sexualitat; la construcció de xarxes de solidaritat; la història de la assistència; el dret canònic; el dret civil o familiar; el dret penal, etc.

El primer eix del treball s'introdueix en el panorama teòric del matrimoni i en les disputes relacionades amb les situacions d'incompliment del compromís de matrimoni; el segon analitza el fracàs de l'enllaç matrimonial i el divorci, tant el divorci legal del Tribunal Eclesiàstic com l'informal representat principalment pel concubinatge, la bigàmia o la reclusió, els mecanismes de divorci formal i les seves modalitat.

Aquest treball posa també de manifest el protagonisme de les dones en les demandes de divorci formal, una alternativa més favorable econòmicament a les dones que el divorci informal, que troba el seu origen en els canvis econòmics, socials i polítics a Catalunya i en la particularitat jurídica catalana (règim econòmic familiar basat en la separació de béns, tolerància cada vegada més perceptible del vicari general en les sentències de divorci, etc.).

Finalment, el tercer eix al·ludeix a les conseqüències i implicacions del divorci formal: el segrest femení generalment realitzat a casa de familiars o amics; la reclusió femenina i masculina en una institució caritativa o penitenciària (en cas de delictes matrimonials); el repartiment dels béns, la restitució del dot, la pensió alimentària, la custòdia dels fills, etc.

Les fonts primàries relacionades amb el context històric, social i econòmic estudiat s'han localitzat als arxius judicials i eclesiàstics (Arxiu Diocesà de Barcelona, Arxiu Diocesà de Girona i Arxiu de la Corona d'Aragó ) així com a la documentació procedent de l'Arxiu Històric de la Casa de Misericòrdia de Barcelona, de la Fundació Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i de l' Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya .