16/04/08

La UPF ha participat en un estudi d'ampli abast sobre el patró de migració mundial del virus de la grip

El virus de la grip humana més comú, l'A(H3H2), es propaga cada any des de l'Est i el sud-est del continent asiàtic a la resta del món, segons els resultats d'un estudi internacional de gran abast que per primer cop ha posat de manifest, amb suficient evidència científica, el model de migració que experimenta aquest virus que comporta la vacunació de 300 milions de persones, que infecta entre el 5-15 % de la població mundial i que malauradament és el patogen responsable de les 250.000 a 500.000 morts a tot el món, cada any, segons dades facilitades per l'OMS.

El treball, que es publica aquesta setmana a Science, ha estat dirigit per un equip d'investigadors de la Universitat de Cambridge (Regne Unit), entre els quals hi ha dos investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, Ana Mosterín (a la imatge), professora del Departament d'Economia i Empresa, i Terry C. Jones , ex-professor del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions. Aquest ambiciós projecte ha requerit la participació d'investigadors americans, australians, japonesos i europeus, conjuntament amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'empresa Novartis als EUA, i ha implicat a més de 100 laboratoris de 80 països.

Per raons que encara no estan ben determinades, l'epidèmia de la grip es dona durant l'època freda, a l'hivern, a les zones temperades del globus terraqui i a l'època humida o de pluges a les zones tropicals. El virus de la influenza o de la grip canvia molt ràpidament. Cada any és necessari produir una nova vacuna per prevenir la infecció. L'OMS analitza i selecciona les variants més adients per tal d'elaborar una vacuna el més eficaç possible, és a dir, el més semblant possible al tipus de virus de la grip que s'espera que arribi en el seu moment, gràcies a la qual 300 milions de persones queden protegides cada any; així com també es requereix conèixer el patró migratori del virus, des del seu punt d'origen fins a la seva disseminació per tot el món, per poder combatre'l, fet que fins al moment romania sense haver estat realment demostrat. Una hipòtesi plausible que l'equip d'investigadors es va plantejar va ser si el virus romandria latent d'un any per l'altre en diferents indrets simultàniament o si, per contra, l'epidèmia anual seria deguda realment a una nova modalitat del virus provinent dels països de l'Est i sud-est asiàtic, exclusivament.

Patró migratori del virus de la grip humana

Per respondre aquesta qüestió, el projecte ha analitzat 13.000 mostres del virus de la grip –els seus antígens i els seus gens- provinents de tot el món, recollides per l'OMS durant els darrers cinc anys, entre el 2002 i el 2007. L'anàlisi de les dades ha revelat que les noves varietats provenen de l'Est i sud-est asiàtic i que a partir d'aquí el virus migra i arriba al cap de sis o nou mesos a Europa i nord-amèrica. Al cap d'uns mesos més arriba finalment a sud-amèrica i, rarament, retorna al seu punt de partida, l'Est asiàtic.

S'ha desenvolupat una metodologia innovadora

Un component fonamental d'aquest estudi ha estat la integració de dades immunològiques amb dades genètiques de les varietats del patogen en estudi. La combinació d'ambdues anàlisis, tasca en què han participat molt activament els investigadors de la UPF, ha proporcionat dades fidedignes de com ha evolucionat el virus. La innovació més destacable d'aquesta aproximació analítica ha estat l'ús d'una tècnica computacional anomenada cartografia d'antígens, una eina que elabora un mapa amb les diferències observades entre els virus estudiats, establint la corresponent proximitat filogenètica, un procediment que ha permès comparar milers de mostres al mateix temps i que revela parentiu que hi ha entre elles. Dades que proporcionen informació sobre l'evolució biològica del virus i que esdevenen indispensables per seleccionar cada temporada les millors variants del virus i produir vacunes millors i més efectives per fer front a una de les epidèmies que és rellevant en termes de morbi-mortalitat.