Universitat Pompeu Fabra""""e-notícies
""imprimir | subscripció | contacte
portada
arxiu
Vídeos
actualitat en imatges
agenda
directori d'experts
""  Cercar
publicacions
línia 14
noticies de recerca
 
""""
 

16/04/08

// Un programa de recerca de la UPF recupera la memòria oral de 51 persones que van viure sota la dictadura franquista

Instala Flash per poder visualitzar el vídeo


L'auditori del campus de la Ciutadella de la UPF ha acollit els dies 16 i 17 d'abril les Jornades "Diàlegs per la Memòria", organitzades per defensar el dret a la recuperació de la memòria democràtica a Catalunya mitjançant el coneixement i intercanvi de les diverses vivències i experiències d'aquelles persones que han volgut recordar i exposar els seus records i les seves trajectòries vitals durant el període de la dictadura franquista (1939-1977).

Les Jornades han estat organitzades per la Universitat Pompeu Fabra i "Copolis. Benestar, Comunitat i Control Social", grup de recerca del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona, i compten amb el suport del Memorial Democràtic, el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, la Fundació Viure i Conviure de l'Obra Social de Caixa Catalunya, les Aules d'Extensió Universitària de la Gent Gran adscrites a la UPF i el Consell Social de la UPF.

 

 

L'acte inaugural (a la imatge) va tenir lloc el 16 d'abril, a les 17.30 hores, sota la presidència del rector Josep Joan Moreso i va comptar amb la participació dels membres de la Comissió Rectora del projecte "Fer Present la Memòria" Tomàs de Montagut, vicerector de Relacions Institucionals de la UPF; Jordi Pericot, catedràtic emèrit de la UPF; i Elisabet Almeda, professora de la UB.

També hi van prendre part Josep Romà Barriga i Planas, president d'AFOPA (Agrupació d'Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya); Josep Solans Domínguez, director-gerent de la Fundació Viure i Conviure de l'Obra Social Caixa Catalunya; i Joan Boada Masoliver, secretari general d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

Seguidament va tenir lloc una taula rodona amb el títol "Reflexions sobre la memória", en què hi van participar els professors Francisco Fernández-Buey (UPF), Josep Fontana (UPF) i Ricard Vinyes (UB). (A la fotografia, d'esquerra a dreta).

 

"Fer present la memòria", un projecte per recuperar la nostra història recent amb les veus dels seus protagonistes

Fer present la memòria és un programa de recerca i divulgació social de la Universitat Pompeu Fabra, iniciat l'any 2002, per fer presents els sentiments, les vivències, les trajectòries i les experiències viscudes d'alguns dels molts protagonistes de la dictadura franquista, el llarg període comprès entre els anys 1939 i 1977, a Catalunya.

La comissió rectora del programa -constituïda pels professors Tomàs de Montagut (UPF), Jordi Pericot (UPF) i Elisabet Almeda (UB)- va convidar aleshores a persones que formen part de les Aules d'Extensió Universitària de la Gent Gran vinculades a la UPF a participar amb les seves veus i records, esdevenint protagonistes i membres actius d'un enriquidor procés metodològic d'història oral, amb entrevistes, diàlegs, devolucions, sessions conjuntes de debat i reflexió sobre temàtiques específiques i aportacions de materials documentals adients als seus relats.

Després de dissenyar el projecte de recerca, es va començar el treball de camp programat en el que finalment van participar 51 protagonistes, dels quals 42 formen part de les Aules de la Gent Gran de la UPF -Mataró, CIC, Sant Andreu, Badalona i Arenys de Mar-, i 9 són d'altres entitats o institucions que van mostrar el seu interès en ser partícips del projecte i, per tant, també foren inclosos. Per poder recopilar tot el que volien aportar, ha estat necessari que cada protagonista fos entrevistat diverses vegades per doctorands i estudiants de darrers anys de carrera de la UPF i de la UB.

Les entrevistes abasten un ampli repertori d'aspectes i temes que són propis o conseqüències de la dictadura franquista. Entre ells, els següents: la repressió franquista, el control social, la falange, la policia, la universitat, el paper de les dones, el catalanisme, la cultura, els drets humans, la ideologia política, l'exili, la presó, el paper de la societat civil, la família, l'educació, el treball, la vida quotidiana o i la religió, entre altres. Tots aquests temes són tractats pels protagonistes de diferent manera, amb distintes paraules i expressions i també des de diverses mentalitats i ideologies.

Cinquanta-una veus trenquen el silenci, una obra que recull els relats del període 1939-1977

El resultat del material recollit en les entrevistes personals són els cinc volums de l'obra Cinquanta-una veus trenquen el silenci, una de les publicacions del programa de recerca "Fer present la memòria", que recullen àmpliament els relats continguts en les més de deu mil citacions produïdes amb aquests primers 51 protagonistes.

En el primer volum s'expliquen els antecedents, els objectius i la metodologia emprada; una aproximació als debats teòrics envers als usos i significats de la memòria i, a manera d'inici i contextualització prèvia als relats sobre la dictadura, els viscuts dels i les protagonistes sobre la guerra civil.

El segon se centra en les trajectòries personals, les relacions, les xarxes familiars i les conseqüències que la dictadura franquista va tenir en el transcorre de la vida diària.

En el tercer volum se'ns parla principalment de l'escola i dels mestres de la República; de l'escola franquista i dels seus continguts morals, ideològics i religiosos, així com també es destaquen les experiències de lluita per la pròpia supervivència durant la postguerra, o les desigualtats i les condicions econòmiques i laborals dels homes i les dones durant el franquisme.

En el quart volum es comenten diversos aspectes de la vida política (l'exili, la repressió, les resistències...), del control social o de les institucions (l'església, l'exèrcit, els afusellaments...), i s'ofereixen una pluralitat d'opinions i actituds personals davant de la dictadura.

En el darrer i cinquè volum es presenta una altra lectura possible a partir de nou de les trajectòries vitals dels i les protagonistes participants, transcrivint de manera sencera i continuada les entrevistes dutes a terme.