04/04/08

// El nou llibre de Josep Pich analitza la relació entre Francesc Pi i Maragall i el conflicte de Melilla

Josep Pich, professor d'Història Contemporània de la UPF, és l'autor del llibre Francesc Pi i Maragall y la crisis de Melilla de 1893-1894, publicat per Edicions Bellaterra dins de la Col·lecció Alborán. El llibre aborda la relació entre Francesc Pi i Maragall, una figura clau per comprendre la gènesi, evolució i crisi del republicanisme federal espanyol a la segona meitat del segle XIX, i el conflicte de Melilla, premonitori de la crisi de l'imperi colonial espanyol.

L'obra serà presentada el proper 8 d'abril, a les 18.00 hores, a la sala de graus Albert Calsamiglia (40.035) de l'edifici Roger de Llúria del campus de la Ciutadella, en un acte organitzat pel Departament d'Humanitats i Edicions Bellaterra, amb la col·laboració del vicerectorat de Comunitat Universitària, les facultats d'Humanitats i Ciències Polítiques i l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives. A la presentació, hi intervindran Pelegrí Viader, vicerector de Comunitat Universitària; Enric Ucelay-Da Cal, catedràtic d'Història Contemporània de la UPF; Eloy Martín Corrales, professor del Departament d'Humanitats de la UPF i director de la Col·lecció Alborán, i l'autor del llibre, Josep Pich.

Francesc Pi i Maragall, un intel·lectual crític amb l'imperialisme

A la seva obra, Josep Pich analitza la figura de Francesc Pi i Maragall, que des de les pàgines del setmanari El Nuevo Régimen (que ell mateix va fundar el 1891) va exercir de consciència social minoritària de la societat espanyola de finals del segle XIX. Des d'aquesta publicació, Pi i Maragall va impulsar campanyes impopulars, com ara les crítiques a l'imperialisme en general i al conflicte de Melilla en particular, quan en aquell moment s'estaven desenvolupant tendències africanistes que afirmaven que el futur d'Espanya estava a l'Àfrica i al Marroc, especialment.

La crisi de Melilla, anomenada guerra de Margallo (o Guerra Chica), va tenir un ampli suport entre tots els grups socials i ideològics d'aquell període, fruit d'una barreja de patriotisme espanyol i d'odi a l'enemic secular. Tant breu com costosa, aquesta guerra no va generar cap resultat positiu, i va anunciar la crisi de finals de segle XIX que va acabar amb la major part de les restes de l'imperi colonial espanyol.

Expert en història del republicanisme i del moviment catalanista

Josep Pich i Mitjana (Manresa, 1967) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona (1991), en Dret per la UNED (2005), i doctor en Història Contemporània per la UPF (1999) amb la tesi "Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) i la gènesi del catalanisme polític". Expert en el moviment catalanista, tant en la seva vessant política com cultural, les seves línies de recerca actuals són: la història política i espanyola de la segona meitat del segle XIX (del Sexenni democràtic a la Restauració), la història política i cultural catalana de la segona meitat del segle XIX, el federalisme, el catalanisme i l'imperialisme espanyol al Marroc (la guerra de Melilla de 1893).

Josep Pich va obtenir exaequo el premi Joan Givanel i Mas de Ciències de la Comunicació de l'Institut d'Estudis Catalans del 2001 amb el treball Almirall i el Diari Català (1879-1881). L'inici del projecte politicoideològic del catalanisme progressista, publicat a EUMO el 2003, i el XXI premi Ferran Soldevila de la Fundació Congrés de Cultura Catalana 2004 amb Valentí Almirall i el federalisme intransigent, publicat a l'editorial Afers el 2006. Altres llibres de Josep Pich són El Centre Català. La primera associació política catalanista (1882-1894) (Afers, 2002), o Federalisme i Catalanisme: Valentí Almirall i Llotzer (1841-1904), (Eumo, 2004).