29/02/08

Instala Flash per poder visualitzar el vídeo

Vídeos de l'acte:

> Elogi del doctorand, a càrrec de Jaume Ventura (13' 55'')
> Discurs d'acceptació de Robert M. Solow (5' 42")
> Parlament del rector Josep Joan Moreso (7' 33")

Robert M. Solow, professor emèrit del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i premi Nobel d'Economia l'any 1987, ha estat investit doctor honoris causa per la UPF avui, 29 de febrer, en una cerimònia acadèmica que ha tingut lloc a les 12.00 hores a l'auditori del campus de la Ciutadella de la UPF.

El padrí de Robert M. Solow ha estat Andreu Mas Colell, professor del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat, i l'elogi del doctorand ha anat a càrrec de Jaume Ventura, professor del mateix departament i investigador del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI). (A la foto, d'esquerra a dreta: Robert Solow, Andreu Mas-Colell, Tomàs de Montagut, vicerector de Relacions Institucionals i secretari general de la UPF; rector Josep Joan Moreso, María Morrás, vicerectora de Postgrau, doctorat i Relacions Internacionals, i José García Montalvo, director del Departament d'Economia i Empresa).

El Consell de Govern de la UPF va aprovar concedir el doctorat honoris causa a l'eminent acadèmic, a proposta del Departament d'Economia i Empresa "per les seves aportacions decisives en diversos àmbits de la ciència econòmica, que han constituït un punt de partida de la moderna teoria econòmica del creixement, i en reconeixement al conjunt de la seva dilatada i alhora intensa trajectòria acadèmica i intel·lectual".

Robert M. Solow és el quart doctor honoris causa que investeix la UPF des de la seva creació l'any 1990, després de l'arquebisbe sud-africà Desmond Tutu (2000), l'historiador i humanista Miquel Batllori, conjuntament amb onze universitats de l'àmbit català (2002), i el cineasta Woody Allen (2007).

La cerimònia d'investidura

Després de l'entrada de la comitiva d'autoritats acadèmiques a l'auditori, Josep Joan Moreso, rector de la UPF, ha obert l'acte. Seguidament, Tomàs de Montagut ha procedit a la lectura de l'acord del Consell de Govern de concessió del doctorat honoris causa per la UPF a Robert M. Solow. Un cop Andreu Mas-Colell i el doctorand han entrat a l'auditori, Jaume Ventura ha pronunciat l'elogi del doctorand.

>Elogi de Robert M Solow, a càrrec de Jaume Ventura (versió en català, document en pdf de 4 pàgs.)
>Robert M Solow Laudatio, pronounced by Jaume Ventura (english version, pdf 4 pages)

El moment més solemne de la cerimònia ha arribat amb la investidura de Robert M. Solow (a la imatge de la dreta, rebent la medalla honoris causa de la UPF de mans del rector Josep Joan Moreso) que, després de la preceptiva abraçada de fraternitat amb el rector en senyal d'incorporació al Claustre de doctors dela Universitat, ha pronunciat el seu discurs d'acceptació. Finalment, Josep Joan Moreso ha fet el darrer parlament de l'acte.

> Parlament d'acceptació de Robert M. Solow (versió en català, pdf de 4 pàgs.)
> Acceptance speech by Robert M. Solow (english version, pdf 4 pages.)

> Parlament del rector Josep Joan Moreso (document en català, pdf de 4 pàgs.)

La música ha tingut també protagonisme durant la cerimònia, que ha comptat amb diverses actuacions del Cor i l'Orquestra de Cambra de la UPF. La formació coral de la Universitat, dirigida per Enric Azuaga, ha obert i tancat l'acte amb dues peces, que han estat, respectivament, una adaptació de la 7a. simfonia de Beethowen i la cançó tradicional universitària Gaudeamus igitur, a més d'entonar la cançó popular nord-americana Shenadoah, durant l'entrada del padrí i el doctorand a l'auditori. De la seva banda, l'Orquestra de Cambra, sota la batuta de Diego Miguel-Urzanqui, ha interpretat una peça de Johan Pachelbel després de l'acceptació del nou doctor.

Galeria d'imatges

Un dels pares de l'economia moderna

La dilatada i alhora intensa trajectòria acadèmica i intel·lectual de Robert M. Solow, professor emèrit del MIT (institució a la qual està vinculat des de 1949) el converteixen sens dubte en un dels pilars fonamentals de la ciència econòmica moderna.

Robert M. Solow va néixer a Brooklyn, Nova York, el 1924. De pares immigrants, pertany a la primera generació de la seva família que va poder anar a la Universitat. Després d'educar-se a les escoles públiques de la seva ciutat natal, el 1940 va ingressar a Harvard amb una beca i va estudiar-hi, entre altres matèries, sociologia, antropologia i economia. A finals de 1942 es va allistar a l'exèrcit i va servir al nord d'Àfrica, a Sicília, i a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial. Quan va tornar a Harvard, el 1945, va decidir continuar els seus estudis d'economia amb Wassily Leontief, el seu mestre, amic i guia, a qui va ajudar en els càlculs del primer conjunt de coeficients tècnics de les taules input-output.

Robert M. Solow ha fet aportacions decisives en diversos àmbits de la ciència econòmica, que arrenquen el 1956 amb la publicació de l'article titulat "Una contribució a la teoria del creixement econòmic". En aquest article fonamental, Robert Solow desenvolupava un model matemàtic, sota la forma d'una equació diferencial, que establia la relació de l'increment de l'estoc de capital amb els augments de la producció per càpita. Aquesta aportació, i treballs seus posteriors, han constituït el punt de partida de la moderna teoria econòmica del creixement, posant de relleu la importància del coneixement com a variable clau del creixement econòmic. El 1987, la Reial Acadèmia Sueca de Ciències va distingir Robert M. Solow amb el premi Nobel d'Economia precisament "per les seves aportacions en el camp de la teoria del creixement econòmic". Posteriorment, entre d'altres reconeixements, va obtenir la National Medal of Science (1999), atorgat per l'aleshores president dels Estats Units, Bill Clinton.

Actualment, Robert Solow és president de la Junta de Directors de la Manpower Demonstrations Research Corporation, una organització sense ànim de lucre que ha realitzat treballs pioners en l'experimentació i valoració de polítiques per a facilitar l'ocupació i millorar els ingressos de determinats grups desfavorits, com ara el dels alumnes amb fracàs escolar a secundària. Membre del comitè científic de la Barcelona Graduate School of Economics, recentment ha col·laborat amb la Fundació Russell Sage en un estudi sobre els resultats extraordinaris de l'economia nord-americana durant el període 1995-2000, que ha donat lloc al llibre, The Roaring Nineties.