30/03/07

// El Dipòsit de les Aigües, una de les biblioteques amb més interès arquitectònic del món

L'edifici del Dipòsit de les Aigües, seu de les biblioteques General i de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives de la UPF, és una de les prop de cinquanta biblioteques clàssiques de tot el món incloses en el llibre Classical Library Buildings of the Word.

Aquesta publicació, promoguda per la IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions) i editada a finals del 2006 per la Biblioteca de Shanghai, aplega exemples d'edificis de biblioteques amb un interès artístic, arquitectònic o històric remarcable a nivell mundial.

Es tracta d'una cuidada edició bilingüe en anglès i xinès, basada en l'obra New Library Buildings of the World, publicada el 1999, i s'inclouen un total 47 biblioteques de 22 països. El llibre inclou un breu text descriptiu de la història i les característiques més rellevants de totes elles, a més d'unes quantes fotografies de l'interior i l'exterior dels edificis.

En l'apartat dels edificis més destacats de l'Estat, el Dipòsit de les Aigües comparteix l'espai amb dues altres biblioteques de la ciutat de Barcelona: la Biblioteca de l'edifici històric de la UB i la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès.

Un edifici singular

La construcció del Dipòsit de les Aigües, obra de Josep Fontserè, data de l'any 1876, però no va ser fins al 1880 que es va inaugurar amb la funció de regular el cabdal d'aigua de la cascada del parc de la Ciutadella i regar els seus jardins. Es tracta d'una construcció calcada d'un prototip romà, formada per un laberint d'arcs paral·lels de maó de 14 metres d'alçària, que es creuen en una volta de canó i que s'estenen com per efecte d'un mirall al llarg de 65 metres de profunditat.

Després de més de 100 anys d'usos diversos -asil municipal, magatzem dels bombers, vestidor i parc mòbil de la Guàrdia Urbana, arxiu de justícia, etc.- va passar a ser propietat de la UPF l'any 1992. Un cop rehabilitat segons el projecte dels arquitectes Lluís Clotet i Ignacio Paricio, el 1999 va començar a funcionar com a Biblioteca General de la Universitat. Actualment, ja estan en funcionament ¾ parts de l'edifici. La superfície rehabilitada és de 14.850 m2.