26/11/05

// Jornades d'homenatge a Manuel Sacristán

Manuel Sacristán, filòsof, professor universitari, assagista, traductor i militant del PSUC i del PCE, va rebre del 23 al 25 de novembre un gran homenatge amb motiu del vintè aniversari de la seva mort, en el qual hi van participar una trentena d'experts en la seva figura i que va incloure diferents xerrades, taules rodones i projecció de documentals.

Les jornades d'homenatge a Manuel Sacristán, que van tenir lloc a la Universitat de Barcelona, van estar coorganitzades, a més d'aquesta universitat, per la UPF, la UAB, la UPC, la Fundació Catalana d'Investigadors Marxistes i la Fundación de Investigadores Marxistas. Es van adreçar tant a estudiants, investigadors i a gent interessada a apropar-se i a conèixer la vida, treball i obra d'aquest lliurepensador.

L'acte d'inauguració va tenir lloc el 23 de novembre a la tarda al Paranimf de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585. Barcelona) i va comptar, entre d'altres, amb un parlament de Josep Joan Moreso, rector de la UPF.

Diferents docents van intervenir en l'homenatge, entre ells els professors de la UPF Josep Fontana, catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques; Joan Benach, del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, i Francisco Fernández Buey, catedràtic de Filosofia Moral i Política i membre del comitè cientíc assessor de les jornades. També va comptar amb la participació d'investigadors, politòlegs, editors, cineastes i altres representants institucionals, que van reflexionar tots plegats sobre una de les personalitats més influents del panorama intel·lectual català de la segona meitat del segle XX.

Biografia

Manuel Sacristán (Madrid, 1925-Barcelona, 1985) va estudiar dret i filosofia a Barcelona. Posteriorment, es va traslladar a Munster/Westfalia (Alemanya) per estudiar lògica matemàtica (1954-1956). Quan va retornar, es va incorporar com a professor a les facultats de Filosofia i Lletres i d'Econòmiques de la UB, on va impartir docència de Lògica i Història de la Filosofia, i Fonaments de la Filosofia, respectivament. Alumnes tan il·lustres com ara Ernest Lluch, Narcís Serra o Andreu Mas-Colell van assistir a les seves classes, en busca d'un pensament viu i innovador.

Arrel de la seva postura política, va ser expulsat de la Universitat el 1965, situació que es va allargar fins a principis dels anys setanta, quan va ser readmès. Durant el curs acadèmic 1982-1983 va ser professor a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.

Des de 1947 va ser impulsor, creador i participant en diferents publicacions periòdiques de caràcter político-cultural, entre elles les revistes Quadrante, Laye, Quaderns de Cultura Catalana (editada clandestinament pel PSUC), Nous Horitzons, Materiales o Mientras tanto. Al llarg de la seva trajectòria va desenvolupar una intensa tasca com a editor i traductor per a diferents editorials. Així, va traduïr més de vuitanta obres de diversos autors, entre els quals podem destacar K. Marx, F. Engels, A. Gramsci, T.W. Adorno, A. Marcuse o K. Korch. En el seu vessant d'assagista, són remarcables els seus escrits sobre Marx i el marxisme.

En l'àmbit polític, va ser membre dels òrgans de direcció del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i del Partit Comunista Espanyol (PCE) en la clandestinitat, desenvolupant durant molts anys una intensa tasca política dins del món universitari i cultural. Algunes discrepàncies amb la línia oficial del PCE i del PSUC el van portar a dimitir dels seus càrrecs.

Sacristán va ser un pensador amb preocupacions molt àmplies circumscrites en diferents camps, que anaven des de la lògica, la història de les idees i la filosofia fins a la història de la ciència o la crítica literària. El feminisme, el pensament social emancipatori, el paficisme i els problemes ecològics -aleshores moviments emergents i innovadors- són alguns dels àmbits en els quals va posar les bases intel·lectuals. En aquest sentit, va formar part del Comitè Antinuclear de Catalunya i de diferents associacions ecopacifistes.