08/11/05

// Narcís Comadira obre el nou curs de la Facultat de Traducció i Interpretació

Narcís Comadira, una de les figures més destacades de la cultura catalana actual i autor en disciplines tan diverses com ara la poesia, la prosa, la traducció o la pintura,va impartir ahir la lliçó inaugural del curs acadèmic 2005-2006 de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UPF, sota el títol "Traduir per llegir i altres reflexions sobre la traducció, sobretot de poesia".

L'acte, que va tenir lloc a l'auditori de l'edifici Rambla, va estar presidit per Josep Joan Moreso, rector de la UPF, i va comptar amb la presència del degà de la Facultat de Traducció i Interpretació, Luis Pegenaute (d'esquerra a dreta: Luis Pegenaute, Josep Joan Moreso i Narcís Comadira).

Narcís Comadira (Girona, 1942), va estudiar humanitats i filosofia al seminari de Girona i al Monestir de Montserrat, i posteriorment va iniciar estudis a les facultats d'Arquitectura i de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Història de l'Art. Durant els anys 1971-1973 va ser professor lector en el Departament d'Espanyol del Queen Mary College de la Universitat de Londres, on va connectar amb la tradició poètica anglesa.

Durant la dècada dels 70, va publicar vàries obres poètiques, moltes d'elles recopilades l'any 1981 a La llibertat i el terror (Poesia 1970-1980). Altres llibres de poesia posteriors són Enigma (1985), En Quarentena (1990), Usdefruit (1995), L'Art de la fuga (2000) i Formes de l'ombra (2002). També ha escrit obres en prosa, com ara Girona, matèria i memòria (1989), Fórmules magistrals (1997), i la recent Camins d'Itàlia (2005).

De la seva capacitat extraordinària com a traductor, cal remarcar una antologia de poetes italians (1985); una col·lecció d'antics himnes cristians composats originalment en llatí (Himnes cristians llatins antics, 1998); una antologia de poemes de W.H. Auden (Digue'm la veritat sobre l'amor, 1997); els Canti de Giacomo Lepardi (Cants, 2004) i obres de G. Bassani, E. De Filippo, E. Montale i P.P. Passolini, entre d'altres. Quant a teatre, ha fet la versió catalana de The Rocky Horror Show, o I giganti della montagna, de Luigi Pirandello. A més, la seva obra ha estat traduïda a altres llengües, com el francès, l'anglès, alemany, gallec i espanyol.

En la seva faceta de dramaturg, ha escrit i estrenat quatre obres de teatre: Neva (1992), La vida perdurable (1992), L'hora dels adéus (1995) i El dia dels morts. Un oratori per a Josep Pla (1997).

Altres camps en els que Comadira s'ha introduït són la pintura, que cultiva des de jove, la televisió, en el qual va realitzar durant els anys 80 diversos guions de documentals, i la premsa, ja que setmanalment escriu un article al Quadern del diari El País, alguns dels quals s'han reunit en el llibre Sense escut (1998).

Ha obtingut diferents premis, com ara el de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya i el Crítica Serra d'Or de poesia, ambdós l'any 1986, per la seva obra Enigma; el Premi Nacional de la Crítica, el Ciutat de Barcelona i el Lletra d'Or, l'any 1990, per En Quarentena; el Crítica Serra d'Or de Teatre i el Crítica Teatral de Barcelona el 1992, per La vida perdurable; o enguany els Ciutat de Barcelona de traducció i Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica pels Canti, del poeta italià Leopardi.