|
16/12/04
// Un estudi de la UPF evidencia que
l'àrea de Barcelona té el nivell de risc de mortaliat
més alt de Catalunya
 Un
equip d'investigadors de la Unitat
de Recerca en Salut Laboral de la Universitat Pompeu Fabra ha
realitzat l'Atles de mortalitat en àrees petites
a Catalunya (1984-1998), un estudi sobre l'estat i l'evolució
de la salut a Catalunya encarregat per la Fundació Jaume
Bofill.
L'Atles, dirigit pel professor de la
UPF Joan Benach, mostra en 355 àrees geogràfiques
-inclosos tots els municipis o agregats de municipis i els districtes
sanitaris de Barcelona- el risc de mortalitat i les principals causes
de mort en dones i homes.
Les malalties cerebrovasculars
són la primera causa de mort entre les dones (15,6% del total),
tot i que està disminuint des d'abans dels anys vuitanta. La mortalitat,
en relació amb totes les causes de les dones, mostra una
concentració més gran d'àrees d'alt risc a la meitat sud
de Catalunya amb, sobretot, una major mortalitat al sud de Lleida
(comarques del Segrià i les Garrigues), al sud (Montsià i Baix Ebre)
i nord de Tarragona (Alt Camp i Baix Penedès) i en algunes zones
del sud de Girona.
La malaltia isquèmica del cor
és la primera causa de mort entre els homes, que acumula
l'11,3%. L'índex de mortalitat en relació amb les causes
dels homes mostra una distribució territorial molt específica,
i les zones amb més mortalitat es troben al litoral de Catalunya.
A Girona destaquen el Baix Empordà i la Selva; a la província de
Barcelona, les comarques litorals, el Vallès Occidental i el Bages;
a la província de Tarragona, les comarques del Tarragonès i el Baix
Ebre; i a Lleida, la comarca del Segrià.
Al municipi de Barcelona, el risc
de mortalitat tant dels homes com de les dones és alt. Es
concentra sobretot a la seva zona litoral i nord, concretament als
districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Sant Martí
i part de Nou Barris i Sant Andreu.
Per grups d'edat, en les lesions
per accidents de trànsit, les taxes més altes es troben en persones
d'entre 15 i 24 anys, i en els més grans de 75. En el cas de la
sida, el grup d'edat de 25 a 34 anys presenta les taxes més elevades,
encara que després es produeix una disminució progressiva.
L'Atles constata que l'evolució
general de la mortalitat presenta una tendència a la
baixa all llarg dels 15 anys estudiats. No obstant això,
hi ha unes zones ben definides que no han evolucionat al mateix
ritme: l'àrea de Barcelona (Barcelona ciutat i àrea
metropolitana) i les comarques del Vallès Oriental i Anoia,
en homes, i els dos Vallesos, Osona i Garraf, en dones,
són lez zones que més empitjora l'evolució
de la mortalitat en relació amb la mitjana del país.
El treball ofereix dades suficients
als investigadors i professionals de la salut pública per
identificar àrees d'alt risc de mortalitat, esbrinar per
què algunes malalties s'agrupen en determinades àrees geogràfiques
del país, plantejar hipòtesis sobre les causes de la mortalitat
i de la morbiditat i per ajudar a planificar polítiques de
salut pública i prioritzar intervencions socials en les àrees
més perjudicades
|
