|
30/09/04
// Joan Francesc Mira inaugura el nou
curs de Traducció i Interpretació
El 4 d'octubre a l'auditori de l'edifici
de Rambla va tenir lloc l'acte d'inauguració del curs acadèmic
2004-2005 de la Facultat de Traducció i Interpretació. La conferència
inaugural va anar a càrrec de Joan Francesc Mira, professor de la
Universitat Jaume I de Castelló i Premi d'Honor de les Lletres
Catalanes 2004, que va oferir la conferència "Dogma i literatura:
el Nou Testament com a clàssic grec".
 Joan
Francesc Mira i Casterà (València,
1939) és escriptor, traductor, antropòleg, sociòleg i professor
universitari. Es llicencià en Filosofia a la Universitat
Lateranense de Roma el 1960, i el 1962 en Filosofia i Lletres per
la Universitat de València, on també es doctorà l'any 1971. A principis
dels anys 70 va residir a França, on va col·laborar en el Laboratoire
d'Anthropologie Sociale de la Sorbona. Els anys 1978-1979 va exercir
de professor a la Universitat de Princeton (EE.UU.). Entre 1980
i 1984 va dirigir l'Institut Valencià de Sociologia i Antropologia
Social i el Museu d'Etnologia de València, que va fundar l'any 1982.
Va ser professor titular de la Universitat de València des de 1983,
i el 1991 va passar a exercir la seva activitat docent a la Universitat
Jaume I.
És l'autor de diversos treballs dins
de l'àmbit de la crítica i teoria literària, i també d'un gran nombre
d'estudis i investigacions de caràcter assagístic al voltant de
l'antropologia, la sociologia i l'etnografia. Entre moltes altres
publicacions, com per exemple, Som Llengua i Literatura (1974),
Els valencians i la terra (1978), etc., l'obra Crítica
de la nación pura (1985) va ser mereixedora del Premi Joan Fuster
1984 i constitueix una aproximació al concepte de nació des de l'òptica
de l'antropologia. Dins del gènere novel·lístic és autor d'obres
com El bou de foc (1974), El desig dels dies (1981)
o Viatge al final del fred (1983). Una novel·la guardonada
diverses vegades és Borja Papa (1996) (Premi Joan
Crexells, 1996; de la Crítica dels Escriptors Valencians, 1997;
Premio nacional de la Crítica de literatura catalana, 1998). Altres
premis aconseguits dins de la narrativa han estat el premi Andròmina
1974, per Els cucs de seda (1975) i el premi de l'Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana, per Quatre qüestions
d'amor (1998).
Ha estat l'impulsor i ha ostentat càrrecs
de responsabilitat en diverses entitats, entre les quals destaquen
la de president d'Acció Cultural del País Valencià (1992-1999);
membre del consell i de la comissió executiva de la Institució Valenciana
d'Estudis i Investigacions (1991-1997); membre del patronat de la
Fundació del Congrés de Cultura Catalana; vice-president del Centre
Català del Pen Club Internacional; membre de la secció de Filosofia
i Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans, etc.
Els darrers anys, Joan Francesc Mira,
ha continuat aconseguint importants distincions a la seva trajectòria
professional: València per a veïns i visitants va ser considerat
el millor llibre valencià del 1999 per la conselleria de Cultura
de la Generalitat Valenciana; la traducció, introducció i notes
de la Divina Comèdia li valgué el premi de la Crítica Serra
d'Or, i la Medalla d'Or de la Ciutat de Florència, el 2001; i una
novel·la inspirada en la Divina Comèdia, Purgatori, va guanyar
el premi Sant Jordi 2002. Finalment, destacar que el passat
8 de juny, Òmnium Cultural el va honorar amb el Premi d'Honor de
les Lletres catalanes.
|
