El passat 8 d'abril va tenir lloc la presentació del nou Campus de la Comunicació que la UPF està construint al Parc Barcelona Media, en el districte 22@Barcelona. És previst que aquest nou espai aculli tota la formació, la recerca i la producció que la Universitat desenvolupa en l'àmbit de la comunicació, incloent-hi tant les tecnologies com els continguts.

L'acte, que va estar presidit per la rectora de la UPF, M. Rosa Virós, i per l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, es va celebrar a la nau de l'antic magatzem de Ca l'Aranyó, i també va compart amb l'assistència del president de la societat 22@ Barcelona, Miquel Barceló, i de la presidenta del Consell Social de la UPF, Mercè Sala (a la foto, d'esquerra a dreta, Miquel Barceló, M. Rosa Virós i Joan Clos, durant el recorregut per les instal·lacions).

Un cop finalitzada la presentació, les autoritats, conjuntament amb els mitjans de comunicació, van fer una visita pels edificis de la fàbrica de Ca l'Aranyó en procés de rehabilitació. Es preveu que la primera fase de les instal·lacions del nou Campus de la Comunicació s'inaugurin a l'inici del curs 2006-2007.

El Parc Barcelona Media és una iniciativa fruit de la col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona, el Grup MediaPro i la UPF, i es configura com una plataforma d'equipaments i serveis al voltant de l'audiovisual i la comunicació (a la foto, vista del campus de la Comunicació de la UPF, integrat en el Parc Barcelona Media).

>El nou Parc Barcelona Media
>El nou Campus de la Comunicació de la UPF
>El Centre d'Innovació Barcelona Media
>Ca l'Aranyó
>Galeria d'imatges

> Dossier de presentació del Campus de la Comunicació (format pdf)

EL PARC BARCELONA MEDIA

El districte 22@Barcelona, una plataforma d'innovació per a l'economia del coneixement

El projecte 22@Barcelona recupera la vocació productiva del Poblenou amb l'objectiu de crear una important polaritat científica, tecnològica i cultural que consolidi Barcelona com a una de les principals plataformes d'innovació i economia del coneixement a nivell internacional.

22@Barcelona crea un nou model d'espai urbà compacte i mixt, en què les activitats productives conviuen amb centres de recerca, formació i transferència de tecnologia, així com comerç, habitatges i zones verdes. Amb aquesta opció, configura un espai divers, dotat d'infraestructures avançades i d'una elevada qualitat urbana, que afavoreix la competitivitat del sistema productiu i el desenvolupament del talent.

Amb l'objectiu d'estructurar i accelerar la transformació econòmica del territori, la societat municipal 22@Barcelona promou un conjunt d'iniciatives basades en el model d'innovació de la "triple hèlix", que consisteix en fomentar la confluència de Ciència i Tecnologia, Administració Pública i Empresa, a través de la concentració en el territori d'activitats estratègiques i de la creació de noves xarxes de col·laboració empresarial.

Aquest conjunt de projectes, coneguts com els set motors del districte 22@Barcelona, multipliquen la competitivitat del sistema productiu i permeten crear àrees d'excel·lència que consolidin el posicionament de Barcelona com a centre de referència en el marc europeu de la innovació.

El motor 22@Media té l'objectiu de generar dinàmiques que permetin millorar el posicionament internacional del sector audiovisual i reforçar el pes cultural de Barcelona i de Catalunya. El sector audiovisual és una opció estratègica de la ciutat de Barcelona, tant pel seu dinamisme econòmic com pel seu interès cultural. Es caracteritza per agrupar empreses d'alt valor tecnològic i creadores de continguts innovadors, que fomenten el desenvolupament de talent i generen llocs de treball d'alt valor afegit, i exerceix una influència catalitzadora sobre diversos sectors econòmics emergents (mitjans de comunicació, publicitat, informàtica, telecomunicacions, electrònica de consum, aplicacions interactives multimèdia, editorial, etc.) i sobre nombroses manifestacions artístiques i culturals, com ara el teatre, la música i el sector de les tecnologies del coneixement.

El projecte més representatiu d'aquest motor és el Parc Barcelona Media, una iniciativa fruit de la col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona, el Grup Mediapro i la Universitat Pompeu Fabra destinada a crear un espai de referència del sud d'Europa que contribueixi a reforçar el pes productiu i cultural de Barcelona i de Catalunya.

El Parc Barcelona Media representa un clar exemple de mitjà d'innovació, on la iniciativa público-privada ha fet possible la concentració d'elements clau perquè la indústria audiovisual catalana tingui un posicionament preferent en el context internacional, i té la vocació de generar la massa crítica suficient per atreure projectes que superin les necessitats del mercat interior i s'adrecin al mercat internacional.

El Parc Barcelona Media, un referent per al sector de la comunicació

El Parc Barcelona Media (PBM) és un complex urbà on conflueixen moderns espais tècnics i d'oficines, amb recerca i innovació, formació universitària i contínua, serveis d'incubació d'empreses i espais de residència per a emprenedors, estudiants, professors i professionals vinculats al sector dels Media.

El PBM és configura com una plataforma d'equipaments i serveis al voltant de l'audiovisual i la comunicació, amb un àmbit centrat en la formació i la innovació, liderat per la Universitat Pompeu Fabra, i un altre dedicat a la producció audiovisual i serveis a la indústria, liderat pel Grup MediaPro i la societat municipal 22@Barcelona.

El Parc acollirà també el Centre d'Innovació Barcelona Media (CIBM), que, amb el suport del CIDEM, es convertirà en un centre tecnològic per a un sector industrial que gira al voltant dels media, i de la tecnologia i els continguts audiovisuals. El CIBM actuarà com a ròtula entre la universitat i l'empresa i pretén ser un punt de trobada i de col·laboració entre els sectors acadèmic, públic i privat en l'àmbit de la comunicació.

D'altra banda, el Centre de Producció Audiovisual i l'edifici d'oficines, promoguts i gestionats pel Grup MediaPro i la societat municipal 22@Barcelona, configuren un conjunt de serveis que ofereix més de 50.000 metres quadrats d'espais destinats a la indústria audiovisual. Dels 18.000 metres quadrats específics del Centre de Producció Audiovisual, 5.000 es destinaran a cinc platós completament equipats, amb accés per al públic i serveis perifèrics com els camerinos, les sales de control, els magatzems o els espais tècnics. Al voltant dels platós hi haurà una àmplia àrea de més de 3.000 metres quadrats per donar suport a les activitats de producció i postproducció.

Una ubicació estratègica a Barcelona

El Parc Barcelona Media s'ubica als antics terrenys de la fàbrica tèxtil de Ca l'Aranyó, en l'illa delimitada per l'avinguda Diagonal i els carrers de Llacuna, Roc Boronat i Tànger. Forma part d'un entorn urbà divers, dotat d'infraestructures avançades i d'una àmplia oferta de transport públic i serveis i és proper a diversos elements de nova centralitat cultural i econòmica, com són la plaça de les Glòries, el Teatre Nacional de Catalunya, l'Auditori, la Torre Agbar o el Centre de Convencions Internacional de Barcelona.

D'acord amb el programa previst per al desenvolupament del Parc Barcelona Media, en la primera fase d'actuació es posaran en funcionament els espais que constitueixen la seva primera illa, que comprenen:

· Campus de la Comunicació (Universitat Pompeu Fabra): 24.000 m2

· Centre de Producció Audiovisual (Grup MediaPro i societat municipal 22@Barcelona): 36.000 m2

La primera fase del Parc Barcelona Media disposa d'un ampli territori d'expansió per a activitats vinculades al sector audiovisual, que ofereix un potencial de sostre d'uns 115.000 m2 per a activitats productives i 60.000 m2 més d'equipaments i s'anirà desenvolupant en etapes successives.

EL NOU CAMPUS DE LA COMUNICACIÓ DE LA UPF

Formació, recerca i producció en l'àmbit de la comunicació

La Universitat Pompeu Fabra concentrarà en el futur campus del Parc Barcelona Media tota la formació, la recerca i la producció que desenvolupa la Universitat en l'àmbit de la comunicació entesa en un sentit ampli, és a dir, incloent-hi tant les tecnologies com els continguts.

Pel que fa a l'oferta formativa, en el nou campus s'impartiran nou titulacions de primer i segon cicle:

· Llicenciatura en Comunicació Audiovisual
· Llicenciatura en Periodisme (segon cicle)
· Llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques (inici curs 2005-2006)
· Llicenciatura en Traducció i Interpretació
· Llicenciatura en Lingüística (segon cicle)
· Enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes (especialitat en comunicació)
· Enginyeria tècnica de Telecomunicació (especialitat en telemàtica)
· Enginyeria en Informàtica
· Enginyeria de Telecomunicació (segon cicle)

Com a estudis de postgrau és previst impartir els doctorats en:

· Ciència Cognitiva i Llenguatge (conjuntament amb la UAB, UB, URV i UdG)
· Ciències del Llenguatge i Lingüística Aplicada (Institut Universitari de Lingüística Aplicada, IULA)
· Comunicació Multilingüe: Traducció, Lingüística i Literatura (Departament de Traducció i Filologia)
· Comunicació Social (Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual)
· Història de les ciències (conjuntament amb la UB i la UAB)
· Informàtica i Comunicació Digital (Departament de Tecnologia i Institut Universitari de l'Audiovisual, IUA)
· Teoria, Anàlisi i Documentació Cinematogràfica (conjuntament amb les universitats Complutense, País Basc, Sevilla, València i Valladolid).

Pel que fa als màsters i postgraus, la UPF té una llarga trajectòria en aquest àmbit:

· Màster en Arts Digitals
· Màster en Animació
· Màster en Creació de Videojocs
· Màster en Documental de Creació
· Màster en Comunicació Científica
· Màster en Comunicació Empresarial
· Màster en Disseny Periodístic
· Màster en Direcció de Comunicació
· Màster en Direcció d'Empreses de Comunicació i Grups Multimèdia
· Diploma de postgrau en Traducció i Tractament Informàtic

I, en preparació:

· Màster en Tecnologies per a l'Educació Digital
· Diploma de postgrau en Efectes Visuals
· Diploma de postgrau en Interactivitat Física a Internet
· Diploma de postgrau en Composició Musical i Tecnologies Contemporànies
· Diploma de postgrau en Gestió d'Empreses en la Indústria de la Música
· Diploma de postgrau en Comunicació en Xarxa
· Diploma de postgrau en Vídeo Digital

L'oferta formativa es completarà amb ensenyaments d'idiomes, cursos per a estrangers i altres estudis complementaris.

La recerca que es durà a terme serà la suma dels projectes que actualment desenvolupen els investigadors adscrits a les següents unitats de R+D de la Universitat:

· Departament de Tecnologia
· Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual
· Departament de Traducció i Filologia
· Institut Universitari de l'Audiovisual (IUA)
· Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)

Els estudiants i professors del Campus de la Comunicació podran beneficiar-se del servei de la residència universitària que es construirà en el si del Parc Barcelona Media i que també estarà disponible per als investigadors i persones vinculades al PBM.

Espais rehabilitats i d'obra nova

Seguint la tradició de recuperar per a la ciutat edificis històrics i de valor arquitectònic, la Universitat Pompeu Fabra va decidir ubicar el seu nou Campus de la Comunicació en l'espai de l'antiga fàbrica tèxtil de Ca l'Aranyó.

El solar on es situa la primera fase del nou Campus té forma rectangular, de 110 x 57 metres, amb dos costats que fan xamfrà seguint l'ordenació característica de l'Eixample de Barcelona, i un rectangle afegit de 18 x 20 m. La superfície total del solar és de 6.021 m2.

Amb una superfície de 19.290 m2 de sostre, dels quals 15.840 són sobre rasant, el projecte arquitectònic, que ha estat elaborat pels arquitectes Josep Benedito i Ramon Valls, preveu la consolidació i recuperació de dos dels antics edificis fabrils -la fàbrica de pisos i el magatzem- que s'integraran amb les noves construccions i requereix una inversió d'entre 25 i 30 milions d'euros. Una gran plaça a l'aire lliure serà el punt neuràlgic que vertebrarà el campus i enllaçarà l'àmbit universitari amb l'àmbit empresarial. El campus està format pels edificis següents:

· Edifici A: Sobre el carrer Llacuna, correspon a la nau de telers de l'antiga fàbrica de Ca l'Aranyó, de 3.070 m2, que ja ha estat rehabilitada i que acollirà el Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Innovació (CRAI), un nou concepte d'equipament i de serveis que inclou biblioteca, aules informàtiques i laboratoris audiovisuals.

· Edifici B: Al llarg del carrer Tànger, correspon a la nau de l'antic magatzem de la fàbrica, de 1.855 m2, que després de rehabilitar-se acollirà espais destinats a la recerca i a la formació contínua.

· Edifici C/D: Nou edifici, de 10.610 m2 i de forma esgraonada, amb la façana alta sobre el carrer Roc Boronat i l'altra sobre l'espai lliure interior de la plaça. Acollirà els espais destinats a la docència i a la recerca (aules, aules d'interpretació, seminaris, despatxos de professors, sales de reunions, deganats), així com els despatxos de l'administració i els serveis generals de l'edifici.

· Edifici E: Nou edifici de 3.755 m2 sobre el carrer Roc Boronat, que està connectat amb l'edifici C/D als nivells d'accés, pati, soterrani i en els tres nivells superiors de l'edifici. Conté espais destinats als departaments i una rampa de comunicació amb l'àrea d'aparcament del conjunt.

· Plaça exterior: Amb una superfície de 2.210 m2 i unes mides de 42 x 51metres, serà l'espai de relació a l'aire lliure on es podran desenvolupar activitats culturals. Es configura com un espai polivalent i d'intercanvi obert a la ciutat, que podrà acollir activitats diverses, com ara projeccions de cinema, trobades del sector, exposicions, etc. La plaça està encerclada pels edificis que configuren el campus i el cos on hi hauran els platós del Centre de Producció Audiovisual. Des de la mateixa plaça i per mitjà d'unes escales descobertes, es pot baixar al nivell inferior, on s'ubicaran la cafeteria i una sala d'actes de 210 places. Uns lluernaris situats a la mateixa plaça permetran la il·luminació natural del vestíbul de la sala d'actes. La plaça estarà connectada en el nivell inferior amb l'edifici A.

Un bon exemple del compromís entre la universitat i l'empresa per dur a terme activitats conjuntament és l'espai de 5.000 m2 que, ubicat dins del Centre de Producció Audiovisual, formarà part del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Innovació (CRAI) de la Universitat. Es comunicarà amb la resta del Parc a través d'una gran plaça exterior. La UPF utilitzarà, en règim d'arrendament, els platós i espais tècnics (sales d'edició i de muntatge) que es construiran en aquest edifici.

Tot plegat, en un espai inicial de 24.000 metres quadrats, que acollirà un col·lectiu d'entre 3.500 i 4.000 membres de la comunitat universitària (estudiants, professors, investigadors i personal d'administració i serveis).

Es preveu que les instal·lacions del nou campus s'inaugurin a l'inici del curs 2006-2007.

EL NOU CENTRE D'INNOVACIÓ BARCELONA MEDIA

Ca l'Aranyó també s'hi ubicarà el Centre d'Innovació Barcelona Media, que formarà part de la xarxa de centres tecnològics del CIDEM (Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya) i donarà servei al sector industrial que gira al voltant dels media, i de la tecnologia i els continguts audiovisuals. Aquest sector, de gran importància per al desplegament econòmic de Catalunya, inclou la indústria relacionada amb el cinema, la televisió, la ràdio, la música i la discografia, l'animació, la publicitat, els videojocs, l'animació i els gràfics sintètics, els serveis per a assistents personals i mòbils, i la producció i distribució de continguts multimèdia generats per la premsa i les editorials.

El Centre d'Innovació Barcelona Media (CIBM) sorgeix com una transformació i ampliació de l'activitat de l'Estació de la Comunicació, un projecte que va iniciar la UPF l'any 2002 per potenciar la innovació en l'àmbit de la comunicació, propiciant la cooperació entre el món de la investigació científica i la creació de nous continguts i formats de comunicació. L'Estació de la Comunicació va gestionar el 2004 diferents projectes de recerca bàsica i aplicada, projectes de transferència de tecnologia a les empreses i altres actuacions i serveis per un import de més de 3.400.000 euros, amb 131 persones (40 investigadors contractats i 57 professors i 34 becaris participant en aquests projectes). Actualment l'Estació de la Comunicació està treballant en tretze projectes europeus, dels quals en coordina cinc. El projecte original, que comptava amb els espais de l'Estació de França per al seu desplegament futur, s'adapta ara al nou marc del Parc Barcelona Media i amplia el seu àmbit d'actuació.

El Centre d'Innovació Barcelona Media vol ser la interfície entre l'empresa i els organismes d'investigació relacionats amb la innovació per potenciar el sector en l'àmbit local, ajudar a fer que sigui líder en l'àmbit nacional i a competir en l'àmbit internacional. Es regirà per un patronat que, presidit per la rectora de la UPF, tindrà representació de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i Enginyeria i Arquitectura La Salle. La majoria dels membres del patronat seran representants del sector industrial que supervisaran el disseny de les seves línies estratègiques i participaran en la determinació de les necessitats canviants del sector per millorar la competitivitat.

La missió del CIBM serà contribuir a la millora de la competitivitat de les empreses en l'àmbit de la comunicació, atenent tant a la tecnologia com als continguts. Per fer-ho, el CIBM afavorirà la transferència a la indústria de tots el coneixements generats en l'àmbit acadèmic català i durà a terme activitats pròpies d'investigació i innovació. Així mateix, treballarà per a la conscienciació social de la innovació en l'àmbit de la comunicació i per donar rellevància a la capacitat industrial de Catalunya.

La tasca del CIBM es complementarà amb el desenvolupament d'activitats de formació, informació i interrelació, específiques del sector i per al sector.

CA L'ARANYÓ

Els Arañó, una família d'industrials del sector tèxtil Els orígens dels Arañó, una família de seders de la ciutat de Manresa, es remunten a finals del segle XVIII, on es coneix Gaietà Arañó com a teixidor de vels. El seu fill Josep, fabricant de mocadors de seda, fou el fundador de l'empresa Josep Arañó, Germans i Companyia, que va fer la transició cap al cotó.

El primer industrial destacat de la família fou Maurici Arañó, que es va desplaçar a Barcelona l'any 1815. Mort el 1822, el seu germà Lluís i el seu cosí Gaietà van constituir la societat Gaietà i Lluís Arañó, que dugué a terme la reconversió industrial cap a la llana.

Claudi Arañó i Arañó (1827-1884), fill del matrimoni de cosins Gaietà Arañó i d'Isabel Arañó, fou una de les personalitats més destacades de la indústria catalana del segle XIX. Ja als 19 anys era al capdavant de la societat familiar, que al 1850 disposava de 226 telers. Entre el 1851 i el 1852, l'empresa va funcionar sota el nom de Claudi Arañó i Companyia, i es va dedicar als teixits de mescla: la seda, el cotó i la llana.

L'any 1853, l'empresari va formar una societat amb el llaner de Mataró Antoni Escubós, anomenada Antoni Escubós i Companyia, que l'any 1866 ja disposava de 747 treballadors. L'any 1877, amb la retirada i posterior defunció del seu soci, Claudi Arañó va integrar tot el grup industrial de nou sota el nom de Claudi Arañó i Companyia.

A la mort de Claudi Arañó, primer la vídua i més tard els fills es feren càrrec del negoci, portant a terme diversos canvis en la producció i sota diferents noms de la societat.

Estructura de la fàbrica

La fàbrica tèxtil de Ca l'Aranyó, que entrà en funcionament l'any 1877, es va construir per encàrrec de Claudi Arañó i Arañó, sota la direcció del mestre d'obres català Josep Marimón i Cot. El projecte inicial data del 1872 i el va portar a terme la societat anglesa proveïdora d'estructures Prince Smith & Son (Keighley, Yorkshire), que va exportar a Catalunya l'estil arquitectònic propi de l'escola de Manchester, el model de l'estructura metàl·lica i la maquinària.

El conjunt fabril de Ca l'Aranyó que s'està rehabilitant està integrat per dues construccions: una, situada al carrer de la Llacuna, de tipologia de fàbrica de pisos, i l'altra, d'un cos lineal més baix, tipus nau, al llarg del carrer Tànger.

La primera, on hi havia la nau de telers, té forma rectangular de mides 30 x 24 m2 i consta de planta baixa i tres pisos, amb sostre de dues vessants. El tancament és d'obra vista, amb funció estructural i aparellatge anglès. Interiorment són naus de planta lliure, amb estructura de pilars i jàsseres de fosa, que suporten les voltes ceràmiques. La coberta, que compta amb l'aparició rítmica de llucanes, es recolza en la mateixa estructura de pilars de fosa i en els tancaments, amb acabat exterior de teula àrab. La proporció dels finestrals ofereix una gran lluminositat interior i imprimeix un caràcter monumental a la façana.

La segona, un edifici longitudinal de 80 x 9 m2 en planta, de cos lineal més baix i que s'utilitzava com a magatzem, està conformat i executat només en planta baixa i pis. Té una estructura de pilars i jàsseres de fosa amb el mateix tipus d'unió que en l'altre edifici i volta catalana de tres fulls. Presenta un tancament estructural mitjançant paret de càrrega, amb pilastres de reforç per admetre les encavallades.

Completa el conjunt una imponent xemeneia, realitzada en maó vist i de forma cònica, que també s'ha conservat.

Un edifici singular del patrimoni industrial

Ca l'Aranyó és diferent d'altres exemples de l'arquitectura tèxtil que es bastiren a Catalunya al llarg del segle XIX. Així, pel que fa al sistema constructiu, és l'únic cas de fàbrica de pisos a Catalunya on s'adaptà l'estructura metàl·lica anglesa importada (que aporta la solució dels nusos entre les jàsseres, pilars i tirants) a la volta catalana, que era el sistema constructiu tradicional del darrer quart del segle XIX a Catalunya. Es pot dir que aquesta barreja de dos llenguatges és la singularitat més expressiva dels edificis.

A més, urbanísticament, fou el primer projecte industrial presentat en el municipi independent de Sant Martí de Provençals que es va concebre amb la voluntat d'implantar-se decididament a les alineacions marcades pel Pla d'Eixample d'Ildefons Cerdà, definides el 1859.

L'any 1948, Xavier Arañó, en nom de la societat Arañó i Companyia, va encarregar a l'arquitecte Joaquim Vilaseca la rehabilitació de l'extrem dret de la nau lateral, amb la construcció d'un pis més i l'habilitació del xamfrà d'accés. El seu bon coneixement en el tractament de la fàbrica de maó d'en Vilaseca, heretat del seu pare Josep -arquitecte de l'Arc de Triomf (1887), que obria l'Exposició Universal de Barcelona de 1888-, va fer que aquesta ampliació quedés perfectament integrada, i se'n fes difícil la seva apreciació.

La fàbrica va tancar l'any 1986 i les instal·lacions van començar un procés de degradació, aturat amb la decisió de la UPF de construir en aquest espai el seu nou campus de la Comunicació. Amb la rehabilitació del conjunt de Ca l'Aranyó, la UPF ha aconseguit recuperar aquest magnífic exemple del patrimoni industrial català.

El projecte de rehabilitació

El projecte de rehabilitació que s'ha dut a terme, a càrrec dels arquitectes Antoni Vilanova i Eduard Simó, manté els elements que el converteixen en un edifici singular, com són la tipologia, la concepció constructiva i la solució estructural. S'ha tingut cura de tots els detalls, valorant l'especificitat d'aquest model, i s'ha plantejat la transparència de l'estructura, amb la intenció de deixar a la vista els seus elements més característics: pilars, voltes i encavallades.

Amb un pressupost de tres milions d'euros, els objectius bàsics a l'hora de fer-ne la restauració han estat aturar el procés de degradació dels dos edificis i xemeneies preservades, un cop lliures de les construccions annexes, i fer les reparacions urgents de consolidació (estructura, fonaments, coberta i tancaments) a fi de deixar els edificis preparats per dotar-los d'un posterior ús com a equipament, sense modificar-ne les característiques formals, tipològiques i espacials.

El conjunt emblemàtic de Ca l'Aranyó està inclòs dins el Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona, amb el Nivell B (Bé Cultural d'Interès Local). També ha estat destacat per l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya, com un dels 100 elements del patrimoni industrial català.

Galeria d'imatges virtuals