[31/01/03] Inauguració del nou Arxiu Administratiu
[30/01/03] Vila Pompeu, un nou municipi a Internet
[30/01/03] Presentació del llibre Visualización de la Información
[22/01/03] Presentació de la xarxa de parcs científics
[22/01/03] Presentació de Mostrar para decir,de Jordi Pericot
[21/01/03] El periodista Jaume Arias dóna la seva biblioteca a la UPF
[20/01/03] 125 anys de telefon a l'Escola Politècnica
[17/01/03] Conferència de Richard Stallmann, artífex del free software
[16/01/03] La quinzena web en català més visitada
[15/01/03] Conferència del cineasta i antropòleg Jean Rouch
[14/01/03] Premi Josep Pla per a Héctor Bofill
[09/01/03] Inauguracio del nou curs de Biologia

Inauguració de les noves dependències de l'Arxiu Administratiu

El divendres 31 de gener es van inaugurar les noves instal·lacions de l’Arxiu Administratiu de la UPF al pati de l’edifici Roger de Llúria. És la primera vegada que es disposa d’un equipament especial per custodiar tot el fons documental que configura l'arxiu administratiu de la Universitat, la qual cosa facilitarà i millorarà l’accés i la consulta a la documentació.

L’Arxiu està especialitzat en el tractament i la custòdia de tots els documents generats i rebuts per tots els òrgans i unitats administratives i acadèmiques de la UPF, en tot tipus de suport (paper, electrònic, fílmic) i en tots els formats (textuals, gràfics, fotogràfics, vídeos, etc.).

El fons documental de l’Arxiu Administratiu de la UPF abraça el període 1990-2001 i actualment ocupa més de 700 metres lineals, que corresponen a gairebé 48.000 expedients. Tot plegat constitueix una font primària d’informació i, alhora, una part important d’un patrimoni cultural i el testimoni privilegiat dels primers anys d’història de la Universitat

Les noves dependències tenen una superfície global de 357,70 m2 i s’estructuren en dues àrees de treball: el dipòsit de documents, amb tres sales de 1.081,80 metres lineals de prestatgeria fixa, i una àrea multifuncional, on s’ubiquen els despatxos dels serveis tècnics, amb una zona per a les consultes i el processament de la documentació.

Des dels seus inicis, la UPF ha estat un referent en matèria de gestió documental, ja que ha tingut una cura especial pels seus documents, tot evitant el desordre i la pèrdua d’informació. L’objectiu ha estat, fonamentalment, implantar un sistema integrat de gestió documental basat en les tecnologies de la informació més adients.

Vila Pompeu, un nou municipi a Internet

Els Estudis de Ciències Polítiques i Gestió Pública i l’Ajuntament de Mataró col.laboren conjuntament en la construcció de Vila Pompeu, un municipi virtual i fictici que té la seva pròpia realitat social i econòmica, i un ajuntament amb totes les prestacions que li corresponen.
Es tracta, de fet, d’un simulador de gestió de l’administració local en forma de portal a internet. Els estudiants hi podran realitzar pràctiques relacionades amb la gestió i l’administració pública a partir d’un cas simulat de referència -el més real possible- i hauran d’assumir diferents rols, en especial el de treballadors públics.
L’Ajuntament virtual de Vila Pompeu es nodreix d’informació simulada que facilita l’Ajuntament de Mataró a partir de dades reals. Inclou informació històrica, cultural, geogràfica i econòmica del municipi; una descripció del consistori, una agenda, una intranet i una secció on els “vilatans” poden realitzar diferents tràmits i gestions.
El projecte Vila Pompeu és una iniciativa d’innovació docent que permetrà contextualitzar els continguts teòrics de les assignatures i realitzar pràctiques en el marc de la Diplomatura en Gestió i Administració Pública i de la Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l’Administració. Al seu torn, l'Ajuntament de Mataró podrà posar a prova diferents projectes innovadors que seran objecte de reflexió i debat per part dels estudiants.
La UPF i l’Ajuntament de Mataró van signar el 30 de gener un conveni de cooperació per tal de construir conjuntament el simulador. Aquesta col.laboració inclourà la participació de responsables i tècnics a les sessions de presentació, en la discussió de casos i en fòrums especialitzats.

Presentació del llibre Visualización de Información

Presentació de la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya

El dimecres 22 de gener es va presentar al Palau de la Generalitat la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT). Aquesta Xarxa agrupa les onze gran estructures catalanes d'innovació, la majoria d'elles vinculades a universitats.

L'objectiu d'aquesta nova associació, que posa en contacte els grans espais de producció i transferència científica i tecnològica del país, és el de crear sinergies i dinàmiques comunes, compartir recursos i informació, i establir fórmules de col·laboració en àmbits diversos.

La XPCAT està destinat a convertir-se en un actor primordial del sistema de ciència, tecnologia i empresa de Catalunya.
L'acte de presentació va ser presidit pels consellers del DURSI, Andreu Mas-Colell, i el de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, Antoni Fernández Teixidó. També hi va intervenir el rector de la UB, Joan Tugores, i el director del Parc d'Innovació Tecnològica i Empresarial La Salle, Josep Maria Piqué, que serà el primer president de la XPCAT.

Els onze espais que integren la XPCAT:

Parc Científic de Barcelona - UB
Parc Científic i Tecnològic de la UAB
Parc Científic i Tecnològic de la UdG
Parc d'Innovació Tecnològica i Empresarial La Salle
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)
Parc Mediterrani de la Tecnologia
Parc Tecnològic de Barcelona
Parc Tecnològic del Camp Tecnop@rc
Parc Tecnològic del Vallès (PTV)
TecnoCampusMataró (TCM)
Parc Tecnològic de Girona

Presentació del llibre "Mostrar para decir", de Jordi Pericot

El dimecres 22 de gener es va presentar als Estudis de Comunicació Audiovisual el llibre Mostrar para decir. La imagen en contexto, de Jordi Pericot, publicat dins de la col.lecció interuniversitària Aldea Global. En l'acte, presidit per la rectora M. Rosa Virós, van intervenir Jordi Berrio, membre de la direcció científica de la col·lecció i autor del pròleg, i Josep Joan Moreso, vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat.

A Mostrar para decir, Pericot analitza l'ús de la imatge com un acte comunicatiu en què els signes visuals estan determinats pel seu context particular, per factors socials i individuals. Segons l'autor, només tenint en compte el món possible en què es desenvolupa un acte comunicatiu en podrem esbrinar el seu sentit. No existeixen, per tant, regles universals per interpretar els processos de comunicació visual. Pericot subratlla aquest punt amb paraules de Wittgenstein: Suposar que les imatges tenen una definició única i reglada seria com "suposar que els nens que juguen a la pilota ho fan fonamentalment segons unes regles estrictes". Existeix, doncs, una diferència entre el que es mostra —la representació gràfica de la imatge-— i el que es comunica -—les referències que expressa—-. Un estudi efectiu del discurs ha de situar-se en una perspectiva pragmàtica que permeti analitzar l'origen, l'ús i els efectes produïts pels signes visuals.

Jordi Pericot ha estat catedràtic de Comunicació Audiovisual i, ben aviat, serà professor emèrit del Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual de la UPF. Ha desenvolupat una àmplia tasca investigadora i docent al voltant de la teoria de la imatge, de la comunicació i de la pedagogia del disseny, i ha elaborat una àmplia producció teòrica. Ha estat promotor i director de projectes com l'Escola Superior de Disseny Elisava, adscrita a la UPF, i, més recentment, l'Estació de la Comunicació de la Universitat.

Aldea Global és promoguda per les universitats Autònoma de Barcelona, Jaume I de Castelló, de València i Pompeu Fabra. Mostrar para decir és el títol número 13 d'aquesta col·lecció que edita obres sobre comunicació amb un ampli enfocament interdisciplinari que abraça temes de periodisme, cultura, sociologia, literatura, llengua i noves tecnologies, entre altres.

-Mostrar para decir. Jordi Pericot. Edita: Col·lecció Aldea Global. Setembre 2002.

El periodista Jaume Arias dóna la seva biblioteca a la UPF

El periodista Jaume Arias ha efectuat donació de part de la seva biblioteca particular a la Universitat Pompeu Fabra. Es tracta d'una col.lecció integrada per prop de 6.000 documents reunits al llarg de la seva trajectòria professional, que reflecteixen l'ampli ventall d'interessos intel·lectuals i periodístics del seu propietari. Aquest fons estarà catalogat i exposat a la biblioteca com a Donatiu Jaume Arias i Pilar Gabasa.

A grans trets, els volums fan referència a temes de periodisme, comunicació i premsa; història i política europea del segle XX (guerres mundials, postguerra, guerra freda, construcció europea); història i política espanyola i catalana, especialment del segle XX (guerra civil, el 98 i el pensament espanyol, les relacions Espanya/Catalunya); filosofia, assaig i pensament religiós; lingüística, narrativa i poesia castellana, catalana i francesa; producció artística europea, del continent asiàtic i el món àrab; biografies, memòries i diccionaris, i volums de temàtiques diverses que van del dret i l'economia fins a la ciència i l'exèrcit.

Jaume Arias (Barcelona, 1922) ha estat subdirector de La Vanguardia durant divuit anys i, actualment, és conseller de direcció del diari. Va iniciar la seva trajectòria periodística a El Noticiero Universal i posteriorment va col.laborar a l'ABC, Destino, France Press, Time Life i el New York Times.

En un article publicat a la revista mensual El Ciervo el juny del 2002 descriu així la configuració del seu fons:

"Mi biblioteca empezó, supongo, igual a la de muchos. Como si de plantar un árbol se tratara, con las raíces de unas obras básicas. Heredadas unas; otras de procedencia escolar. Libros de texto y lecturas de la infancia y adolescencia. Volúmenes recibidos en regalo, y algunos hasta en premio. La mayoría adquiridos en librerías de lance de aquí y de fuera, incluso en los bouquiniers a orillas del Sena, o en Perpignan, en épocas de mayor sequía y menor permisividad. Colecciones de clássicos de literaturas antiguas y modernas, pagadas a plazos. Poco a poco, se alineaban a lo ancho de unas estanterías al modo del ramaje del árbol de la ciencia, que uno distribuía ilusionadamente por materias (...) No crean que busqué reunir una biblitoca especializada de política internacional. Abundan, eso sí, los de esta disciplina debido a una parcial dedicación de mi vida periodística. Pero también ha sido fruto de la curiosidad que despertaban los aconteceres de sucesivas e inagotables actualidades. Vividos con frecuencia sobre el terreno en cortos y largos viajes que obligaban o invitaban a interesarse por los distintos países visitados..."

Des dels seus inicis, diverses persones i entitats contribueixen al creixement dels recursos d'informació de la Biblioteca amb donacions, cessions i dipòsits de llibres, revistes i altres tipus de documents.Els documents donats formen part de la col·lecció de la Biblioteca, es poden localitzar mitjançant el catàleg i consultar-los com qualsevol altre document. Dotze anys després de la seva creació, el fons de la biblioteca de la UPF arriba ja als 600.000 volums, dels quals prop del 60% provenen de donacions o dipòsits d'institucions i particulars.

La UPF commemora el 125è. aniversari de l’arribada del telèfon amb unes jornades sobre el passat i el futur de l'enginyer

A finals de desembre de 1877, Barcelona va ser l’escenari de les primeres comunicacions telefòniques que van tenir lloc a l’Estat. Cent vint-i-cinc anys després, els Estudis d’Enginyeria de Telecomunicació de la UPF van organitzar les jornades 125 Aniversari de la Telefonia a Barcelona, Catalunya i Espanya, que van tenir lloc els dies 20 i 21 de gener amb el doble objectiu de commemorar el passat i reflexionar sobre l’entorn de l’enginyer del segle XXI.
El programa de les Jornades es va dividir en quatre blocs: Perspectiva Històrica; Regulació i Competència; Situació del Sector: Estratègies per a una Crisi, i Tendències de Futur: Marcant el Camí del 150 Aniversari. Les jornades van abraçar diferents temes de l'arc cronològic que va del 1887 fins a l'actualitat, des dels precursors a l'Escola d'Enginyers fins a la Societat de la Informació.
L'acte va comptar amb el patrocini del Consell Social de la UPF. El comitè organitzador el van integrar els professors de la UPF Jacint Jordana, vicerector de Programació, Docència i Avaluació; Joan Vinyes, director de l'Escola Superior Poitècnica-Enginyeria de Telecomunicació, i Jordi López Benasat, director del màster en Direcció de Telecomunicacions i Sistemes a l'Empresa que s'imparteix a l'Institut d'Educació Contínua de la UPF.
Coincidint amb les jornades, el dilluns 20 de gener, es va descobrir al vestíbul de l’edifici França, seu actual dels Estudis d’Enginyeria de Telecomunicació, l’escultura Vies de Telecomunicació, de Pablo Martínez. Es tracta d’una al·legoria del 125è aniversari de les primeres comunicacions telefòniques interurbanes de l’Estat, que es van realitzar amb Girona i Tarragona els dies 26 i 31 de desembre de 1877, respectivament, en l’entorn de l’actual estació de França, que era l’origen de la línia de ferrocarril que anava a la frontera.


Les primeres proves. L’arribada del telèfon a la península és posterior a les primeres proves que es van realitzar a Cuba l’octubre de 1877 utilitzant uns aparells Bell. Dos mesos més tard, a primers de desembre, el propietari d’un establiment barceloní d’objectes de física, Francesc Dalmau, va fer unes primeres proves a l’Escola Industrial amb uns telèfons Graham Bell, que no van resultar prou satisfactòries. Uns dies després, el mateix Dalmau va realitzar una segona prova amb uns nous aparells que havia fabricat al seu taller seguint el sistema Bell. Així, la nit de Sant Esteve, Dalmau va efectuar una trucada utilitzant la línia telegràfica existent entre les estacions de ferrocarril de Barcelona i Girona, que es considera la primera trucada interurbana que va produir-se a Espanya, i, a més, amb aparells construïts aquí.
Finalment, el diumenge 30 de desembre de 1877 té lloc la primera conversa telefònica urbana, que es va realitzar sobre la línia telegràfica militar que unia la Ciutadella —aleshores fortalesa militar— i el castell de Montjuïc, amb uns telèfons alemanys de la marca Heller, que modificaven la patent de Bell. El Diario de Barcelona del dimarts 1 de gener de 1878 ho va explicar així:
“El domingo último se verificó, con asistencia de los señores Capitan general, Gobernador civil, Alcalde constitucional, jefes de graduacion y otras muchas personas, una nueva prueba del “Teléfono”, entre la Ciudadela y el castillo de Montjuich. La prueba se hizo con aparatos alemanes, bajo la direccion del óptico señor Font. Las referidas autoridades se hallaban en el cuartel de la Ciudadela, desde donde el Capitan general estuvo conversando un buen rato con el Gobernador de Montjuich, y luego se ordenó que se dieran en el castillo algunos toques de corneta que se oyeron en la Ciudadela como si se tocara allí mismo”.
Una nova conversa, ara entre Barcelona i Tarragona, va tenir lloc l’endemà de la trucada de Barcelona. A Madrid, les proves fer-se durant la primera quinzena de gener de 1878.

Conferència de Richard Stallman, fundador del moviment per al software lliure

El creador del moviment per al software lliure i fundador de la Free Software Foundation, Richard Stallman, va participar el 17 de gener en la sessió New Trends in Free Software, organitzada pel Grup de Tecnologia Musical de l’Institut Universitari de l’Audiovisual de la UPF, amb la conferència "El risc de les patents de software". Aquesta trobada s'inscriu en el marc d'AGNULA —acrònim de A GNU/Linux Audio Distribution—, un projecte impulsat per la Comissió Europea a l’abril del 2002, que té com a objectiu estendre l’ús del programari lliure en el desenvolupament de la producció musical i multimèdia. Està coordinat pel Centro Tempo Reale de Florència, i en formen part l’IRCAM (París), el Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra, el Grup de Música Acústica del Kung Tekniska Hogskolan (KTH, Estocolm), la Free Software Foundation Europe i Red Hat France.
Stallman (Nova York, 1953) va explicar en aquesta sessió com les patents de software obstrueixen el desenvolupament del programari, ja que, a diferència d’altres patents, aquestes limiten la possibilitat d’aportar noves idees i, per tant, de millorar un programa informàtic. Qualsevol decisió en aquest sentit comporta el risc de ser demandat. Algunes investigacions econòmiques revelen que aquesta circumstància endarrereix, fins i tot, el progrés.
El moviment del software lliure, creat per Stallman el 1984, defensa la llibertat de l’usuari a l'hora d'utilitzar un programa informàtic, com i a on vulgui, de modificar-lo les vegades que desitgi, de copiar-lo i de distribuir-lo als altres usuaris.
Richard Stallman, llicenciat en Física per la Universitat de Harvard (1984), va promoure el moviment arran d'un incident succeït mentre treballava com a programador al Laboratori de Intel·ligència Artificial de l'Institut Tecnològic de Massachusetts: la impressora que utilitzava es va espatllar i el fabricant es va negar a revelar-li el codi font de l’aparell, és a dir, les instruccions del sistema de programació. A partir d'aquell moment, va decidir abandonar el seu lloc de treball per crear el Projecte Gnu i desenvolupar un sistema operatiu lliure, el GNU (acrònim de GNU’s Not Unix), per donar als usuaris la llibertat que havien perdut en adquirir un ordinador amb un software comercial.
Actualment s’estima que en el món hi ha uns 20 milions d’usuaris —el buscador Google, la llibreria virtual Amazon, la Junta d’Extremadura o la Universitat Jaume I de Castelló, entre d’altres— que utilitzen el sistema GNU/Linux, una combinació del conjunt de programari lliure desenvolupat sota el projecte GNU, que impulsa Stallman, i el nucli Linux, ideat l'any 1991 per l'informàtic finlandès Linus Torvalds. Es preveu que aquesta xifra augmenti exponencialment i es converteixi en una alternativa a la utilització del software comercial de les grans empreses informàtiques.

-Informació sobre el moviment del software lliure:
http://www.gnu.org/home.ca.html (web en català)
http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.html
http://www.gnu.org/gnu/thegnuproject.html
http://www.gnu.org/philosophy/free-software-for-freedom.html
http://www.gnu.org/gnu/linux-and-gnu.html
http://www.gnu.org/gnu/why-gnu-linux.html
http://www.gnu.org/philosophy/free-doc.html

La UPF, la quinzena web en català més visitada

La web de la UPF ocupa el lloc número quinze en un rànquing de les webs en català més visitades, segons ha publicat vilaweb.com. Aquesta classificació ha estat elaborada a partir del nou sistema de control d’audiències d’internet que ha promogut l’empresa nord-americana Alexa, el qual permet, per primera vegada, obtenir les dades de consultes de la majoria de webs del món.
La relació d'Alexa inclou milers de webs en llengua catalana, i en els primers llocs del rànquing hi ha les de la Caixa, la Generalitat de Catalunya, El Periódico, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat Valenciana i les universitats Oberta de Catalunya, de Barcelona i Politècnica de València, entre altres. En la classificació mundial, la web de la UPF es troba entre les 30.000 més visitades. El primer lloc de la classificació l'ocupa Yahoo!, seguit de Microsoft Network i de les coreanes Daum.net i Naver.com.

Conferència de Jean Rouch als Estudis de Comunicació Audiovisual

El cineasta i antropòleg francès Jean Rouch va oferir el 15 de gener a l'auditori de l'edifici Rambla una conferència en el marc dels Estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF. L'acte va ser presentat pel professor Domènec Font, vicedegà dels Estudis.
Jean Rouch (París, 1917) és conegut com el creador de l'anomenat cinéma vérité. Des dels inicis de la seva trajectòria, la seva càmera ha estat al servei dels estudis etnològics. Ha viatjat pel Senegal, Níger, Mali i Ghana en missions d'estudi tot filmant els rituals de la vida quotidiana de l'Àfrica. La seva mirada d'etnògraf ha passat també per París al costat del teòric Edgar Morin, amb el qual va treballar en el documental Chronique d'un été.
Rouch ha estat guardonat en diverses ocasions als festivals de Venècia, Cannes i Berlín. Ha estat director de la Cinemateca Francesa i actualment és director de recerca honorari al CNRS. De la seva obra, que integra documentals etnogràfics, sociològics i ficcions, en destaquen els títols Initiation à la danse des possédés (1948-49), Moi, un noir (1958), La pyramide humaine (1959), Un sketch dans Paris vu par (1965), Petit à petit (1970) i Cocorico Monsieur Poulet (1977).

Premi Josep Pla per al professor Héctor Bofill

Héctor Bofill, professor associat de Dret Constitucional de la UPF, ha rebut el 35 Premi Josep Pla per L'últim evangeli, una novel.la desenvolupada en dues trames que tracta, en paraules de l'autor, sobre la descomposició imminent del món occidental.
Bofill (Badalona, 1973) és membre de la nova fornada de joves poetes en llengua catalana. Altres obres seves són Poema de Calipso, La reconstrucció de l'Aristocràcia i La revolució silenciosa, amb què va guanyar la Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona del 2001.
El premi Josep Pla és convocat per Edicions Destino per a obres de prosa escrites en llengua catalana, inèdites i d'autors vius, i està dotat amb 6.010,12 euros.

Biologia inaugura el nou curs amb una conferència de Juan Valcárcel

Juan Valcárcel, investigador del Centre de Regulació Genòmica (CRG), va inaugurar el 9 de gener el curs 2002-2003 dels Estudis de Biologia de la UPF amb la conferència “ARN Interference”. En l’acte acadèmic van participar la rectora de la Universitat, M. Rosa Virós; el director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, Claudi Alsina; el degà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, Jordi Pérez, i el director del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Miguel López-Botet.
Com a investigador del CRG, Valcárcel està integrat dins el programa de regulació genètica que coordina Miguel Beato del Rosal, en concret dins el projecte “Regulació del splicing alternatiu pre-mRNA durant la diferenciació cel.lular, el desenvolupament i la malaltia”.
Juan Valcárcel ha estat investigador del Centre de Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Madrid (1990) i de la Universitat de Massachusetts (1991-1995); ha participat en el nucli de recerca del Laboratori Europeu de Biologia Molecular (1996-2002) i, des del juny del 2002, forma part de l’equip del Centre de Regulació Genòmica, integrat dins el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, actualment en construcció, que promou la UPF juntament amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Els estudis de biologia de la UPF, amb un perfil de biologia humana i una durada de cinc anys, tenen una orientació biosanitària i s’organitzen en tres itineraris formatius: la indústria farmacèutica i biotecnològica, els laboratoris d’anàlisis clíniques i la recerca biomèdica. El primer any acadèmic d’aquesta llicenciatura es va iniciar el curs 1998-99, de manera que al juny vinent es graduarà la primera promoció.
La Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF ha rebut aquest curs una Distinció Jaume Vicens Vives a la Qualitat Docent Universitària, guardó que concedeix el Govern de la Generalitat a proposta del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació. La Facultat ha estat premiada pel seu projecte educatiu, on destaquen el programa de tutories personalitzades i el sistema d'avaluació del rendiment acadèmic dels estudiants.