14/10/03

// Presentació a la UPF dels primers resultats de l'Enquesta Social Europea (ESE)

El dimarts 14 d'octubre s'han presentat a la UPF els primers resultats de l'Enquesta Social Europea, un ambiciós estudi comparatiu sobre les actituds, els atributs, les percepcions, els comportaments i les conductes dels ciutadans europeus, especialment pel que fa als àmbits econòmic, social i polític. L'estudi està finançat per la Fundació Europea de la Ciència i la Comissió Europea.
La realització d'aquest estudi a l'estat espanyol ha estat finançada pel Ministeri de Ciència i Tecnologia i el DURSI. El professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF Mariano Torcal n'és el coordinador.

La primera edició de l'enquesta s'ha basat en una mostra de 29.500 ciutadans de 22 estats europeus, entre ells l'espanyol. Les respostes propocionen informació de gran interès sobre el comportament, els valors i les percepcions dels europeus en temes diversos: el fenomen de la immigració, la seguretat ciutadana, la confiança en el sistema judicial i en els polítics, la sociabilitat en el temps lliure, el consum de mitjans de comunicació i l'accés a Internet, entre d'altres.

Algunes de les conclusions són les següents:

-Mitjans de comunicació. Els ciutadans de l'estat espanyol en consumeixen molts menys que la resta d'europeus: el 33% no escolta mai la ràdio en dies laborables i el 46% no llegeix mai el diari.
-Internet. El 61% dels enquestats espanyols no hi tenen accés, mentre que a Suècia, Eslovènia, Finlàndia, Holanda o Suïssa aquest percentatge és tan sols del 20-25%.
-Justícia i política. Espanya es troba entre els països més crítics amb el sistema judicial i els polítics, a qui atorguen, respectivament, una confiança de 4,3 i 3,4 sobre una escala de 10 punts. Globalment se senten satisfets amb el funcionament del sistema democràtic -fins i tot més que a la Gran Bretanya- si bé es manifesta un alt desinterès pels assumptes polítics.
-Inseguretat. Espanya es troba entre els cinc països europeus on s'han produït més robatoris o agressions en el darrer lustre: el 24% declara haver-ne estat víctima. Això es tradueix amb un clar sentiment d'inseguretat ciutadana. Grecs i irlandesos, en canvi, se senten insegurs per motius afectius.
-Prioritats vitals i vida pública. Els ciutadans de l'estat espanyol atorguen la puntuació mitjana més alta, un 9,4, a la família. A continuació hi posen les amistats (8,3), el temps lliure (8), el treball (7,8) i la participació en voluntariat (5,6). Suspenen la religió (4,7, una excepció entre els països de forta tradició catòlica) i l'interès per la política (3,7). Els països mediterranis i els de l'Europa de l'est atorguen més rellevància a la seva vida laboral que els veïns anglosaxons i de l'Europa del nord. En general, la vida pública i associativa dels europeus són considerades irrelevants per a la vida personal.
-El bon ciutadà. L'espanyol mig té un amor al proïsme sense rèplica a cap altre país. La seva concepció de la ciutadania prioritza els comportaments relacionats amb les vides privades dels altres, mentre que els europeus posen l'accent en la participació electoral i l'obediència a les lleis.
-Participació. Es dóna la paradoxa que els espanyols són els que donen una importància més gran a les associacions en la seva vida i, en canvi, són els que menys hi col.laboren.
-Immigració. En general, els resultats de l'enquesta revelen que els espanyols, comparats amb altres europeus, mostren actituds relativament més positives cap a la immigració i, juntament amb els suecs, són els menys predisposats a veure el fenomen com un problema. Les posicions de duresa davant els immigrants que cometen delictes són molts menys esteses que en altres països europeus. En general, els espanyols són poc racistes i ni tan sols el 10% creu que la raça o la situació econòmica del país de procedència ha de ser motiu de discriminació en l'admissió dels immigrants.

>Dossier de Premsa. Primers resultats de l'Enquesta Social Europea.
>Més informació