La revolució tecnològica i de les comunicacions que s'ha produït
en els darrers anys, d'una banda, i la consolidació de la Unió Europea
com a espai sense fronteres interiors, de l'altra, han afavorit
enormement els intercanvis i la interacció de persones i de cultures
fins ara distants i han introduït nous hàbits, noves oportunitats
i necessitats i, també, probablement, noves amenaces. Aquesta nova
situació, que previsiblement no farà sinó intensificar-se en el
futur, obliga molt probablement les societats actuals -i molt especialment
aquelles en què es parla una llengua minoritària o relativament
minoritària- a revisar i potser fins i tot a replantejar-se o a
redefinir algunes de les premisses en què s'han basat fins ara,
molt especialment pel que fa a l'espai que ha d'ocupar la pròpia
llengua i cultura en la relació amb les altres llengües i cultures
i a la seva presència en el món.
