El present estudi s'ha estructurat en les dues fases següents:
La primera fase del treball va consistir a enviar una carta al mes de maig de 1997 (vegeu l'annex 1) a les oficines de relacions internacionals de totes les universitats dels països esmentats en el punt anterior (127 universitats en total), en la qual se'ls demanava que indiquessin, en termes tan exactes com fos possible i per al curs 1996-97, els percentatges de docència en la llengua pròpia, en anglès i, si era el cas, en altres llengües. En aquest cas la font de la qual es van extreure tant les universitats com les adreces postals corresponents va ser l'anuari The World of Learning 1997 (47a. ed. Londres: Europa Publications, 1996), un directori acadèmic d'abast mundial que s'edita anualment al Regne Unit. Si bé inicialment l'estudi havia de començar i acabar amb aquesta exploració, el relativament baix nivell de respostes obtingudes (47 sobre el total de 127 universitats esmentat, és a dir, el 37%) ens va fer pensar en la necessitat de trobar una manera de completar l'anàlisi iniciada utilitzant un mètode diferent, que és el que es va utilitzar posteriorment en la segona fase de l'estudi. D'altra banda, aquesta primera fase s'ha completat posteriorment amb la indicació de la llengua o llengües de la docència que figuren en cada cas en el directori acadèmic esmentat.
La segona fase de l'estudi, que es va fer entre el primer i el segon trimestre del curs 1998-99 i que ha estat subvencionada per la Direcció General d'Universitats del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, va consistir a visitar la pàgina web de totes les universitats en qüestió -i també, en aquest cas, les dels Països Catalans- per tal de completar la informació obtinguda en la primera fase de l'estudi. Així, en aquesta segona fase s'han buscat les informacions següents: a) tota la informació relativa a la llengua en ella mateixa o a la situació sociolingüística del país, i també la llengua o llengües en què s'ha publicat la pàgina web; b) tota la informació relativa a la llengua o llengües de la docència; i c) tota la informació relativa als requisits lingüístics que cal complir per fer-hi una estada en règim d'intercanvi o per cursar-hi estudis. En aquest cas l'adreça de la pàgina web de cada institució es va obtenir a partir de llistes en línia (http://www.mit.edu:8001/people/cdemello/univ.html, www.braintrack.com i un cert nombre de llistes nacionals que es van trobar majorment en la secció d'enllaços externs dels llocs web de les universitats) i, en alguns casos, utilitzant un cercador.
Cal dir que la llista d'universitats de la primera fase no coincideix exactament amb la de la segona fase, ja que en el primer cas hi ha 127 universitats i en el segon 146, és a dir, prop d'un 15% més. Entenem que aquest fet, que potser d'entrada pot sobtar una mica, es deu bàsicament a tres motius: en primer lloc, al fet que, com comentarem tot seguit, no hi ha unanimitat a l'hora de definir què és una universitat; en segon lloc, al fet que les fonts consultades han estat diferents; i, en tercer lloc, al fet que entre una fase i l'altra han passat prop de dos anys, durant els quals és possible que s'hagi produït alguna modificació en el mapa universitari d'algun dels països estudiats.
Contràriament al que podria semblar, hi ha, com apuntàvem, poc consens sobre què és una universitat, i la casuística que es dóna és diversa. Així, per exemple, d'acord amb la pàgina web de la Universitat de Linköping, a Suècia només hi ha sis universitats (presumiblement les que inclouen la paraula universitat en la seva denominació), tot i que högskolan (literalment, "escola superior") es tradueix constantment com a "universitat", i les pàgines web de les altres institucions sueques incloses en l'estudi semblen indicar que caldria considerar-les com a tals. Ben al contrari, hi ha institucions docents que tot i dur el nom d'universitat imparteixen únicament cursos breus o estacionals, motiu pel qual queden excloses de l'estudi, mentre que n'hi ha d'altres que tot i no incorporar la paraula universitat en la seva denominació en tenen l'estatus a tots els efectes (com per exemple l'Åbo Akademi, a Finlàndia), i han estat, per tant, incloses en l'estudi. Una situació semblant és la que es produeix amb les universitats tècniques o politècniques, que en el cas dels Països Catalans tant The World of Learning com la pàgina web de Braintrack inclouen dins la categoria no universitària de "polytechnics", si bé també com a part essencial del sistema universitari, a diferència de les antigues politècniques britàniques. D'altra banda, algunes universitats s'han pres en consideració en l'estudi però només secundàriament, com a campus descentralitzats o com a part integrant d'una universitat central; aquest seria el cas de la Universitat del Quebec, que té sis campus territorials, o de la Universitat Oberta de Jutlàndia (Jysk Aabent Universitet), que en realitat no és sinó una divisió de la Universitat d'Aarhus.