A partir de tot el que hem vist i comentat en els punts anteriors, creiem que és possible formular una de sèrie de conclusions de caràcter general. Serien les següents:
· En termes generals, les universitats analitzades utilitzen la llengua pròpia amb tota normalitat a tots els nivells, si bé s'observa una tendència clara i creixent a servir-se també de l'anglès per afavorir els intercanvis internacionals.
· L'anglès és la llengua que s'utilitza amb caràcter general com a llengua de comunicació internacional, si bé en alguns casos l'alemany i el francès, bàsicament, mantenen una certa presència.
· Com a norma general, s'utilitza l'anglès per afavorir la mobilitat i els intercanvis, però només en la mesura en què la demanda ho requereix, com ho demostra el fet que en molts casos hi ha cursos que només s'imparteixen en anglès si s'hi inscriuen estudiants estrangers.
· Generalment l'oferta acadèmica en anglès es redueix a cursos breus o específics en el marc del primer i el segon cicle, tot i que en alguns casos s'estan començant a oferir titulacions completes en aquesta llengua. Per contra, l'oferta de cursos en anglès és molt superior en el tercer cicle, especialment pel que fa als programes de màster.
· El coneixement de la llengua nacional continua sent un requisit que han d'acreditar els estudiants que volen cursar estudis regulars conduents a un títol oficial. En molts casos, però, també s'exigeix als estudiants que acreditin un nivell suficient d'anglès, en la mesura en què alguns cursos i gran part de la bibliografia són en aquesta llengua.
· S'observa una certa tendència, encara incipient, a oferir als estudiants estrangers la possibilitat de redactar en anglès els exàmens i els treballs corresponents a cursos impartits en la llengua nacional. Això equival en la pràctica a rebaixar en alguns casos els requisits lingüístics a un coneixement passiu de la llengua nacional, però comporta, alhora, la necessitat que el professorat tingui si més no un coneixement passiu de la llengua anglesa.
Tenint en compte aquestes conclusions i la realitat actual de les universitats de parla catalana, tot seguit apuntem una sèrie de constatacions i fem una sèrie de reflexions amb la voluntat de contribuir al fet que les nostres universitats trobin l'equilibri necessari entre la preservació de la pròpia identitat i la necessària internacionalització, que es tradueix tant en la presència d'estudiants, de professors i d'investigadors de fora del nostre territori com en la necessitat de relacionar-se amb l'exterior. Amb tot, cal entendre aquestes constatacions i aquestes propostes com una simple reflexió en veu alta de l'autor d'aquest treball, efectuades a la llum del que ens ha semblat que podria desprendre's de l'estudi efectuat, i no tenen, per tant, més valor que aquest.
· Les universitats catalanes estan en posició de desavantatge respecte a les dels països de la mostra pel fet que el marc legal en què es mouen té unes limitacions clares i impedeix o dificulta enormement la plena normalització de la llengua nacional. Per contra, l'existència de serveis lingüístics més o menys desenvolupats i, en grau divers, l'obtenció sistemàtica de dades pel que fa als usos lingüístics i la implementació d'altres eines i instruments de suport de la llengua pròpia (comissions de política lingüística, xarxes de dinamització, reglaments d'usos lingüístics, vocabularis específics, etc.) són un element enormement positiu que singularitza les universitats de parla catalana i que contribueix a contrarestar limitacions derivades del marc legal, del grau de coneixement de la llengua pròpia i, en alguns casos, de dinàmiques socials no prou favorables al restabliment d'aquesta com a vehicle dominant de comunicació.
· Sembla que tant les universitats de l'àmbit català en general com els seus respectius serveis lingüístics avancen en la bona via cap a la gestió del multilingüisme. L'adquisició d'eines de traducció automàtica, que ja fa temps que estudiem, també ha de ser un recurs molt útil i econòmic que supleixi en certa manera la manca de coneixements generals d'anglès al nostre país de cara a generar més publicacions i informació institucional en aquesta llengua.
· Amb tot, és evident que el català hauria de tenir, com a llengua pròpia de les nostres universitats, un clar predomini en tots els àmbits. Al nostre entendre, i basant-nos en la praxi general observada en el conjunt de les universitats estudiades, el percentatge de docència en la llengua pròpia hauria de situar-se en el primer i segon cicle en un 80% o per sobre d'aquesta xifra, mentre que el com a molt 20% restant hauria de repartir-se entre el castellà i l'anglès. El mínim irrenunciable a llarg termini seria al nostre entendre el 70% de la docència en la llengua pròpia -és a dir, lleugerament per sobre dels dos terços.
· En aquest mateix sentit, caldria reforçar les actuacions de suport a la llengua catalana que s'han dut i es duen a terme actualment, i especialment les accions encaminades a facilitar que els estudiants i els professors que han de fer una estada en una universitat de llengua catalana puguin començar a familiaritzar-se amb la nostra llengua ja abans de venir i, també, els cursos i recursos per formar-se en llengua catalana un cop sobre el terreny.
· D'altra banda, però, les universitats haurien de potenciar el coneixement i l'ús de la llengua anglesa per part de les comunitats universitàries respectives. En aquest sentit, caldria atorgar a l'anglès l'estatus de "llengua de treball" (al costat del català, llengua pròpia, i del castellà, llengua oficial). L'objectiu a mig termini hauria de ser que tant els estudiants com el professorat tinguessin com a mínim un coneixement passiu de la llengua anglesa, amb l'objectiu que els estudiants poguessin, entre altres coses, efectuar intercanvis, consultar bibliografia o fins i tot seguir un curs en aquesta llengua, i que els professors poguessin, per la seva banda, participar en grups de recerca internacionals, consultar bibliografia o corregir exàmens i treballs en anglès, entre altres aspectes. Un coneixement suficient de la llengua anglesa per part del món universitari català permetria disposar del vehicle internacional de difusió bibliogràfica i científica per excel·lència, amb la qual cosa el recurs a la llengua espanyola per a la mateixa finalitat perdria probablement bona part del sentit que pugui tenir actualment.
· Per tant, les universitats haurien d'exigir a tots els estudiants i a tots els professors el coneixement passiu del català, com a llengua pròpia, i en la mesura del possible, també el coneixement passiu del castellà, com a llengua oficial, i de l'anglès, com a llengua de treball. Aquests requisits no serien aplicables, però, als estudiants d'intercanvi ni als professors visitants o convidats, que n'hi hauria prou que coneguessin bé alguna de les tres llengües. Hauria de quedar clar, però, que el no-coneixement o la no-comprensió d'alguna d'aquestes llengües seria un impediment individual a la plena realització acadèmica com a estudiant o com a professor que en cap cas no hauria d'incidir sobre els usos lingüístics col·lectius i generalment establerts.
· Com a conseqüència directa del fet de declarar l'anglès llengua de treball de les nostres universitats, tots els professors podrien recomanar bibliografia en anglès i tots els estudiants tindrien dret a redactar els exàmens i els treballs en qualsevol de les tres llengües. En una primera fase, fins que el coneixement de l'anglès no fos general, caldria que els departaments garantissin col·lectivament aquest dret per suplir eventuals mancances individuals dels seus professors, amb el concurs tècnic, quan calgués, dels serveis lingüístics.
· Paral·lelament, caldria intensificar la formació del PAS en llengua anglesa, i implementar serveis d'autoaprenentatge també en aquesta llengua. L'adquisició d'eines de traducció automàtica que facilitessin la generació de textos en anglès seria també, com ja hem apuntat, un gran ajut en aquest sentit.
· Caldria articular una oferta específica en anglès per als estudiants d'intercanvi que estigués, a més, oberta als estudiants del país. Això contribuiria a fomentar el coneixement de l'anglès per part dels nostres estudiants i en milloraria, per tant, la competitivitat a escala internacional.
· Caldria vehicular a través de les pàgines web i de les publicacions respectives tant els requisits, les recomanacions i la informació de caràcter lingüístic de cada institució com especificar clarament, assignatura per assignatura, l'oferta acadèmica existent en les diverses llengües.
· Els cursos de llengües i de literatures estrangeres s'han de regir, com ja es fa tant aquí com arreu, per la seva pròpia dinàmica lingüística.