NOMENCLATURA UNIVERSITÀRIA
CATALÀ ↔ ANGLÈS
Maig del 2009
1. Introducció
La mobilitat creixent de l'alumnat i la internacionalització de l'entorn universitari estan plantejant reptes nous a les universitats catalanes. Un d'aquests reptes toca de ple els serveis lingüístics: la proliferació i diversitat de textos que s'han de redactar en llengua anglesa. A diferència de l'àmbit de la recerca, que fa molts anys que utilitza l'anglès com a lingua franca, fins ara, l'àmbit institucional havia funcionat amb normalitat en la llengua autòctona. Ara, però, la necessitat de trobar mercats nous i d'atreure estudiants d'arreu del món fa que aquesta situació estigui canviant. No només hi ha un increment del nombre de documents que s'han de traduir, sinó que, a més, aquests documents són de tipologies més diverses. Si fa uns anys el gruix de l'assessorament en llengua anglesa se centrava a revisar els articles de recerca, ara hi ha una demanda creixent de traduccions de contractes, de memòries acadèmiques i econòmiques, de plans estratègics, de programes d'assignatures, de normatives, de pàgines web, de certificats, d'expedients i d'altres documents propis de l'àmbit institucional.
Per als professionals de l'assessorament responsables de traduir tota aquesta documentació, aquest canvi planteja principalment dos reptes. Un és quantitatiu: com es pot assumir aquesta demanda nova amb els recursos disponibles? L'altre -la raó de ser d'aquest document- és qualitatiu: com s'han d'expressar els conceptes de la realitat universitària catalana en llengua anglesa perquè siguin comprensibles per a un públic molt divers arreu del món? És cert que la terminologia científica és complexa, però en molts casos els conceptes estan ben establerts i tenen l'origen en la tradició científica anglosaxona. No es pot dir el mateix, però, de la terminologia institucional. Davant d'un terme propi de l'àmbit universitari català, el traductor té una gamma àmplia de traduccions possibles. La tria de la solució més adient no és fàcil, i això implica que dos traductors sovint arriben a traduir el mateix terme de maneres diferents. I, encara més, el mateix traductor -si no porta un bon control de la terminologia emprada- pot traduir el mateix terme de maneres diferents en moments diferents.
Conscients del problema generat pels processos nous en els quals estan immerses les universitats catalanes, els serveis lingüístics universitaris, en una jornada que va tenir lloc el 15 de maig del 2008 a la UOC, van proposar elaborar una nomenclatura institucional per facilitar la tasca dels traductors i garantir la coherència terminològica de la documentació interuniversitària i intrauniversitària. Per dur a terme aquest projecte es va constituir el Grup Interuniversitari de Nomenclatura en Anglès (GINA), format per, com a mínim, un membre de totes les universitats presents a la jornada. El resultat d'aquesta proposta és el document que teniu entre mans.
2. Membres del GINA
El grup de treball està format per les universitats següents:
• El Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), representat per Fiona Kelso, David Owen i Lluc Potrony.
• Els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona (UB), representats per Peter Cottee i Barnaby Noone.
• El Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona (UdG), representat per Peter Redmond.
• El Servei Lingüístic de la Universitat de Lleida (UdL), representat per Josep-Enric Teixidó.
• El Servei Lingüístic de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), representat per David Cullen.
• El Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), representat per Alan Lounds i Luci Vázquez.
• El Gabinet Lingüístic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), representat per Albert Servitje.
• El Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili (URV), representat per John Bates i Christian Brassington.
• Els Serveis Lingüístics de la Universitat de Vic (UVic), representats per Oriol Portell.
3. Criteris d'elaboració de la nomenclatura
a) Selecció dels termes
La primera tasca del GINA va ser elaborar una llista de termes susceptibles de ser traduïts. Es van seguir els criteris següents:
• Els termes havien de ser d'ús freqüent.
• Els termes havien de pertànyer a l'àmbit institucional de les universitats.
• Els termes havien de ser comuns, si no a totes, a la majoria d'universitats representades.
• Els termes havien de presentar alguna dificultat de traducció.
Cal dir que la llista final no és exhaustiva ni pretén satisfer totes les necessitats de traducció de les universitats. Senzillament, és un primer pas en un intent col·lectiu per trobar respostes consensuades a problemes comuns.
b) Traducció dels termes
Quan es tradueix un text, una de les primeres preguntes que s'ha de fer és qui n'és el destinatari. En el cas que ens ocupa, els destinataris dels textos institucionals universitaris són d'orígens molt diversos, majoritàriament no parlen anglès com a llengua materna i desconeixen la realitat de Catalunya i de les universitats catalanes. Aquest fet condiciona la selecció de les equivalències per als termes proposats. Bàsicament, es van tenir en compte, en més o menys grau, els quatre procediments de traducció següents:
Transferència / Transcripció
Aquest procediment de traducció consisteix a passar els termes de la llengua de partida -en aquest cas el català- directament a la llengua d'arribada -en aquest cas l'anglès- sense cap mena de modificació. Sovint s'escriuen en lletra cursiva per indicar-ne l'origen estranger. Alguns exemples de termes que utilitza l'anglès actualment, i que han entrat a l'idioma mitjançant aquest procediment, són café, coup d'état i macho. És un procediment que es pot utilitzar si hi ha lloc en el text per aclarir conceptes (per exemple, Next Saturday the Erasmus students will be invited to eat calçots, a sort of barbecued spring onion).
Ara bé, en el context d'una nomenclatura, que no dóna gaire marge per a aclariments, i tenint en compte que els nostres lectors tenen pocs coneixements o nuls de la cultura catalana, és preferible buscar alternatives a aquest procediment.
Equivalència cultural
Aquest procediment tradueix el terme de la llengua de partida per un concepte equivalent en la cultura de la llengua d'arribada. Per exemple, en un text destinat a uns lectors britànics, els termes batxillerat i rector es podrien traduir per A-levels i vice-chancellor.
Per als nostres propòsits, però, aquest procediment comporta alguna dificultat. En primer lloc, els nostres destinataris no solen ser només d'una cultura, sinó que són d'arreu del món. Si utilitzem el Regne Unit o els Estats Units com a model, és possible que produïm textos opacs per als lectors que desconeixen com funcionen o com s'estructuren les universitats en aquests països. Fins i tots els britànics i els nord-americans no estan familiaritzats amb alguns termes que es fan servir als països respectius. En segon lloc, les equivalències culturals de vegades creen confusió o són poc adequades, perquè les cultures gairebé mai no són miralls. Per acabar, fins i tot en el context d'un únic país, hi poden haver cultures universitàries diferents i, per tant, variació terminològica. Al Regne Unit, per exemple, es pot referir a la màxima autoritat d'una universitat amb diversos termes: vice-chancellor, principal i rector, entre d'altres.
No volem localitzar els nostres textos, atès que la idea és que siguin comprensibles en una gamma de cultures diferents molt àmplia. Ara bé, el pes de la Gran Bretanya i dels Estats Units en el món actual és innegable i, en alguns casos, la nomenclatura deixa en mans dels usuaris la possibilitat d'optar per un terme més propi d'una cultura o de l'altra (per exemple, l'ús de president com a traducció del terme rector o l'opció de triar entre lecturer i professor com a traduccions del terme professor). Per regla general, però, les equivalències culturals es fan servir de manera restringida pels motius que ja s'han explicat i, si cal reflectir alguna característica o idiosincràsia cultural, la cultura reflectida serà la catalana.
Equivalència funcional
Aquest procediment consisteix a utilitzar en la llengua d'arribada una paraula neutra des del punt de vista cultural, a vegades modificada per crear un terme específic (per exemple, traduir Generalitat com a Catalan government o batxillerat com a upper secondary school education). D'aquesta manera, s'omple el buit existent entre la llengua o cultura de partida i la llengua o cultura d'arribada.
Calc / Traducció literal / Traducció directa
Aquest procediment consisteix a traduir literalment el terme o sintagma, perquè la traducció ja està reconeguda, perquè el concepte és fàcilment comprensible en la llengua d'arribada (encara que, potser, no sigui un concepte establert) o perquè s'ha de reflectir una realitat de la cultura de partida que no es pot resoldre per mitjà d'un altre procediment de traducció. En aquest últim cas, les traduccions poden semblar una mica estranyes a primera vista i, fins i tot, requereixen una explicació o uns coneixements de la cultura de la llengua d'arribada perquè siguin del tot comprensibles. Malgrat aquesta estranyesa inicial, aquests termes sovint s'acaben acceptant i utilitzant amb normalitat. Alguns exemples de termes traduïts de manera literal serien Department Council, university institute i adapted subject.
4. Metodologia
En un primer moment, el grup de treball es va dividir en dos equips: un era responsable de fer propostes i l'altre de revisar-les i fer contrapropostes. L'objectiu que tenien era elaborar conjuntament una nomenclatura català-anglès de terminologia universitària en format de full de càlcul, en dues columnes (columna A: mots i sintagmes en català; columna B: traducció d'aquests mots i sintagmes a l'anglès).
Des del juny del 2008 fins a l'abril del 2009, mes en què el projecte es dóna per enllestit, el grup ha completat una sèrie de tasques que han passat per tres fases diferents:
Fase 1. Proposta i consens de les entrades en català
L'equip de propostes va presentar l'esborrany d'una columna d'entrades en català (columna A) distribuïdes en camps temàtics diferents, tots relacionats amb el llenguatge universitari no científic. L'equip de contrapropostes va proposar afegir o modificar entrades o camps, fins a arribar a una versió definitiva de la columna, amb un total de 14 camps temàtics i 274 entrades: Universitats de parla catalana (20 entrades); Òrgans de govern col·legiats (7 entrades); Òrgans de govern unipersonals (20 entrades); Centres docents (10 entrades); Departaments, serveis i altres institucions (22 entrades); Personal (36 entrades); Titulats i títols (25 entrades); Vocabulari relacionat amb els estudis (53 entrades); Tràmits administratius i documentació (24 entrades); Avaluació (28 entrades); Mobilitat (3 entrades); Acollida cultural i lingüística (10 entrades); Catalunya (5 entrades), i finalment Miscel·lània (11 entrades).
Fase 2. Proposta i contrapropostes de les entrades en anglès
L'equip de propostes va presentar l'esborrany de la traducció d'aquests mots i sintagmes a l'anglès. L'equip de contrapropostes va donar el vistiplau a les propostes de traducció i va proposar alternatives més idònies i traduccions alternatives per a una mateixa entrada, per raons de sinonímia o bé per diferència de sentit segons el context.
Finalment, l'equip de propostes va elaborar un full de càlcul nou com a document de treball per a la tercera fase, en el qual figuraven totes les contrapropostes de traducció i alguns comentaris sobre la conveniència d'incloure-les.
Fase 3. Consens de les entrades en anglès i presentació de la nomenclatura
El grup de treball va dur a terme una sèrie de reunions presencials en les quals es van consensuar les entrades de traducció a l'anglès més problemàtiques. Un cop consensuades les traduccions, va crear una tercera columna per oferir als usuaris, en el cas d'alguns mots, observacions i aclariments sobre els termes triats. Finalment, el full de càlcul es va revisar lexicogràficament.
5. Observacions
El grup de treball ha arribat a una sèrie d'acords pel que fa al futur de la nomenclatura. Són els següents:
a) Convindria que la validesa del producte rebés el suport oficial de les universitats representades en el grup.
Abans de res, proposem que el producte sigui validat per les universitats que l'han encomanat -entre altres raons, perquè el projecte proposa la traducció de termes que fins ara no estaven disponibles o perquè proposa canvis a formes de traducció existents.
b) Convindria que l'extensió del producte fos més gran, pel que fa al nombre d'entrades i de camps.
Inevitablement, durant la fase de traducció, hem observat que hi cabien més entrades i més camps temàtics, però, per poder enllestir la nomenclatura en els terminis previstos, s'ha decidit de traduir només la selecció inicial d'entrades en català.
c) Convindria que la nomenclatura s'anés actualitzant regularment.
En els propers anys, el llenguatge que descriu el procés d'adaptació a l'espai europeu i la implantació dels nous estudis de grau i màster esdevindrà cada vegada més complex. Pensem que la nomenclatura haurà de ser un instrument que es pugui ajustar i revisar en diferents moments, si es vol fer un bon servei quant a la documentació d'aquests canvis.
d) Convindria que el format de la nomenclatura estigués disponible per a una varietat de lectors i que fos fàcil de consultar.
Entenem que l'usuari de la nomenclatura podria ser qualsevol membre de la comunitat universitària catalana i, fins i tot, d'altres institucions, com ara la Generalitat de Catalunya. Per tant, el disseny final hauria de tenir una sèrie de prestacions, com ara la possibilitat de consultar el producte en dues direccions -des del català o des de l'anglès- i d'accedir-hi des de qualsevol mot o entrada.