Llenguatges Arquitectònics: Modernitat I Postmodernitat (Edició 2010/2011)
Destinataris de l'activitat
Curs dirigit a tota la Comunitat Universitària de la UPF i al públic en general.
Avís: és aconsellable que no facin aquest curs els alumnes que cursin o hagin cursat les assignatures "Art Contemporani C" i "Art del Segle XX".
Responsable acadèmic de l'activitat
Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.
La direcció del curs anirà a càrrec d'Anna Pujadas, professora d'Història de l'Art de la Facultat d'Humanitats de la UPF i professora d'Història i Teoria del Disseny de l'Escola de Disseny i Art EINA/UAB.
Competències que es volen assolir
1. COMPETÈNCIES INSTRUMENTALS
• Comprendre i interpretar de manera pertinent i raonada textos escrits de nivell i caràcter acadèmics.
• Ser capaç de justificar amb arguments consistents les pròpies postures, així com de defensar públicament.
2. COMPETÈNCIES PERSONALS
• Desenvolupar la capacitat de raonament autònom amb distància critica en temes o qüestions controvertides.
• Acceptar la diversitat de punts de vista com un ingredient fonamental de la vida acadèmica i consubstancial a la societat contemporània, i ser capaç de donar a conèixer les pròpies opinions dins del respecte a les opinions divergents.
3. Competències sistèmiques
• Haver desenvolupat el sentit de la curiositat així com el desig de saber allò ignorat, imprescindibles en tot procés formatiu i en tota activitat professional amb projecció.
• Ser capaç d'aplicar amb flexibilitat i creativitat els coneixements adquirits i d'adaptar a contextos i situacions noves.
• Estar capacitat per progressar en els processos de formació i aprenentatge de manera autònoma i contínua.
II. COMPETÈNCIES ESPECIFIQUES
1. CONEIXEMENTS DISCIPLINARIS
• Conèixer, situar i interpretar sumàriament els principals episodis de l'evolució històrica i cultural, amb especial consideració a la seva repercussió en la comprensió del món actual.
• Conèixer, situar i interpretar sumàriament les principals obres i corrents espirituals, filosòfiques i científiques de la història.
• Conèixer, situar i interpretar sumàriament les principals obres i corrents artístics (inclosos la música i el cinema) de la història, amb especial consideració al món modern i contemporani.
• Conèixer de primera mà les principals fonts documentals de caràcter textual o iconogràfic a partir de les quals han estat elaborats els coneixements anteriors.
• Conèixer i manejar els estudis monogràfics i bibliografia imprescindibles per abordar la interpretació raonada.
2. COMPETÈNCIES PROFESSIONALS
• Ser capaç d'interpretar de manera raonada i competent textos escrits, testimonis iconogràfics, dades estadístiques i documents cartogràfics amb vista a l'elaboració d'una opinió pròpia convenientment justificada.
• Ser capaç de relacionar entre si informacions i documents de diversa naturalesa i procedents de diferents especialitats amb una perspectiva transversal i integradora.
• Estar capacitat per a formular un judici personal fonamentat o per emetre dictàmens raonats de caràcter pericial en el cas d'una controvèrsia.
3. COMPETÈNCIES ACADÈMIQUES
• Reconèixer el valor del patrimoni artístic i cultural, tant de caràcter universal com local, de la humanitat, així com la necessitat de la seva conservació i promoció.
• Posseir consciència del caràcter transversal del coneixement i de la conveniència de transcendir les fronteres entre especialitats acadèmiques, i en particular de la necessitat de superar la divisió entre les anomenades dues cultures, humanística i científica.
4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES
• Demostrar que tenen coneixements en una àrea d'estudi en què, a més de comptar amb el suport de llibres de text avançats, s'inclouen també coneixements procedents de l'avantguarda de la investigació.
• Tenir la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins d'un àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes de caire social, científic o ètic.
Objectius
El seminari proposa un acostament al llenguatge arquitectònic actual a través d'estudiar el naixement de la modernitat. Aquesta modernitat és la que conté els principis que han dirigit els projectes d'arquitectura de tot al segle XX i amb els quals encara dialoguen els arquitectes que proven d'alliberar-se'n, els postmoderns.
El seminari és una introducció a l'arquitectura del segle xx, a partir de l'esdeveniment clau que és la Revolució Industrial. El recorregut segueix una línia històrica, però el contingut és de teoria de l'arquitectura. L'objectiu és comprendre les voluntats dels arquitectes, el tipus d'arquitectura que defensen i per quines raons.
Metodologia
El seminari s'estructura en vuit unitats temàtiques. Per cada unitat l'estudiant disposarà d'un recull de textos i d'una bibliografia específica. Per cada tema, l'activitat de l'estudiant serà atendre a les classes, llegir detingudament els textos obligatoris i consultar la bibliografia.
Resum dels temes:
20 hores: cada tema correspon a quatre hores lectives
1. L'«ÉLAN» VITAL
1.1. Arquitectura Art Nouveau. L'expressionisme de l'orgànic. Horta i el coup de fouet. Van de Velde i la línia complementària. Guimard i el naturalisme. El racionalisme del maó. Berlage i la Borsa d'Amsterdam. Mackintosh i l'Escola de Glasgow. Otto Wagner, Josef Hoffmann i Joseph Maria Olbrich: la Viena fi de segle. 1.2. Els Estats Units en paral·lel. Louis Sullivan i l'Escola de Chicago. Frank Lloyd Wright i l'arquitectura orgànica.
2. L'EXPRESSIÓ SUBJECTIVA
2.1. Arquitectura expressionista. Hermann Muthesius i la Deutscher Werkbund. Adolf Behne i l'Arbeitsrat für Kunst. Hans Poelzig i l'ideal del gòtic. Rudolph Steiner i el Goetheanum. Bruno Taut i la Gläserne Kette. Erich Mendelsohn i la Torre Einstein. Hugo Häring i el debat de la CIAM (1928).
3. L'ESTÈTICA DE LA RAÓ
3.1. Funcionalisme i Racionalisme. Adolf Loos i l'ornament. Peter Behrens i la Fàbrica AEG. Walter Gropius i l'Escola de la Bauhaus. Arquitectura De Stijl: Van Doesburg, J.J. P. Oud, Van Eestern i G. Rietveld. Ludwig Mies van der Rohe i el Pavelló de Barcelona. Le Corbusier i el gir de Ronchamp.
4. ARQUITECTURA POSTMODERNA
4.1. Nihilisme i existencialisme. Tradició i història. Arquitectura comunicativa i comercial. Venturi i Graves 4.2. Arquitectura lleugera. Minimalisme. L'ingravidesa i l'incertesa. L'arquitectura dels "90". Jean Nouvel. Toyo Ito. Frank O'Ghery.
5. ARQUITECTURA INTERACTIVA
5.1. Arquitectura borrosa. Toyo Ito. Arquitectura biomimètica. Dennis Dollens, R(&)Sie, Enric Ruiz-Geli. Les mediafaçanes. 5.2. Arquitectura en temps real. Kas oosterhius i l'arquitectura programable.
Característiques de l'activitat
Inici de les classes: 5 d'abril de 2011
Finalització de les classes: 7 de juny de 2011
Horari: 16-18h (dimarts)
Lloc: Aula 20.061 de l'edifici Jaume I del Campus de Ciutadella
Nombre de places : Mínim de 10 i màxim de 50
Les sol·licituds d'admissió es valoraran únicament per ordre d'inscripció. No s'estableixen requisits d'admissió.
Control d'assistència i sistema d'avaluació
L'avaluació es basarà en un treball i un examen obligatoris. Donat que el seminari pretén ser útil per a comprendre el llenguatge arquitectònic actual el treball tindrà per objectiu que l'estudiant exerciti i apliqui a exemples dels nostres dies el après a classe. L'examen serà per a controlar la comprensió i l'adquisició de continguts.
A més, per superar l'activitat, caldrà haver assistit a un mínim del 80% de les sessions. Aquells estudiants que no superin l'avaluació del curs, rebran un certificat d'assistència, sempre i quan compleixin un 80% d'assistència al curs.
Curriculum abreujat de la professora del curs
Anna Pujadas i Matarín (Sabadell, 1967) és llicenciada en Història de l'art (1990) i en Filosofia (1992) per la Universitat Autònoma de Barcelona i és doctora en Història de l'art (1998) per la mateixa UAB. Acreditada com a Professora Lectora per l' Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (2005).
És professora d'Història i Teoria del Disseny (2002) a l'Escola de Disseny i Art EINA de Barcelona i professora de Història de l'art (2000) a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. És també professora del «Interdisciplinary Master in Cognitive Systems and Interactive Media» dels Estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF (2007).
Forma part des de 1994 del grup investigador amb seu a la UPF sobre Teoria i Crítica de les Arts Plàstiques dirigit pel Catedràtic de Teoria de l'art Antoni Marí. Com a investigadora participa en congressos internacionals i fa estades a l'estranger.
Ha orientat bona part de la seva tasca docent a la concepció i edició de materials per a l'ensenyament virtual de l'art formant part del projecte Intercampus, projecte d'un conjunt d'universitats catalanes que amb el suport de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació té com a objectiu desenvolupar una experiència pilot d'intercanvi d'assignatures de lliure elecció que s'imparteixen mitjançant Internet.
Valor acadèmic
S'expedirà un diploma d'aprofitament del curs i aquells estudiants que no superin l'avaluació de curs rebran un certificat d'assistència, sempre que compleixin un 80% d'assistència al curs.
El valor acadèmic proposat serà de 2 crèdits de lliure elecció (estudiants llicenciatura o diplomatura).
Per sol.licitar la incorporació dels crèdits a l'expedient, cal estar matriculat a la UPF durant el curs acadèmic 2010-11.
Avís important estudiants de grau: Aquest curs no té crèdits RAC reconeguts.
Preu de la matrícula
60 euros
Inscripcions
Per inscriure-s'hi, cal que empleneu el formulari d'inscripció fins el 25 de març del 2011 i fer el pagament mitjançant ingrés al compte corrent bancari 2013-0490-18-0200112009 de la Caixa de Catalunya. En el moment de fer l'ingrés cal indicar el nom i els cognoms de l'alumne i el títol del curs.
Atenció: la inscripció no serà vàlida fins que no presenteu a la Secretaria de la Facultat d'Humanitats el resguard bancari de pagament.
Aquestes dades s'incorporaran i es tractaran en fitxers de la Universitat Pompeu Fabra amb la finalitat de gestionar el curs "Llenguatges Arquitectònics: Modernitat i Postmodernitat", així com per trametre informació d'activitats organitzades per la Facultat d'Humanitats de la UPF. No es preveuen cessions d'aquestes dades. L'òrgan responsable dels fitxers de la Universitat és el gerent. Es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel.lació i oposició mitjançant comunicació escrita, acompanyada d'una fotocòpia del DNI, adreçada a : Gerent (Facultat d'Humanitats). Universitat Pompeu Fabra. Plaça de la Mercè,10-12.08002 Barcelona, o bé enviant un correu electrònic a l'adreça: deganat.humanitats@upf.edu.